La Via Augusta, de Sònia Sánchez

La via augusta

 

FITXA TÈCNICA

 

ARGUMENT

Aquesta història comença l’any 24 aC, quan ja fa quasi dos segles que les primeres legions romanes han arribat a les terres que actualment anomenem Catalunya. En concret, els romans havien desembarcat a Empúries l’any 218 aC i ben aviat van instal·lar la seva base principal a Tàrraco.

Seduït pel bon clima, la proximitat del mar i, sobretot, seduït per la idea de tenir la seva dona, Lívia, ben lluny, el cèsar Octavi August en persona fa més de sis mesos que està instal·lat a la ciutat amb l’excusa de dirigir personalment les campanyes bèl·liques contra els últims reductes àsturs i càntabres a l’oest de la Península Ibèrica. Tàrraco es converteix així en el centre de l’univers, és a dir, en la capital d’un imperi que domina milions de persones.

August era un home que temia el caos, els oracles i, sobretot, la malaltia.

En començar aquesta història i en ple atac d’hipocondria, ordena que el seu antic metge personal, un tal Pompeu, viatgi de Roma a Tàrraco per atendre’l d’uns desordres intestinals terribles que el tenen cargolat de dolor.

Pompeu acata les ordres i s’hi trasllada amb la família en dos vaixells. En un hi van els amos: la dona i les filles del metge, els cunyats amb els seus dos fills barons i la terrible sogra, que controla el clan; en l’altre, els esclaus. Però aquest vaixell no arriba mai a port. I és que els esclaus, influïts pel record del gran Espàrtac, han decidit fugir en busca de la llibertat.

Un lot de 8 ibers bruts i vestits amb pedaços arriben a la vil·la i, amb ells, alguns problemes, sobretot per part del bel·licós Mandoni, un home gens procliu a deixar-se humiliar, de la seva esposa Numància, que atreu les mirades del metge amb la seva bellesa, i del petit Arinsal, un xicot de 13 anys que es mou com una fura i es defensa més bé que un lleó.

Per si encara no hi hagués prou problemes d’adaptació, el cèsar està molt amoïnat pels seus mals i també per la corrupció dels que l’envolten; especialment dels constructors del seu projecte més ambiciós: la carretera que ha d’unir Gades (Cadis) amb Roma, la Via Augusta.

Les intrigues polítiques, les lluites entre amos i esclaus, els amors, els desitjos, els assassinats i la vida llicenciosa comencen ràpidament a formar part de la rutina de Pompeu i els seus.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2Dv4PHMchQ4[/youtube]

CRÍTICA

Aquesta sèrie té més aspectes positius del que es pensa aparentment. Per una banda, ens parla d’un fet no gaire conegut dins de Catalunya i tot i representar-lo de manera fictícia, ens el dóna a conèixer: l’estada d’Octavi August a Tàrraco. De fet els motius que porten a August a instal·lar-se a Tàrraco a la sèrie són els motius reals. La sèrie és arriscada, s’atreveix  a ambientar-se a un temps del qual no està molt documentat, cal veure com actualment les sèries que no estan basades en l’actualitat, sinó en l’antiguitat, es basen com a màxim a la guerra i/o postguerra. Així doncs, Sònia Sánchez s’atreveix a ambientar-la en l’antiga Roma i per més inri amb algunes dades reals.

La sèrie ens ajuda a conèixer els costums de l’antiga Roma: veiem la relació de les famílies amb els esclaus (tot i que per donar joc a la trama hi ha fragments molt passionals que dubtem que poguessin passar en l’època), com estàven organitzades les domus (de fet, ens tracten la domus amb molta naturalitat, com si fós una casa de qualsevol sèrie), podem veure què mengen i com mengen estirats,  com reben els missatges dels soldats, com es banyaven, els remeis medicinals del moment…

Podem dir, doncs, que La Via Augusta és tot un mestre de cultura clàssica. Ens situa a la Tàrraco de l’any 24 aC i ens mostren un dia a dia; l’espectador, inconcientment, s’acaba habitualitzant a aquest ambient i al acabar la sèrie és tot un expert en els costums i hàbits que ha anat coneixent i vénen ganes de visitar les restes arqueològiques de Tàrraco a la recerca de la petja d’August.

Us recomanem la sèrie! Són 12 capítols de 50 minuts aprox. cada un, no és gaire temps i només que en veieu un ja us en podeu fer una idea del que us hem anat explicant! També us recomanem com a complement de “La Via Augusta”, “A la romana” un espai divulgatiu dirigit per Joaquim Oristrell i presentat per Enric Calpena, amb la col·laboració d’Alexandra Palomo i Oriol Grau, que tv3 va emetre després de cada capítol de la sèrie com a complement a la ficció: la religió a la romana, el sexe a la romana, l’educació a la romana, el treball a la romana, el matrimoni a la romana, la salut a la romana, l’esport a la romana, la cuina a la romana, la casa a la romana i el poder a la romana.

Per tant, queda demostrat que si que és possible aprendre la història de Roma amb el cinema, almenys despertar l’interès dels espectadors per la història i, en concret, per l’època romana a Catalunya!

Laura Luna, Patrícia Ortiz i Rocío Molina. 2n batxillerat C. Llatí.