Instrumental: [moviment cap enrere i sense gravetat]
(Cor 1 i 2) Has de saber que a la lluna
no només hi ha pols i pedres,
sinó que aquí guardem tot
allò que es perdé a la terra.
Instrumental: [mirem a través d’una ullera de llarga vista]
(Cor 3 i 4) Heus aquí paraigües,
motxilles i bicicletes.
Heus aquí una muntanya
de llapis i de monedes.
Instrumental: [parem les orelles amb les mans]
Has de saber que està molt bé
que es perdin algunes coses
(si no, arribat el moment,
el conjunt faria nosa).
Instrumental: [freguem i mirem els nostres dits]
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra:
les mascotes que teníem,
els amics de la infantesa,
i els nens que vam ser aleshores
[coreo sense gravetat]
i que ningú ja no hi pensa.
Silenci: [ens quedem congelats]
Instrumental: [moviment cap enrere i sense gravetat]
(Cor 3 i 4) Vaguen també per la lluna
—tristes ànimes en pena—
les ocasions perdudes,
que ningú no va saber veure:
paraules que no vam dir,
per orgull o timidesa;
amics que no vam tenir
per un excés de prudència.
Instrumental: [recollim amb les dues mans i les flairem]
(Core 3 i 4) Agafa, doncs, el present,
just abans que hagi passat,
que no hi ha pitjor nostàlgia
que plorar el que mai ha estat.
Instrumental: [una mà al pit i l’altra a la panxa]
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
Però tant de bo el que compta
mai no es perdi en cap manera,
i tant de bo us ho puguem
retornar una hora a la terra.
Instrumental: [Despertem del nostre somni, badallem en silenci i ens estirem]