Àtila

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Sign of the Paguen

Any: 1954

Durada: 92 min.

País : Estats Units

Director: Douglas Sirk

Guió: Barré Lyndon & Oscar Brodney

Música: Frank Skinner & Hans J. Salter

Fotografia: Russell Metty

Repartiment:  Jeff Chandler, Jack Palance, Ludmilla Tcherina, Rita Gam, Jeff Morrow, George Dolenz, Eduard Franz, Alexander Scourby

Productora: Universal International Pictures

Gènere: Aventures | Biogràfic. Antiga Roma

ARGUMENT:

És una miniserie de dos capítols on es novel·la la vida del famós guerrer Àtila el Huno, des de la seva infància fins a la seva mort, passant per les èpoques de major transcendència, les seves invasions sobre els imperis romans d’Orient i Occident, la seva relació d’amistat-rivalitat amb el magister militum, Flavi Aeci, i els seus enamoriscaments.

TRÀILER:

CRÍTICA:

En primer lloc, és cert que la pel·lícula té  alguns “errors històrics però val la pena perquè ens apropa una mica als problemes que realment va haver d’enfrontar l’Imperi Romà d’Occident a mitjans del segle V. El general Flavi Aeci va existir, com també aquest romà anomenat Orestes que va ser Secretari privat d’Àtila; i en general, molt del que es diu en la pel·lícula va ser així. L’interessant de la pel·lícula és veure el maneig polític que fa Aeci per treure’s de damunt als huns (un dels problemes que tenia Roma per aquell llavors).

El pretext, o la negativa de  Valentiniano III d’oferir-li a Àtila a la seva germana com a esposa és històric, i va ser ella la que va decidir atacar occident en el 451. En segon lloc, la pel·lícula té bones escenes de lluita i un vestuari més que correcte.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta miniserie està be si es vol passar una bona estona, però si un vol saber sobre el veritable Àtila, seria millor buscar un llibre d’història o una enciclopèdia. Entenc que s’hagin pres llibertats, tant per qüestions de temps com pel fet que desconeguem molt sobre Àtila i dels hun, però hi ha unes altres que fan que es perdi credibilitat.

1-L’home de confiança del rei hun es diu Orestes (un nom grec).

2-Encara que els romans s’havien cristianitzat feia un temps (es fa esment d’això), encara veiem escenes d’orgies i hi ha estàtues de déus pagans. No apareix el papa sant Lleó a cap moment. A més la capital de l’Imperi d’Occident estaba en Ravenna en aquesta època.

Malgrat això, el telefilm rescata fets o personatges que probablement la majoria de l’audiència no conegués abans, com el conflicte entre Àtila i el seu germà Bleda, la seva aliança inicial amb Roma, les seves campanyes inicials contra l’Imperi d’Orient i la figura de Flavio Aeci.

Les actuacions, l’escenografia i la fotografia són bones. Les “coreografies” de les escenes de combats (encara que els exèrcits hunseren molt més grans) també estan ben realitzades i emocionen (no sé si s’ajusta a com van ser les veritables batalles).

Altres pel·lícules  d’Àtila:

Atila: home o dimoni, de Pietro Francisci

Atila l’Hun de Dick Lowry

Imad Tmara i Sergio Fernàndez

2n Batxillerat

Atila: home o dimoni, de Pietro Francisci

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Attila.

  • Director: Pietro Francisci.

  • Any d’estrena: 1954.

  • Durada:  100 minuts.

  • Repartiment: Anthony Quinn, Sophia Loren, Irene Papas ,Henri Vidal, Ettore Manni.

  • País d’origen: Itàlia.

  • Idioma original: Italià.

  • Gènere: Aventures i història.

ARGUMENT

La història es basa en l’any 450 dC. Els huns un poble de bàrbars irresistible dels deserts llunyans d’Àsia, impulsat per una fam insaciable de presa, s’està movent cap a les riques terres de l’oest de Germània. Són conduïts per un cap salvatge, el nom és tan parlat com el diable, com una amenaça com una espasa, es Atila.

Ezio, el general romà nascut a Pannònia, l’única persona que sap que Atila va ser una continuació de la legació amb els huns durant anys. Portava un missatge de l’imperi romà de Ravenna per al rei dels Huns Rua juntament amb el seu company Prisco. Després d’arribar al seu lloc, Ezio assabenta que el rei va morir. Bleda és la persona que està a favor de la pau i la tolerància, però Attila és de la persuasió contrària.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iNpnqnmFG4E[/youtube]

CRÍTICA

Atila és una pel·lícula que tracta sobre l’Imperi Romà. En la pel·lícula es veu com la tribu dels huns comparteix rei, un que és diplomàtic, Bleda, i l’altre que és despietat, Atila. És una pel·lícula una mica antiga i per tant no hi ha molts efectes especials i els que hi ha no són molt bons. Però encara que sigui antiga, no és del tot dolenta i mostra bastant bé com vivien i els costums dels Huns.

Hi ha algunes escenes en les que ets fiques molt en la pel·lícula, i això és gràcies a la bona actuació dels actors. Encara que també hi ha escenes que són una mica avorrides. És una bona pel·lícula per passar l’estona i aprendre una mica d’història, encara que no sapiguem si la història que ens expliquen es verídica o no, ja que en moltes pel·lícules canvien la història per fer-la més atractiva o per no fer la pel·lícula tan llarga i que no es faci pesada.

En definitiva, és una bona pel·lícula que no és tant dolenta com sembla. Jo pensava que m’avorriria mirant-la però em vaig entretenir bastant. Si voleu una pel·lícula una mica més moderna podeu veure Atila l’Hun de Dick Lowry.

Paula Contreras, 4t ESO Llatí opt.3.

Atila l’Hun de Dick Lowry

FITXA TÈCNICA

  • Nom originalAttila the Hun
  • Director i guionistes: Dick Lowry i Robert Cochran
  • Any d’estrena: 2001
  • Durada: 177 min.
  • Repartiment
  • País d’origen: USA
  • Idioma original:Anglès
  • Gènere: Acció, Aventura, Biografia

SIPNOSI:

Durant els últims dies de l’Imperi Romà, els bàrbars huns estan fent el seu camí cap a Europa. Un guerrer, anomenat Atila, assumeix el lideratge dels huns i uneix els clans bel·ligerants sota la seva bandera. Però això no és suficient per a ell, Atila pretén formar un imperi, i ell veu Roma, estarrufat sota el lideratge de  l’incompetent Valentinià Caesar, al seu abast. En un intent de sufocar una invasió dels huns, l’ambiciós general romà Flavi Aeci intenta formar una aliança amb Atila contra el seu enemic comú, Teodoric, el rei visigot. Però aquest pla fracassa, i aviat arriba a estar clar que és inevitable un enfrontament violent entre els tres exèrcits.

 TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IUT10dZY5OI[/youtube]

 

CRÍTICA:

Aquesta mini sèrie està bé si es vol passar una bona estona, però si un vol saber sobre el veritable Atila, rei dels huns (406-453) seria millor buscar un llibre d’història o una enciclopèdia. Entenc que s’hagin pres llibertats, tant per qüestions de temps com pel fet que desconeguem molt sobre Atila i dels huns, però hi ha altres que fan que es perdi credibilitat.

1- L’home de confiança del rei hun es diu Orestes (un nom grec) .

2- Encara que els romans s’havien cristianitzat feia un temps (es fa esment d’això), encara veiem escenes d’orgies i hi ha estàtues de déus pagans. No apareix el papa sant Lleó en cap moment . A més la capital de l’Imperi d’Occident estava a Ravenna en aquesta època.

3- Aparentment la manera de vestir és anacrònica, especialment la dels soldats.

4- Les atrocitats hunes van ser molt més grans. Crec que van voler rentar la imatge a Atila.

5- El regnat d’Atila va ser més gran i tenia més de 40 anys en morir.

6- Hi ha un gran canvi en els últims anys d’Atila, que pot causar confusió.

Tot i això, el telefilm rescata fets o personatges que probablement la majoria de l’audiència no conegués abans, com el conflicte entre Àtila i el seu germà Bleda, la seva aliança inicial amb Roma, les seves campanyes inicials contra l’Imperi d’Orient i la figura de Flavi Aeci. Les actuacions, l’escenografia i la fotografia són bones. Les “coreografies” de les escenes de combats (encara que els exèrcits huns eren molt més grans) també estan ben fetes i emocionen (no sé si s’ajusta a com van ser les veritables batalles).

Pel·lícula del Youtube

[youtube]http://youtu.be/CCrbxHA2Qjw[/youtube]

Espero que us hagi agradat i que sentiu la necessitat de buscar més informació sobre aquest període de la història i sobre la relació dels romans amb els huns.
Sergio Fernández i Dani Jarque