Arxiu de la categoria: Rock

Tot canvia!

Música i filosofia grega, Heràclit: Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει.

KeaneEverybody’s Changing – Aquesta banda anglesa de piano rock, i de rock alternatiu, tenen aquesta cançó anomenada Evrybody’s changing, és a dir, “Tot el món està canviant’’, és una idea principal del filòsof Heràclit amb la seva típica tòpica frase de ‘’Res no és el mateix, res no roman’’, volent explicar que mai no és el mateix de les coses, sinó que tot va canviant poc a poc sigui per a negatiu o per a positiu. Això té a veure que, amb el protagonista de la banda, es veu en ell la mateixa persona que sempre, però amb la única diferència que veu que tot el seu entorn està canviant, que tot està en constant moviment i que ja forma part de la naturalesa. Els canvis afecten la nostra vida, ja que si són bons ens ajuden a millorar, i si són dolents ens ajuden a aprendre, ja que dels errors se n’aprèn.

És un tema que tracta sobre una realitat que de certa manera, tothom la toca i a tothom li afecta. Tots hi trobem canvis en la nostra vida molt constants, tant en la nostra pròpia persona, que és menys freqüent, o tant sigui en l’entorn que ens envolta, sigui societat, família, amics, etc. Aquest canvis ens ajuden a viure i a conviure en societat, tal i com es diu en la pròpia filosofia, la vida i els humans estem sempre en constant moviment i canviant, mai no deixarà de fer-ho, tots seguim de certa manera els impulsos que veiem en qualsevol lloc, per posar-nos al dia i adaptar-nos als canvis que veiem, i més si són positius per la pròpia persona i que ens puguin beneficiar.

Vid. El Fil de les Clàssiques

John Lennon, músic que ara tindria setanta anys de no haver-lo assassinat, va destacar en el pop i en el rock especialment, i que va ser membre del famós grup THE BEATLES, té una cançó anomenada Imagine, on parla d’aquest mateix tema. En la lletra explica que imaginis un mon perfecte, on hi ha un canvi radical on no existeix el cel, que no hi ha gent per preocupar-se de viure o de morir, imaginar tota la gent vivint en pau sense guerrers ni baralles, i anima tota la gent a imaginar un canvi total i que hi hagin totes les coses que puguem imaginar, amb canvis positius i negatius per tal de viure tots millor.

Canviant d’estil, però no de tema, en el món del rap, existeix un artista anomenat Zpu, que després de la seva llarga trajectòria com a artista i compositor dels seus propis treballs, ha tret aquest mateix any un disc anomenat He tenido un sueño, amb la cançó principal és homònima.

Aquest artista es caracteritza pròpiament perquè escriu tot el que li passa a ell, al seu voltant i a la seva pròpia persona. En aquesta cançó, parla totalment del canvi, com John Lennon, també imagina un món on existeix totalment el canvi i que no hi hagi aspectes negatius o que ens afectin d’alguna manera a tots i a totes les persones. També parla de que en la vida hi ha d’haver canvis, ja que aquest canvis, siguin positius o negatius ens van bé a totes les persones per anar millorant i tirant endavant tant com es pugui. En definitiva, el canvi és un tema que toca sempre a molta gent, que es tracta quasi bé en totes les parts del món i totes les persones estan implicats en ell, i en què el filòsof grec Heràclit va ser el primer en parlar sobre aquest canvi que tots veiem i que ens passa a tots tan com a la vida personal, i més sobretot en l’entorn i en la societat que viu cadascun de nosaltres.

Ja ho deia la cantant argentina desapareguda fa un any, Mercedes Sosa, Todo cambia:

Oriol García
2n Batx. Grec i Llatí

Cassandra

Sabeu qui era Cassandra? Recordeu Cassandra, captiva de Troia?

Cassandra (Κασσάνδρα) que vol dir: la que enreda els homes, era filla dels reis de Troia, Príam i Hècuba. Tenia un germà bessó, Helen. De petits, en el decurs d’una festa varen ser oblidats en el santuari d’Apol·lo Timbreu, a les portes de Troia, durant tota una nit. Quan els varen anar a buscar l’endemà, els varen trobar adormits mentre unes serps els passaven la llengua per purificar-los. Els nens, purificats per les serps, de seguida van revelar el do de la profecia. Una altra llengenda explica com Cassandra havia adquirit el do de la profecia del mateix Apol·lo, que enamorat d’ella, li va prometre el do de la profecia a canvi d’una trobada carnal amb ell. Cassandra va acceptar el tracte, va rebre lliçons del déu però després el va refusar. Apol·lo li va escopir a la boca, sense treure-li el do de la profecia però negant-li el de la persuassió; per això ningú mai no la creu.

En tots els moments de la història de Troia trobem profecies de Cassandra: quan arriba Paris amb Hèlena, quan els troians volen introduir el cavall de fusta dins la ciutat… Cassandra va ser lliurada al rei Agamèmnon, que es va enamorar d’ella. De tornada a Micenes, Agamèmnon va ser assassinat per la seva esposa i l’amant d’aquest, i Cassandra fou morta per gelosia.

A què es diu avui “ser una Cassandra”? Per què es diu en castellà “no seas tan agorero como Casandra”? Ho té clar Ismael Serrano?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=M8031X1a5L4[/youtube]

Casandra vio en sueños el futuro,
En la sombra de una pesadilla Casandra leyó,
Los versos de ese poema que aun no han escrito,
Los dioses que riendo leyeron con su maldición.
Supo del hambre y de las guerras de siempre,
De bufones celebrando el odio bailando entre orejas,
De despedidas y de mounstros minerales,
Bebiendo insaciables la savia dulce del planeta.

Casandra vio a hombres y mujeres,
dormitando en sus burbujas,
Tras la mascaras del miedo,
Más también vio,
La luz del alba asomar por la cantera,
que nadie jamás abrió.
Supo que aun quedaban esperanzas que otros sueños la esperaban

Casandra habló a todos de sus sueños, hasta que la oyó.
Nadie creyó en Casandra y sus visiones,
Y la gente sólo vio en su augurio delirio y locura,

La condenaron a vagar perdida y sola,
Herejía es buscar la verdad escarlada y desnuda
Abandonada tras los años la encontró,
Un muchacho que andaba buscando esperanza y respuestas,

Ese hombre hablo con pasión de sus presagios,
Y de la luz del amanecer brillando tras la puerta,
“Creo en ti Casandra no estas loca”,
Se besaron y en su boca,
Florecieron madreselvas,
“Dulce Casandra ponte de pié,
Yo te he conocido antes, quizás te soñé”.

Hay quien duda y hay cree en la leyenda,
Juntos buscarán la puerta.
Dulce mañana, yo no sé tú,
Creo en Casandra.
Hay quien duda y hay cree en la leyenda,
Juntos buscarán la puerta
Dulce mañana, yo no sé tú,
Creo en Casandra.

Coneixeu Cassandra de Al Stewart?

Coneixeu Cassandra d’ABBA?:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Pp3uvtXa0GY#t=247[/youtube]

ABBA és un grup que està introduït a l’essència del pop, amb molt èxit en el seu país i a tota Europa continental. Han tingut una trajectòria molt àmplia i molt llarga, des de l’any 1973 amb el primer album ”Ring Ring” fins fa uns dos anys, quan el 2008 van treure el seu últim treball anomenat ”The Albums”.

Tenen una cançó anomenada Cassandra:

Lyrics:
Down in the street they’re all singing and shouting
Staying alive though the city is dead
Hiding their shame behind hollow laughter
While you are crying alone on your bed

Pity Cassandra that no one believed you
But then again you were lost from the start
Now we must suffer and sell our secrets
Bargain, playing smart, aching in our hearts

Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us would
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

So in the morning your ship will be sailing
Now that your father and sister are gone
There is no reason for you to linger
You’re grieving deeply but still moving on
You know the future is casting a shadow
No one else sees it but you know your fate
Packing your bags, being slow and thorough
Knowing, though you’re late, that ship is sure to wait

Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us would
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

I watched the ship leaving harbour at sunrise
Sails almost slack in the cool morning rain
She stood on deck, just a tiny figure
Rigid and restrained, blue eyes filled with pain
Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us could
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

I’m sorry Cassandra
I’m sorry Cassandra

Cassandra de Theatre of Tragedy:

[youtube]https://youtu.be/RMuAmxToExY[/youtube]

Sui Generis, El tuerto y los ciegos

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=XDB5nDeH22k[/youtube]

Vid. Lletra aquí.
Casandra i referència a l’expressió llatina en el país de los tuertos el ciego es el rey. En sabeu més?

Si voleu llegir un llibre interessant sobre aquest personatge de la guerra de Troia no us perdeu Cassandra de Christa Wolf, edicions La Magrana 1999.>/p>

Si voleu bon cinema per aquests dies d’estiu, no us perdeu Cassandra’s Dream de Woody Allen.

Si en sabeu més, tot sobre Cassandra serà ben rebut!

Venus/Afrodita en la música

Qui no sap qui és Afrodita, la dea de l’amor, anomenada pels romans Venus? Llarga i fructífera ha estat la seva trajectòria en la música i ho continua sent.>/p>

Kylie Minogue
APHRODITA

Kylie Minogue és una cantant, compositora i actriu australiana, de música Pop, i es compositora i actriu. Després d’una llarga trajectòria amb molts discos, ha tret fa poc un nou disc anomenat ‘’Aphrodite’’. Aquest àlbum és l’onzè d’aquesta artista, i es diu que la temàtica que utilitza en aquest nou Cd s’anomena Afrodita. En la mitologia grega, és la deessa de l’amor, la bellesa, la prostitució i la reprodució, i concretament l’atracció sexual. Aquest fet l’utilitza Kylie Minogue per donar a entendre, que el seu nou àlbum, com Afrodita, té un toc de estil sensual i de dansa. En la lletra de la mateixa cançó Aphrodita, també fa esment d’ella, amb frases com: ‘’Soy fuerte y me siento poderonsa, Soy una chica de oro, yo soy una Afrodita! ‘’. Afrodita va ser una dea molt important per als grecs; els romans la varen anomenar Venus i el mateix Juli Cèsar li va aixecar un temple sota la invocació de Venus Mare.

Aphrodite de Kylie Minogue és un homenatge a la bellesa, a l’amor i al sexe. Ha comptat amb grans compositors i músics com  Price, Calvin Harris, Jake Shears, Nerina Pallot i Tim Rice-Oxley o Keane.

Frankie Avalon també canta Venus i Cupids:

[youtube]https://youtu.be/fakpqLDEQAo[/youtube]

Jimmy Clanton, Venus in blue jeans:

Shocking Blue, Venus:

[youtube]https://youtu.be/Knq_BY6xpbQ[/youtube]

Vid. lletra aquí.

Venus de Banarama actualitzà el tema i obtingué un gran èxit el 1986:

De què tracta la cançó? És fidel a la mitologia?

El text es limita a descriure la dea. Primer la situa ocupant el seu lloc a l’Olimp (Goddess on the mountain top) cremant com una flamarada d’argent (burning like a silver flame). Tot seguit apareix com la representant màxima de la bellesa i de l’amor (the summit of beatuy and love) i acaba la primera estrofa presentant-la pel seu nom (and Venus was her name).

Therion, Birth of Venus Illegitima:

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_o6lX_qdlLI" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

 

Theatre of Tragedy, Venus:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2oP2v05JqXU" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

Venus y Baco de Zucchero:

Barco a Venus de Mecano:

Vid. lletra aquí.

Espuma de Venus de los Héroes del silencio

[youtube]https://youtu.be/opQSFi4HBio[/youtube]

En frío, a flor de labio
boca de cosecha, senos de clavel,
curvas mieles, rincones de voces
y cuchillos de saliva.
Nadé desnudo tu oleaje
ahora que el barco se unde
y solo tú puedes salvarme.
Y dudas de mis dudas
de mis ritos, de mis ruinas.
Entre siempre y jamas
nadé desnudo tu oleaje.
La espuma de venus, la fruta más escasa
que quiso ordeñar
el zahorí buscando agua.

La ficción es y será
mi única realidad.

Artista del pecado
aprendí de memoria
la geografía de tu centro
de azúcar y de acero.
Espuma de venus
nadé desnudo tu oleaje
perfume inmaterial
cobijo y principio
el aullido vertical
como respuesta a tus prodijios.

La ficción es y será
mi única realidad.

Con el disfraz sin estrenar
di el salto a lo fugaz
la ficción es y será
la única realidad.

La gusana ciega, Dulce Afrodita


Dulce afrodita has pasado a ser mortal,
has empeñado tus encantos en el mar.
El velo eterno del amor espiritual
se ha convertido en un abismo terrenal.

Cuando lo dejas pasar
vuelves a respirar

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar
de amaaaaaar…

Dulce afrodita no te puedes engañar,
es el invierno que no puedes escapar.
Lo que quisimos lo perdimos al final
como reflejos de un atardecer fugaz.

Cuando lo dejas pasar,
vuelves a respirar.

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar…
de amaaaaar…

Nadie que puedas amar
que no puedas dejar.

Nadie…nadie…
Nadie…nadie…

La gusana ciega, Venus en la arena

[youtube]https://youtu.be/LXtu0gqryh8[/youtube]

Carpe diem

Tot tirant del fil de l’apunt Posant llatinismes a les cançons de El Fil de les Clàssiques, he descobert la influència en la música, no sols en la literatura de tots els temps, d’un tòpic horacià de llarga tradició Carpe diem!

Caminando por la vida de Melendi:

[youtube]http://youtu.be/fXqNKt4eOqw[/youtube]

Huele a aire de primavera
tengo alergia en el corazón
voy cantando por la carretera
de copiloto llevo el sol.

Y a mi no me hace falta estrella
que me lleve hasta tu portal
como ayer estaba borracho
fui tirando migas de pan.

Voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores,
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores

Y el milindri a mi me llaman
en el mundillo calé
porque al coger mi guitarra
se me van solos los pies.

Y este año le pido al cielo ( ay vamonos)
La salud del anterior.
No necesito dinero,
voy sobrado en el amor.

Voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores ayy

Y no quiero amores, no correspondidos
no quiero guerras
no quiero amigos
que no me quieran sin mis galones

No me tires flores
Ni falsas miradas de inexpresión
que no dicen nada
del corazón que me las propone

Porque voy camiando por la vida, sin pausa, pero sin prisas
procurando no hacer ruido, vestido con una sonrisa, sin complejo ni temores
canto rumbas de colores
y el llorar no me hace daño siempre (y) cuando tú no llores ayy

Ramón Melendi Espina, més conegut com ‘’Melendi’’, és un cantant espanyol que va néixer a Oviedo el 21 de gener de 1979. La seva especialitat i el que ell normalment està acostumat a cantar és la Rumba, però amb petites influències del Pop i el Rock.
L’any 2005, després d’una trajectòria petita però amb molta experiència, va publicar un àlbum anomenat ‘’Que el cielo espere sentao’’, on incloïa un tema important anomenat Caminando por la vida. En aquesta cançó, d’alguna manera però sense recitar-ho clarament, explica el famós tòpic horacià del CARPE DIEM que tots d’alguna manera o altra intentem utilitzar en algun moment de la nostra vida, sobretot en aquelles ocasions en que ens veiem deprimits o enfonçats per alguna cosa que ens ha passat, ja que aquest tòpic literari s’utilitza per dir que disfrutis de la vida i sobretot del moment: carpe diem, quam minimum credula postero (Horaci Carmina I, 11).

Melendi utilitza aquesta cançó per fer esment a això, dient frases i un contingut com dient que disfrutis la vida, sobretot en una estrofa que diu: ‘’ Voy, caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa…’’ aquí assenyala molt que gaudeixis del moment, sense corre però sense aturar-se que correspondria al llatinisme Festina lente: VIURE LA VIDA!Vid. Viva la vida; Hoy puede ser un gran día, de Joan Manuel Serrat (vid. El Fil de les Clàssiques); Carpe diem de Soriano & Jayder vid. Aracne fila i fila.

Falsa Alarma:

Bien, quien sabe lo que el futuro depara,
quien sabe…
quien sabe donde estarás mañana…
ay,
vida solo hay una y hay que aprovecharla tú lo sabes…

Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
Es carpe diem,
vive la vida sin límites,
porque vida sólo hay una y hay que aprovecharla lo sabes…

hay que vivir el momento y siempre,
vive el presente,
sin esperar que ocurra algo
y sin ser impaciente,
esta vez,
seré como un doctor y tú el paciente,
así que cógete a mi mano y subiremos la ascendiente,
pendiente,
tenemos combustible suficiente,
para evadirnos tú y yo del resto de la gente,
así que vente,
o siemplemente déjate llevar por el tiempo,
como el viento
que nos sopla en la cara
que nos llega a la mirada,
y no te enamores jamás de la marca más cara,
tampoco de la más barata,
y nadie sabe cuando acabará ni parará esa madrugada,
nadie sabe ni sabrá lo que el futuro te depara,
así que vive y sal de farra,
pues por cada dedicada mirada
el móvil no suena y tu reloj se para,
continua y vive,
de manera impredecible,
en tu nube reside,
y así se sigue sin declive,
yo siempre todo lo he programado,
he planeado,
pero nunca salieron las cosas como las has pensado,
está claro,
solamente hay que vivir
sentir y dejarse ir,
bajar subir y siempre sin prisas al decidir,
o el programarse,
cuanto gastarse,
a final de mes,
vivir sin agobiarse,
pero con cabeza y no al revés,
tú lo sabes al igual que yo lo sé,
como todos lo saben y ven que algo más merecen,
sé que es injusto
pero no se hace por gusto
y por eso busco,
siempre algo más justo,
incluso,
sé que estás confuso,
porque intentas evitarlo,
sin dejar de ser de tu vida un recluso…

es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el día a día,
es parte de mi filosofía
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
Carpe diem,
vive la vida sin límites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad ,
carpe diem
vive la vida sin límites,
carpe diem
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites…

sígueme y fíjate bien,
en cada paso que yo dé,
y con los pies bien puesto es la tierra ven,
ya me encargare yo de q pierdas el sentido de la orientacion
i el miedo de vivir si pierdes la fe,
x eso traje,
esta eterna juventud,
de valeroso espiritu
para asi mostrarle mi actiud a la vida,
qisas es el primer dia d los dos o tres qe forman esa vida
i tu decides si paras o caminas,
opina,
actuando con razón,
aveces con el corazón,
y sentido comun
sin excepcion,
y luego sube a mi nube,
y descubre lo que nos une,
felicidad qe nos cubre,
de esta historia tan lúgubre,
hoy aprendo lo que antes no supe,
y de ahi qe hoy mas por las personas me preocupe,
la gente humilde,
nunca finje,
nunca se rinde,
nunca desiste,
pero siempre insiste
y tu supiste,
alzar la cabeza a la superficie,
aprovechar,
y disfrutar
de un unico viaje decidiste,
sabiendo qe ya no te quedan aces en la manga,
mientras la vida carga su carga
sobre tu espalda…

Es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el dia a dia,
es parte de mi filosofia,
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad
carpe diem
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites…

Yo permanecere en esa nube,
asi que cuando quieras sube,
o continua en tu sendero del que siempre huyes,
pero intuyes,
que la sabia ya no fluye,
que problemas se atribuyen
a tu vida mientras esta se destruye,
piensa, construye,
si lo ambiguo te obstruye,
piensa y excluye
la confusion que difluye,
piensa y enguye
esas dudas,
el malestar y la inseguridad
de las que siempre reuyes,
y así se diluyen,
pues ese es mi dictamen,
aprovechar un unico examen,
en este extraordinario sertamen,
solo es vivir la vida de la mejor forma posible
e intentar que nuestras mentes nunca cambien…

Es vivir el momento,
vivir el presente,
vivir el dia a dia,
es parte de mi filosofia,
Es carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin límites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad
carpe diem
vive la vida sin limites,
carpe diem,
vive el momento con intensidad,
carpe diem,
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
vive la vida sin limites…
por que vida solo hay una y hay que aprovecharla tu lo sabes…

Falsalarma és un grup de hip hop, que va néixer a Sabadell (Barcelona), format per un Dj anomenat Neas, un productor que es diu Santiago, i els dos principals artistes, Titó i El santo. El hip hop no estava molt ben valorat a Espanya, però sí als Estats Units. A Espanya es va posar en marxa pels anys 1980, i aquest grup ‘’Falsalarma’’ va ser un dels primers en formar-se dintre de l’escena espanyola. Els principis no van ser molt bons, però a partir de l’any 2000, el grup va començar a triomfar. Un dels temes més reconeguts d’aquest fantàstic grup és l’anomenat CARPE DIEM, que tal i com diu el títol de la cançó, volen expressar en la lletra el tòpic de viure la vida el millor posible i sobretot el que a ells els caracteritza, expulsar el que es dolent per a tu de la teva vida i agafar tot allò bó i positiu que fa viure més i en millors condicions.
Aquest és un grup que es caracteritza també per expressar en les seves lletres el que senten en cada una de les etapes de la vida de cada un d’ells. Quan van fer aquesta cançó, era una etapa on el grup estava creixent, era on els moments bons els hi estaven venint, i van arribar a l’acord de fer i escriure aquest tema, per a ells i per a tota la gent que els escolta, que és molta, i animar-los en aquells moments difícils, on sempre cal tenir present el Carpe diem així com el Festina lente.

Aldebert, Carpe diem:

MC Solaar, Carpe diem:

Avant avec des francs je partais acheter des Picorettes
Maintenant avec des euros c’que j’demande ce sont des Nicorettes
Les rues d’Paris sont pleines de scouts, y’a plus de mobilettes
Darwinisme industriel, du minitel à l’internet
Le 118 618 a remplacé le 12

Et puis la carte de Moreno veut effacer le flouze
Le temps passe, et il efface ton Radiocom 2000
Ton Tam-Tam, ton Bi-bop ton Tatoo, ton thermolactyl
A la télé, y’avait la 5 et puis TV6

Au ciné c’était Bebel, en boîte Genesis
Le Gore-tex prend la place du duffle-coat
Et ce sont des robots qui remplacent les cosmonautes
Le temps passe, y’a plein de philosophes, mais plus d’philosophie
Fuck la fausse philo, vive la philadelphie
Parfois je pense au SVP 11 11
A mon vieux jeu Simon, aux hommes volants de Folon

Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem
Parce qu’il faut du temps pour les gens qui s’aiment
Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem

Au temps d’Avon, Herbalife, Tupperware et Amway
Y’avait des sacs orange à l’Euromarché
Du Topset, des chewing gums Baraka, des Treets
Des bouteilles consignées Gévéor, Préfontaine et Pschitt

Des marchands de couleurs et dans la rue des rémouleurs
Le temps passe depuis “la gaine 24 heures”
Le rétro était en option sur les voitures
Et l’hiver les gens jetaient des seaux d’eau sur les serrures

Des noms me reviennent : Pierre Juquin, Anicet Le Pors
Desmond Toutou, Françoise Claustre et l’agence Tass
Henry Kissinger Benito Crâxi
Dulcie September en quête de démocratie
Anne Marie Pesson pour une minute pour les femmes
Jacquou le Croquant, Cheri Bibi, Capitaine Flam
Le temps passe, des pyramides aux mange-disques
Bande Revox, cassettes et vinyls, Compact Discs

Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem
Parce qu’il faut du temps pour les gens qui s’aiment
Le temps passe,
Alea Jacta Est
Qu’on vienne de Budapest ou de gare de l’Est
Alors Carpe Diem

Je suis dans un futur pourchassé par la Synarchie
Une élite de 12 cadres qui gère le monde et vive en autarcie
Ils ont capté nos droits et installé la fausse démocratie
M’accuse d’apostasie, les milices complices elles parlent d’anarchie
Mais j’ai supporté le croyant, la croix, l’étoile et le croissant
Le sans-croix, le sans croissant, mais l’agitation croissant
Ils récupèrent la foi, mettent des 4 par 3 du Christ
Forment de faux évangélistes pour que j’adore l’Antéchrist
Il y a des satellites je cours si on m’alpague
C’est stalag ou goulag, et des faux aveux dans les mags
J’entre dans une classe et je me place près du radiateur
La troupe arrive en force et je suis face à des gladiateurs
Tu vois le callico, illico, j’entends les hélicos
J’tente pas de me débattre ils ont des tas de balles en silicones
On analyse ma rétine, erreur sur la personne
Je monte sur le pupitre et puis je crie…FREEDOM…

Alors Carpe Diem
Le temps passe…
Alors Carpe Diem

Skunk D.F. grup madrileny, Carpe diem dins Neo:

Soriano i Jayder són dos artistes de Múrcia, integrats en el món del Hip hop l’any 2000. Soriano és el que posa la veu i l’artista principal, i Jayder n’és el productor i responsable del treball. Després de llargs treballs a l’esquena amb molta repercussió i milions de descàrregues per internet, van decidir fer una col·laboració amb un altre cantant anomenat Piezas, i així va sortir Carpe diem. Tal i com diu el títol, volen fer esment en la cançó de la importància que té la vida, dels petits detalls que cada dia es van fent més grans, i sobretot de que s’ha de disfrutar la vida al màxim i no pensar en els coses dolentes, sinó en les coses positives i amb totes les oportunitats que dóna la vida, que no s’han de deixar passar.
També expliquen cada un d’ells, els grans moments que han viscut al llarg de la seva vida i el que més els ha fet feliç, que això també és d’alguna manera el voler viure bé i millor, on els moments bons i els petits detalls són els que definitivament et poden ajudar a que la teva vida i en el teu pensament existeixi el ‘’CARPE DIEM’’.

Belinda, Carpe diem[youtube]http://youtu.be/3JASurZKd_E[/youtube]:

Unicorn

Què és un unicorn? Quina és la seva etimologia? Per què ens fascinen?… Potser, tot i això i més ho podrem respondre després d’escoltar les cançons següents amb aquest referent clàssic, tant del gust actual.

Unicornio, Silvio Rodríguez

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
Pastando lo dejé
y desapareció.
Cualquier información
bien la voy a pagar.
Las flores que dejó
no me han querido hablar.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
No sé si se me fue,
no sé si extravió,
y yo no tengo más
que un unicornio azul.
Si alguien sabe de él,
le ruego información.
Cien mil o un millón
yo pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

Mi unicornio y yo
hicimos amistad,
un poco con amor,
un poco con verdad.
Con su cuerno de añil
pescaba una canción.
Saberla compartir
era su vocación.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió
y puede parecer
acaso una obsesión,
Pero no tengo más
que un unicornio azul
—y aunque tuviera dos
yo solo quiero aquel—.
Cualquier información
la pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

(1980)

Sangtraït dins “Contes i llegendes” El País de Mandorcórovi

Un món imaginari on som menys que les bèsties,
on van sobre Unicornis, verges i dimonis.
Buscant sota les pedres un tio que les torni boges.
Servint, fins que se’ls mori, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van buscant pels carrers.

Tinc por que em trobin fugint de les seves flexes,
cridant com si fossin verges i dimonis.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

Tornada:
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.

Un món on per les dones tu ets peix dins un aquari
flotant entre dues aigües, verges i dimonis.
Pescant amb xarxa oberta un peix que no els doni guerra.
Servint, fins que s’els ofegui, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

[Tornada]

Estic vivint l’últim moment,
estic caient, ja sóc un més
corrent pel món, com els conills,
deixant l’esquena hostesa del vent.

Ego

El grup de música suec New Wave, The Sounds té una cançó que es diu Ego. Sabeu per què li han posat aquest nom? En coneixeu mots derivats en diferents llengües?

 

 

 

I’ve been dying to say this to you
And I don’t know what else to do
I’ve seen your fucking attitude
Well I’ve been doing someone that you know
It’s not a secret to anymore
‘Cause I’ve seen you blowing around my fame

With empty words our worlds collide
It was my ego telling me why
I never thought I’d say this to you
I lied above you, regrets are useless
Was it my ego saying why

I’ve been dying to say this to you
And I don’t know what else to do
I’ve seen your fucking attitude
Yeah
Well I’ve been doing someone that you know
It’s not a secret to anymore
‘Cause I’ve seen you glowing around my fame

With empty words our worlds collide
It was my ego telling me why (You wanted someone who cared!)
With empty words our worlds collide (You needed someone to care!)

It was my ego telling me why
I never thought I’d say this to you
I lied above you, regrets are useless
Was it my ego saying why

With empty words our worlds collide
It was my ego telling me why (You wanted someone who cared!)
With empty words our worlds collide (You needed someone to care!)
It was my ego telling me why
I never thought I’d say this to you
I lied above you, regrets are useless
Was it my ego tellin’ me
Was it my ego tellin’ me why

 

Lletra en castellà. Repeteix ego: It was my ego telling me why…

Was it my ego saying why

Fortuna

Rueda fortuna, Héroes del silencio

Dime. ¿acaso no todo tiempo
futuro será mucho mejor?
¿quién manipula las esperanzas
en beneficio propio?
y prohibo la prestidigitación
con la ilusión forastera
a las fuerzas que nos rodean.
no les ofrezco resistencia,
¿cuántos millones de años formaron
estos latidos en los que estamos?
¿cuál es el punto en qué coinciden
lo increible y lo exacto?
la experiencia es la evidencia
y las cuestiones mi fortaleza.
lo cotidiano ya no es real,
o eso al menos quisiera.

¡rueda, fortuna!
¡rueda, fortuna!
¡rueda, rueda, fortuna!

contra las furias inoportunas
que nos vuelven monstruos.

¿qué nos puso frente a frente
del tictac y de la suerte?
cierra el cerco de lo imposible,
lo imprevisible y providencial.
el porvenir dura demasiado
y el tiempo será una moda.
ya nada es como antes,
o eso al menos quisiera.

O Fortuna, del grup suec de heavy metal Therion

Carmina Burana – Oh fortuna

O Fortuna
velut luna
statu variabilis,
semper crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestatem
dissolvit ut glaciem.

Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
semper dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.

Sors salutis
et virtutis
michi nunc contraria,
est affectus
et defectus
semper in angaria.
Hac in hora
sine mora
corde pulsum tangite;
quod per sortem
sternit fortem,
mecum omnes plangite!

Sóc o no sóc Ulisses: Soy un accidente

Escolteu aquesta cançó Soy un accidente de El último de la fila:

Soy un accidente,
un error de medida.
Un viajero de barro
que se lleva la corriente…
Soy el salvaje que derriba sus dioses,
que se atrinchera en tu cama.
Soy la galerna que te azota.
¡Yo conjuro al huracán!
Soy el hombre que veis.
Eso digo a mis pocos amigos.
Quisiera no correr,
quedarme a ser tu torbellino.
Busco una orilla extraña
pero yo no soy Ulises.
Que nadie me ate
cuando las sirenas canten.

No trato de conseguir perdurar
porque sé que sólo soy un accidente.
Tú eres el fuego,
yo la zarza que no se consume.
Tú las murallas,
yo enemigo que vela.
Y cuando vuelva
el guardián del universo,
a pedir cuentas,
delvolveré el trigo a su dueño.
No pretendo conseguir perdurar
porque sé que sólo soy un accidente.
Soy como un animal
agazapado y vigilante.
Soy el caos
o sólo un alma polvorienta.
Soy un accidente…

Sóc o no sóc Ulisses? Quins referents implícits i explícits de l’Odissea hi trobeu?