Aquesta setmana hem recordat a la reina del Soul, Aretha Franklin, amb la cançó: “I say a little prayer”. La lletra ens parla de la preocupació d’una dona pel seu marit, que està servint a la guerra del Vietnam.
Compositors: Burt Bacharach i Hal David
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: I say a little prayer
Any de publicació: 1968
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Aretha Franklin – I Say A Little Prayer (Official Lyric Video)
“I Say a Little Prayer” va ser escrita per Burt Bacharach i Hal David per a la cantant Dionne Warwick, i va assolir el número quatre de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units el desembre de 1967.
Podeu escoltar la versió original de Dionne Warwick (1966) a continuació, veureu com una cançó pot ser interpretada de diferents maneres i amb gran qualitat.
Dionne Warwick – I Say a Little Prayer
Del gran repertori d’Aretha Franklin, compartim amb vosaltres tres cançons més: Think, Respect i (You Make Me Feel Like) A Natural Woman.
La cançó Think explica la història d’una parella, en la que ella li demana a ell que pensi bé en com la tracta. Diu que ells dos s’estimen i es necessiten mútuament, però que ella mereix llibertat i respecte per part seva. Aretha la va escriure junt amb el seu marit, en un moment difícil de la seva vida en parella.
Es tracta d’una cançó reivindicativa que es va convertir en un himne, per la seva energia i força i perquè el que diu pot aplicar-se a totes les parelles. En aquesta versió, la va interpretar dins la pel·lícula “Blues Brothers”.
Compositors: Aretha Franklin & Teddy White
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Think
Any de publicació: 1968
Any de la versió: 1980 (dins la pel·lícula "Blues Brothers")
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
Compositor: Otis Redding
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: Respect
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Rhythm & Blues / Soul
La darrera cançó és (You Make Me Feel Like) A Natural Woman, en una de les seves darreres versions, que permet admirar a aquesta gran cantant, amb 73 anys, amb plena capacitat i energia sobre l’escenari!
Compositors: Gerry Goffin, Carole King & Jerry Wexler
Artista: Aretha Franklin
Títol cançó: (You Make Me Feel Like) A Natural Woman
Any de publicació: 1967
Gènere: Música urbana
Estil: Soul
Els alumnes de 5è han tornat de colònies amb una cançó i ball nous: “Tunak Tunak Tun”.
Es tracta d’una cançó d’un famós cantant indi de bhangra pop:Daler Mehndi.
El Bhangra és una música i ball de la regió de Panyab (al nord de l’Índia i al Pakistan), que s’ha popularitzat arreu del món.
Daler Mehndi ha gravat diversos àlbums de gran èxit a l’Índia, i la seva música apareix a diverses pel·lícules de Bollywood.
Us deixem algunes cançons seves perquè les gaudiu!
Daler Mehndi – Tunak Tunak Tun
Daler Mehndi – Ho Jayegi Balle Balle
(amb Jawahar Wattal i Pravin Mani)
Daler Mehndi – Nach Baby Nach Kudi (de la pel·lícula Khauff)
(amb Asha Bhosle, cantant)
Daler Mehndi – Na Na Na Re (de la pel·lícula Mrityudaata)
Quan visiten la família de l’Índia, els expliquen una història, la de l’origen de la Humanitat. Cada cultura té una història diferent per explicar-ho, amb alguns punts en comú i altres ben diferents…
(Tutti) Al començament, els déus s’aixecaren i van dir: “Entre una pedra i un astre, una casa i un pingüí!”
Apareix llavors el mar, el sol i la margarida, i els déus ho omplen d’animals per donar-hi un toc de vida.
I a cada espècie així donen un natural específic: el lleó el feren valent, i el gos d’atura, pacífic.
(Cor 1 [mp] percussió al pit )(Cors 3 i 4) És així que a tots donaren un caràcter pertinent (l’os formiguer també inclòs, tot i que els sortí poc coherent). (Stop percussió)
(Cors 1 i 2) Van crear després l’humà, i no van saber què fer, perquè ja havien gastat tota qualitat de ser.
(Tutti) Finalment van decidir, amb divina intel·ligència, concedir a l’ésser humà tots els destins en potència. | 3 |
(Cors 1 i 2) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són.
(Cor 1 [mp] percussió al pit)(Cors 3 i 4) Només ell podrà escollir qui ser amb les seves accions, mentre que els déus i les bèsties ja al bressol són el que són. (Cor 1 [mp] percussió a les cuixes: [total 6 comp] ) (Cors 1 i 4) Per això tots hem de ser: llestos com el babuí, intrèpids com el lleó i amables com el pingüí. | 2 | 2 | (Tutti) (I també una mica bojos, perquè, per ser ben sincer, tots amaguem en el fons una part d’os formiguer.)
SARA: M’ha encantat! Quin viatge que estem fent! DANIEL: Doncs espera a veure l’Àfrica…
SARA: No m’ho puc creure! Espera’ns, Àfrica, que ja arribem!
Cantània 2023 Les portes del món. L’origen de la humanitat
En aquest moment, la Sara i el Daniel viatgen en tren i la Sara li demana al seu pare que li expliqui el que es veu des de la finestra. Com el Daniel no se’n surt gaire, fent descripcions, la Sara l’ensenya com fer-ho.
Els cors fem efectes sonors: el xiulet, el so de la locomotora, de les onades i del vent. Cal estar atents al moment en què el cor 1 intervenim!
Seguim fins que la Sara diu: (…) No, pare! Escolta bé. Jo t’ensenyaré a mirar.
(COR 2 i després COR 1) Onades: “Shhhh….” (mentre obrim i tanquem la boca).
Seguim fins que la Sara diu: “El mar és tan blau que les gavines tenen por que els vaixells els caiguin a sobre.”
Segueixen només el COR 3 i 4: Txu-cu txu-xu…
Atenció, esperem (CORS 1 i 2), fins que la Sara diu: “Pare! Sembla que no vegis res!” (Fem el so del vent “Ffffff”) “Escolta’m bé, que t’ensenyaré a veure-hi”.
Seguim fins que la Sara comença a parlar: “Les cases són tan altes que el vent ha de saltar sobre les ales dels avions per poder passar per sobre.” Tens raó, Sara! Les cases són exactament com tu dius. Ara et toca a tu, pare!
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
| 2 | . . . xx | x . . .Qui | hi ha?. . .La | Sara i el Daniel. | Ja han arribat, ja han arribat! .Si us | plau, nens, deixeu-me obrir la | por – ta. Benvinguts! |
Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?…
Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen? . . . | 1 |
| Nens, és tard. (El con…) La | Sara ha de dormir (El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 09 Diàleg previ (Àfrica/Odissea)
COR 3+4: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i en Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Si us plau, nens. Deixeu-me obrir la porta.
COR 3+4: Benvinguts! COR 1+2: Com esteu?
COR 3+4: Passeu, és casa vostra. Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare, pare, sabies que, quan el pare d’en Mamadou surt de caça, tarda molts mesos a tornar?…
Pare, sabies que la seva àvia viu a molts lleons de distància, i que fa anys que no la veuen?… COR 1+2: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Les indicacions de números són el nombre de compassos (per exemple | 2 | són 2 compassos d’espera)
Les indicacions de puntets són les pulsacions d’espera (per exemple . . . són tres pulsacions d’espera)
Cantem sempre que trobem text en negreta.
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
| 2 | . . . x | x . . Qui hi | ha? . . .La | Sara i el Daniel.Ja han arribat, ja han arri | bat! . . . |
| Calma, nens. Deixeu-me obrir la | por – ta. (Benvin) Benvin | guts! . . .Pas | seu, és casa | vo-ostra-a.
Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot! . . . | 2 | Pare! Pare! | .Sabies que en Ra | vendra té un tigre pe | tit que sembla un gat | gros . .Pare, |
| . .sabies que a | l’Índia hi ha méés | déus que persone | ees? Ne-e-ens, és | taard . . |
.El conte, el conte! .La | Sara ha de dor | miir .El conte, el | conte . D’a-cord-el | conte…
LLETRA 07 Diàleg previ (Índia/Origen)
COR 1+2: Qui hi ha?
DANIEL: La Sara i el Daniel.
COR 3+4: Ja han arribat, ja han arribat! COR 1+2: Calma, nens. Deixeu-me obrir la porta.
CORS 3, 4: ¡Benvinguts! COR 1, 2: ¡Benvinguts! COR 1+2: Passeu, és casa vostra.
COR 3+4: Vine, Sara. T’ho ensenyarem tot!
SARA: Pare! Sabies que en Ravendra té un tigre petit que sembla un gat gros!… Pare, sabies que a l’Índia hi ha més déus que persones…? COR 1: Nens, és tard.
COR 3+4: El conte, el conte! COR 1+2: La Sara ha de dormir…
COR 3+4: El conte, el conte… COR 1+2: D’acord… El conte…
Les Bigbands són una formació instrumental que va originar-se als EUA (Estats Units d’Amèrica) cap al 1920, dins la música jazz.
Al cap de pocs anys les Bigbands i la música Swing es van fer molt famoses arreu dels EUA i del món, com a símbol de diversió i llibertat, sobretot entre els anys 1935 i 1950, coincidint amb la segona guerra mundial.
Fins avui dia les Bigband han continuat sent reconegudes com formacions amb un so únic, que poden adaptar-se no només a la música jazz, sino a molts altres estils.
Hi trobem diversos instruments de vent: saxos, clarinets, trompetes, trombons. I a la secció rítmica, instruments de corda i percussió: piano, guitarra, contrabaix i bateria (i altres percussions).
A continuació us mostrem alguns exemples, algunes amb cantant, altres instrumentals, de Bigbands actuals i també d’aquella primera època. I començant amb la Bigband de Granollers!
Tràiler ‘De la Selecció a la Big Band’ de la Big Band de Granollers
Michel Legrand and The London Big Band Orchestra Live in Paris
The Glenn Miller Orchestra — (1941) In the Mood [High Quality Enhanced Sound]
Jazzrausch Bigband live | Jazzline | 2021
JUNK BIG BAND – Come Together (The Beatles cover)
Queen Latifah Performs ‘Mercy, Mercy, Mercy’
Duke Ellington and his Orchestra – Take The A Train (1962) [official video]
Benny Goodman Orchestra – Sing, Sing, Sing
Jumping at the Woodside – Count Basie and his Orchestra
EXTRA: Oscar Peterson & Count Basie – Jumpin’ At The Woodside
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del primer estament.
1. PRIMER ESTAMENT. Música pròpia del clergat: litúrgia i oració
La música religiosa a l’edat mitjana és principalment vocal. El més important era el text i la música havia de ser senzilla i clara.
1.1. El cant ambrosià (entre els segles IV i VIII).
Rep aquest nom perquè va ser introduït per Sant Ambrosi. Va servir perquè les cerimònies religioses fossin més atractives a la gent.
És en llatí, d’influència oriental, a cappella (sense instruments), monofònica (una única melodia, el contrari que polifònica), amb molts melismes (canten varies notes en una mateixa vocal) i hi podien cantar homes i dones. Va ser substituït pel cant gregorià a partir del segle VIII.
La melodia té pocs salts. Podia ser antifonal (s’alterna el cant entre dos cors, o entre un solista i un cor).
Cant ambrosià. Introitus: Lux fulgebit
1.2. El cant gregorià (a partir dels segles VII i VIII).
Posterior al cant Ambrosià. Rep aquest nom perquè va ser promogut pel papa Gregori.
És en llatí, monofònic, cantat només per homes. Amb molts melismes.
Canto gregoriano. Kyrie. Partitura
Canto Gregoriano 5/5, Media vita in morte sumus, Santo Domingo de Silos
És un còdex (un manuscrit) que inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s’esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l’església de Montserrat durant el segle XIV.
Està escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, adornat amb elegants miniatures. Inclou la primera notació coreogràfica de la que es té notícia al món. Actualment es conserva a la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.
El llibre vermell de Montserrat – Jordi Savall
Jordi Savall és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món. Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.
És un manuscrit (un llibre escrit a mà!) que es troba a la catedral de Santiago de Compostel·la. Hi apareixen composicions musicals a dues veus. I una a tres veus, que originalment era només a dues i es va modificar.
El Còdex Calixtí era una guia pels pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume (Santiago), amb consells, descripcions de la ruta i de les obres d’art, així com dels costums locals de la gent que vivien al llarg del camí. També conté sermons, miracles i textos litúrgics relacionats amb l’apòstol sant Jaume.
Aquesta obra és un conjunt de 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor de la Mare de Déu. És una obra col·lectiva, en la que el rei Alfons el savi va participar per organitzar, corregir i dirigir als diferents col·laboradors integrants de la seva cort poètica, i també va escriure un petit nombre d’obres en ella.
Authentic medieval music / Cantigas de Santa Maria
Webgrafia i per saber més:
LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA
SAN AMBROSIO y los CANTOS AMBROSIANOS (Canto Milanés) – Historia y Características generales.
Antes del Gregoriano: el viejo Canto Hispano. Sobre la actividad de monjes y clérigos aragoneses en la Edad Media
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del segon estament.
2. SEGON ESTAMENT. Música pròpia de la noblesa
Als castells i palaus també s’escoltava música i es ballava, hi havia trobadors que composaven i els cantaven. I en ocasions especials, celebracions, casaments… es contractaven músics per animar la festa. Evidentment, amb un aire més refinat i contingut del que es podia trobar als carrers on vivien els camperols…
eXtraordinaria | Concerto di Musica Medievale | Musicanti Potestatis & Tripudiantes
laReverdie, la rotta
Medieval Music (1000-1450)
World of Medieval Music – Clausula Domino Motet – Pucelete – Je Languis – Ensemble Flauto Dolce
Fiesta en el palacio de Alfonso el sabio
Les danses medievals.
Fins al s.XV no es descriu gairebé cap dansa, de manera que no podem saber exactament com eren abans d’aquesta data, i tot són suposicions, més o menys ben fundades.
Les Bouffons – Arbeau
Baile Medieval
Medieval dance teaching
Els joglars i els trobadors(també els bards i els ministrils), eren cantants que entretenien, animaven i portaven notícies d’altres indrets que havien visitat (cronistes). S’acompanyaven amb llaüts i altres instruments.
Els joglars tenien un estil més popular, i es podien trobar pels camins, sols o en grups. Cantaven en llengua popular (enlloc del llatí) cançons popular o d’altres.
Els trobadors eren també compositors i poetes, i feien les seves pròpies cançons.
Primer estament: Clergat (oratores, els que oren).
Segon estament: Noblesa (bellatores, els que fan la guerra).
Tercer estament: Camperols (laboratores, els que treballen). Cap a finals de l’edat mitjana es suma a aquest tercer estament la Burgesia (artesans i comerciants).
Veurem ara la música pròpia del tercer estament.
3. TERCER ESTAMENT. Música pròpia dels camperols
Als camins transitats i a les places dels pobles i viles s’hi podien escoltar els joglars, que cantaven cançons populars.
A les tavernes també s’hi podia escoltar música, cançons populars per acompanyar amb vi i cervesa. L’aigua no era sempre prou neta i segura en aquella època!
I la religió era un element molt i molt present a la vida de totes les persones, de manera que molta música de festes religioses formava part també de la música camperola.
Medieval Music, “The horse dance”
Street music from XIII to XVI cent – Ensemble Anonymous & Strada
És un gènere de dansa basat en la dansa de la Mort que en l’època medieval era comú en tota l’Europa occidental. Es tracta d’una dansa de cinc esquelets que salten al so d’un tabal.
Correspon a l’àmbit religiós però també dels camperols.
