Arxiu de la categoria: Mitologia

Cassandra

Sabeu qui era Cassandra? Recordeu Cassandra, captiva de Troia?

Cassandra (Κασσάνδρα) que vol dir: la que enreda els homes, era filla dels reis de Troia, Príam i Hècuba. Tenia un germà bessó, Helen. De petits, en el decurs d’una festa varen ser oblidats en el santuari d’Apol·lo Timbreu, a les portes de Troia, durant tota una nit. Quan els varen anar a buscar l’endemà, els varen trobar adormits mentre unes serps els passaven la llengua per purificar-los. Els nens, purificats per les serps, de seguida van revelar el do de la profecia. Una altra llengenda explica com Cassandra havia adquirit el do de la profecia del mateix Apol·lo, que enamorat d’ella, li va prometre el do de la profecia a canvi d’una trobada carnal amb ell. Cassandra va acceptar el tracte, va rebre lliçons del déu però després el va refusar. Apol·lo li va escopir a la boca, sense treure-li el do de la profecia però negant-li el de la persuassió; per això ningú mai no la creu.

En tots els moments de la història de Troia trobem profecies de Cassandra: quan arriba Paris amb Hèlena, quan els troians volen introduir el cavall de fusta dins la ciutat… Cassandra va ser lliurada al rei Agamèmnon, que es va enamorar d’ella. De tornada a Micenes, Agamèmnon va ser assassinat per la seva esposa i l’amant d’aquest, i Cassandra fou morta per gelosia.

A què es diu avui “ser una Cassandra”? Per què es diu en castellà “no seas tan agorero como Casandra”? Ho té clar Ismael Serrano?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=M8031X1a5L4[/youtube]

Casandra vio en sueños el futuro,
En la sombra de una pesadilla Casandra leyó,
Los versos de ese poema que aun no han escrito,
Los dioses que riendo leyeron con su maldición.
Supo del hambre y de las guerras de siempre,
De bufones celebrando el odio bailando entre orejas,
De despedidas y de mounstros minerales,
Bebiendo insaciables la savia dulce del planeta.

Casandra vio a hombres y mujeres,
dormitando en sus burbujas,
Tras la mascaras del miedo,
Más también vio,
La luz del alba asomar por la cantera,
que nadie jamás abrió.
Supo que aun quedaban esperanzas que otros sueños la esperaban

Casandra habló a todos de sus sueños, hasta que la oyó.
Nadie creyó en Casandra y sus visiones,
Y la gente sólo vio en su augurio delirio y locura,

La condenaron a vagar perdida y sola,
Herejía es buscar la verdad escarlada y desnuda
Abandonada tras los años la encontró,
Un muchacho que andaba buscando esperanza y respuestas,

Ese hombre hablo con pasión de sus presagios,
Y de la luz del amanecer brillando tras la puerta,
“Creo en ti Casandra no estas loca”,
Se besaron y en su boca,
Florecieron madreselvas,
“Dulce Casandra ponte de pié,
Yo te he conocido antes, quizás te soñé”.

Hay quien duda y hay cree en la leyenda,
Juntos buscarán la puerta.
Dulce mañana, yo no sé tú,
Creo en Casandra.
Hay quien duda y hay cree en la leyenda,
Juntos buscarán la puerta
Dulce mañana, yo no sé tú,
Creo en Casandra.

Coneixeu Cassandra de Al Stewart?

Coneixeu Cassandra d’ABBA?:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Pp3uvtXa0GY#t=247[/youtube]

ABBA és un grup que està introduït a l’essència del pop, amb molt èxit en el seu país i a tota Europa continental. Han tingut una trajectòria molt àmplia i molt llarga, des de l’any 1973 amb el primer album ”Ring Ring” fins fa uns dos anys, quan el 2008 van treure el seu últim treball anomenat ”The Albums”.

Tenen una cançó anomenada Cassandra:

Lyrics:
Down in the street they’re all singing and shouting
Staying alive though the city is dead
Hiding their shame behind hollow laughter
While you are crying alone on your bed

Pity Cassandra that no one believed you
But then again you were lost from the start
Now we must suffer and sell our secrets
Bargain, playing smart, aching in our hearts

Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us would
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

So in the morning your ship will be sailing
Now that your father and sister are gone
There is no reason for you to linger
You’re grieving deeply but still moving on
You know the future is casting a shadow
No one else sees it but you know your fate
Packing your bags, being slow and thorough
Knowing, though you’re late, that ship is sure to wait

Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us would
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

I watched the ship leaving harbour at sunrise
Sails almost slack in the cool morning rain
She stood on deck, just a tiny figure
Rigid and restrained, blue eyes filled with pain
Sorry Cassandra I misunderstood
Now the last day is dawning
Some of us wanted but none of us could
Listen to words of warning
But on the darkest of nights
Nobody knew how to fight
And we were caught in our sleep
Sorry Cassandra I didn’t believe
You really had the power
I only saw it as dreams you would weave
Until the final hour

I’m sorry Cassandra
I’m sorry Cassandra

Cassandra de Theatre of Tragedy:

[youtube]https://youtu.be/RMuAmxToExY[/youtube]

Sui Generis, El tuerto y los ciegos

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=XDB5nDeH22k[/youtube]

Vid. Lletra aquí.
Casandra i referència a l’expressió llatina en el país de los tuertos el ciego es el rey. En sabeu més?

Si voleu llegir un llibre interessant sobre aquest personatge de la guerra de Troia no us perdeu Cassandra de Christa Wolf, edicions La Magrana 1999.>/p>

Si voleu bon cinema per aquests dies d’estiu, no us perdeu Cassandra’s Dream de Woody Allen.

Si en sabeu més, tot sobre Cassandra serà ben rebut!

Venus/Afrodita en la música

Qui no sap qui és Afrodita, la dea de l’amor, anomenada pels romans Venus? Llarga i fructífera ha estat la seva trajectòria en la música i ho continua sent.>/p>

Kylie Minogue
APHRODITA

Kylie Minogue és una cantant, compositora i actriu australiana, de música Pop, i es compositora i actriu. Després d’una llarga trajectòria amb molts discos, ha tret fa poc un nou disc anomenat ‘’Aphrodite’’. Aquest àlbum és l’onzè d’aquesta artista, i es diu que la temàtica que utilitza en aquest nou Cd s’anomena Afrodita. En la mitologia grega, és la deessa de l’amor, la bellesa, la prostitució i la reprodució, i concretament l’atracció sexual. Aquest fet l’utilitza Kylie Minogue per donar a entendre, que el seu nou àlbum, com Afrodita, té un toc de estil sensual i de dansa. En la lletra de la mateixa cançó Aphrodita, també fa esment d’ella, amb frases com: ‘’Soy fuerte y me siento poderonsa, Soy una chica de oro, yo soy una Afrodita! ‘’. Afrodita va ser una dea molt important per als grecs; els romans la varen anomenar Venus i el mateix Juli Cèsar li va aixecar un temple sota la invocació de Venus Mare.

Aphrodite de Kylie Minogue és un homenatge a la bellesa, a l’amor i al sexe. Ha comptat amb grans compositors i músics com  Price, Calvin Harris, Jake Shears, Nerina Pallot i Tim Rice-Oxley o Keane.

Frankie Avalon també canta Venus i Cupids:

[youtube]https://youtu.be/fakpqLDEQAo[/youtube]

Jimmy Clanton, Venus in blue jeans:

Shocking Blue, Venus:

[youtube]https://youtu.be/Knq_BY6xpbQ[/youtube]

Vid. lletra aquí.

Venus de Banarama actualitzà el tema i obtingué un gran èxit el 1986:

De què tracta la cançó? És fidel a la mitologia?

El text es limita a descriure la dea. Primer la situa ocupant el seu lloc a l’Olimp (Goddess on the mountain top) cremant com una flamarada d’argent (burning like a silver flame). Tot seguit apareix com la representant màxima de la bellesa i de l’amor (the summit of beatuy and love) i acaba la primera estrofa presentant-la pel seu nom (and Venus was her name).

Therion, Birth of Venus Illegitima:

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_o6lX_qdlLI" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

 

Theatre of Tragedy, Venus:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2oP2v05JqXU" width="740" height="605" wmode="transparent" /]

Venus y Baco de Zucchero:

Barco a Venus de Mecano:

Vid. lletra aquí.

Espuma de Venus de los Héroes del silencio

[youtube]https://youtu.be/opQSFi4HBio[/youtube]

En frío, a flor de labio
boca de cosecha, senos de clavel,
curvas mieles, rincones de voces
y cuchillos de saliva.
Nadé desnudo tu oleaje
ahora que el barco se unde
y solo tú puedes salvarme.
Y dudas de mis dudas
de mis ritos, de mis ruinas.
Entre siempre y jamas
nadé desnudo tu oleaje.
La espuma de venus, la fruta más escasa
que quiso ordeñar
el zahorí buscando agua.

La ficción es y será
mi única realidad.

Artista del pecado
aprendí de memoria
la geografía de tu centro
de azúcar y de acero.
Espuma de venus
nadé desnudo tu oleaje
perfume inmaterial
cobijo y principio
el aullido vertical
como respuesta a tus prodijios.

La ficción es y será
mi única realidad.

Con el disfraz sin estrenar
di el salto a lo fugaz
la ficción es y será
la única realidad.

La gusana ciega, Dulce Afrodita


Dulce afrodita has pasado a ser mortal,
has empeñado tus encantos en el mar.
El velo eterno del amor espiritual
se ha convertido en un abismo terrenal.

Cuando lo dejas pasar
vuelves a respirar

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar
de amaaaaaar…

Dulce afrodita no te puedes engañar,
es el invierno que no puedes escapar.
Lo que quisimos lo perdimos al final
como reflejos de un atardecer fugaz.

Cuando lo dejas pasar,
vuelves a respirar.

No hay nadie que puedas amar
que no puedas dejar,
nadie que puedas amar
que no puedas dejar…
de amaaaaar…

Nadie que puedas amar
que no puedas dejar.

Nadie…nadie…
Nadie…nadie…

La gusana ciega, Venus en la arena

[youtube]https://youtu.be/LXtu0gqryh8[/youtube]

Eurídice

Qui era Eurídice? Recordeu “Hi ha amors que maten” en El Fil de les Clàssiques? Coneixeu Euridice de del cantautor italià Roberto Vecchioni? Quins altres compositors han tractat aquest mite?

Morirò di paura
e venire là in fondo,
maledetto padrone
del tempo che fugge,
del buio e del freddo:
ma lei aveva vent’anni
e faceva l’amore,
e nei campi di maggio,
da quando è partita,
non cresce più un fiore …
E canterò,
stasera canterò,
tutte le mie canzoni canterò,
con il cuore in gola canterò:
e canterò la storia delle sue mani
che erano passeri di mare,
e gli occhi come incanti d’onde
scivolanti ai bordi delle sere;
e canterò le madri che
accompagnano i figli
verso i loro sogni,
per non vederli più, la sera,
sulle vele nere dei ritorni;
e canterò finché avrò fiato,
finché avrò voce di dolcezza e rabbia
gli uomini, segni dimenticati,
gli uomini, lacrime nella pioggia,
aggrappati alla vita che se ne va
con tutto il furore dell’ultimo bacio
nell’ultimo giorno dell’ultimo amore;
e canterò finché tu piangerai,
e canterò finché tu perderai,
e canterò finché tu scoppierai
e me la ridarai indietro.

Ma non avrò più la forza
di portarla là fuori,
perché lei adesso è morta
e là fuori ci sono la luce e i colori:
dopo aver vinto il cielo
e battuto l’inferno,
basterà che mi volti
e la lascio nella notte,
la lascio all’inverno…

e mi volterò
le carezze di ieri
mi volterò
non saranno mai più quelle
mi volterò
e nel mondo, su, là fuori
mi volterò
s’intravedono le stelle

mi volterò perché l’ho visto il gelo
che le ha preso la vita,
e io, io adesso, nessun altro,
dico che è finita;
e ragazze sognanti m’aspettano
a danzarmi il cuore,
perché tutto quello che si piange
non é amore.
e mi volterò perché tu sfiorirai,
mi volterò perché tu sparirai,
mi volterò perché già non ci sei
e ti addormenterai per sempre.

Història de Roma amb Ex Deo

Ex Deo és grup de nom llatí, format per quatre componentes del grup canadenc de death metal KATAKLYSM el su primer disc fou ROMULUS. És un grup amb estètica de l’Imperi romà i en aquest primer disc recreen la història de Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=l38JxFUCh0I[/youtube]

Mireu com recreen la batalla d’Acci. Per cert, què en sabeu d’aquest esdeveniment històric?
[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=qcfaltp8CL0[/youtube]

Quins altres referents romans trobeu en les produccions d’aquest grup?
No us perdeu Calígula!

[youtube width=”650″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=NSW01sWSPQY[/youtube]

Unicorn

Què és un unicorn? Quina és la seva etimologia? Per què ens fascinen?… Potser, tot i això i més ho podrem respondre després d’escoltar les cançons següents amb aquest referent clàssic, tant del gust actual.

Unicornio, Silvio Rodríguez

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
Pastando lo dejé
y desapareció.
Cualquier información
bien la voy a pagar.
Las flores que dejó
no me han querido hablar.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió.
No sé si se me fue,
no sé si extravió,
y yo no tengo más
que un unicornio azul.
Si alguien sabe de él,
le ruego información.
Cien mil o un millón
yo pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

Mi unicornio y yo
hicimos amistad,
un poco con amor,
un poco con verdad.
Con su cuerno de añil
pescaba una canción.
Saberla compartir
era su vocación.

Mi unicornio azul
ayer se me perdió
y puede parecer
acaso una obsesión,
Pero no tengo más
que un unicornio azul
—y aunque tuviera dos
yo solo quiero aquel—.
Cualquier información
la pagaré.

Mi unicornio azul
se me ha perdido ayer,
se fue.

(1980)

Sangtraït dins “Contes i llegendes” El País de Mandorcórovi

Un món imaginari on som menys que les bèsties,
on van sobre Unicornis, verges i dimonis.
Buscant sota les pedres un tio que les torni boges.
Servint, fins que se’ls mori, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van buscant pels carrers.

Tinc por que em trobin fugint de les seves flexes,
cridant com si fossin verges i dimonis.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

Tornada:
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.
Vigila! Les dones surten a caçar.
Vigila! Que potser tu cauràs.

Un món on per les dones tu ets peix dins un aquari
flotant entre dues aigües, verges i dimonis.
Pescant amb xarxa oberta un peix que no els doni guerra.
Servint, fins que s’els ofegui, d’esclau eròtic.

És un món, ja saps, que no existeix,
on les dones van suant pels carrers.

[Tornada]

Estic vivint l’últim moment,
estic caient, ja sóc un més
corrent pel món, com els conills,
deixant l’esquena hostesa del vent.

Pandora i la seva caixa

La caja de Pandora és un grup! Nach té una cançó que es diu Pandora; la podeu trobar a Aracne fila i fila.
Aquí en teniu la lletra:
Pandora llegó aquí mucho antes de la existencia,
su don era el mal en potencia,
ella expandió su esencia y aguardó tranquila desde entonces,
sabiendo donde flaquea el débil hombre,
esparció por el mundo semillas de dolor e histeria,
haciendo florecer ramas de horror y de miseria.
Su alma es turbia, se alimenta con la furia y la penuria,
la injuria, la envidia, la rabia.
Ella sabe como proceder, tiene el poder otorgado por Lucifer,
sabe vencer a tus temores,
cuando nació Jesucristo le susurraba a Herodes,
le dijo mata los niños, no te demores.
Ella fue quien inyectó dosis de ira a Gengis Kan,
hoy impone su ley entre George Bush y Sadam.
Su plan es infinito, su rito es el delito y el asesinato,
el tracto ingrato como único hábito.
Desde su púlpito de maldad, nos sume en la soledad,
esta en los guetos de sogüeto, la realidad de Islamabad,
su malicia es única, ella inspiró las guerras púnicas,
asoló Guernica y activó la bomba atómica.
Miralá es Pandora unos la temen y otros la adoran,
imploran su poder, arrasa faunas y floras,
expandiéndose hora tras hora,
el mundo ignora esa conciencia traidora
que nos ahoga en nuestros miedos y celos.
Nos hace querer ser primeros, no cesar y codiciar sin freno.
Su espíritu anida en cada instinto suicida y homicida.
Pandora es como un veneno que liquida nuestras vidas.

[Estribillo]
Cuando el poder de la ambición nos posee,
hace que el mundo tiemble se tambalee y ella esta ahí.
Cuando el noble vende al pobre, le cambia oro por cobre,
el hombre es quien mata al hombre y ella está ahí.
Cuando vertemos nuestra ira en otros seres,
nos transformamos en verdugos crueles y ella esta ahí.
Pandora, oscura dama que adora vernos sufrir,
alma infame que controla nuestro devenir.

Pandora es astuta y fría, le guía nuestros defectos,
detesta la alegría y el afecto,
porque el amor la hiere y muere,
golpea donde más nos duele y nos aplasta como a insectos.
Se esconde trás el espejo y realza tus complejos,
provocando sentimientos de verguenza,
lima tu autoconfianza y tu esperanza,
colocando en tu cabeza deseo de vil venganza.
Sus modos son viejos como la injustícia,
sus reflejos nos atrofian y desquícian.
Se disfraza de icterícia, de peste bubónica y tifus,
de sida, hepatitis, de cáncer y otros virus.
Ella nunca duerme, adora que tu cuerpo enferme,
que sus defensas mermen, su germen de autorechazo,
es un flechazo que se nos clava y nos traga,
salen llagas de ambición, y el corazón se apaga.
Ella puso a gentes corrientes en fila, ante la rabia de Atila,
provocando un daño inmenso, su espíritu perverso,
unió a guerrillas colocando de rodillas a inocentes e indefensos.
Pactó con Adolf Hitler y le tuvo como aliado,
derramó mares de sangre a las puertas de Estalingrado,
nos tuvo dominados por señores feudales,
papas corruptos, dictadores y jefes de estados.
En el pasado fue Lepanto y Normandía,
hoy son los sicarios de Colombia, las hambrunas de Etiopía,
no es una utopía darle muerte,
solo la paz y la concordia algun día nos harán fuertes.
Ella pervierte tu subconciente y te utiliza
a través de una televisión que miente y que hipnotiza.
Pandora te hace trizas, te droga y te alcoholiza,
te oprime porque el amor la aterroriza.
Parece que no haya nada que la frene,
pero creédme, ella es muy frágil y nos teme.
Pandora es el 11-S, el 11-M.
Cuando ella viene la muerte sonríe y se entretiene.

[Estribillo]
Cuando el poder de la ambición nos posee,
hace que el mundo tiemble se tambalee y ella está ahí.
Cuando el noble vende al pobre, le cambia oro por cobre,
el hombre es quien mata al hombre y ella está ahi.
Cuando vertemos nuestra ira en otros seres,
nos transformamos en verdugos crueles y ella esta ahí.
Pandora, oscura dama que adora vernos sufrir,
alma infame que controla nuestro devenir.

Pandora vive dentro de ti, y te vacía poco a poco.
Pandora es tu odio y frustación, tu autorechazo
por ser gordo o feo, por ser pobre y anónimo,
por ser discapacitado o por ser mujer,
por ser negro o judío, por ser homosexual.
Por no ser perfecto ella te hace sentir distinto
y rechazado, ella ha transmitido ese instinto
de generación en generación, es el odio que
tu trasmitirás a tus hijos y a la vez a tus
nietos, y así sucesivamente.
Ella vive dentro de ti y no podrás matarla
hasta que te aceptes a ti mismo. Pandora
es el mal y en su caja hemos escondido
todas las cosas desagradables de
nuestro interior, libérate, ¡Paz!

Sabeu qui era Pandora? D’on prové l’expressió “la caixa o la gerra de Pandora”? Quina expressió catalana seria equivalent?
Mentre hi penseu escolteu Tierra Santa i la seva Caja de Pandora

Cuentan que un día
Un titán robando el fuego
Hizo que Zeus
Creara una mujer
Que fué enviada
A los brazos de su hermano
Para casarse con él

Le fué entregada
Una caja por los dioses
Una caja que nunca debió abrir
De ella brotaron
Locuras y mil males
Que no pudieron destruir
Que no pudieron destruir

Abierta está
La caja de Pandora
Se le advirtió
Pero aún así ella la abrió
El mal dejó
Salir de allí Pandora
Y en su interior
Solo esperanza quedó

Ulysse, Ridan

Ridan canta el poema de Du Bellay Ulysse a l’àlbum del 2007 L’ange de mon démon:

Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage,
Ou comme c’est cestui-là qui conquit la toison,
Et puis est retourné, plein d’usage et raison,
Vivre entre ses parents le reste de son âge !
Quand reverrai-je, hélas, de mon petit village,
Fumer la cheminée et en quelle saison?

REFRAIN
Mais quand reverrai-je, de mon petit village, fumer la cheminée et en quelle saison, mais quand reverrai-je

Reverrai-je le clos de ma pauvre maison
Qui m’est une province, et beaucoup davantage
Plus me plaît le séjour qu’ont bâti mes aïeux,
Que des palais Romains le front audacieux,
Plus que le marbre dur me plaît l’ardoise fine,
Plus mon Loir Gaulois, que le Tibre latin,

Plus mon petit Liré, que le mont Palatin,
Et plus que l’air marin la douceur angevine.

J’ai traversé les mers à la force de mes bras,
Seul contre les Dieux, perdu dans les marées
Retranché dans une cale, et mes vieux tympans percés,
Pour ne plus jamais entendre les sirènes et leurs voix.
Nos vies sont une guerre où il ne tient qu’à nous
De nous soucier de nos sorts, de trouver le bon choix,
De nous méfier de nos pas, et de toute cette eau qui dort,
Qui pollue nos chemins, soi-disant pavés d’or.

REFRAIN
Mais quand reverrai-je, de mon petit village, fumer la cheminée et en quelle saison,mais quand reverrai-je

Mais quand reverrai-je?