Arxiu d'etiquetes: August

La darrera legió de Doug Lefler

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: La darrera legió
  • Director i guionistes: Director: Doug Lefler i Guionistes: Jez Butterworth, Tom Butterworth, Carlo Carlei, Peter Rader i Valerio Manfredi.
  • Any d’estrena: 2007
  • Durada: 110 minuts
  • Repartiment: Colin Firth, Ben Kingsley, Aishawarya Rai, Peter Mullan, Thomas Sangster, Kevin Mckidd, John Hannah.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Acció, aventures i bèl·lica


ARGUMENT:

La pel·lícula està inspirat en els esdeveniments del segle V, la caiguda de l’Imperi Romà sota l’últim emperador, Ròmul August. Això s’uneix a altres fets de la història que s’han produït a Gran Bretanya i elements fantàstics sobre la llegenda del rei Artur per proporcionar una base per a la llegenda artúrica. La història comença poc abans de la coronació de Ròmul com Emperador l’any 470. El seu pare, Flavio Orestes, és el cap general de l’exèrcit romà. Odoacer, líder de l’exèrcit de terra de bàrbar, fa certes demandes d’Orestes la nit abans de la coronació i Orestes es nega. El dia de la coronació, Roma és atacada pels bàrbars, que van matar Orestes. Ròmul es va refugiar a Capri juntament amb el seu assessor Ambrosino. Mentrestant, a Capri, és la mítica espasa Excalibur i Ròmul és rescatat de Capri pel general Aureli i alguns supervivents legionaris, acompanyats d’un guerrer bizantí anomenat Mira, que busquen l’ajuda dels bizantins, però s’adonen que ells han traït i els han lliurat d’Odoacer. Ròmul i Aureli van decidir buscar un refugi a la Gran Bretanya, on la Legió IX continua sent lleial a Roma. Al final de la pelicul·la Aureli i Mira, sobreviuen a la batalla, i adopten a Ròmul com el seu fill. Ròmul acaba sent el rei Pendragón, pare del rei Artur. També es descobreix que Ambrosino era el mag Merlí.

TRÀILER:

[youtube]http://youtu.be/R-OVAXXrV6o[/youtube]

CRÍTICA:

  • “Evoca a un montón de -mejores- películas en su intrincado recorrido que va desde el imperio romano a las leyendas artúricas, pero no ha cogido nada prestado que hubiera podido hacer el viaje disfrutable.”
                                                                              Neil Genzlinger: The New York Times 
  • “Medio decente visualmente, la cinta tiene problemas en casi todos sus aspectos y líneas, empezando por el casting, pasando por su planteamiento y acabando por los diálogos.”
                                                                              José Manuel Cuéllar: Diario ABC 
  • “El buen plantel de actores ayuda a sobrellevar una función tan liviana como fácilmente olvidable.”
                                                                              Miguel Ángel Palomo: Diario El País 
  • “Para últimos fans del péplum familiar. Lo mejor: el rescate en Capri. Lo peor: la caminata alpina tipo El Señor de los Anillos.
                                                                         Fausto Fernández: Fotogramas 

Diferencies entre el llibre i la pel·licula: Partint que aquest guió està basat en una obra de ficció ambientada en l’ocàs d’Occident, i no en una biografia o història real, hi ha moltes diferències entre la pel·lícula i la novel·la, però moltes més si revisem la història real.

La guerrera de molt bon veure, Mira, no apareix en la novel·la; resulta difícil de digerir una dona-soldat hindú en la cort de Constantinoble, però la ficció ho suporta tot. El personatge femení principal en el llibre és Livia, a qui Aureli salva de l’assalt d’Àtila a Aquilea sent una nena, i s’uneix al grup de camí a Britània. Aquesta complexa fugida a través d’una Gàl·lia dividida, gairebé un terç de la novel·la, ni apareix en la pel·lícula.

D’altra banda, Orestes no va morir a la seva casa a les mans dels homes d’Odoacer, sinó després de la revolta hérula de Ticí, igual que el germà va deposar el noi en Ravenna, i no a Roma. No hi ha constància que el jove Ròmul August sortís mai del seu confinament de Lucullanum (Castell dell’Ovo, Napoli), per la qual cosa l’excursió a Britània és part de la ficció de Manfredi. El seu rastre es perd en el 511. L’illa portava sense romans prop de setanta anys, per la qual cosa trobar-nos amb legionaris reconvertits a llauradors és una mica estrany ja que el més joves tindrien noranta anys. A més, la IX legió va ser liquidada en temps de Marc Ulpi Trajà.

Novel·la de Valerio Massimo Manfredi: La darrera legió

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C
Llatí.

La Via Augusta, de Sònia Sánchez

Publicat el per
6

La via augusta

 

FITXA TÈCNICA

 

ARGUMENT

Aquesta història comença l’any 24 aC, quan ja fa quasi dos segles que les primeres legions romanes han arribat a les terres que actualment anomenem Catalunya. En concret, els romans havien desembarcat a Empúries l’any 218 aC i ben aviat van instal·lar la seva base principal a Tàrraco.

Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de tenir la seva dona, Lívia, ben lluny, el cèsar Octavi August en persona fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l’excusa de dirigir personalment les campanyes bèl·liques contra els últims reductes àsturs i càntabres a l’oest de la Península Ibèrica. Tàrraco es converteix així en el centre de l’univers, és a dir, en la capital d’un imperi que domina milions de persones.

August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia.

En començar aquesta història i en ple atac d’hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre’l d’uns desordres intestinals terribles que el tenen cargolat de dolor.

Pompeu acata les ordres i s’hi trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les filles del metge, els cunyats amb els seus dos fills barons i la terrible sogra, que controla el clan; en l’altre, els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port. I és que els esclaus, influïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la llibertat.

Un lot de 8 ibers bruts i vestits amb pedaços arriben a la vil·la i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens procliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del metge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou com una fura i es defensa més bé que un lleó.

Per si encara no hi hagués prou problemes d’adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l’envolten; especialment dels constructors del seu projecte més ambiciós: la carretera que ha d’unir Gades (Cadis) amb Roma, la Via Augusta.

Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa comencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2Dv4PHMchQ4[/youtube]

CRÍTICA

Aquesta sèrie té més aspectes positius del que es pensa aparentment. Per una banda, ens parla d’un fet no gaire conegut dins de Catalunya i tot i representar-lo de manera fictícia, ens el dóna a conèixer: l’estada d’Octavi August a Tàrraco. De fet els motius que porten a August a instal·lar-se a Tàrraco a la sèrie són els motius reals. La sèrie és arriscada, s’atreveix  a ambientar-se a un temps del qual no està molt documentat, cal veure com actualment les sèries que no estan basades en l’actualitat, sinó en l’antiguitat, es basen com a màxim a la guerra i/o postguerra. Així doncs, Sònia Sánchez s’atreveix a ambientar-la en l’antiga Roma i per més inri amb algunes dades reals.

La sèrie ens ajuda a conèixer els costums de l’antiga Roma: veiem la relació de les famílies amb els esclaus (tot i que per donar joc a la trama hi ha fragments molt passionals que dubtem que poguessin passar en l’època), com estàven organitzades les domus (de fet, ens tracten la domus amb molta naturalitat, com si fós una casa de qualsevol sèrie), podem veure què mengen i com mengen estirats,  com reben els missatges dels soldats, com es banyaven, els remeis medicinals del moment…

Podem dir, doncs, que La Via Augusta és tot un mestre de cultura clàssica. Ens situa a la Tàrraco de l’any 24 aC i ens mostren un dia a dia; l’espectador, inconcientment, s’acaba habitualitzant a aquest ambient i al acabar la sèrie és tot un expert en els costums i hàbits que ha anat coneixent i vénen ganes de visitar les restes arqueològiques de Tàrraco a la recerca de la petja d’August.

Us recomanem la sèrie! Són 12 capítols de 50 minuts aprox. cada un, no és gaire temps i només que en veieu un ja us en podeu fer una idea del que us hem anat explicant! També us recomanem com a complement de “La Via Augusta”, “A la romana” un espai divulgatiu dirigit per Joaquim Oristrell i presentat per Enric Calpena, amb la col·laboració d’Alexandra Palomo i Oriol Grau, que tv3 va emetre després de cada capítol de la sèrie com a complement a la ficció: la religió a la romana, el sexe a la romana, l’educació a la romana, el treball a la romana, el matrimoni a la romana, la salut a la romana, l’esport a la romana, la cuina a la romana, la casa a la romana i el poder a la romana.

Per tant, queda demostrat que si que és possible aprendre la història de Roma amb el cinema, almenys despertar l’interès dels espectadors per la història i, en concret, per l’època romana a Catalunya!

Laura Luna, Patrícia Ortiz i Rocío Molina. 2n batxillerat C. Llatí.