Tag Archives: Filmografia

Grècia a les pel·lícules

Grècia no només té molta història, sinó que també és coneguda pels seus bonics paisatges que inspiren a rodar pel·lícules en les seves illes, els seus carrers, les seves platges, etc.

Segurament si sou amants del cinema, haureu vist alguna d’aquestes pel·lícules, però en canvi, segur que no sabíeu on es van rodar, oi? Doncs bé, amb aquest Thinglink podreu conèixer les 6 pel·lícules més importants per a mi i a quina zona de Grècia van ser rodades.

Hi surten de totes les èpoques i de tots els gèneres! Animeu-vos i visualitzeu alguna d’aquestes grans pel·lícules i podreu conèixer els increïbles racons que ens mostra Grècia!

Si voleu conèixer més sobre la filmografia grega, no dubteu en passar-vos pel nostre bloc sobre cinema i referents clàssics, La cinta de Νίκη i ajudar-nos a ampliar els referents clàssics al cinema i, en aquest cas en concret, Grècia en el cinema!

Laia Costa,

1r Batxillerat Humanístic

Fer pedagogia vestit de romà

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

Imatge de previsualització de YouTube

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

La situació de Grècia des de l’humor

Durant tots aquests anys de crisi, Grècia ha estat moltes vegades als titulars dels diaris pels seus problemes econòmics, i des del programa “Polònia”, de TV3, no han desaprofitat l’oportunitat de fer-ne humor. Durant el programa del passat dijous (29-1-2015) van emetre un gag on sortia el president electe grec, Alexis Tsipras, que anava a la policia per denunciar que Pablo Iglesias i Joan Herrera.

Imatge de previsualització de YouTube

Poseu en comentaris totes les paraules que diguin relacionades amb el grec. Segur que us sorprendrà tot el que trobeu…

Arnau Lario Devesa

2n de Batxillerat

Referents clàssics: Els Jocs de la Fam

Els jocs de la fam és una distòpia que arrossega diferents referents clàssics com els que us mostraré avui.

Partim d’una trilogia literària, aquest terme prové del grec: tres-logos (tres discursos) i fa referencia a les tres tragèdies que es van presentar a un concurs per cada un dels autors que competien per aconseguir el premi en els certàmens que se celebraven en les festes en honor a Dionís. Altres trilogies (en el cinema i la literatura) com aquesta són: Matrix, Shrek o Divergent.

Aquí us deixo una ressenya del canal de Youtube “El Mon en un Mot” on parlem dels Jocs de la fam!

Imatge de previsualització de YouTube

Argument

Els jocs de la fam es desenvolupa en un país anomenat Panem, el que és en realitat una civilització postapocalíptica situada en el que abans era Amèrica del Nord. El territori es comprèn del Capitoli, que és la central del país, i tretze estats que estan sota el seu control, els quals són anomenats districtes. Fa prop de 100 anys, el Districte 13 va iniciar una rebel·lió davant El Capitoli, on es van perdre una enorme quantitat de vides, a més de la destrucció total d’aquest districte. Com a càstig per evitar altres futurs aixecaments, El Capitoli va crear un esdeveniment anomenat «Els Jocs de la Fam», on anualment els dotze districtes sobrants han d’enviar dos tributs, un noi i una noia amb edats entre els dotze i els divuit perquè lluitessin a mort en una sorra fins que només quedés un, mentre tot Panem els observa a través de televisió.

Més referents:

  1. L’autora reconeix a la Katniss Everdeen (la protagonista) com una espècie de Teseu futurista, ja que Teseu es presenta voluntari com a tribut per alimentar al monstre minotaure que està tancat a un laberint. La Katniss es presenta voluntària com a tribut per poder salvar a la seva germana petita. Teseu necessita l’ajuda d’Ariadna per vèncer el minotaure i després l’abandona quan tornen a Atenes. El mateix passa amb en Peeta i la Katniss.
  2. Els gladiadors eren combatents dels jocs a l’antiga Roma. Aquests eren entrenats i patrocinats i solien combatre en un amfiteatre on la seva fossa es deia Arena. Els tributs dels jocs de la fam són entrenats durant una sèrie de dies i necessiten patrocinadors per poder sobreviure a l’Arena, que era un lloc on combatien els vint-i-quatre tributs.
  3.  També es compara a Katniss amb Espàrtac perquè ella mou una revolució contra El Capitoli com Espàrtac va fer una revolució contra la Revolució romana.
  4. El nom de Panem prové de l’expressió “Panem et Circenses” que significa pa i circ. És la pràctica que fan servir per mantenir tranquil·la la població, ocultar fets i prevenir als districtes amb aliments i entreteniments de baixa qualitat.
  5. La cornucòpia. És un símbol de prosperitat i afluència del segle V a.C. que significa “les banyes de l’abundància”. La llegenda de la cornucòpia prové de la llegenda mitològica de la cornucòpia. Als jocs de la fam aquesta està plena d’armes, materials, envasos, aigua, menjar i altres coses per poder sobreviure.
  6. Els noms d’alguns personatges són persones reals del món romà. Per exemple Sèneca, Cinna, Plutarc, Cèsar, Flavius, Octàvia, Lavinia…

Aquests són alguns dels referents clàssics que he pogut trobar tant en el llibre com en la pel·lícula. Us heu llegit el llibre o heu vist la pel·lícula? Us ha agradat? Podríeu explicar la llegenda de la Cornucòpia? Trobeu algun referent clàssic més?

A Aracne fila i fila hi podeu trobar un altre article sobre referents dels Jocs de la Fam. 

Abril Ramos i Aran
1r Batxillerat Grec i Llatí

Lemnos

La pel·lícula Lemnos, el primer largometratge espanyol basat en una tragèdia grega dirigida per Alejandro Lorenzo Lledó, es basa en l’obra de SòfoclesFiloctetes.Aquest projecte té com a objectiu omplir el buit del cinema espanyol quant a adaptacions de clàssics grecs, a més a més Filoctetes mai abans no s’ha dut a la gran pantalla. La intenció és fer una obra rigorosa amb els referents grecs i mitològics, allunyant-se de propostes cinematogràfiques poc fidels.

Sinopsis de Lemnos i acompanyament musical:

Podeu seguir les últimes notícies a Twitter i a Facebook!

Camila Arigón

2n Batx Grec

Pollice verso, amb el polze girat!

Arran de la meva participació en diferents festivals de reconstrucció històrica, com les IV Jornades Barcino colonia Romae i el Festival Laietània, concretament la realització de la Gladiatura a Vilassar de Dalt, he observat que la gent té una idea equivocada del típic gest que feien els romans per decidir sobre la vida o la mort dels gladiadors vençuts.

El que tots tenim en ment quan es parla d’aquestes posicions de la mà és el puny tancat i el polze cap amunt si es vol salvar el gladiador i el polze cap avall si se’l vol condemnar a morir.

Gest que “condemna a mort” (Quo vadis, 1951)

Gest que suposadament salva la vida
(Gladiator, 2000)

Tots aquests errors provenen de la mala interpretació i traducció d’un quadre Pollice Verso” (1872) del pintor francès Jean-Léon Gérôme.

Quadre en qüestió

Aquest oli mostra un gladiador, concretament un hoplòmac, que espera el veredicte de l’emperador sobre el destí del vençut, que jau a terra. A les graderies es pot veure un públic que dóna la seva opinió, especialment les vestals (sacerdotesses de blanc). Precisament aquestes dones són la font de la controvèrsia: l’autor les va pintar amb els polzes apuntant cap avall.

Detall del quadre al qual veiem l’error

Un cop es van començar a rodar pel·lícules, alguns directors s’hi van inspirar, però el moment crucial va arribar amb l’estrena de la pel·lícula “Gladiator“, on es va acabar de difondre aquesta idea. Per tant, els gestos correctes són:

  • Per condemnar a mort, el gest és estendre la mà amb el dit polze estès, que fa la funció d’espasa, de manera que està desenvainada.
  • Per salvar la vida, s’enfunda “l’espasa” a la mà i es mostra un puny tancat, com es pot veure a la foto de sota.

Per tant, quan veieu alguna pel·lícula o anunci de televisió el gest equivocat, ja sabeu, l’única solució és donar exemple i difusió!

Arnau Lario Devesa

1r Batxillerat

La veritable importància de l’exèrcit romà

La cultura bèl·lica romana és un recurs molt utilitzat en el cinema actual, com per exemple a les pel·lícules La legió de l’àguila (2011), Centurió (2010), El rei Artur (2004), Àtila, rei dels huns (2001) o Gladiator (2000). Però l’exèrcit romà va més lluny d’aquest visió espectacular i romàntica, ja que ser un soldat romà no comportava, només, batalles impressionants i aventures, sinó que eren moltes més les seves tasques i funcions:

  • Combatre i sotmetre els exèrcits enemics.
  • Construir infraestructures (carreteres, ponts, fortificacions…).
  • Controlar els camins i garantir-ne la seguretat.
  • Escortar personatges importants.
  • Crear una economia productiva al seu voltant.
  • Introduir la llengua i la cultura als autòctons.

L’exèrcit romà era una màquina de guerra, perfectament disciplinada, que va conquerir tota la Mediterrània, des dels àrids deserts de Síria fins a les boiroses terres de Britànnia, i va estendre la cultura i la llengua llatines per tots els seus dominis.

Però aquest no sempre va ser la massa homogènia de legionaris que coneixem, sinó que, durant la Monarquia i la major part de la República, les hosts llatines les formaven ciutadans de “classe mitjana”, concretament els que tenien una renda suficient com per comprar armament propi. Això creava diferències entre uns i altres, així que la infanteria es dividia en tres tipus d’unitats (triarii, principes i hastati).  

Això es va acabar quan Gai Mari va fer la seva reforma, en la qual les classes pobres van poder accedir al reclutament, i, com que no es podien permetre l’equipament necessari, se’ls el proporcionà, a canvi de descomptar-ne el valor a la paga.

Aquesta mateixa reforma va canviar totalment la manera de fer de l’exèrcit, ja que des d’aquell moment, el legionari rebia una paga (uns 225 denaris a l’any) a canvi d’uns anys de servei (uns 25, tot i que va anar variant, desgraciadament per als legionaris, sempre a més) i, quan es llicenciaven, rebien terres als territoris envaïts o un premi en metàl·lic, cosa que afavoria a la colonització d’aquestes noves províncies.

Va ser, precisament, aquesta colonització el que va fer que es fundessin nombroses ciutats al llarg de l’Imperi, unes començant de zero i unes altres a partir de campaments permanents de les legions, ja que el seguici que arrossegaven aquestes s’anava establint al voltant de la fortificació, mentre creava un nucli urbà civil. Així van néixer ciutats que ara coneixem com Empúries, Lleó, Mèrida,i Tarragona, per exemple.

Per tant, són moltes les conseqüències del pas de l’exèrcit romà per les nostres terres, i es pot dir que sense aquest, ara no seríem el que ara som.

Arnau Lario

1r Batxillerat

L’odissea dels Simpsons

Salvete Condiscipuli!

Els Simpsons és una sèrie d’animació nord-americana de comèdia, creada per Matt Groening i emesa en diferents països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca i està dirigida a gent de totes les edats i narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana que viuen en un poble fictici anomenat Springfield.

Us deixo un capítol dels Simpsons que tracta sobre l’Odissea. Surt el cavall de Troia i seguidament es pot veure la tornada d’Homer a casa mentre la Marge esta rodejada de pretendents i cosint el pèplum. Heu llegit l’Odissea d’Homer o bé la seva adaptació, Les aventures d’Ulisses? Quins paral·lelismes hi podeu trobar? Quines diferències?

 
Watch La Odisea de Homero in Animación  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

Valete.

Sandra Moya
3r Cultura Clàssica

Més llatí en la literatura

Fa tan sols uns dies que vaig acabar de llegir-me el recull de contes “Los girasoles ciegos” de l’escriptor Alberto Méndez. Aquest llibre, publicat per l’editorial Anagrama l’any 2004, tracta un tema delicat: la postguerra espanyola. Tot i així, l’autor tracta el tema amb contundència, per tal de deixar clar que aquest és un episodi de la nostra història que no hem d’oblidar. L’obra es basa en quatre relats situats temporalment en els anys més durs de la postguerra: entre l’any 1939 i 1942. Tots els relats es presenten amb una aparent independència l’un de l’altre, però es troben hàbilment relacionats entre ells.

Photobucket

[Portada de la 21ª edició de “Los girasoles ciegos”. Font: losefectossecundarios.wordpress.com]

Jo em centraré en el quart i últim relat, titulat “Cuarta derrota: 1942” o “Los girasoles ciegos”, del qual s’ha fet una posterior pel·lícula amb el mateix títol que potser alguns de vosaltres heu vist, estrenada l’any 2008 i dirigida per José Luis Cuerda. Aquesta història, que tanca el llibre, narra la història d’un home, en Ricardo, que viu amagat dins un armari de casa mentre la seva dona i el seu fill el protegeixen en silenci, ja que  les seves idees polítiques no són acceptades pel règim franquista. Paral·lelament, hi ha un altre narrador, un diaca (un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l’orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe) anomenat Salvador i professor del fill de la família protagonista, que exposa les impressions que li causa el seu alumne i en definitiva, totes les seves sospites i pensaments.

Aquest personatge utilitza, al llarg de tot el relat, un gran nombre de llatinismes per expressar-se, completaments integrats en el seu monòleg. Mirant crítiques i comentaris per Internet sobre l’obra, moltíssima gent opina que hi ha molts llatinismes que no s’entenen i dificulten la lectura. És una avantatge, doncs, tenir coneixement d’aquesta llengua quan en alguna obra literària ens apareguin. Aquí us els deixo escrits.

  • …he sido derrotado y por ello me siento sicut nubes…, quasi fluctus…, velut umbra, como una sombra fugitiva. (pàg.105)

  • Bienaventurados los justos, quoniam et ipsi saturabuntur, porque serán hartos. (pàg.106)

  • Ellos pretendieron alterar el orden de las cosas, modificar los deignios del Señor, ignorando que non est potestas nisi a Deo… (pàg.107)

  • …porque necesitaba despertar su inquietud bobalicona: “Numera stellas, si potes, les decía para que se sintieran minúsculos, ínfimos, vasallos. (pàg.107)

  • …usted y los míos sólo hubieran podido decir de mí lo mismo que el Padre pudo decir del Hijo: Oblatus est quia ipse voluit. (pàg.111)

  • Elena era y es la madre de Lorenzo. Voluntas bona, amor bonus; voluntas mala, amor malus. (pàg.115)

  • …si Dios había querido dotar al hombre de una compañera semejante a su primera criatura, adjutorium simili sibi, era también Su Voluntad que yo sintiera la complacencia que sentía. (pàg.118)

  • …aún hoy, cuando los hechos inexorables extinxerunt impetum ignis, han apagado el vigor del fuego, sigo sobrecogiéndome al recordar la cadencia de su caminar pausado. (pàg.134)

  • «Porque ellos serán hartos», pensó, y, casi sin advertirlo, cruzó aquel patio mascullando: ¡Saturabuntur! (pàg.137)

  • Y mi alma emprendió un camino sola sub nocte per umbram, ¿recuerda?, abandonada en la oscuridad de una noche que yo desconocía. (pàg.147)

  • Sine sanguinis effussione, non fit remissio, es cierto, no hay perdón si no se derrama sangre. (pàg.152)

  • Por eso me alineé con los que conquistaron imperios, con los que taparon la boca a los leones, obturaverunt ora leonum, con los que escaparon al filo de la espada, effugerunt aciem gladii. (pàg.152)

  • …tuve en mi mano el arma para castigar a los que, desoyendo la voluntad de Dios, se patriam inquirere, todavía buscan patria. (pàg.152)

[Les pàgines citades corresponen a 21ª edició d'”Anagrama, Narrativas hispánicas”, de l’any 2008]

Alberto Méndez, madrileny nascut a l’any 1941, va morir l’any 2004, deixant tan sols un primer i únic llibre publicat, sense amb prou feines assaborir l’èxit que després de la seva mort tindria la seva obra “Los girasoles ciegos”. Aquest va guanyar el I Premi Setenil al millor llibre de contes i, pòstumament, al 2005, el Premi de la Crítica i el Nacional de Narrativa, quedant així consagrat com un clàssic contemporani. A més, està traduït a diferents llengües.

Photobucket

[Alberto Méndez. Font: elpais.com]

Bé, ja heu comprovat l’important participació del llatí en aquest relat. Ara, m’ajudeu a traduir aquestes citacions? Creieu que es troben ben integrades i són usades correctament?

Aquesta és una prova més de la nostra connexió amb el món clàssic. La narració d’uns fets contemporanis amb l’ús de la nostra llengua mare, què en penseu?  Us animeu a llegir el llibre? 🙂

Sara Cañizares

2n de batxillerat

Horaci: Beatus ille en l’actualitat

Hola Aracnins!

Fa uns quants dies vam treballar a classe Horaci, el més gran poeta líric de la literatura llatina, escollint diferents odes i epodes, encara ben actuals, que ens entren a la Selectivitat.

Casa familiar d’Horaci a Venosa

A Horaci, el podríem descriure com un poeta satíric bastant reflexiu, que expressava tot allò que enyorava amb una perfecció absoluta. El seu pare es va encarregar de donar-li una bona educació, primer a la llar familiar a Venosa, després a Roma i finalment a Atenes. Quan tornà a Roma, va començar a escriure. El mateix Virgili el va presentar l’any 39 aC a Mecenàs que el va incorporar al cercle d’artistes en l’òrbita d’August. Horaci hi va destacar tant que Mecenàs li va regalar una finca a Sabínia. Va passar la resta de la seva vida lliurat a l’oci i a la creació poètica. Va morir l’any 8 aC, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.

El tòpic horacià que vaig escollir és “Beatus ille”, segurament us sona, ja que l’hem treballat a literatura castellana i catalana amb alguns autors com Garcilaso de la Vega i Fray Luis León, als cursos passats. Per fer-vos una petita idea del significat d’aquest tòpic, tracta sobre l’ elogi d’una vida retirada, bàsicament en el camp i el trobem en l’Epode II d’Horaci. Aquest epode, és segurament el més conegut de tots els poemes horacians. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. Al final, el poeta sorpèn el lector desprevingut amb un toc d’humor.

Tot i que vam tenir poc temps per recol·lectar tots els referents trobats d’aquest tòpic en la pervivència en l’actualitat, n’he trobat molts com podreu veure en el meu treball de més avall. Alguns us sorprendran!

Què us ha semblat? Penseu que utilitzem aquest tòpic en el sentit de estar vivint en una vida retirada fora dels perills de les ciutats? Quins altres referents clàssics de beatus ille coneixeu?

Irena Jagustin Arana

LLATÍ 2n Batx.