Referents clàssics a V de Vendetta

Aquest apunt és per explicar la pel·lícula V de Vendetta, inspirada en herois tràgics grecs, i també per explicar els pocs referents clàssics que hi ha però es poden apreciar fàcilment

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: V for Vendetta
  • Director i guionistes: James McTeigue (director), Andy Wachowski, Lana Wachowski (guionistes)
  • Any d’estrena07/04/2006
  • Durada:132 min
  • Repartiment:
  • País d’origen:Regne Unit, Estats Units, Alemanya
  • Idioma original: Anglés
  • Gènere:Thriller, Acció, Fantástic

ARGUMENT:

“V de Vendetta” està ambientada en un futur pròxim: Anglaterra s’ha convertit en un estat totalitari i feixista. La pel·lícula narra la història d’ Evey (Natalie Portman), una jove de la classe treballadora que és rescatada d’una situació de vida o mort per un misteriós emmascarat conegut com V. V és un home summament complex, instruït, extravagant, tendre i intel·lectual, que dedica la seva vida a alliberar els ciutadans de les urpes d’aquells que els sotmeten mitjançant el terror. Però al mateix temps és amarg, solitari i

violent, i està obsessionat per la venjança personal. En la seva recerca per alliberar al poble d’Anglaterra de la corrupció i la crueltat que el seu govern l’ha enverinat, V condemnarà el caràcter tirànic dels seus dirigents i convidarà els ciutadans a unir-se a ell en les tenebres del Parlament el 5 de novembre: el dia de Guy Fawkes. Un dia com aquest de l’any 1605 Guy Fawkes va ser descobert en un túnel sota el Parlament amb 36 barrils de pólvora. En companyia d’altres conspiradors havia planificat el que més tard es coneixeria com «la conspiració de la pólvora» en reacció a la tirania del govern de Jacobo I. Fawkes i la resta de sabotejadors van ser penjats, esventrats i esquarterats, i el seu pla per enderrocar el govern mai va arribar a perpetrar. Reprenent l’esperit d’aquesta rebel·lió i com a commemoració d’aquell dia, V promet consumar la conspiració fallida del 5 novembre 1605 per la qual Fawkes va ser executat: detonar el Parlament. Quan Evey descobreix la veritat sobre el misteriós passat de V, també descobreix la seva pròpia veritat, i es converteix en el seu lleial aliada per executar un pla que pretén encendre la flama d’una revolució, tornar la llibertat i la justícia a una societat asfixiada per la crueltat i la corrupció.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

 

CRÍTICA

1- En aquest cas el protagonista va ser empresonat per un règim feixista totalitari. Es diu V pel nombre de cel·la en la qual estava tancat (el 5 en nombres romans).

Cartell V de Vendetta

2- Vendetta, a més d’adquirir una gran habilitat dels experiments, és més intel·ligent, pensa més enllà del que el règim vol que pensi, és capaç de burlar totes les seves normes, mantenir ocult, és savi i es pot relacionar amb Ulisses.

3- Podeu veure diferents cartells de la pel·lícula durant tot l’apunt, i com heu pogut llegir abans, podreu veure com està representada la V en números romans al cartell!

 A “V de Vendetta” es poden aprendre alguns referents si els busques bé, ja que a primera vista no te n’adones, però al buscar i identificar algunes parts pots veure que encara que no estigui ambientada en l’època dels romans, hi han petites característiques, com els nombres.

 

Sabeu més referents clàssics que surten a la pel·lícula? Quins?

Abril Ramos, 4 ESO Llatí opt.3

Mitologia i referents clàssics en Els Simpson!

Els Simpson (en anglès, The Simpsons) és una sèrie de televisió d’animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units per Fox Broadcasting Company, en format de comèdia, s’ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana d’aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. El primer episodi que es va emetre va ser el 17 de desembre de 1989.

Trobem moltes referències de la mitologia grega i romana en aquesta sèrie, aquí us en deixem un tastet:

El primer referent el trobem en el nom del pare de família, en Homer, que es diu igual que el poeta èpic, autor de dues famoses obres èpiques: l’Odissea i la Ilíada.

Bust d'Homer

Bust d’Homer, còpia romana del segle II dC.

En l’episodi 90 de la temporada 5 anomenat “La última temptació de Homer”. Després que Homer i els seus companys de treball escapessin miraculosament d’un gas verinós que Homer havia deixat escapar. Charlie, un obrer, és acomiadat en haver-li demanat una sortida d’emergència al Sr Burns Burns que remplaça aquest per Una bonica enginyera nova, anomenada Mindy Simmons, de la qual Homer sent una gran atracció. Mentrestant, Bart és enviat a un oculista, després que es descobreixi que no tenia bona vista. Li fan posar ulleres i també, després d’anar al dermatòleg, un gel al cabell que li fan un aspecte de ximple. A l’escola els nens es riuen d’ell i només li fa costat en Martin, qui li mostra el seu amagatall. Finalment, Bart, després de les dues setmanes, es treu les seves ulleres però quan torna a l’escola el peguen igual.

La primera vegada que Homer veu a Mindy, en la seva imaginació la veu com la Venus de “El naixement de Venus” de Botticelli.

La Mindy com Venus

El naixement de Venus” de Botticelli

 Un altre referent important que hi trobem és el cicle troià. L’Odisea i la Ilíada d’Homer, apareixen en l’episodi 283 de la tretzena temporada. En aquesta història, Homer és Odisseu, que li porta al Rei de Troia, Príam (representat per Ned Flanders), un cavall de fusta. Ell i els seus companys soldats (Apu, Lenny, Moe, el Professor Frink i Carl ) , maten a tots els troians i guanyen la guerra. No obstant això, Odisseu es nega a sacrificar una ovella com a regal cap als déus Zeus (l’Alcalde Quimby), Dionís (Barney) i Posidó (el Capità McAllister), el que fa que aquests s’enfadin amb ell. En la sèrie, Barney fa un comentari a Zeus, sobre el rapte de Europa “Abans eres divertit, on està el Zeus que es convertia en vaca y perseguia a les noies?”. Com podem observar els tres personatges tenen característiques similars als déus grecs: Barney igual que Dionís està obsessionat per la beguda; l’Alcalde Quimby, és qui controla tot el poble, igual que Zeus que és el déu de tots els déus de l’Olimp; i el Capità, és mariner i està relacionat amb Posidó, déu del mar.

Posidó als Simpson

Centrant-nos en la sèrie, Dionís intenta destruir Odisseu amb un llamp, però falla i el llamp destrueix l’Atlàntida. Posidó, qui tenia poder sobre el mar, arrossega el vaixell d’Odisseu cap a la terra de les Sirenes (Patty i Selma), a més visiten a Circe (Lindsey Naegle), qui converteix la tripulació en porcs, els quals Homer es menja. Després, ordena a Odisseu travessar el Regne dels Morts, creuant el Riu Estix per així arribar a casa i retrobar-se amb la seva dona, Penèlope (Marge) i el seu fill Telèmac (Bart). Quan arriba a Ítaca, la seva illa, mata tots els homes que havien pretès Penélope quan ell no era a casa. Després d’estar vint anys fora, sense veure la seva dona, Homer se’n va a la taberna.

Patty i Selma representant les Sirenes d’Homer

“Odisseu i les sirenes” de Karl Von Blaas

Mare del professor Skinner fent d’Hèlena de Troia

Hèlena de Troia” d’Evelyn Morgan

Lindsey Naegle fent de Circe

circe_lindsey_naegle

“Circe oferint una copa a Odisseu” de John William Waterhouse

Marge Simpson fent de Penèlope

“Penèlope” de Domenico Beccafumi

Bart Simpson fent de Telèmac

“Telèmac” de Jacques-Louis David

Ned Flanders fent del rei Príam

“Príam i Hèctor” escultura de Juan Adán

Homer Simpson fent d’Odisseu

“El sacrifici d’Ifigènia” de Franz Anton Maulbertsch

Barney interpretant el déu Dionís

“Bacus, Venus i Ariadna” de Tintoretto

Capità Mc Allister representant el déu Posidó

“Posidó i Atena” de Tisi de Garofalo

   Alcalde Quimby representant Zeus

 

Bust de Zeus en el Vaticà

Troia a la sèrie dels Simpson

A més, en aquest episodi apareix un altre referent, aquest cop sobre las Metamorfosis d’Ovidi.

La Lisa està enamorada d’un noi de la seva classe i acudeix al seu avi perquè li doni consells. L’avi Simpson li comenta que la seva història li recorda al mite de Píram i Tisbe i li explica que eren dos joves enamorats que vivien en cases contigües però el seu amor era impossible a causa de l’enemistat dels seus pares.

L’avi explica la història de manera molt abreujada i canvia lleugerament el final, els dos joves arriben al mateix temps al lloc que han quedat, es besen i es transformen en un mateix arbre, igual que Filemó i Baucis.

Lisa i el seu novio fent de Píram i Tisbe

En l’episodi 458 de la temporada 21 anomenat “American History X-cellent”. Mentre la policia intenta dissoldre una sorollosa concentració de persones en els terrenys del Sr Burns, un dels agents reconeix a les parets quadres robats d’incalculable valor i el maníac bilionari és detingut per ser interrogat. Un cop a la presó, el company de cel ·la de Burns, John Coffey li demostra que pot tenir fe en Déu i intenta treure el mal del seu cos. Mentrestant, Smithers pren el comandament de la central nuclear i creu que pot tenir una bona relació amb els empleats, fins que descobreix que aquests només s’aprofiten d’ell i els força a treballar dia i nit. Aquestes injustes condicions laborals fan que Homer i els seus companys tramin un pla per treure al Sr Burns de la presó.

Un dels quadres que té el senyor Burns robats apareix la figura de Cronos, menjant-se al seus fills representat amb la figura del senyor Burns. Aquest quadre és molt similar al de Goya.

Quadre del senyor Burns

Saturn devorant els seus fills, de Goya

En el còmic dels Simpsons número 70 anomenat “Un còmic de mítiques proporcions” apareix molta mitologia. En el còmic Homer, que representa a Homer, ecriptor grec, explica històries als nens grecs. Quan Hera (Marge) va s’assabenta de Zeus (Homer) té un fill il·legítim anomenat Hèrcules (Bart), s’encarrega que aquest hagi de completar 12 treballs. El primer és matar l’Hidra (Snake), la qual li creixen dos caps per a cada un tallat. Hèrcules la venç fent-la discutir sobre quin li robarà. Llavors ell ha de netejar el estables d’Augies, on convenç un ric grec que l’or no val res i que els fems són més valuosos. Després s’ocupa de les diverses criatures que té la tasca de capturar fent que Hermes (Milhouse) envii un agent grec perquè les atrapi, ja que no tenen una llicència i poden estar rabiosos. Hèrcules torna a Hera amb només 10 de les tasques completes. Hèrcules decideix que aquest Hera estaria molt millor a la posició de Zeus i per això ella pren aquest rol, només per causar estralls per fer caure la Terra.

En una altra història, quan el senyor Burns va saber que algú havia deixat la planta nuclear un pot de Dimoxinil, un producte per fer crèixer els cabells, va dir “que exploti la seva pell a l’Hades (Homer)”.

Quan en Herb Powel, germà gran de Homer va aprendre que els seus nous cotxes es deien Persèfone (Marge) va preguntar quina classe de nom era aquest. Els constructors li van dir després que ella era la deessa grega de la primavera i el renaixement i que va ser portada a l’Hades, on ella va menjar 6 magranes. Herb dels interrompre llavors i va dir que la gent no volen que els seus cotxes, tinguin noms antics grecs.

En altres històries també ens parla de Sísif (Flanders), Epimeteu (Homer) la deessa Atena (Lisa), Cupido, Perseu (Bart) i Medusa (Selma Bouvier).

Fins i tot, hi ha un capítol del còmic dedicat a dues faules d’Isop: la cigala i la formiga, i la guineu i el raïm. La formiga (Flanders) treballa dur per l’hivern mentre que la cigala (Homer) està tot el dia cantant en el seu violí. Quan arriba l’hivern la formiga li ofereix a la cigala una part del seu menjar, però aquesta ho devora tot.

Una guineu (Moe) demana a un corb (Bart) que cridi repetidament llop perquè així els grans de raïm que té a la boca li caiguin i se’ls pugui menjar.

simpson

Portada del còmic 70  

 Homer representant a Zeus 

Estàtua de Zeus del museu Hermitage

Marge representant a Hera

Hera i Júpiter, de Giovanni Ambrogio

Bart representant a Hèrcules 

Hèrcules matant l’Hidra, de Antonio del Pollaiolo

Milhouse representant a Hermes

Hermes ingenui, del museu del Vaticà

Homer representant a Hades

Estàtua d’Hades amb Cèrber, del Museu Nacional de Creta

L’Snake representant a l’Hidra

L’Hidra de Lerna, de Gustave Moureau

Lisa representant a la deessa Atena

Estàtua d’Atena, de Fidias

Bart representant a Perseu

Fresc de Pompeya on apareix Perseu amb el cap de Medusa

Selma representant a Medusa

Medusa, de Caravaggio

Cupido en els Simpson

Cupido amb una papallona, de William Adolphe Bouguereau

Homer representant Epimeteu

Dibuix d’Epimeteu i Pandora

Flanders representant a Sísif

Sísif de Von Stuck

En l’episodi 516 de la temporada 24 titulat “Al meu gos amb amor” durant un esdeveniment en el centre de la ciutat de Springfield el professor Frink fa una demostració d’un nou invent, però perd el control, el que resulta en la destrucció de la casa de retir de Springfield. Aquesta situació obliga a Abraham Simpson (l’avi) a mudar-se amb els Simpson. Homer es lesiona l’esquena el dia de la mudança. Mentre està descansant a casa, es torna addicte a un joc de tauleta titulat Villageville i per estar distret, perd el gos de la família, Petit ajudant del pare Noel. Tots estan enfadats amb Homer perquè sembla no importar-li que s’hagi perdut el gos, però l’avi els explica la història del gosset que tenia Homer quan era nen, en Bongo.

El referent que trobem en aquest episodi és una estàtua en la que es veu a l’Smithers agafant el cap del senyor Burns, fent referència a l’estàtua de Perseu agafant el cap de Medusa.

 Archivo:Perseo Smithers.png

Smithers representant Perseu

Què us ha semblat? Vosaltres també veieu els Simpson? Ens ajudeu a trobar més referents? Quines semblances i diferències hi trobeu respecte els mites originals? Creieu que és possible estudiar mitologia amb aquesta sèrie?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C

El silencio de los corderos, de Jonathan Demme

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: The Silence of the Lambs.
  • Director: Jonathan Demme.
  • Guionistes: Ted Tally (Novela: Thomas Harris)
  • Any d’estrena: 1991.
  • Durada: 118 minuts.
  • Repartiment: Jodie Foster, Anthony Hopkins, Scott Glenn i Ted Levine.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Terror, suspense.

 

ARGUMENT

Clarice Starling és una jove brillant, que estudia per ser agent de l’FBI. Llicenciada en psicologia i criminologia serà escollida per entrevistar els homicides sistemàtics sota custòdia per establir un perfil psicològic, ja que creuen que això podria fer servei per enxampar altres assassins en sèrie. Més concretament, estan interessants en Buffalo Bill, l’assassí que està actuant al mitjà oest americà.

Ella serà l’encarregada d’interrogar el psiquiatre Hanníbal Lecter, més conegut com Hanníbal el Caníbal, empresonat des de fa 8 anys en una cel·la de molt alta seguretat de l’hospital psiquiàtric de Baltimore. Allí es donarà l’inici de nombroses converses entre ells i d’un joc psicològic que la Clarice haurà d’anar desvetllant poc a poc per poder esbrinar algunes coses de Buffalo Bill. Descobriran que Hanníbal sap la identitat de l’assassí i a partir d’aquí s’anirà desenvolupant la investigació, trobaran la crisàlide d’un borinot, més conegut popularment com a borinot de la mort i la investigació es veurà incentivada pel segrest de la filla de la senadora.

 

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube


CRÍTICA

La pel·lícula és l’adaptació de la segona obra d’una tetralogia escrita per Thomas Harris, en la que el personatge principal i que més hi destaca és Hanníbal Lecter, un psiquiatre brillant que és també un perillós assassí caníbal. Serà interpretat magistralment per Anthony Hopkins, qui, segons molts crítics realitza la millor interpretació de la seva carrera. Un psicòpata sense escrúpols però educat, brutal però culte, caníbal però intel·ligent. Potser aquestes siguin algunes de les principals característiques d’un dels millors personatges que el cinema ens ha deixat. Gràcies a aquest paper, Hopkins es va emportar l’Oscar al millor actor.

També trobem en el paper principal femení a una espectacular i jove Jodie Foster, encarnant a Clarice Starling, una aspirant a agent de l’FBI que haurà d’enfrontar-se a una dura proba psicològica per resoldre una cadena d’assassinats.

L’estructura del guió és magnífica, la pel·lícula aconsegueix atrapar-te absolutament. En un principi són els assassinats els que t’intriguen però, més tard t’adones que el que realment et té atrapat és la complexitat, l’extravagància i peculiaritat del misteriós personatge Hanníbal Lecter. En el transcurs del film, van canviant les teves emocions respecte aquest personatge; al començament sents por, després respecte i més tard, sense adonar-te, acabes entrant en la seva ment perversa.

Un malvat culte i educat que va causar pànic, terror però també fascinació, i fins i tot admiració, una gran interpretació d’Anthony Hopkins!

En el film, la trama tracta bàsicament d’enxampar Buffalo Bill, un assassí en sèrie que assetja noies joves amb un perfil característic. Primer les rapta i més tard apareixen mortes, a totes els hi arrenca un tros delimitat de pell.

En una autòpsia a una de les víctimes, Clarice troba crisàlide a la gola de la noia. Quan analitzen la mostra, descobreixen que la crisàlide pertany a la papallona Acherontia atropos, més coneguda amb el nom de “el borinot de la mort”. Era estrany trobar aquest insecte en aquell clima, allò volia dir que havien sigut encarregades expressament.

Clarice explicarà aquesta troballa al doctor Hanníbal Lecter, qui farà una interessant interpretació d’aquest aspecte tan peculiar de l’assassí i antic pacient seu. Lecter explicarà a l’agent Starling que el símbol, el significat de les papallones, de les crisàlides és la metamorfosi, el canvi que es produeix en el cos de l’insecte. Buffalo Bill volia canviar, volia experimentar una metamorfosi. Li aconsella que busqui en clíniques sol·licituds de canvis de sexe.

El paral·lelisme clàssic que he trobat en aquesta pel·lícula és clarament la voluntat de metamorfosar-se de l’assassí. Si heu llegit les metamorfosis d’Ovidi, encara que sigui en adaptació, em sabríeu dir quina seria la que s’assembla més al cas de la pel·lícula? Quina de les històries és la que us agrada més i per què?

Si mireu el tràiler, a part d’esperonar-vos a mirar la pel·lícula, hi trobareu una expressió llatina. De quina expressió es tracta? Sabeu què vol dir i quan s’utilitza?

Núria Yela,

2n de batxillerat Llatí i Grec

L’home llop, de Joe Johnston

FITXA TÈCNICA
Nom original: The Wolfman (remake de la pel·lícula homònima de 1941).
Director: Joe Johnston.
Guionistes: Andrew Kevin Walker i David Self. Curt Siodmak (guió de L’home llop de 1941).
Any d’estrena: 2010. Versió original el 1941.
Durada: 103 min.
Repartiment: Benicio del Toro (Lawrence Talbot), Anthony Hopkins (Sir John Talbot), Emily Bunt (Gwen Conliffe), Hugo Weaving (inspector Francis Aberline), Simon Merrells (Ben Talbot), Cristina Contes (Solana Talbot), Gemma Whelan (mossa), Mario Marin-Borquez (jove Lawrence), Asa Butterfield (jove Ben)… (més a IMDb).
Maquillatge: Rick Baker (guanyador d’òscar a Millor Maquillatge per setena vegada gràcies a aquesta pel·lícula).
País d’origen: Estats Units.
Idioma original: Anglès.
Gènere: Drama. Terror. Thriller.

ARGUMENT
Lawrence Talbot viu a Nova York, però es veu obligat a retornar a casa seva a Anglaterra, doncs el seu germà Ben, ha desaparegut. Trobant-se amb la seva estimada Gwen, promesa del seu germà, i juntament amb el seu pare, John, el protagonista descobrirà secrets que li van ser amagats durant la seva infantesa, acabada quan la seva bella mare va morir.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA
Joe Johnston, director de pel·lícules com “Jumanji” i “Honey, I shrunk the kids“, va triar l’any passat fer el remake de la pel·lícula “The Wolf Man” que compta amb un dels referents clàssics més coneguts: la licantropia. Amb una metamorfosi que dóna molt de joc i de la qual s’hauria pogut treure, per al meu gust, molt més suc del que se li ha tret.
La pel·lícula deixa bastant a desitjar en quant a argument, bastant previsible, i també pel que fa a la metamorfosi: el maquillatge i la transformació, que han estat premiats per l’Acadèmia aquest any, ocupen molt poc temps en el film però en canvi deixen un llarg rastre de sang i fetge, que la fan apropar-se fins i tot al gore en algunes seqüències.
En resum, un bon film per passar unes hores, però que no aporta res d’interessant.

Quines metamorfosis en home llop són conegudes? Si us agrada aquest tema, no us perdeu la recreació de la Rebe a Aracne, Denis, Ànima de Llop.

Coty Ledesma.
2n batxillerat.