Arxiu d'etiquetes: història de Roma

La caída del Imperio romano, d’Anthony Mann

Publicat el per
2

 

FITXA TÈCNICA:

Nom original: The fall of the Roman Empire

Director i guionistes: Anthony Mann, Ben Barzman, Basilio Franchina i Philip Yordan.

Any d’estrena: 1964

Durada: 188 min.

Repartiment: Stephen Boyd, Sophia Loren, Alec Guiness, James Mason, Christopher Plummer, Anthony Quayle, John Ireland, Omar Sharif, Mel Ferrer, Eric Porter, Finley Currie, Andrew Keir, Douglas Wilmer, George Murcell i Norman Wooland.

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Drama històric

ARGUMENT:

Viena, any 189 d.C. Les tropes de Marc Aureli (Alec Guiness) s’instal·len prop del riu Danubi. L’emperador i el seu conceller Timònides (James Mason) acullen els reis i procònsuls de l’Imperi amb el fi d’anunciar que l’emperador delegarà el poder al general Livi (Stephen Boyd) i no al seu fill Còmmode (Christopher Plummer). Marc Aureli mor i Livi renuncia al seu càrrec a favor del seu amic Còmmode, qui li encomana la missió de protegir l’imperi davant la mirada de desagrat de Lucil·la (Sophia Loren), també filla de Marc Aureli, que s’haurà de casar amb el rei de Síria (Omar Sharif) per dominar els enemics de l’Est.

Livi, amb l’ajut de Timònides intentarà convèncer el cap dels bàrbars (John Ireland) d’acceptar la ciutadania romana. En el Senat de Roma es vota a favor de la pau romana, desencadenant la ira de l’emperador Còmmode, que accepta obligat i envia Livi a la frontera Est, i a Lucil·la a Síria, país al que ha sotmès a una forta pressió fiscal. Lucil·la i Sohamus es revolten contra l’Imperi. Còmmode torna a cridar Livi perquè aturi la revolta. Sohamus mor en la batalla. Còmmode proposa a Livi governar junts, a canvi de crucificar els sublevats esclaus. Aquest es nega. L’emperador mana assassinar els bàrbars. Timònides acaba perdent la vida. Livi és empresonat i els seus amics el traicionen a canvi d’or. Còmmode li ofereix la possibilitat de salvar la seva vida en un improvisat quadrilàter. Livi guanya. El poble aclama Livi com a nou emperador, però aquest rebutja l’oferta, furiós per la negligència d’un Senat i una ciutadania sotmesa als designis de Còmmode.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qoTGoUaL3-Y[/youtube]

CRÍTICA:

Durant els títols de crèdit s’escolta la banda sonora composta per Dimitri Tiomkin, el leit-motiv de la qual és un tema religiós de cert aire funerari, una melodia que sintetitza l’esperit de la pel·lícula, un rèquiem al final d’una època marcada per una determinada civilització. Coneixent les inclinacions ideològiques del seu productor, Samuel Bronston, es pot interpretar que la pel·lícula identifica l’Imperi Romà com un paradís perdut, i que la seva corrupció interna el porta cap a la destrucció: de fet, no hi manquen escenes plenes de figurants que ballen feliços gràcies a l’or amb què Còmmode els ha comprat a Roma, la nova Babilònia: Aquella nova Babilònia podria ser, segons suggereix Bronston, la mateixa en què es pot convertir el món occidental coetani a ell, en què van tenir lloc diverses convulsions socials. D’allà que en últim pla de la pel·lícula- un pla general en que la meitat de l’enquadrament queda cobert pel fum d’un foc que consumeix els amics de Lucil·la i Livi mentre que en la segona aquests baixen per una escalinata, declinant l’oferta de regnar com a emperadors, horroritzats per la barbàrie- es presta a lectures conservadores del film.

Deixant de banda aquelles disquicicions, el cert és que totes les produccions de Samuel Bronston filmades a Espanya, aquesta és l’única que conserva cert prestigi. El crític Quim Casas va notar en el seu anàlisi del film el següent: “Se nota en la pel·lícula la pugna entre els conceptes del productor i les idees del director: aquesta col·lisió d’interessos de vegades dóna estimables fruits, com en la seqüència de la marxa dels prínceps, ambaixadors i procònsols, és un moment molt propi de Bronston, però Mann li treu premeditadament solemnitat amb les diverses confusions de Marc Aureli i el seu conseller grec Timònides, incapaços de saber la identitat de la meitat dels personatges que el saluden. O en una escena amb carreres de quàdrigues entre Còmmode i Livi, concebuda com expressió d’una relació, la de rivalitat/apreci entre dos personatges”.

D’aquesta manera, en La caída del Imperio romano es poden veure dues pel·lícules: una espectacular plena de figurants que obeeixen als desitjos megalòmans de Bronston, i Mann filma els decorats per mostrar la seva luxosa construcció, no com escenaris d’un drama col·lectiu que se li escapa entre les mans. La segona és un film l’acció del qual avança lentament durant l’època hivernal, en el claustrofòbic decorat de fortificació en la frontera- molt westernià – i amb tocs de tragèdia shakesperiana: el diàleg de Marc Aureli amb si mateix sobre la proximitat de la mort.

Aquesta pel·lícula queda com la producció més tètrica ja no de Bronston, sinó de Hollywood sobre el món romà, amb permís d’Espàrtac.

Us atreviu a fer recerca i a trobar-hi les errades històriques, així com els seus encerts? Us recomano de seguir, a indicació de la Margalida, el llibre de Fernando Lillo Redonet El cine de romanos y su aplicación didáctica (Madrid, Ediciones Clásica 1994 pàgs. 95-101).

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Grec i Llatí.

Gladiator, de Ridley Scott

Publicat el per
39

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Gladiator
  • Director: Ridley Scott
  • Guionistes:  David Franzoni, John Logan i William Nicholson.
  • Any d’estrena:  a l’any 2000
  • Durada: 155 min. / 171 min. (versió llarga)
  • Repartiment:  Russell Crowe, Joaquin Phoenix, Connie Nielsen, Oliver Reed, Richard Harris, Derek Jacobi, Djimon Hounsou, David Schofield, John Shrapnel,  Tomas Arana, Ralf Moeller i Spencer Treat Clark.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original:  Anglès.
  • Gènere: Drama bèl·lic.

ARGUMENT

La pel·lícula es situa cap a l’any 180 a.C. On el protagonista  Màxim Decimus Meridius és un gran general hispà que ha conduït els exèrcits de l’emperador Marc Aureli nombroses victòries.

En un d’aquestes victòries en les quals l’exèrcit romà es conduït per Marc Aureli cap a una batalla sobre les tribus germàniques, una victòria la qual donarà fi a una llarga guerra en els límits de l’imperi romà. Amb aquesta gran victòria en Màxim en guanya la confiança y l’estima de l’emperador el qual encara tenint un fill, Còmode, decideix deixar el poder temporal fins que el senat de Roma assumeixi  finalment el govern de l’imperi. Quan el seu pare l’informa de la seva decisió, Còmode assassina al seu progenitor en un atac de ràbia i es fa amb el poder.

Còmode intenta guanyar-se la lleialtat de Màxim, però el militar s’adona del que ha succeït. En aquest moment el general és traït pel seu amic, Cinquè, que a pesar instrueix als pretorians perquè l’executin a ell i a la seva família a Hispània. Màxim aconsegueix desfer dels seus botxins i emprèn el retorn a la seva llar a tota velocitat, però no arriba a temps de salvar la seva dona i el seu fill.

Un cop ha enterrat la seva família i adolorit i cansat per la seva mort es desmaia i inconscient cau en mans d’uns esclavistes que se l’emporten el nord d’Àfrica on es comprat per Pròxim i obligat a lluitar com a gladiador. Més tard se l’emporten al coliseu de Roma, on l’emperador Còmode a organitzat un jocs de gladiadors. On Màxim amb les seves victòries aconsegueix guanyar-se al públic amb el seu rostre tapat. Però al reu rostre queda descobert, ja que l’emperador sent una gran curiositat per saber qui s’amaga darrere d’aquella  màscara.

Màxim és estimat pel públic per aquest motiu l’emperador no pot acabar amb la seva vida. Mentrestant el protagonista junt el seu antic amic i la germana de l’emperador conspiren l’enderrocament d’aquests, però l’emperador obliga a confessar-ho tot a la seva germana.

Més tard Còmode organitza una batalla al Colisseum contra el gran gladiador però aquests es apunyalat abans del combat per tal de perdre possibilitats de guanyar, tot y així Màxim mata l’emperador. Però Màxim ferit per la seva ferida acaba morint amb una visió abans de la seva mort de la seva estimada família.

TRÀILER

CRÍTICA

Gladiator, va ser una pel·lícula de romans espectacular i bastant el·laborada, ja que es van deixar bastants diners per fer-la.

Agrada molt per la part de  les lluites de gladiadors i per la seva part dramàtica, com l’escena quan Màxim troba a la seva família morta. Aquesta pel·lícula va guanyar molts premis:

– Un Oscar al 2001 al millor actor, a la millor pel·lícula,  al millor vestuari, al millor so i als millors efectes.

– Un Globus d’Or al 2001 a la millor pel·lícula dramàtica i a la millor banda sonora original.

-Un BAFTa al 2001 a la millor pel·licula.

Aquest film ens mostra de moltes maneres la manera de viure del romans en aquella època, s’ha de dir que està elaborat des d’un punt de vista molt objectiu,ja que cal destacar que molts del personatges d’aquesta pel·lícula són reals. Però s’ha de dir que l’argument del film és fictici. Per això el que ens mostra és que encara que intenta mostrar la realitat, el film busca la intensitat i l’emoció per sobre de la veritat històrica. No obstant això, malgrat aquesta falta de rigor en els esdeveniments, el film de Scott presenta aspectes de la societat, l’urbanisme, l’art o les tradicions de l’Imperi Romà amb una important dosi de credibilitat.  Al “Making of” de Gladiator seu director explica que volen ensenyar la colossal Roma d’una manera molt creïble, buscant “mostrar la grandesa de Roma i alhora la seva corrupció i decadència”, els dos emperadors de la pel·lícula són d’alguna manera la encarnació d’aquestes dues idees.

Un dels aspectes històrics millor reflectits pel film és el de les sempre presents disputes entre els partidaris de tornar a la República (representats per Grac i el propi Marc Aureli) i els defensors a ultrança de l’Imperi (Còmode i els pretorians, sobretot), tot i que hem de tenir en compte que els patricis estaven més interessats en perpetuar el seu poder econòmic i accedir al consolat, però això últim no s’acaba de veure a la pel·lícula.  Un altre dels aspectes molt ben caracteritzats en la pel·lícula és l’exèrcit romà, del qual ens mostren destacaments d’infanteria i cavalleria, armes de curt i llarg abast, màquines de guerra, jerarquia dels comandaments … amb les característiques que podem observar en qualsevol llibre d’història militar romana. L’actitud dels soldats es mostra d’una manera més creïble que en altres pel·lícules, perquè s’ha volgut evitar la imatge dels soldats idealitzats que lluiten per la glòria, a Gladiator, com explica un dels consellers tècnics del film (en cap cas es parla d’assessor històric) és un exèrcit professional que lluita per la seva paga i no per la glòria personal o la de l’Imperi.

La tecnologia és un element que cal tenir en compte a l’hora de comparar Gladiator amb pel·lícules més antigues, i és que les possibilitats que ofereixen els efectes informàtics fan que la caracterització tingui més importància que la qualitat narrativa (gairebé l’única base de les velles produccions). També hi ha un gran esforç per reflectir de manera autèntica l’arquitectura romana de l’època. El principal edifici del llargmetratge, el Colosseu de Roma, va ser fet per ordinador amb un realisme sorprenent, i permet aconseguir una imatge absolutament creïble de l’espectacularitat que havia de tenir.

Per tant, en conclusió podem destacar que, la pel·lícula està plena d’errors històrics (Utilització d’estreps, octavetes impreses, entrada a Roma per un accés de terra en comptes d’una calçada, certs edificis, el veritable regnat de Còmode va durar més de 10 anys, Lucila va morir abans que el seu germà. ..), alguns buscats i altres, simples “ficades de pota”, de manera que es demostra que el caràcter històric de la pel·lícula no va preocupar molt als seus creadors. No obstant això, aspectes tan magnífics com la recreació de Roma o de la batalla en Germània, permeten que la imatge, si més no de la magnitud, sigui més realista que en pel·lícules més antigues, en què es buscava més el realisme dels fets que de les imatges.

  • Vosaltres creieu que es poden aprendre coses de la història de Roma amb aquesta pel·lícula?
  • Un romà es podia anomenar, segons les normes de praenomen Maximus?

“Mi nombre es Máximo Décimo Meridio, comandante de los Ejércitos del Norte, General de las Legiones Félix, leal sirviente del único emperador Marco Aurelio. Padre de un hijo asesinado, esposo de una esposa asesinada, y juro que me vengaré en esta vida o en la otra”

Laia Bagà i Luis Moreno

2n batx C Llatí

El rei Artur, d’Antoine Fuqua

Publicat el per
7


FITXA TÈCNICA

Nom original: King Arthur

Director i guionistes: Antoine Fuqua, David Franzoni, John Lee Hancock.

Any d’estrena: 2004

Durada: 140 min.

Repartiment: Clive Owen, Keira Knightley, Stephen Dillane, Ray Winstone, Stellan Skarsgård, Ioan Gruffudd, Mads Mikkelsen, Hugh Dancy, Til Schweiger, Joel Edgerton, Charlie Creed-Miles, Ivano Marescotti, Ray Stevenson, Sean Gilder, Ivano Marescotti, Ken Stott, Pat Kinevane

País d’origen: USA

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventures. Drama | Històric. Antiga Roma

 

ARGUMENT

Després de la caiguda de l’Imperi romà, durant l’edat mitjana, un home va emergir per unir les illes britàniques. El seu nom era Artur, l’home que es convertiria en rei.

El jove Artur, fill de pare romà i mare britànica, era un oficial romà en l’extens domini de Bretanya que dirigia una tropa de lleials guerrers de Rússia, apostats en la fortalesa al Mur d’Adrià, al voltant de l’any 400 d.C.

Amb la caiguda de l’Imperi, Roma se separa de Gran Bretanya i abandona la seva població amb la sanguinària invasió dels saxons. Abans que Artur i els seus cavallers siguin llicenciats del servei, se’ls assigna una última missió: rescatar una família noble romana abandonada.

Amb la traïdora missió, ells rescaten una jove britànica torturada per heretgia. Una valenta i bella dona, que es diu Ginebra, ajuda Artur i els seus cavallers a adonar-se que ells són tot el que roman entre els nadius britànics i el genocidi a mans dels saxons. Artur haurà de decidir el seu destí: evacuació i llibertat, o una assegurança suïcidi combatent les legions dels saxons que s’acosten a ells.

Després els guerrers d’Artur es convertirien en els llegendaris Cavallers de la Taula Rodona. Artur va triar una taula rodona per la igualtat que aquesta els proporcionava a tots els homes que seien davant seu. Ja que perquè els homes siguin homes han ser iguals. L’ideal segons el qual els grans guerrers tenen un estatus igual és també una tradició sarmatiana. Que els homes neixen lliures de voluntat era un ideal dels començaments de la Cristiandat a Bretanya, declarada posteriorment per Roma.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-Wx_RKZx6uQ[/youtube]

CRÍTICA

El rei Artur apareix representat a la literatura europea, sobretot anglesa i francesa, com un monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons bastantes fonts, es diu que era el cabdill de Gran Bretanya. Actualment, té un rol cabdal en la mitologia del Regne Unit. Encara es debat si Artur, o un personatge similar que inspirés la llegenda, va existir realment. El que se sap és que no hi va haver cap rei d’Anglaterra que es digués Artur o que adoptés aquest nom. Es creu que té arrels en la mitologia celta o que es va construir aquesta història a partir de fets reals atribuïbles a algun cabdill guerrer bretó.

Va haver una invasió romana de Gran Bretanya (al 43 a.C.) iniciada per Juli Cèsar i finalitzada per Claudi. Va haver, per tant, una adopció del llatí i de la cultura romana, però més tard, al segle IV, els romans van ser expulsats i es va imposar el cristianisme.

, com era representat cabdill de Gran Bretanya, la va defensar en el moment que van començar les invasions dels saxons o bé les invasions de les antigues tribus germàniques a començaments del segle IV.

Aquest segle comença quan acaba l’època clàssica amb la caiguda de l’Imperi Romà i quan comença l’època medieval.

En aquesta pel.lícula, es relaciona el rei Artur amb un antecedent històric, la llegenda va ser una creació del monjo Geoffrey de Monmouth al segle XII. Posteriorment, diversos autors van anar afegint detalls a la història fins arribar a la seva versió més completa, que data del segle XV. Apareix a Historia Regum Britanniae. El llibre mostra les vides dels reis dels bretons cronològicament, començant amb els troians que van escapar de la guerra de Troia i van fundar la nació britànica, i acaba quan els anglosaxons van prendre el control del país al segle VII. Es tracta d’una de les peces centrals de la matèria de Bretanya.

Pensem que aquesta pel·lícula representa molt explícitament i molt bé el context històric que s’estava vivint en el moment.

Uxue Avilés i Laia Sánchez

2n de Batxillerat.

Quo vadis de Mervyn LeRoy

Publicat el per
3

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Quo vadis.
  • Director i guionistes: : Mervyn LeRoy / John Lee Mahin, Sonya Levien, S.N. Behrman.
  • Any d’estrena: 1951.
  • Durada: 171 min.
  • Repartiment: Robert Taylor, Deborah Kerr, Peter Ustinov, Leo Genn, Patricia Laffan, Finlay Currie, Abraham Sofaer, Buddy Baer, Marina Berti, Felix Aylmer, Nora Swinburne, Ralph Truman, Norman Wooland, Peter Miles, Nicholas Hannen, Geoffrey Dunn, John Ruddock, Elspeth March, Strelsa Brown, Alfredo Varelli, Adrienne Corri, Sophia Loren, Bud Spencer i Elizabeth Taylor.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Històric i drama.

 

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima Quo Vadis de l’autor polonès Henryk Sienkiewicz, tracta sobre la història d’amor entre dos joves anomenats Marc Vinici i Lígia, una esclava cristiana. Aquesta història d’amor succeeix en el període de temps en el que governava l’emperador Neró, un home extravagant i caracteritzat per la seva bogeria, la qual es fa evident quan decideix incendiar per complet la ciutat de Roma per tal de remodelar-la de dalt a baix i segons ell, per inspiració artística. Perquè el poble no se li tirés a sobre va decidir culpar de la catàstrofe a la gent que seguia el Cristianisme, religió que estava naixent en aquells moments, per tal d’iniciar una persecussió contra ells i eliminar-los definitivament. Aquest fet va provocar la sublevació del poble, els quals van decidir iniciar un aixecament contra l’emperador fins a matar-lo.

 

TRÀILER

Ja que es tracta d’una pel·lícula tan antiga, no hem trobat cap tràiler en castellà , però aquí us en deixem un en anglès i, en la mateixa pàgina, hi trobareu més tràilers de més duració.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JxoAEN7rvas[/youtube]

 

CRÍTICA

No totes les persones tenen els mateixos gustos o les mateixes opinions sobre certs aspectes. Aquesta pel·lícula com moltes altres ha estat criticada però també molt valorada.

El que és innegable és que va ser una gran producció. És una pel·lícula antiga realitzada el 1951, una època que no estava gaire avançada tecnològicament però malgrat això hi havia una gran organització, efectes especials (encara que no fossin d’una gran qualitat) etc.

Quo Vadis gaudeix d’una posada en escena monumental i excel·lent, hi van treballar un gran nombre de persones i una de les coses que la va ajudar a arribar a la fama va ser la participació de les grans estrelles de Hollywood d’aquell moment.

Nosaltres podem afiramar que sí que s’aprèn història (en aquest cas de Roma) mirant pel·lícules, ja que desconeixíem totalment els fets que succeeixen a la pel·licula i després d’haver-la vist ens hem adonat que en tenim força coneixements.

Aquesta pel·lícula ens mostra a part d’un període de la història de Roma, temes religiosos  (com el naixement del Cristianisme) i també permet endinsar-te en l’època  aprenent temes històrics de manera interactiva.

Ens agradaria que us informéssiu una mica sobre aquesta pel·lícula i sobre la història en si, ja que creiem que és molt interessant per a tots vosaltres. Sabríeu dir algun tipus de pervivència d’algun aspecte de la pel·lícula en un tema que ens toca molt d’aprop avui en dia? Us deixem una pista: Tracta sobre un emperador que surt a la pel·lícula i sobre alguna cosa relacionada amb el tema de la informàtica.

 

Cristina Álvarez Barraca i Alba Arroyo Mora

2n batxillerat Llatí

Golfus de Roma, de Richard Lester

Publicat el per
19

dtffg

FITXA TÈCNICA

Nom original: Golfus de Roma, (A funny thing happnened on the way to the forum)

Director: Richard Lester

Guionistes: Melvin Frank , Michael Pertweey i Larry Gelbart.

Any d’estrena: 1966

Durada: 1hr. 33min.

Repartiment: Zero Mostel (Pseudolus), Phil Silvers (Lycus), Jack Gilford (Hysterium), Buster Keaton (Erronius), Michel Crawford (Hero), Michael Hordern (Senex), Annette Andre (Philia), Leon Greene (Miles Gloriosus)…

País d’origen: Estats Units, Regne Unit.

Idioma original: anglès

Gènere: Comèdia / Musical

ARGUMENT

Dos romans rics (Dómina i Senex) tenen esclaus. Entre ells es troba Pseudolus que és un esclau que vol aconseguir la llibertat. Dómina i Senex se’n van a veure la mare d’aquesta i deixen el seu fill Eros al càrrec dels esclaus i li adverteixen  que no s’enamori de cap noia. Però Eros està enamorat de Philia una bella donzella que arriba a casa de Lycus, un traficant de dones. Per aconseguir-la diu a Pseudolus que li donarà la llibertat si compra Philia, i Pseudolus per tal d’aconseguir la seva llibertat farà el que faci falta. Per altra banda, Senex i Dómina es van cap a la casa de la mare d’ella i Senex com que no vol anar trenca l’estàtua que li portaven de regal de manera que  Senex al final torna a casa seva. Philia, la bella donzella de la qual està enamorat Eros, és venuda al capità Miles gloriosus. Ella, tot i que està enamorada d’Eros, ha de complaure el capità. Per altra banda, surt Erronius, un vell curt de vista que es troba a l’estranger a la recerca dels seus fills, que van ser raptats de petits per uns pirates. Pseudolus ajudarà Eros a conquistar la noia però pel  camí l’idil·li es veu obstaculitzat per sorpreses, enginyoses disfresses i una esbojarrada cursa de quadrigues.

TRÀILER

CRÍTICA

Enginyosa i disparatada comèdia musical que compta amb l’última aparició en pantalla de Buster Keaton. L’obra s’inspira en les comèdies de l’autor romà Plaute (251-183 aC); concretament hi podem trobar elements argumentals procedents del Pseudolus, Miles Gloriosus, Curculio i Mostellaria. Representa molt bé les comèdies de Plaute, ja que si ens hi fixem bé té pràcticament estructures molt similars. A Golfus de Roma surt igual que a les comèdies de Plaute uns personatges que tenen moltes similituds. El criat que representen la figura del graciós (es dirigeix al públic fent un monòleg), dos enamorats que han de  passar moltes proves per arribar a acabar junts, un home que es vol interposar en la relació de la parella. Així doncs, com a  personatges comuns en totes les obres de Plaute, tenim bàsicament: el jove (adulescens), el vell (senex), l’esclau (servus), la jove ( puella), la mare (mater), el soldat (miles), el cuiner (coquus), etc.

Amb una visió còmica-satírica, Richard Lester mostra el costat sòrdid de l’antiga Roma en aquesta divertidíssima adaptació de l’obra de Broadway “A funny thing happened on the way to the Forum”. Golfus de Roma és una successió d’equívocs, disparats, embolics, paròdies  i sorpreses que donen lloc a unes situacions divertidíssimes, molts  números musicals (amb la música de Stephen Sondheim). Una de les coses que he trobat més divertides és  quan  Erronius, el vell,  es passa el film donant voltes als set turons de Roma tractant de trobar els seus fills i acaba la pel·lícula i es resol tot l’embolic.

A El Fil de les clàssiques hi ha un article que relaciona molt bé Plaute amb la pel·lícula Golfus de Roma i  us l’ enllaço  aquí . Podem concloure que del teatre plautí (nosaltres vàrem llegir i veure Miles Gloriosus, El soldat fanfarró, i vàrem riure moltíssim!) a Broadway i de la versió musical a la cinematogràfica, Golfus de Roma us farà riure; però si preferiu el musical no us perdeu A Funny Thing Happened on the Way to the Forum:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4c9ATxCas40&feature=player_detailpage[/youtube]

En quin autor està inspirada Golfus de Roma?
De quines comèdies és contaminatio?
Quin tipus de comèdia és: d’embolic o reflexiva? Argumenta-ho.
Quin fou l’objectiu principal de R.Lester?
Les escenes cantades, quin temps ocupen?
Qui és el protagonista de l’acció?
En quina comèdia apareix l’estratagema que s’inventa Psèudolus perquè Sènex no entri a casa seva?
L’aparició final del militar de quina comèdia és?
Què té Golfus de Roma de Curculio (El corc)?
Visionant Golfus de Roma, per què ens apropem al que devia ser la representació d’una comèdia llatina?
Què diferencia Plaute de Terenci?

Andrea Balart

1r. Batx C llatí i grec

Centurion, lluita o mort

Publicat el per
12

File:Posterofcenturion.jpg

FITXA TÈCNICA

Títol: Centurió

Títol original: Centurion

Direcció: Neil Marshall

País: El Regne Unit

Idioma original: Anglès

Any: 2010

Data de llençament: 20/08/2010

Duració: 130 min.

Gènere: Drama, Històric, Bèl·lic, Aventures, Acció.

Repartiment : Michael Fassbender, Dominic West, Olga Kurylenko, Noel Clarke, David Morrissey, JJ Feild, Axelle Carolyn, Riz Ahmed, Dave Legeno, Ulrich Thomsen

Distribuidora: Aurum Producciones

Productora: Celador Films

Pàgina oficial: http://www.centurionmovie.com

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KOZs2_i_cDE[/youtube]

ARGUMENT

En aquesta pel·lícula es  plasma molt bé com era la legió romana i sobretot les guerres a la Britànnia durant el primer segle abans de Crist. La pel·lícula se centra en la novena legió i els pictes, una tribu de Britànnia. La IX legió és atacada pels pictes. Els pocs supervivents tracten d’escapar de la rastrejadora Etain, que de petita els romans van exterminar el seu poble i li van tallar la llengua.

En la batalla que es du a terme al principi de la pel·lícula, es plasma molt bé com era el sistema militar romà i com es col·locaven les tropes romanes també com eren les fronteres romanes a Britànnia.

“En el año 117 de nuestra era, en Bretaña, un grupo de soldados romanos lucha por salvar sus vidas tras un salvaje ataque a masacre, termina uniéndose en su huida a la legendaria IX Legión del general Virilo, que se dirige hacia el norte para aniquilar al enemigo.

Tras otro duro ataque sorpresa, la legión se ve mermada, y tan sólo quedan en pie unos cuentos soldados, que liderados por el propio Quintus, tratarán de rescatar al capturado general Virilo y llegar a la frontera antes que las hordas guerreras de la fiera y vengativa Etain (Olga Kurylenko) acabe con todos ellos su fuerte fronterizo por parte de la tribu de los pictos. Quintus Dias (Michael Fassbender), el único superviviente de la legión”“.- Director de la pel·lícula Neil Marshall.

CRÍTICA

La crítica és molt variada però no ha tingut molt d’èxit en el mercat americà. Es diu que el que li ha fallat és l’excessiva lluita i que sobretot el guió és molt previsible. Per altra banda, els seus combats són molt reals i molt aconseguits ja que es mostren les tècniques romanes , etc… Hi ha crítics que creuen que la pel·lícula és molt bona en tant el combat com el reflex de les legions; però que l’argument és molt fluix i, per tant, pensen que no és tan bona com s’anunciava.

Per a nosaltres aquesta pel·lícula ens ha ajudat a aprendre com són les legions romanes i per tant creiem que amb el cinema podem aprendre sobre la història antiga, ja sigui de Roma com de Grècia.

És una pel·lícula recomanable com a nota li posem un : 6,5.

Què us semblen aquest tipus de pel·lícules? Sabeu d’alguna semblant?

QUÈ ÉS UN CENTURIÓ?

El centurió era un oficial de l’exèrcit que a les legions romanes comandava una centúria. En la seva tasca estava assistit per un optime. N’hi havia de diverses categories, essent la més alta el Primus pilus, o primer centurió de la primera cohort, i la més baixa el darrer centurió de la darrera cohort. El seu grau, comparant-lo amb els actuals seria equivalent entre el de tinent el més baix i comandant el Primus pilus.

La campanya militar romana a Britànnia inclou els fets que van des de l’arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l’Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Des del 26 d’agost del 55 aC, en què Juli Cèsar va desembarcar amb les seves tropes a l’illa anomenada actualment Gran Bretanya i que en l’antiguitat era coneguda com Britànnia es va donar inici a un lent però constant procés expansiu del poder polític i militar de Roma en l’illa, que va tenir no obstant això alguns moments de reculada.

Aquests centurions vivien en campaments anomenats “castra romana“

La pel·lícula narra aquest procés de romanització contant, i la gran resistència, tot i que no molt ben organitzada, però fèrrea, dels pobres bàrbars de la zona de Britànnia.

Escena de lluita

 

Iván Zapico & Eric Andreu
2n Batx. Llatí

Cleòpatra (1963), de Joseph L. Mankiewicz

Publicat el per
11

cleopatra

FITXA TÈCNICA

Nom original: Cleopatra

Directors: Joseph L. Mankiewicz

Guionistes: Ranald MacDougall, Joseph L. Mankiewicz, Sidney Buchman

Any d’estrena: 02/12/1963

Durada: 192 min.

Repartiment: Elizabeth Taylor, Richard Burton, Rex Harrison, Pamela Brown, George Cole, Hume Cronyn, Cesare Danova, Kenneth Haigh, Andrew Keir, Martin Landau

País d’origen: Regne Unit, Suissa i Estats Units

Idioma original: Anglés

Gènere: Drama, Romanç, Històrica, Biogràfica

ARGUMENT

Richard Burton, Rex Harrison i Elizabeth Taylor protagonitzen una de les pel·lícules més espectaculars de tots els temps. És la història de la reina del Nil i els seus amors amb Juli  Cèsar i Marc Antoni.

La pel·lícula es distingeix per les fabuloses interpretacions de Burton i Harrison (Nominat per un Oscar), encara que tota la pel·lícula gira al voltant d’Elizabeth Taylor, que desenvolupa un dels més glamourosos papers de la seva carrera. La pel·lícula va guanyar els Oscars a la Millor Fotografia, Millors Decorats i Millors Efectes Especials.

El Cèsar estimat i victoriós es veu obligat a visitar Egipte amb el fi d’evitar la guerra civil provocada per la falta d’entesa entre Cleòpatra i el seu germà, ambdós monarques de l’Imperi.  Molt aviat Cèsar quedarà captivat per la intel·ligència i bellesa de la jove, fent-la reina indiscutible d’Egipte i, després del naixement del seu fill Cesarió, la seva esposa legítima.

TRÀILER

CRÍTICA

“Espectacular superproducció amb diversos muntatges que van repercutir negativament en la seva qualitat. Liz Taylor està impressionant” (Fernando Morales: Diari El País)

El cinema va haver  d’esperar fins als anys seixanta, perquè arribés el retrat definitiu de la  dama egípcia. Un controvertit film dirigit per Joseph L. Mankiewicz i protagonitzada per la millor Cleòpatra possible, Elizabeth Taylor. Estrenada el 1963, amb crítiques desiguals, els diversos retalls a càrrec de la productora van influir en la qualitat final d’un film que hauria d’haver durat més de quatre hores. Una obra amb una infinitat de contratemps que van afectar la visió dels productors.

Cleopatra és un magnífic relat de l’apassionant vida d’una dona admirable, que va lluitar per la seva nació per sobre de qualsevol cosa. Taylor va fer d’aquest personatge una cosa seva, i es conservarà en els annals del setè art per sempre. Amb aquest film, icona del cinema modern i de gran pressupost, el personatge de Cleòpatra s’alçà i  a partir d’aquí ens arriben adaptacions televisives, cintes d’animació, etc.

Tot i ser destrossada per la crítica, en realitat la pel·lícula va ser un èxit : va ser la de major recaptació de 1963 (5,7 milions de dòlars). Però no va ser considerada com una pel·lícula exitosa, ja que va necessitar un any sencer per recuperar els 44 milions invertits en realitzar-la.

Crec que és una pel·lícula fantàstica, mereixedora d’un lloc d’honor a La cinta de Νίκη, tot i que ja tenim un parell d’entrades al nostre bloc d’aula, obert a la col·laboració, Aracne fila i fila: Cleopatra de Mankiewicz i Cleopatra, selecció d’escenes; a més dels diferents apunts (La mort de Cleòpatra, Com era Cleòpatra i Cleopatra, pulchra Aegypti regina) i comentaris que tracten d’esbrinar com era aquesta gran dona.

Irina Balart

1r Batx. C Llatí i Grec.

La Via Augusta, de Sònia Sánchez

Publicat el per
6

La via augusta

 

FITXA TÈCNICA

 

ARGUMENT

Aquesta història comença l’any 24 aC, quan ja fa quasi dos segles que les primeres legions romanes han arribat a les terres que actualment anomenem Catalunya. En concret, els romans havien desembarcat a Empúries l’any 218 aC i ben aviat van instal·lar la seva base principal a Tàrraco.

Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de tenir la seva dona, Lívia, ben lluny, el cèsar Octavi August en persona fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l’excusa de dirigir personalment les campanyes bèl·liques contra els últims reductes àsturs i càntabres a l’oest de la Península Ibèrica. Tàrraco es converteix així en el centre de l’univers, és a dir, en la capital d’un imperi que domina milions de persones.

August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia.

En començar aquesta història i en ple atac d’hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre’l d’uns desordres intestinals terribles que el tenen cargolat de dolor.

Pompeu acata les ordres i s’hi trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les filles del metge, els cunyats amb els seus dos fills barons i la terrible sogra, que controla el clan; en l’altre, els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port. I és que els esclaus, influïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la llibertat.

Un lot de 8 ibers bruts i vestits amb pedaços arriben a la vil·la i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens procliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del metge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou com una fura i es defensa més bé que un lleó.

Per si encara no hi hagués prou problemes d’adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l’envolten; especialment dels constructors del seu projecte més ambiciós: la carretera que ha d’unir Gades (Cadis) amb Roma, la Via Augusta.

Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa comencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2Dv4PHMchQ4[/youtube]

CRÍTICA

Aquesta sèrie té més aspectes positius del que es pensa aparentment. Per una banda, ens parla d’un fet no gaire conegut dins de Catalunya i tot i representar-lo de manera fictícia, ens el dóna a conèixer: l’estada d’Octavi August a Tàrraco. De fet els motius que porten a August a instal·lar-se a Tàrraco a la sèrie són els motius reals. La sèrie és arriscada, s’atreveix  a ambientar-se a un temps del qual no està molt documentat, cal veure com actualment les sèries que no estan basades en l’actualitat, sinó en l’antiguitat, es basen com a màxim a la guerra i/o postguerra. Així doncs, Sònia Sánchez s’atreveix a ambientar-la en l’antiga Roma i per més inri amb algunes dades reals.

La sèrie ens ajuda a conèixer els costums de l’antiga Roma: veiem la relació de les famílies amb els esclaus (tot i que per donar joc a la trama hi ha fragments molt passionals que dubtem que poguessin passar en l’època), com estàven organitzades les domus (de fet, ens tracten la domus amb molta naturalitat, com si fós una casa de qualsevol sèrie), podem veure què mengen i com mengen estirats,  com reben els missatges dels soldats, com es banyaven, els remeis medicinals del moment…

Podem dir, doncs, que La Via Augusta és tot un mestre de cultura clàssica. Ens situa a la Tàrraco de l’any 24 aC i ens mostren un dia a dia; l’espectador, inconcientment, s’acaba habitualitzant a aquest ambient i al acabar la sèrie és tot un expert en els costums i hàbits que ha anat coneixent i vénen ganes de visitar les restes arqueològiques de Tàrraco a la recerca de la petja d’August.

Us recomanem la sèrie! Són 12 capítols de 50 minuts aprox. cada un, no és gaire temps i només que en veieu un ja us en podeu fer una idea del que us hem anat explicant! També us recomanem com a complement de “La Via Augusta”, “A la romana” un espai divulgatiu dirigit per Joaquim Oristrell i presentat per Enric Calpena, amb la col·laboració d’Alexandra Palomo i Oriol Grau, que tv3 va emetre després de cada capítol de la sèrie com a complement a la ficció: la religió a la romana, el sexe a la romana, l’educació a la romana, el treball a la romana, el matrimoni a la romana, la salut a la romana, l’esport a la romana, la cuina a la romana, la casa a la romana i el poder a la romana.

Per tant, queda demostrat que si que és possible aprendre la història de Roma amb el cinema, almenys despertar l’interès dels espectadors per la història i, en concret, per l’època romana a Catalunya!

Laura Luna, Patrícia Ortiz i Rocío Molina. 2n batxillerat C. Llatí.

Ágora, d’Alejandro Amenábar

Publicat el per
16

FITXA TÈCNICA

  • Director: Alejandro Amenábar.
  • Guionistes: Alejandro Amenábar, Mateo Gil.
  • Any d’estrena: 2009.
  • Durada: 126 minuts.
  • Repartiment: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac, Ashraf Barhom, Michael Lonsdale.
  • País d’origen: Espanya i Malta.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Drama històric.

ARGUMENT

Ágora es desenvolupa a la ciutat d’Alexandria, actual Egipte que aleshores era Roma, l’any 391 dC. La pel·lícula es centra en la figura d’Hipàtia, una jove dona que ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia als fills de les famílies importants d’Alexandria. Dins del recinte on Hipàtia imparteix les seves classes, també es troba la llegendària biblioteca d’Alexandria, que guardava tota mena de papirs i tauletes des dels principis de la humanitat.

Paral·lelament, al carrer cada cop hi havia més gent que es burlava i ofenia al déu greco-egipci Serapis perquè el consideraven “un déu pagà”. Onze anys enrere, l’any 380 l’emperador romà Teodosi va decretar l’Edicte de Tessalònica, el qual proclamava el Cristianisme com a religió oficial de l’imperi romà. Així doncs després de segles de persecussió cap els cristians, ara els perseguits serien els romans que no acceptessin a Déu. Per una altra banda els cristians van saber guanyar-se la confiança dels romans més pobres i els hi van donar un motiu per a seguir vivint, un somni pel que lluitar. Era clar l’enfrontament entre els partidaris del Cristianisme i els del politeisme. Un clima de violència no va trigar en estendre’s per la ciutat.

La biblioteca que fins llavors havia sigut exclusiva pels mestres i els seus alumnes, va passar a ser per a tots, inclosa pels cristians. Hipàtia, el seu pare (Teó d’Alexandria, l’últim director de la biblioteca), els seus alumnes i esclaus no van poder evitar que els cristians entressin i ho destruissin tot, com a acte de venjança pels anys de patiment i humiliació. Afortunadament Hipàtia va poder salvar alguns papirs amb l’ajuda del seu fidel esclau Davo.

Els cristians cada cop són més poderosos fins que la ciutat d’Alexandria sota la seva influència. A més a més Davo decideix unir-se als cristians i deixar a Hipàtia: és la seva oportunitat si vol ser lliure.

Hipàtia es troba sola i no és acceptada per la major part de la població que ja és cristiana. Hipàtia és una dona soltera i lliure, astrònoma i matemàtica encara admirada per alguns dels seus antics alumnes o altres savis. Però va ser el fet de no acceptar el Cristianisme com a religió el que va portar al bisbe Ciril d’Alexandria a ordenar la seva lapidació, és a dir morir apedregada. Davo, ja cristià però commogut per l’infortuni d’Hipàtia, decideix acabar amb la seva vida i així acabar amb el seu patiment.

Escena de la pel·lícula Ágora en què Hipàtia descobreix el moviment el·líptic de la Terra:

TRÀILER

CRÍTICA

Segons les crítiques de diaris i d’especialistes en cinema exposo les meves conclusions.

Per una banda és una pel·lícula força fidel als fets i personatges reals i la història i és fàcil de seguir. Ágora ens mostra diversos aspectes: la situació històrica-social que Alexandria està vivint i la situació científica a finals del segle IV centrant-se en la figura d’Hipàtia. A més a més de la saviesa d’Hipàtia, també se’n parla de la condició de dona i dels seus sentiments més íntims i humans. Crec que aquest drama històric ens apropa al personatge d’Hipàtia, màrtir de la ciència i feminista, i ens mostra amb força èxit què va passar a Alexandria a partir de la proclamació de l’Edicte de Tessalònica i la més que aparent decadència de l’imperi romà.

La biblioteca d’Alexandria va ser fundada el segle III aC per l’emperador Ptolomeu I (governador d’Egipte després de la mort d’Alexandre el Gran que després fundaria la seva pròpia dinastia). Es tracta de la biblioteca més gran de tots els temps i es calcula que hi conservava uns 900.000 manuscrits. Ptolomeu II, fill de Ptolomeu I, va nomenar bibliotecari a Zenòdot d’Efes qui tenia la funció d’ordenar i catalogar tots els manuscrits de la biblioteca i els nous volums que anaven arribant d’altres indrets. Dins la biblioteca hi havia filòlegs i filòsofs que es dedicaven a estudiar i corregir les obres. Els filòlegs s’encarregaven dels àmbits humanístics i els filòsofs dels àmbits científics.

Hipàtia fou filòsofa i mestra d’astronomia i matemàtiques a la biblioteca d’Alexandria, a Egipte. Va néixer cap el 355 dC a Alexandria i hi va morir el 415-416. Era filla de Teó d’Alexandria, també mestre a la biblioteca d’Alexandria. Hipàtia va viure l’Edicte de Tessalònica (decretat el 380 dC) en que l’emperador Teodosi va proclamar l’oficialitat de la religió cristiana a l’imperi romà. Cal recordar que el 313 l’emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme com a religió, juntament amb la religió romana politeista. Però una vegada el Cristianisme fos la religió oficial de l’imperi romà, els déus olímpics van entrar en decadència.

Però per una altra banda, els crítics opinen que la pel·lícula amb prou feines commou al públic per la seva trama massa lineal i regular i que les les escenes més emotives d’Ágora són les més íntimes que alhora són les menys rellevants en l’argument.

Per últim haig d’afegir que el director ha narrat els fets amb massa subjectivitat tractant-se d’un drama històric i que culpa un sector de la societat de l’incendi de la biblioteca d’Alexandria, de la mort d’Hipàtia i el declivi de Roma. Crec que els personatges històrics no es poden dividir en “bons” i “dolents” perquè sovint les persones ens equivoquem, però això no vol dir que fem altres coses bé. No podem culpar a un bàndol en exclusivitat perquè estic segura que l’altre també haurà comés errors. La història s’ha de tractar amb objectivitat. Tot i així Ágora va guanyar set premis Goya i va ser la segona pel·lícula més premiada de la quatorzena edició dels Premios Goya.

Estic d’acord que els millors moments de la pel·lícula són els més íntims que també són els més irrellevants i el més provable és que tampoc siguin verídics, sinó fruit de la imaginació dels guionistes. Però haig de dir que Ágora m’agrada molt i crec que un bon drama històric ha de tenir aquest tipus d’escenes per guanyar-se al públic, sense tampoc excedir d’elles perquè deixaria de ser històric. En conclusió, crec que es tracta d’una pel·lícula de bona qualitat i que algunes crítiques són injustes amb ella.

A partir d’ara reflexioneu sobre l’incendi de la biblioteca d’Alexandria i la pèrdua de milers d’obres úniques abans de cremar els vostres llibres el dia de la revetlla de Sant Joan!

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí

 

Spartacus: Blood and Sand

Publicat el per
11

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Spartacus: Blood and Sand.
  • Directors: Michael Hurst, Rick Jacobson i Jesse Warn.
  • Guionistes: Aaron Helbing, Todd Helbing, Miranda Kwok, Steven S. DeKnight, Brent Fletcher, Tracy Bellomo, Andrew Chambliss i Daniel Knauf.
  • Any d’estrena: 22 de gener del 2010.
  • Durada dels capítols: 53 minuts.
  • Repartiment: Andy Whitfield, John Hannah, Manu Bennett, Peter Mensah
    Viva Bianca, Erin Cummings, Nick E. Tarabay, Katrina Law i Lucy Lawless.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Històrica i drama.

 

ARGUMENT

Spartacus, blood and sand és una sèrie de televisió que presenta de manera novel·lada la vida del  famós gladiador Espàrtac. La sèrie es va rodar a Nova Zelanda i destaca per la nombrosa aparició d’efectes digitals molt similars als vistos a la pel·lícul·la 300.  El temps d’ambientació de la sèrie és del segle I a.C a Roma, en un ludus.

La sèrie narra la vida del cèlebre Espàrtac, des de la seua captura a mans dels romans a la regió de Tràcia passant per la seua vida a l’escola de gladiadors de Batiatus, fins la seua rebel·lió i fugida junt als seus companys gladiadors. La història conta totes les peripècies d’Espàrtac dins del ludus, la seua convivència amb la resta de gladiadors, el tracte dels romans als propis gladiadors i les vivències de Batiatus, el lanista, i el seus intents d’ascendir socialment, utilitzant sense escrúpols els gladiadors.

Els principals personatges són:

– Espàrtac (Andy Whitfield)/(Liam McIntyre). És el personatge principal.

– Gannicus (Dustin Clare). Gladiador campió de la Casa de Batiatus, que arribà abans d’Espàrtac i es va convertir en el primer en ser campió de Càpua.

– Léntulo Batiatus (John Hannah). Batiatus dirigeix una decadent escola de gladiadors en la ciutat de Càpua. Batiatus tracta de sobreviure ofegat pels deutes i cada vegada més eclipsat pels seus competidors.

– Lucrècia (Lucy Lawless). Lucrècia és la muller de Batiatus, calculadora i molt llicenciosa.

– Enomao o Doctore (Peter Mensah). En la seua joventut fou un dels millors gladiadors d’origen africà i sobrevisquè a greus ferides. Es convertí en el lleial entrenador dels gladiadors de la casa de Batiatus.

TRÀILER

 

CRÍTICA

Aquesta sèrie és molt coneguda pels seus efectes digitals i per la història que explica. Spartacus ens explicarà la vida d’Espàrtac igual que ho va fer Kubrick però d’una forma totalment diferent, el que la fa al seu torn única i que tingui identitat pròpia. Tothom que vegi un sol capítol trobarà un munt de similituds amb 300 i estarà en el correcte, ja que la majoria dels fons són digitals igual que la sang i està rodada a manera de novel·la gràfica.

Aquesta història està ambientada en el segle I a.C, durant aquesta època Roma conquereix tots els pobles de les ribes del Mediterrani (incloent-hi Egipte) i incrementa el seu poder. Després d’un període de crisi interna que porta a la guerra civil, els romans demanen un poder fort central, que s’encarna en la figura de Juli Cèsar, el qual sotmet els gals i controla les províncies amb governadors reials per després acabar amb les conjuracions internes. Posteriorment al seu assassinat, ascendeix al tron August, qui funda l’Imperi Romà i així inicia una nova època d’esplendor després de vèncer a la batalla d’Àccium.

Per últim m’agradaria que comenteu aquest article, dient a més amb les vostres paraules qui era Espàrtac i quin pes històric i social va tenir; així com si la sèrie reflecteix el que sabem per altres fonts històriques. És possible aprendre història de Roma amb cinema?

 

Cristina Berjano,

2n Batxillerat Llatí