Hola a tots! Avui us porto una cançó ben diferent a la que vaig publicar de 30STM, es tracta d’un clàssic de la nova cançó.
Viatge a Ítaca d’en Lluís Llach. Lluís Llach, un dels pares de la Nova Cançó (moviment que es va donar a Catalunya entre els 60 i els 70 com a protesta per al repressió de la llengua catalana durant el franquisme) va publicar aquesta cançó tan famosa que qui més o qui menys ha sentit alguna vegada i que a més és el títol del àlbum que es va publicar el 1975.
Viatge a Ítaca és un poema de Konstandinos Kavafis, un poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX. Kavafis, tot i ser un poeta discret, Llach va quedar captivat per la seva poesia, els poemes que més li agradaven els adaptava ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba. Kavafis es va fer un lloc els anys 70 entre la població catalana gràcies a l’album de Llach. Tot l’àlbum de Llach està basat en els poemes de l’escriptor grec. Va tenir un gran acolliment entre la gent, com tots els seus anteriors treballs.
Viatge a Ítaca ens parla sobretot de Grècia, però també sobre l’amor, la nostàlgia tot embolicat amb un aire clàssic.
[youtube width=”650″ height=”550″]http://youtu.be/TbDLLYyItDE[/youtube]
I
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
II
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Sabeu on és Ítaca? Sobre quin personatge ens parla la cançó? Què en sabeu d’aquest personatge? Com es diu el llibre que ens parla d’aquest personatge? Què enteneu per Ítaca?
Patrícia Ortiz
1r Batxillerat Llatí