Quants cops heu pronunciat aquests mots mentre parlaveu per telefon amb el vostre estimat, quan només feia dues hores que no estaveu junts?
Recordeu el mite d’Orfeu i Eurídice? és potser el més preciós i tràgic a la vegada. No trobeu increïble el fet de que una persona doni la seva perquè no pot resistir la idea de no veure el teu rostre?
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Y9H5hvhjYJY[/youtube]
Laura Galán
2n batxillerat
Grec
S’apropa el dia dels enamorats! i que menys que dedicar-li al bloc una cançó no?
El moment que més m’agrada, i el que estic vivint en aquests moments se’ns dubte, és aquell en què et penses que no hi ha cap altra persona que et pugui fer tan feliç!
Recordeu el mite d’Eros i Psique? quina tortura no poder veure la cara del teu estimat! potser ella només volia tocar la seva pell, besar els seus llavis… però estava tan meravellada amb el seu rostre que sense voler li abocà una gota d’oli cremant, que trencà l’encanteri. Però després d’aquest moment tan tràgic, van poder estar junts, encara que Psique va haver de superar les proves que Venus li obligà a fer si volia l’amor del seu fill.
Hi ha una cançó de Juanes que m’encanta, on explica aquest moment pel que passes quan estàs enamorat. Espero que us agradi:
Bon temps per a tothom ! Sóc Rocío i m’encanten el llatí i el grec i la seva cultura. Intento que els meus alumnes els coneguin i els estimin també. Hi ha una cançó de Sofia Segarra que es diu “La meva àvia” i diu coses tan boniques com aquestes: “el meu home abans de morir em va dir, que quatre coses us havia de ensenyar: primer estimar la terra, després estimar la llar, estimar la llengua, estimar el català…”.
Quan comença el curs , els hi poso: primer quenden bocabadats, després comencen a preguntar, i aquests perquès m’encanten ja que els porten, sense que s’adonin, a les “entranyes” de la cultura clàssica… Les seves preguntes esperen les meves respostes, però poc a poc, ells troben les seves respostes… És fantàstic!!!
He trobat una cançó en grec modern que es diu “El malson de Persèfone”; la música és meravellosa, però el vídeo ja en direu…
Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Aquesta actuació és de Spiros Sakkas.
Rocío
professora de grec i de llatí
Institut Puig-Reig
P.S.: Hola sóc de nou Rocio i des del nostre bloc Quod sumus us convido a llegir amb atenció aquesta traducció del “Malson de Persèfone“. Veritablement, us imagineu a la nostra Persèfone mirant des d’un balcó i observant els seus voltants? què pensaria? Estaria contenta, agafaria una depressió, o lluitaria pel seu món? què ens diria a nosaltres, mortals?
Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
i la terra va germinar el primer cicle,
ara els pagesos regategen pel ciment
i els ocells cauen morts als forns.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on els místics es donaren la mà
amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
ara els turistes llencen burilles
i miren fixament la nova refineria de benzina.
Dorm, Persèfone
En els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on el mar fou beneït
i el belar de les cabres fou una pregària,
ara els camions duen a les drassanes
cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Quins referents clàssics hi trobeu?