Jesus Christ Superstar

Jesus Christ Superstar

FITXA TÈCNICA

* Nom original: Jesus Christ Superstar

* Director i guionistes: Norman Jewison, Melvyn Bragg

* Any d’estrena:1973

* Durada:102 min

* Repartiment: Ted Neeley, Carl Anderson, Yvonne Elliman, Barry Dennen,

Bob Bingham, Larry T. Marshall, Joshua Mostel

* País d’origen: Estats Units

* Idioma original: Anglès

* Gènere: Musical (òpera-rock)

ARGUMENT

La pel·lícula comença amb l’arribada de tots els actors en un autobús a un desert israelià. A partir d’allà, a través d’una sèrie de cançons i números musicals, es reprodueixen coneguts passatges de l’ Evangeli que narren la vida de Jesucrist, com l’entrada de Jesús a Jerusalem quan és rebut amb fulles de palmera, l’últim sopar, la traïció de Judes , l’oració a l’hort de Getsemaní , l’arrest de Jesús , la negació de Pere, els interrogatoris de Jesús davant Pilat i Herodes, o la seva passió i mort a la creu.

Judes recrimina Jesús en diverses ocasions i el culpabilitza del que pot succeir a tots. Jesús es mostra angoixat davant l’horrible sofriment pel qual haurà de passar. Maria Magdalena estima Jesús i s’esforçarà a comprendre’l i donar-li suport en els moments més difícils. Els Apòstols són retratats com els fidels amics de Jesús. Per la seva banda, els grans sacerdots Anàs i Caifàs, així com els governants Herodes i Pilat, representaran la part perversa d’aquesta història. Ells portaran injustament Jesús a una cruel flagel·lació i posterior crucifixió. La pel·lícula eludeix la resurrecció i , després de la mort de Jesucrist a la creu, els actors tornen a l’autobús, però no es torna a veure el que va representar Jesús .

Va ser una de les pel·lícules més controvertides de la seva època per presentar els actors com hippies, per presentar la passió de Crist des del punt de vista de Judes, per presentar un Jesús més humà i menys Déu i perquè és una òpera rock; tots els diàlegs són cançons interpretades pels actors en aquest gènere musical .

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA 

Trobo excel·lent com està ambientada aquesta pel·lícula. El repte de traslladar el musical al cinema podria haver estat un desastre, amb la dificultat de rodar en la pròpia Jerusalem, però el resultat, ha estat molt satisfactori. La idea de fer un musical sobre les últimes hores de Crist podria haver estat xocant, encara que es va fer i molt bé. En comptes de tenir els típics números musicals, ens ofereix un espectacle mig religiós mig psicodèlic, on gairebé tot el diàleg és cantat.

La banda sonora és espectacular. Les cançons són potents, al igual que les veus, i estan cantades amb molt d’entusiasme i alegria. Algunes d’elles van ser i són molt populars. De fet, van marcar la dècada dels anys 70. Les interpretacions tampoc es queden curtes; el repartiment dels papers va ser molt encertat. En concret, destaco a Carl Anderson (Judes), que considero que desborda talent en la seva actuació. Definitivament, la meva puntuació per a aquest film és un10.

Per cert què té a veure aquesta pel·lícula amb els romans?

Natàlia Rubio

4t ESO LLatí opt.3

Golfus de Roma, de Richard Lester

dtffg

FITXA TÈCNICA

Nom original: Golfus de Roma, (A funny thing happnened on the way to the forum)

Director: Richard Lester

Guionistes: Melvin Frank , Michael Pertweey i Larry Gelbart.

Any d’estrena: 1966

Durada: 1hr. 33min.

Repartiment: Zero Mostel (Pseudolus), Phil Silvers (Lycus), Jack Gilford (Hysterium), Buster Keaton (Erronius), Michel Crawford (Hero), Michael Hordern (Senex), Annette Andre (Philia), Leon Greene (Miles Gloriosus)…

País d’origen: Estats Units, Regne Unit.

Idioma original: anglès

Gènere: Comèdia / Musical

ARGUMENT

Dos romans rics (Dómina i Senex) tenen esclaus. Entre ells es troba Pseudolus que és un esclau que vol aconseguir la llibertat. Dómina i Senex se’n van a veure la mare d’aquesta i deixen el seu fill Eros al càrrec dels esclaus i li adverteixen  que no s’enamori de cap noia. Però Eros està enamorat de Philia una bella donzella que arriba a casa de Lycus, un traficant de dones. Per aconseguir-la diu a Pseudolus que li donarà la llibertat si compra Philia, i Pseudolus per tal d’aconseguir la seva llibertat farà el que faci falta. Per altra banda, Senex i Dómina es van cap a la casa de la mare d’ella i Senex com que no vol anar trenca l’estàtua que li portaven de regal de manera que  Senex al final torna a casa seva. Philia, la bella donzella de la qual està enamorat Eros, és venuda al capità Miles gloriosus. Ella, tot i que està enamorada d’Eros, ha de complaure el capità. Per altra banda, surt Erronius, un vell curt de vista que es troba a l’estranger a la recerca dels seus fills, que van ser raptats de petits per uns pirates. Pseudolus ajudarà Eros a conquistar la noia però pel  camí l’idil·li es veu obstaculitzat per sorpreses, enginyoses disfresses i una esbojarrada cursa de quadrigues.

TRÀILER

CRÍTICA

Enginyosa i disparatada comèdia musical que compta amb l’última aparició en pantalla de Buster Keaton. L’obra s’inspira en les comèdies de l’autor romà Plaute (251-183 aC); concretament hi podem trobar elements argumentals procedents del Pseudolus, Miles Gloriosus, Curculio i Mostellaria. Representa molt bé les comèdies de Plaute, ja que si ens hi fixem bé té pràcticament estructures molt similars. A Golfus de Roma surt igual que a les comèdies de Plaute uns personatges que tenen moltes similituds. El criat que representen la figura del graciós (es dirigeix al públic fent un monòleg), dos enamorats que han de  passar moltes proves per arribar a acabar junts, un home que es vol interposar en la relació de la parella. Així doncs, com a  personatges comuns en totes les obres de Plaute, tenim bàsicament: el jove (adulescens), el vell (senex), l’esclau (servus), la jove ( puella), la mare (mater), el soldat (miles), el cuiner (coquus), etc.

Amb una visió còmica-satírica, Richard Lester mostra el costat sòrdid de l’antiga Roma en aquesta divertidíssima adaptació de l’obra de Broadway “A funny thing happened on the way to the Forum”. Golfus de Roma és una successió d’equívocs, disparats, embolics, paròdies  i sorpreses que donen lloc a unes situacions divertidíssimes, molts  números musicals (amb la música de Stephen Sondheim). Una de les coses que he trobat més divertides és  quan  Erronius, el vell,  es passa el film donant voltes als set turons de Roma tractant de trobar els seus fills i acaba la pel·lícula i es resol tot l’embolic.

A El Fil de les clàssiques hi ha un article que relaciona molt bé Plaute amb la pel·lícula Golfus de Roma i  us l’ enllaço  aquí . Podem concloure que del teatre plautí (nosaltres vàrem llegir i veure Miles Gloriosus, El soldat fanfarró, i vàrem riure moltíssim!) a Broadway i de la versió musical a la cinematogràfica, Golfus de Roma us farà riure; però si preferiu el musical no us perdeu A Funny Thing Happened on the Way to the Forum:

Imatge de previsualització de YouTube

En quin autor està inspirada Golfus de Roma?
De quines comèdies és contaminatio?
Quin tipus de comèdia és: d’embolic o reflexiva? Argumenta-ho.
Quin fou l’objectiu principal de R.Lester?
Les escenes cantades, quin temps ocupen?
Qui és el protagonista de l’acció?
En quina comèdia apareix l’estratagema que s’inventa Psèudolus perquè Sènex no entri a casa seva?
L’aparició final del militar de quina comèdia és?
Què té Golfus de Roma de Curculio (El corc)?
Visionant Golfus de Roma, per què ens apropem al que devia ser la representació d’una comèdia llatina?
Què diferencia Plaute de Terenci?

Andrea Balart

1r. Batx C llatí i grec

Set núvies per a set germans de Stanley Donen

Set núvies per a set germans

FITXA TÈCNICA

Títol original: Seven Brides for seven Brothers

Director: Stanley Donen

Guió: Albert Hackett, Frances Goodrich, Dorothy Kingsley

Any: 1954

Durada: 102 minuts

Repartiment: Howard Keel, Jane Powell, Jeff Richards, Tommy Rall, Russ Tamblyn, Marc Platt, Matt Mattox, Jacques d’Ambrosie, Julie Newman i Virginia Gibson.

País d’origen: E.E.U.U

Idioma original: Anglès

Gènere: Musical,Comèdia

Música: Adolph Deutsch and Saul Chaplin

Premis: 1954: Oscar Mejor banda sonora.

ARGUMENT

Set germans viuen com salvatges en una finca separats de la civilització. Adam, el més gran, decideix casar-se i portar una dona que els cuidi. Va al poble i es casa. Ja a la finca, la jove esposa comprèn  per quina raó s’ha casat amb ella, però es comporta com bona esposa  i civilitza en part els altres sis germans. Els porta a una festa i tots s’enamoren. Al poc temps, com estan tan tristos, induïts por Adam, rapten les sis noies que no poden ser salvades pels seus familiars en quedar aïllades per la neu. La dona d’Adam els recrimina i porta les joves a la casa i mana els germans a l’ era. Adam, furiós per  dures paraules de la seva dona, se’n va a les muntanyes, on roman encara quan sap que ja és pare d’una nena. Finalment a la primavera venen els familiars a buscar  les noies, quan ja  penedits, volen tornar-les; però elles, veient que s’han d’anar, s’atribueixen cada una la maternitat de la nena.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra de la cançó en català:

Us explicaré la història de les sabines,

en temps dels romans.

Segons sembla s’estaven banyant

mentre els homes pastoraven.

Passà una tropa de romans

i les va veure “al natural”

i se les emportaren a les seves cases per eixugar-les.

si més no, això explica Plutarc.

Aquelles sabines ploraven i ploraven,

però ben disposades.

Cada fibra esgarrifada per

aquella desenfrenada cavalcada.

Cridaven i besaven,

besaven i cridaven

al llarg de la campinya romana,

no us oblideu d’això,

si us emporteu una núvia

de les disposades sabines,

per aquella desenfrenada cavalcada.

Mai tornaren el seu botí.

El guanyador s’ho emporta tot,

se les emportaren a les seves cases,

unes noies menudes però belles.

Mai s’ha vist segons diuen res més casolà,

un nadó romà en cada genoll,

anomenats Claudio o Bruto.

I aquelles sabines ploraneres passant-se la nit,

quan sortien els romans a alternar i barallar,

molt entretingudes cosint togues petitetes

pels seus nanos dient

“algun dia les dones tindrem drets”.

Passaven les nits cosint i cosint,

mentre els romans barallaven.

Els seus homes (pares) foren a buscar-les

i elles no van voler saber res.

Quan un romà agafa la dona, ella l’agafa també.

Així sigui, perquè és veritat,

una lliçó pels que estan en el vostre cas.

Mostreu-li qui sou, com aquells romans,

o us prendran per tontos.

Aquelles sabines ploraven i ploraven,

ploraven a mares inconsolables!

Quina espantosa disbauxa! I

això no és tot, es mostraven furioses

i per dins estaven contentes.

Enrecordeu-vos d’això

CRÍTICA

La feina que us proposem és esbrinar les següents qüestions: Quins fets històrics explica la cançó? Té alguna relació amb el tema de la pel·lícula? Tenint en compte que la cançó parla de Plutarc com a referent, podeu explicar les discrepàncies històriques que queden paleses si llegeixes els fet històrics relatats per Plutarc i Tit Livi.

Esperem que us agradi

Auda Ferrer

Alumnes de 1r Batxillerat de llatí de Vall d’Arús

Míriam González 4t ESO de llatí de Vall d’Arús