Cantània 2022 – 13 És una cova de pedra blavosa

Hem arribat a la darrera cançó de la Cantània! Inspirada en aquest quadre. Què creieu que és? (Aquest cop és fàcil, si sabem el títol de la cançó…) Quants colors hi veiem? D’on ve la llum?

Pin en Joaquim Mir

 

És un quadre de Joaquim Mir, titulat “Cova del rovell”.

Joaquim Mir té moltes pintures interessants, us compartim un parell, que guarden certa similitud amb l’anterior.

Joaquim Mir, La cova verda, 1903 c. Oli s. tela, 140 × 105 cm. | Download Scientific Diagram

“La cova verda” de Joaquim Mir

 

JOAQUIM MIR - Es Baluard Museu

“Es baluard” de Joaquim Mir

 

Escolta la cançó

 

Una cova de pedra blavosa (amb moviments)

 

Lletra de la cançó “És una cova de pedra blavosa”

 

COR:

És una cova de pedra blavosa,
que s’emmiralla en un llit d’aigua clara.
A la paret, si t’hi fixes, mig fosa,
hi ha dibuixaadaa la por d’una caaraa.
Digue’m si trobes, mirant la paret
de pedra llisa que l’aigua polia,
un cap de gat, més submís que gallet,
sense bigootiis i uns ulls d’atoniiaa.

CLARA: Què passa si no trobem la sortida?
BLANCA: Que quan ta mare pugi a les golfes a buscar-nos, no ens trobarà. I si tanca la capsa o mou el quadre, quedarem atrapades aquí dins.
CLARA: Per aquí, àvia, per aquí… Vols dir que…
BLANCA: Exacte. Si la capsa es tanca no sabrem d’on ve la música, i no sabrem cap on anar…

I el color aquest, rovellós de ferida,
¿què et suggereix, en un blau de glacera?
El flameig verd en la roca és la vida,
que sempre empeeeny, i que mai no es fa enrere.
Recer de l’art, una cova semblant
a l’escenari acollent d’un teatre.
Deixeu-hi al mig aquest sol estadant:
el cor humààà, i que no pa-ri de batre.

CLARA: I ens quedarem tancades aquí…
BLANCA: Afanya’t, Clara, afanya’t.
CLARA: I a tu t’ha passat algun cop, això?
BLANCA: Doncs una vegada.
CLARA: I què vas fer?
BLANCA: Val més que no ho sàpigues… Afanya’t, Clara, afanya’t.
CLARA: I ara cap on? A la dreta? A l’esquerra?
BLANCA: Tu, corre, Clara, corre…

Ara tu i jo el que hem de fer, pro, és sortir,
Clara, del nostre univers de pintura.
Cal que enfilem de seguida el camí,
seguint el fil d’una música puuraa.
I, així, tornem a la vida que és nostra,
que pot semblar que es presenta, sovint,
en blanc i negre, tan nua, amb el rostre
d’ossos pelats i de pell sense tint.
D’ossos pelats i de pell sense tint.

FINAL (L’escenari queda fosc. Només veiem la Clara i la Blanca.)
CLARA: Àvia, on som?
VEU EN OFF
(Ha de sonar igual que quan l’han imitat la Clara i la Blanca a la primera escena.)
Clara, mare… On sou?
(Fosc.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *