Arxiu de la categoria: Cinema fantàstic

Referències gregues i romanes a Joc de Trons

Publicat el per
4

Joc de Trons (en anglès A Game of Thrones) és una de les sèries que més ha estat de moda durant aquests anys. Enguany s’ha estrenat la sisena temporada, una temporada que ha estat molt més exitosa (en part, perquè es va gravar parcialment a Catalunya: diversos carrers del barri antic de Girona i el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar) i ara tots els que som fans de la sèrie esperem amb ànsies la nova temporada (temporada 7) que s’estrenarà el juny del 2017.

La sèrie va començar amb el primer capítol el 17 d’abril de 2011. Està basada en la saga de llibres Cançó de gel i de foc, escrita per George R.R.Martin. Cada temporada consta de 10 capítols, així que de moment hi ha 60 capítols ja que hi ha 6 temporades. Joc de Trons és una sèrie de gènere fantàstic i també és bastant dramàtica.

orden-de-los-libros-juego-de-tronos-e1389290336367

 

ARGUMENT:

És coneguda principalment, per la crueltat que té l’escriptor a l’hora de descriure els personatges i sobretot pel nombre d’escenes violentes que hi ha.

La sèrie parla sobre 7 regnes. La major part de la sèrie té lloc a Ponent, on lidera el rei Robert Baratheon. Daenerys Targaryen és una de les últimes que queden junt amb el seu germà Viserys. Ells dos volen tornar a casa. Són els hereus originals del tron i Robert  va rebatre el tron al seu pare, el rei boig i va matar la majoria de Targaryens, entre ells, els dracs. Després podem veure Invernalia, l’altre gran regne que està al nord. Aquest regne està liderat per Ned Stark i Cathelyn Arryn. Ells tenen 6 fills, un d’ells és bastard i és conegut com Jon Nieve. Jon és un dels principals personatges de la sèrie. Es creu que la família de veritat de Jon no és aquesta i que té uns poders únics. Els stark protegeixen el gran mur dels salvatges. Més tard el protegeixen dels Caminants blancs. Els podem veure en el primer capítol.

Tot comença quan el rei Robert va a Invernalia a demanar ajuda al seu fidel amic Ned Stark per a que sigui la seva mà reial. Li demana aquesta ajuda perquè Jon Arryn acaba de morir, es creu que assassinat. Ned accepta i marxa cap a Ponent. Els Lannister són la casa més rica dels 7 Regnes. Cersei Lannister està casada amb el rei. Ells no són molt amics de ningú, volen tot el poder per a ells. Gràcies als Lannister la guerra dels 7 Regnes comença.

.7reinos

Quina relació creieu que té la muralla que protegeix Ponent dels salvatges amb el mur d’Adrià?

Well, some of it will be revealed later so I won’t talk about that aspect of it, but certainly the Wall comes from Hadrian’s Wall, which I saw while visiting Scotland. I stood on Hadrian’s Wall and tried to imagine what it would be like to be a Roman soldier sent here from Italy or Antioch. To stand here, to gaze off into the distance, not knowing what might emerge from the forest. Of course fantasy is the stuff of bright colors and being larger than real life, so my Wall is bigger and considerably longer and more magical. And, of course, what lies beyond it has to be more than just Scots. George R.R.Martin, 2000

Podeu establir alguna relació entre Daenerys Targaryen i la reina bàrbara Budicca?

Joc de Trons està basada, principalment, en la història d’Anglaterra. Però també hi podem veure altres referències clàssiques i algunes són referents als mites grecs, com hem treballat a El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons, però també a personatges mitològics (quin paral·lelisme podem establir entre Robert Baratheon i Cersei Lannister amb Zeus i Hera? i entre Cersei i Afrodita i Jaime i Ares…? Tyrion i Ulisses? Qui és Eros i Anteros? i Hermes…? Hèrcules? Apol·lo i Cassandra…? i entre Brienne i Briseida i Margaery i Hèlena de Troia? i entre Loras i Renly i Aquil·les i Pàtrocle, respectivament?…) i especialment monstres:

ELS DRACS:

Aquests animals fantàstics tenen un gran protagonisme a la sèrie. Van ser extingits quan Robert Baratheon va conspirar contra el rei Targaryen el boig. Més tard, Daenerys, la seva filla és casada amb el líder dels Dothraki, Khal Drogo. Al casament li regalen 3 ous de drac ja dissecats, però ella té una visió on fa una gran foguera amb ella dins i els 3 ous. Ella acompleix aquesta visió i surt viva de la foguera amb els 3 dracs recent nascuts  ja que els Targaryens de veritat tenen el poder de no cremar-se mai.

Els dracs tenen una gran importància en la mitologia grega. Homer els descriu amb ales i potes ja que el drac és descendent d’una serp mosntruossa.

game_of_thrones_05x09

Drac de la Còlquida:

Era el guardià del velló d’or. Jàson i Medea es van enfrontar a ell. Es deia que el drac mai no dormia així que Medea va fer una poció que el va fer quedar-se hipnotitzat i el va dormir.

Ladó:

Era un drac de 100 caps, guardià del jardí de les Hespèrides el qual va ser assassinat en algunes versions per Atlas i en altres per Hèracles.

GEGANTS:

Els gegants són uns altres personatges que formen part de Joc de Trons. Apareixen com criatures més enllà del mur que formen part de l’excèrcit de Mance Rayder. Aquests acaben unint-se a l’excèrcit de Jon Snow per lluitar contra els Bolton.

A la mitologia grega, els gegants són personatges caracteritzats per la seva gran estatura i per la seva gran força. Hesíode els considerava éssers divins que van sorgir de la sang d’Urà i sent la seva mare Gea.

c5ed89b96b4a09ad_wunwun

EL FOC VALYRI:

“Foc de drac” en valyriotar a l’aigua. També parlen d’espasses fetes amb valyri. Del que més es parla és que els dracs no poden ser cremats pel foc Valyri ja que estan creats per ell i treuen foc valyri per la boca.maxresdefault

L’imperi Bizantí va utilitzar durant anys una arma similar anomenada foc grec. Era un substància química que cremava fins i tot per sota de l’aigua. Gràcies a aquest foc l’imperi Bizantí va conseguir parar en vàries ocasions l’expansió de l’Islam.

Mireu aquesta escena de la sisena temporada de Joc de Trons i recerqueu les referències clàssiques que s’hi troben:

Rocío Rodríguez

1r Batxillerat Humanístic

El segon origen de Carles Porta (2015)

Publicat el per
Respon

Cartel de Segundo origen (Segundo origen)

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Segon origen (Segundo origen)
  • Director i guionistes: Carles Porta. Marcel Barrena, Carmen Chaves, Bigas Luna, Carles Porta, David Victori (Novel·la: El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo)
  • Any d’estrena: 2015
  • Durada: 102 minuts
  • Repartiment:  Rachel Hurd-Wood, Andrés Batista, Sergi López, Ibrahim Mané, Philip Hurd-Wood, Marieta Orozco, Albert Prat, Andro Crespo
  • País d’origen: Espanya
  • Idioma original: Espanyol i Anglès
  • Gènere: Ciència ficció. Terror. Aventures| Futur postapocalíptic. Supervivència

ARGUMENT

L’Alba és una noia de 20 anys que viu amb el seu pare (d’origen anglès). Després de la mort de la seva mare a causa d’un càncer, el seu pare pren la decisió de traslladar-se a viure a una masia prop de Lleida, el lloc d’origen de la seva dona. Aquí, l’Alba fa classes d’anglès a en Dídac, un nen de 10 anys a qui li encanta el futbol i els tractors. Un dia, quan l’Alba torna a casa amb moto, veu com tres nois tiren en Dídac al llac, sense pensar-s’ho, es capbussa a salvar-lo. Quan els dos pugen a la superfície, tot ha quedat en ruïnes. S’adonen que ells són els dos únics supervivents. Junts hauran de començar de zero per reconstruir les seves vides, i preservar la cultura humana, fet que implica procrear.

TRÀILER

CRÍTICA

M’agradaria destacar dos aspectes fonamentals de la pel·lícula: Un, la fotografia, veure ciutats com Barcelona o Lleida destruïdes i en la misèria no és fàcil, i en el meu parer aquests espais catastròfics són molt creïbles. I dos, la banda sonora que li dóna un toc perfecte en els moments més dramàtics de la pel·lícula, aquest tipus de banda sonora són dels que et fa posar els pèls de punta.

Un altre tema molt encertat en la pel·lícula són les parts on apareix la veu en off de la protagonista, donen una informació important en pocs segons, en transporta en una altra dimensió.

D’altra banda, la interpretació de la protagonista, Rachel Hurd- Wood, no és del tot convincent pel que fa a la parla, hi ha vegades que no se l’entén massa bé. Tot i així, la seva interpretació és bona, sap transmetre a l’espectador el seu patiment. No convenç del tot el personatge de Dídac, interpretat per Ibrahim Mané, però cal esmentar que és la seva primera aparició al cinema i ho hem de tenir en compte. Però també dir que “Segon origen” ha estat una pel·lícula esperada per molts espectadors ja que va ser lectura obligatòria en molts instituts i es podria haver buscat un altre protagonista amb més experiència.

La part negativa de la pel·lícula, com he dit al principi, és que la segona meitat de la pel·lícula el guió no es basa en la novel·la, això en part és una decepció per a l’espectador que ha llegit el llibre, per al que no l’ha llegit és un final més intrigant. Finalment, afegir que de vegades alguna seqüència es fa lenta, amb plànols de càmera massa llargs per al meu gust.

 En conclusió, “Segon origen” podria haver estat una gran pel·lícula i es quedarà en una pel·lícula bona i recomanable que cal anar a veure al cinema. Potser la sobtada mort de Bigas Llunes, qui havia de dirigir el film, va afectar a això. Us recomano, als que no heu fet, un cop vist la pel·lícula llegir la novel·la. Veureu que com sempre (o gairebé sempre), la novel·la supera la pel·lícula.

Per cert, podem establir alguna relació amb Deucalió (el Noè grec) i Pirra? Quina?

Alexia Àlvarez

1r Batxillerat Humanístic

L’Odissea d’Andrei Konchalovsky (1997)

Publicat el per
8

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Mini sèrie de TV. 2 episodis. Ulisses és el rei d’Ítaca. Comparteix el tron amb Penèlope, la seva dolça i bonica esposa, amb la que té un fill, Telèmac. La campanya militar contra Troia requereix la presència d’ Ulisses, amb la qual cosa, ha de deixar la seva família i la seva pàtria. Durant la guerra, idearà el llegendari cavall de fusta, amb el que aconseguirà enganyar els seus enemics i posar fi a la guerra. Però comet un greu error: portat per l’eufòria i l’alcohol, blasfema innocentment contra els déus. Posidó, greument ofès, decideix posar sobre Ulisses i els seus homes una terrible maledicció: mai més no podran tornar a les seves terres fins que comprenguin que no poden enfrontar-se a les seves divinitats. A partir d’ara, hauran de superar una sèrie de perilloses proves que convertiran el seu viatge de tornada en una increïble aventura. Així, doncs, Ulisses rebrà una gran lliçó: aprendrà quina és la diferencia entre l’astúcia i la saviesa i que la felicitat, precisament, resideix en aquesta última.

TRÀILER

CRÍTICA

El millor de la pel·lícula és que tot  i les tres hores de duració és bastant fidedigna a l’obra de Homer. En aquest film, hi tenen cabuda pràcticament totes les situacions que transcorren  en l’obra sobre la tornada d’Ulisses a la seva estimada Ítaca, i els impediments en el seu camí de retorn. El que falla, què és? Doncs, per començar l’ elecció de l’actor que encarna l’heroi protagonista, Armand Assante, és molt poc encertat ( excepte Eric Roberts, que fa de pretendent de Penèlope, no hi ha res més rescatable en aquest aspecte) no considero que li doni la suficient personalitat al seu personatge, resultant en ocasions totalment buit i això que és la peça fonamental de l’obra.

L’escenografia és bastant dolenta, ja que la pel·lícula no és tan vella, podrien haver posat molt més cura en el que són els efectes especials. El doblatge és també bastant dolent, penso que és el que fa donar-li més baixa qualitat a la sèrie. El ritme narratiu en el que  transcorre el guió, és pausat, lent i sense agilitat.

El poema d’Homer encara espera aquella pel·lícula que ens apropi realment a la seva història, tot i la seva pervivència en altres. L’Odissea d’Andrei Konchalovsky és entretinguda i emocionant. No deixa de ser, tanmateix, una encomiable aproximació per aquells als que vulguin conèixer Ulisses sense passar pel paper o fomentar-ne la seva lectura. A diferència d’altres produccions, aquesta destaca, tot sent fidel a l’esperit homèric, per la intervenció dels déus.

  • Els meus companys de literatura universal que han vist la pel·lícula amb mi, què us ha semblat? I la resta de companys de grec, l’heu vista? Si es així, què n’opineu!
  • Us ha agradat l’aventura amb el ciclop Polifem? Quines altres pel·lícules l’han interpretat? Quina us agrada més? Quina és més fidel a l’Odissea d’Homer?
  • Quins episodis de les aventures d’Ulisses heu trobat a faltar?
  • Us ha emocionat el reconeixement dels esposos?
  • Quins déus heu reconegut? Quins atributs els caracteritzen?  Quin paper fan? 
  • Qui són les dones de l’Odissea? Quins valors tenen?  Com apareixen al film?
  • Saps qui és Laocoont?
  • Creieu que l’ambientació està ben documentada? Va existir, per exemple, la banyera de Penèlope? Penèlope va pentinada com les dones de l’època minoica i micènica? El seu palau a la sèrie recorda els palaus de l’època? Els vaixells estan ben documentats?…

Alexia Álvarez Pàmies

1t Batxillerat Grec

Referents clàssics de les pel·lícules de Harry Potter

Publicat el per
2

És increíble com una saga tan comú, i que estem farts d’escoltar per tot el món, pot tenir tal quantitat de referents clàssics. La saga, de la qual us parlem, és Harry Potter.

El famós gos d’Hades, Cancerber apareix en la primera pel·lícula com a guardià de la pedra filosofal, i per poder dormir, Harry utilitza la música, tal com va fer Orfeu per rescatar Eurídice. Un altre referent clàssic que apareix en aquesta primera pel·lícula, són els Centaures que van ajudar a Harry quan Voldemort estava a l’aguait.

D’altra banda, en la quarta pel·lícula d’aquesta saga, apareix un referent molt destacat, Pegàs. Apareix en Harry Potter com Abraxan, un cavall volador que guiava els carruatges de l’Acadèmia Beauxbatons.

Prosseguint amb el quart llibre, trobem dos referents més. El primer és el mitològic món marí, ple de sirenes i tritons. En la pel·lícula, tots dos són guardians d’una de les proves que implicava salvar un ésser estimat de les profunditats marines.

El segon, és el famós laberint del minotaure. Aquest mite es veu reflectit en l’última prova del torneig dels tres mags. Aquests hauran d’introduir-se en un laberint en el qual trobaran, a més d’altres objectes, un boggart convertit en esfinx.

I per acabar, un últim referent que hem trobat en Harry Potter, no ha estat en una de les pel·lícules, sinó en el sisè llibre, el Príncep Mestís. En un moment de la història, Dumbledore i Harry han de trobar un Horrocrux (objectes que poden guardar un fragment de l’ànima) i per a això han de travessar un llac ple de inferis (cadàvers), i ho fan a sobre d’una barca. El més curiós, és que abans d’arribar han de pagar amb sang. Això és una mica més tenebrós que el que feia Caront amb les seves víctimes, ja que elles, només havia de pagar una moneda grega!

Coneixeu més referents clàssics a Harry Potter? L’Ariadna Ruiz se n’ha oblidat algun? Mireu el seu emaze i comenteu.

Powered by emaze

Rebeca Barroso García, Ana Mª Falcón Durán
2n de Batxillerat i Ariadna Ruiz de 1r de Batxillerat Humanístic

Beowulf

Publicat el per
Respon

 

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT:

A Dinamarca, el rei Hrothgar ha construït una nova sala de celebracions anomenada Heorot. Una celebració duta a terme en el seu interior pertorba al monstre Grendel, qui adolorit pel soroll acudeix a aquesta per assassinar la majoria dels festejantes. Hrothgar desafia Grendel, però el monstre abandona la sala en comptes de lluitar contra ell. En tornar al seu cau, Grendel és amonestat per la seva mare per atacar als éssers humans i, possiblement, convidant a la retribució. Ella es calma al saber que Grendel no va atacar a Hrothgar. L’endemà al matí, Hrothgar tanca Heorot i proclama que està disposat a donar la meitat de l’or existent en el seu regne a qualsevol home que sigui capaç d’assassinar a Grendel. Més tard Beowulf i els seus homes, després d’arribar en vaixell des Geatland, ofereixen eliminar a Grendel. Beowulf convenç a Hrothgar de reobrir Heorot i deixar que els homes de Beowulf romanguin amb ell en aquest lloc. Unferth, el conseller del rei, repta la credibilitat de l’heroisme èpic de Beowulf. Per convèncer, aquest últim li explica una llarga història sobre com va aconseguir matar a diverses serps marines durant una competició de natació en l’oceà. Hrothgar ofereix a Beowulf a banyar-se d’or, pres del drac Fafnir, com a recompensa per la mort de Grendel. En aquest moment, Beowulf es troba més enfocat a la jove reina, Wealtheow.

Aquesta tarda, Beowulf li demana als seus homes que cantin en veu alta. Després es despulla per tal de lluitar contra Grendel en igualtat de condicions -això a causa que Grendel tampoc posseeix cap vestidura i decideix dormir fins que arribi el monstre. Com era d’esperar, Grendel s’enforisquèix novament pel soroll produït en Heorot. Al seu arribo, Beowulf ho enfronta. Després que Beowulf comença a atacar amb sorolls per ferir la sensibilitat de l’oïda del monstre, Grendel tracta de fugir encara que és capturat per Beowulf, qui li arrenca el seu braç esquerre. Grendel fuig ferit a la seva cova, on li diu el nom del seu assassí a la seva mare abans de morir. Després de conèixer el destí del monstre, Beowulf és proclamat un heroi. Aquesta nit, una conversa privada entre Hrothgar i Wealtheow, indirectament, revela que Hrothgar va ser el pare de Grendel. Aquesta també és la raó per la qual Wealtheow s’ha negat a dormir amb el seu marit i el motiu que el rei no tingui hereu.

Enfurismada per la mort del seu fill, la mare de Grendel vola a Heorot. Beowulf no és percata de l’atac al quedar-se adormit. Quan desperta, troba que tots els seus homes han estat assassinats, i la seva pell va ser penjada en les bigues del bar. Només el seu amic Wiglaf va sobreviure, ja que es trobava en una platja preparant els seus vaixells per partir. Beowulf acudeix amb Hrothgar per notificar-li que la mare de Grendel és, en efecte, l’últim dels monstres en el regne. Unferth es disculpa amb Beowulf per haver dubtat d’ell, i li ofereix la seva espasa Hrunting per a ser usada en el combat contra la mare de Grendel.

Beowulf i Wiglaf emprenen la recerca de la cova de la mare de Grendel. En trobar-la, Beowulf s’endinsa en la cova per trobar un immens tresor al seu interior. La mare de Grendel apareix en escena en forma d’una bella dona. Ella li ofereix a Beowulf la fama i el poder, a canvi d’un altre fill. També li demana que li doni la banya d’or d’Hrothgar, amb la promesa que Heorot serà segur mentre es trobi en la seva possessió. Beowulf cau en la temptació de la bruixa i, per tant, tria no assassinar-la i donar-li l’artefacte.

Beowulf torna a Heorot, afirmant que va assassinar a la mare de Grendel. Porta amb si el cap de Grendel com a prova dels seus fets. També els avisa a tots que va perdre l’espasa de Unferth i la banya d’Hrothgar durant la batalla. En privat, Hrothgar assenyala certes incoherències en la història relatada per Beowulf i li pregunta si, efectivament, va matar a la mare de Grendel. Quan Beowulf no dóna una resposta directa, Hrothgar conclou que el que més el preocupava era la mort de Grendel: amb Grendel assassinat, la seva mare ja no és maledicció per a ell. Després de la conversa, el rei Hrothgar nomena a Beowulf, hereu al tron. Després salta des del balcó, per morir davant la sorpresa i horror de tots. Beowulf és coronat rei i pren a Wealtheow com la seva esposa.

Molts anys transcorren després. El rei Beowulf és incapaç de gaudir del seu poder i glòria, i la seva relació amb Wealtheow s’ha tornat freda i distant. Quan l’esclau d’Unferth troba la banya d’Hrothgar en un turó prohibit, Beowulf entén que la mare de Grendel ha eliminat la seva negociació, i Heorot està en perill una vegada més. Aquesta nit, Beowulf veu en somnis al seu fill, procreat per la bruixa. El fill, que apareix com un drac daurat, amenaça de matar l’esposa de Beowulf i al seu jove amant Ursula. L’endemà al matí, abans de l’alba, un drac ataca a un poble fora de Heorot. El drac li dóna un missatge a Unferth per ser lliurat a Beowulf, el qual esmenta: “Els pecats dels pares!”. Beowulf s’adona que l’única manera de salvar el seu regne és assassinar a la bruixa i el seu fill de nou. Abans de marxar, s’acomiada d’Ursula i Wealtheow.

Beowulf i Wiglaf viatgen a la cova de la bruixa i Beowulf s’enfronta a ella en un intent de restablir el tracte, però és massa tard: El seu fill, amb la forma d’un drac, es troba combatent amb l’exèrcit de Beowulf. Després derrotar-ho, el drac vola al castell de Beowulf, però abans aquest s’aferra al seu llom. Des d’aquest lloc, comença a ferir al drac amb un ganivet i el llança al mar, en un va intent per matar-ho. El drac emprèn de nou el vol i amb Beowulf encara aferrat al seu llom, arriba als murs del castell intentant incinerar. Beowulf, recordant el que Hrothgar li va dir abans, branda la seva espasa en el punt feble del drac, és a dir la gola, amb el que el despullarà de la seva capacitat de transpirar foc. En l’intent, Beowulf perd un braç i l’altre es crema en el procés. El drac tracta de destruir un dels murs del castell, en un esforç final per matar les dues dones. Desesperat, Beowulf intenta, en diverses ocasions, prendre el cor del drac per clavar-li el ganivet. Mortalment ferits, tots dos cauen a les costes properes a la platja del regne. El drac torna a la seva forma original d’un noi daurat, tal com en els somnis de Beowulf. Wiglaf arriba a la platja, només per escoltar les últimes paraules de Beowulf. Abans de morir, Beowulf deixa el regne a Wiglaf, qui després prepara un funeral per incinerar les restes de Beowulf en un pot. Mentre la incineració està realitzant-se, Wiglaf s’adona de la presència de la mare de Grendel, la qual emergeix del mar per besar el cadàver de Beowulf. La banya d’Hrothgar torna a les costes, procedent de les profunditats del mar, i és pres per Wiglaf.

TRÀILER:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/DaShOr5AeKA[/youtube]

CRÍTICA:

La pel·lícula té escenes d’acció fascinants i sobretot molt ben il·lustrades. A l’hora d’adaptar el poema original, del qual es va perdre gran part al s. XVIII, els guionistes es troben amb dues opcions; la translació literal, omplint els buits dels fragments desapareguts, o la modernització del mateix, intentant acostar els personatges a una mentalitat més contemporània i, d’aquesta manera, fent-los més accessibles al públic actual. Aquesta obra pertany a un poema èpic, anomenat Beowulf, el final del poema parla del lament per la mort de Beowulf, fet que està relacionat amb el tòpic “ tempus fugit” (el temps vola) i “memento mori” (recorda que has de morir).

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat

Llatí

‘Game of Thrones’ també és clàssic!

Publicat el per
3

A l’última tasca que es va obrir —Familia mea, gens mea!— vam haver de fer un arbre genealògic sobre la nostra família o sobre una fictícia. Jo, gran fan de la sèrie de HBO ‘Game of Thrones’, vaig escollir la meva casa preferida, la Targaryen, per fer-ho. Per als que no hàgiu gosat veure aquesta meravellosa sèrie, us explico: es tracta d’una sèrie de televisió estatunidenca de fantasia medieval, drama i aventures, creada per David Benioff i D. B. Weiss per a la cadena HBO. Està basada en les exitoses novel·les Cançó de gel i foc, de l’escriptor George R. R. Martin. La seva trama es centra en les violentes lluites dinàstiques de les diferents famílies o cases nobles per el control del Tron de Ferro del continent de Ponent. El passat dilluns 13 es va estrenar la cinquena temporada de la sèrie, i totes les xarxes socials (i els fans) es van tornar bogos a la desitjada nit del debut.

Aquest és el mapa de la sèrie. A més, a dalt a la dreta, podeu veure la relació entre les diferents cases de ‘Game of Thrones’.

Tot i que potser d’entrada no ho hàgiu pensat, també té referents clàssics, com tot a aquesta vida:

  • El conegut Mur, que és la immensa muralla de gel que separa els Set Regnes de les terres salvatges, ve del Mur d’Adrià, que marcava la final de l’Imperi Romà i frenava les tribus bàrbares del nord del que avui és el Regne Unit.
  • Un dels personatges més estimats de la saga, Tyrion, també està entre una d’aquestes referències romanes: el petit dels Lannister podria ser Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, al que es va apartar del poder durant molts anys per les seves deformitats físiques. Calígula el va fer senador i va arribar a ser emperador en l’època en què Roma va conquistar Britannia i el César es va descobrir com un gran estratega militar i polític molt estimat pel poble. A més, a Líban hi ha una ciutat anomena Tir. Els d’allí, s’anomenen Tyrius i, curiosament, Tyrion és allò que prové de Tir.
  • El foc valyri és verd i té la major capacitat destructiva de tot Ponent. Crema inclús a l’aigua, el que li atorga un poder quasi màgic. A la realitat, l’imperi bizantí va usar, durant anys, una arma molt semblant coneguda com foc grec. Aquesta substància química cremava sobre i sota l’aigua, fluid que inclús augmentava el seu poder i, gràcies a ell, l’imperi bizantí va aconseguir aturar, en diverses ocasions, l’expansió de l’Islam. Encara avui, es desconeix la seva fórmula creada per alquimistes d’Alexandria. Per això, sempre que es fa referència als fets històrics de ‘Game of Thrones’, es compara amb la batalla de les Aiguesnegres i el setge a Desembarcament del Rei al que va patir Constantinoble per part del Califat.
  • Es diu també que Valyria és l’Antiga Grècia o Roma i que el mapa de ‘Game of Thrones’ és el d’Anglaterra invertit.

Doncs bé, després de veure tots el referents que té, espero que us hagin entrat ganes de veure aquesta majestuosa sèrie i, si en trobeu cap altre, feu-m’ho saber amb un comentari!

Noelia Nistal García, 4t. C. Optativa 3.

L’Odissea en altres pel·lícules infantils i juvenils

Publicat el per
3

En aquest treball, seguint la pervivència de l’Odissea en el cinema, he fet una petita comparació entre la història de la pel·lícula l’Odissea i les pel·lícules: Alícia en el país de les Meravelles, Robin Hood, El Mag d’Oz, Germà Ós, Stuart Little i Shrek. Aquí us deixo uns enllaços d’altres treballs on podeu trobar més informació, les pel·lícules comparades són: Simbad, On estàs, germà?, Els Simpsons, Els Ocells i Penèlope.

Powered by emaze

Ari Vila 1r Batx. Humanístic

La llegenda d’Eneas

Publicat el per
1

La llegenda d'Eneas

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: La Leggenda di Enea
  • Director: Giorgio Venturini. 
  • Guionistes: Albert Band, Ugo Liberatore, Luigi Mangini, Arrigo Montanari, Nino Stresa (Poema épico: Publius Vergilius Maro)
  • Any d’estrena: 1962.
  • Durada: 95 min
  • Repartiment: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Ofrei, Giacomo Rossi-Stuart, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band. 
  • País d’origen: Itàlia.
  • Idioma original: italià.
  • Gènere: Fantàstic, aventures. Antiga Roma.

ARGUMENT:

Eneas, fill de la deessa Venus i un mortal, Anquises, és gendre de Príam, rei de Troia. Quan la ciutat és destruïda ell sobreviu. L’esperit del seu pare li mostra quina és la seva missió perquè no es perdi la nissaga del seu poble. S’ha d’adreçar al Laci i fundar allà una ciutat que serà gran i poderosa. El camí no serà fàcil i s’enfrontarà a una sèrie de vicissituds, però la revelació de l’oracle de la futura glòria de Roma és un dels motors principals per continuar avançant. Així Eneas es converteix, junt amb altres fugitius de Troia que el seguiran, en l’heroi fundador del que serà l’Imperi Romà.

TRÀILER:

[youtube]http://youtu.be/A2XVz7hx5VY[/youtube]

CRÍTICA: 

La llegenda d’Eneas és una bona pel·lícula, original i entretinguda, tot i que no deixa de ser una antiga i això influeix a la meva opinió sobre ella. Durant la història, que es feia una mica lenta a moments degut al vocabulari i escenes concretes de la trama, vaig detectar una sèrie de problemes que sortien del context històric.

Per començar, els fundadors de la ciutat de Roma van ser els bessons Ròmul i Rem, i aquesta es va formar arrel d’un homicidi ja que es diu que Ròmul va ser el primer rei de Roma, però que al poc temps va matar al seu germà bessó Rem i es va apoderar del regne.

També hi ha alguns errors sobre les dates de la fundació de Roma i petits detalls que, torno a repetir, surten del context històric.

Tot i així és una pel·lícula prou bona per la data en la que es va rodar i pels amants de les pel·lícules de romans és molt recomanable.

A la pel·lícula idealitzen constantment l’heroi, mostrant tots els aspectes que es consideraven positius del poble romà, remarcant l’esforç i la voluntat de treball i superació de les dificultats.

Finalment em queda dir que és una pel·lícula amb força acció que enganxa al públic a mirar-la però té un petit inconvenient, si no ets un fidel seguidor d’aquest tipus de pel·lícules potser no li acabes de trobar l’encant.

Júlia Calvo
4rt ESO, Llatí opt.3

300 l’origen d’un imperi

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

El 490 aC, durant la Batalla de Marató, el rei persa Darios I el Gran és ferit mortalment pel general atenenc Temístocles en presència del seu fill Xerxes I. Quan torna a Pèrsia, el comandant de la seva flota, la reina Artemísia I el convenç de venjar-se dels grecs i el converteix en un Rei-Déu. Deu anys més tard envaeix Grècia. Mentre Leònides i els seus 300 espartans atrapen Xerxes a les Termòpiles, els atenencs, Temístocles al capdavant, combaten per mar al cap d’Artemísion. Uns dies més tard les flotes s’enfronten en la gran Batalla de Salamina, que té lloc una mica abans de la de Platea.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=My9jSBnHLfY[/youtube]

CRÍTICA

Seguint la línia de la primera pel·lícula (“300”), aquesta segona entrega fa honor al “rigor històric” que els caracteritza. Deixant de banda els ingents errors històrics, m’horroritza el fet que els guionistes i productors prefereixin l’acció, el sexe i la sang en detriment del realisme, la sobrietat i la simplicitat que caracteritzaven les guerres en aquell moment. D’altra banda, entenc que és més atractiu veure guerrers seminus combatint individualment en combats viscerals a càmera lenta, ja que si el film es cenyís a la simple realitat, els espectadors no trigarien a caracteritzar-lo de “documental” o d'”avorrit”. No és estrany, doncs, que a la pàgina de la Viquipèdia utilitzin la paraula “ciència ficció” per definir la pel·lícula.

Però el pitjor de tot no és què fan per augmentar els beneficis (a més de tots els elements anteriors, cal sumar-hi moments d’explícita invenció), sinó que aquestes pel·lícules fetes amb ànim de lucre fan molt mal a les ments dels espectadors, ja que aquests es fan una idea equivocada del món antic en general. És, sincerament, molt trist que quan desfilis per un festival de reconstrucció històrica, com per exemple la Magna Celebratio, vestit de soldat romà et diguin coses com: “Espartanos, cuál es vuestro oficio?”, o “aú, aú, aú!”.

Tot i això, aquest film proporciona una bona estona d’acció i guerra que, si no t’hi mires molt, és molt entretinguda. A més, com a punt positiu vull afegir que la, diguem-ho així, “història alternativa” que s’explica al film és complexa i diferent. Si no us molesta molt el que s’explica als dos primers paràgrafs, és una bona manera de passar una bona tarda.

Arnau Lario Devesa
1r Batx. Grec i Llatí

Las crónicas de Narnia: el león, la bruja y el armario, d’Andrew Adamson

Publicat el per
1

    FITXA TÈCNICA:

    Any d’estrena: 2005

    Durada: 137 min.

    Repartiment: Georgie Henley, Skandar Keynes, William Moseley, Anna Popplewell, Tilda Swinton, James McAvoy, Jim Broadbent, James Cosmo, Kiran Shah, Liam Neeson i Rupert Everett.

    País d’origen: Estats Units

    Idioma original: Anglès

    Gènere: Aventura, Fantasia i Acció

     

    ARGUMENT:

    Durant la Segona Guerra Mundial, s’està vivint un dels pitjors conflictes: La Batalla d’Anglaterra, en què la força aèria alemana bombardeja Londres. Davant això, els quatre germans Pevensie (Peter, Susan, Edmund i Lucy) són enviats a la casa d’un vell professor per estar sans i estalvis. Avorrits per les estrictes normes imposades per l’ama de claus, decideixen fer un cop d’ull a la mansió. Un dia, la Lucy troba un armari bellament decorat i entra per curiositat, transportant-s’ha en una màgica terra coberta de neu anomenada Narnia. Allà coneix a un faune, el Senyor Tumnus. L’invita a casa seva i intenta adormir-la amb una dolça melodia per portar-la a la Bruixa Blanca, reina de Narnia. En efecte, havia ordenat que l’hi portessin tot ésser humà. Però el faune s’apiada de la Lucy i l’hi ajuda a tornar al seu món. Al sortir, ella intenta convèncer els seus germans de la seva aventura però ningú l’hi creu. Una nit, ella torna a Narnia i el seu germà Edmund la segueix. Lucy va a casa del faune, però el noi es perd i es troba amb la Bruixa Blanca, i promet convertir-lo en príncep de Narnia si condueix als altres nens al seu castell. Al sortir els dos de l’armari, Peter i Susan l’hi pregunten a Edmund si aquell món màgic existeix. Ell ho nega i Lucy es posa molt trista. Però, temps després, al fugir de l’ama de claus, els germans Pevensi estan junts en l’armari. La primera criatura amb la que es troben és un castor que parla, el Senyor Castor. Ell els porta a casa seva. Juntament amb la seva esposa, explicant que el món en el que es troben és Narnia i que la guàrdia de la Bruixa Blanca s’han emportat al senyor Tumnus per ajudar a la Lucy. Els germans s’assebenten que existeix una profecia narniana en la que diu que dos fills d’Adàn i dos filles d’Eva (éssers humans) arribarien a Narnia per derrotar a la Bruixa Blanca i així convertir-se en els vertaders reis i reines, i els castors pensen que els germans Pevensie són els destinats. Els hi comuniquen que Aslan, el gran Lleó, està a Narnia i que tenen que trobar-se amb ell. Mentres parlen, Edmund s’escapa per reunir-se amb Jadis.

    Peter, Susan, Lucy i els senyors Castor comencen el seu viatge per trobar-se amb Aslan, i la Bruixa Blanca, en assabentar-se, els segueix. Degut a la presència del lleó, l’encanteri de l’hivern etern comença a trencar-se, la qual és obligada a desplaçar-se per trineu. Per fi els nens arriben al campament d’Aslan. Després, un destacament parteix per alliberar a Edmund de la bruixa. En assabentar-se del fet, la bruixa es dirigeix al campament i l’hi recorda que, segons els convenis establerts, tot traïdor té que ser entregat a ella. Aslan discuteix amb ella en privat i acorden que ell serà sacrificat per salvar al noi. Per la nit, la Lucy i la Susan acompanyen a Aslan fins a la Taula de Pedra, on la bruixa el mata. No obstant, degut a la Gran Màgia, Aslan no mor i les noies el descobreixen pel matí. Mentrestant, es lliure una batalla entre els exèrcits de Peter i la bruixa. Aslan i les noies arriben amb reforços: Els éssers que abans havien estat convertits en pedra són finalment salvats pel lleó. Finalment, derroten a la Bruixa Blanca. Peter, Susan, Edmund i Lucy són coronats reis i reines de Narnia, i Aslan se’n va. 15 anys després, sent els Pevensie ja adults, surten de caça, i es troben amb el fanal en que anys enrere es varen Lucy i Tumnus es varen conèixer. Arriben llavors fins al lloc per on havien arribat a aquell món. Tornan al seu, convertits un altre vegada en nens i descobrint que no ha passat ni tant sols un minut a la terra des de que es varen anar. A la nit següent, Lucy es dirigeix a l’armari per tornar a Narnia, però el professor Kirke, present a l’habitació, l’hi diu que ja no podrà tornar a Narnia per mitjà de l’armari, però que possiblement Lucy i els seus germans tornin d’una altra manera, en el moment menys esperat.

    TRÀILER:

    [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=cqKgpNB-rtY[/youtube]

     

    CRÍTICA:

    La pel·lícula fou aclamada per la crítica amb comentaris molt positius. La pàgina Rotten Tomatoes, l’hi va donar un 76% de critiques positives basada en 202 comentaris de crítics professionals amb una qualificació de 6.9/10. El crític Rogert Ebert va donar una qualificació de 3 estrelles sobre 4. El crític Leonard Martin també li va donar 3 estrelles de 4, afirmant:  “una valiosa e impresionante película familiar”, encare que també digué: “que se enciende un poco y los efectos especiales son extremadamente variables.” Duane Dudak del Millwaukee Journal Sentinel li va atorgar 3/4. Elizabeth Weitzman del New York Daily News li va donar 4 estrelles de 4 i digué: “Un viaje que atraviesa la generación, que se siente cómodamente familiar tanto emocionante y original.” La pàgina Metacritic li va atorgar una puntuació de 75/100 punts, basat en 39 crítiques. Inclús el crític Mick LaSalle del San Francisco Chronicle apareix com la segona millor pel·lícula de l’any 2005.

    En la meva opinió, aquesta pel·lícula em va agradar força. Trobo que les escenes de lluita, sobretot la batalla final, són increïblement realistes, aconseguint aquella sensació d’endinsar al propi espectador en el film, fent que es senti partícip del moment. Té una molt bona ambientació i posseeix uns grans efectes especials. És apte per passar una bona estona de cinema amb la família.

    Aquest film va obtenir diverses nominacions i dos premis en total. Són els següents:

    Premis Óscar:

    2005- Al millor maquillatge per Howard Berger i Tami Lane. Guanyadors.

    2005- Al millor so per Terry Porter, Dean A. Zapancic i Tony Johnson. Nominats.

    2005- Millors efectes especials per Dean Wright, Bill Westenhofer, Jim Berney i Scott Farrar. Nominats.

    Globos d’Or:

    2006- Millor Banda Sonora per Harry Gregson-Williams. Nominat.

    2006- Millor cançó original de Alanis Morissette. Nominada.

    Premis BAFTA:

    2005- Millor disseny de vestuari per Isis Mussenden. Nominada.

    2005- Millor maquillatge per Howard Berger, Gregory Nicotero i Nikki Gooley. Guanyadors.

    2005- Millors efectes visuals per Dean Wright, Bill Westenhofer, Jim Berney i Scott Farrar. Nominats.

    D’aquesta pel·lícula, vull destacar especialment el gran reguitzell de monstres mitològics que fan acte d’aparició. Podem trobar centaures, sàtirs, minotaures, grifos i molts altres éssers més.

    Per cert, si heu vist la pel·lícula i us va agradar, recomano el joc, on els jugadors es posaran a la pell dels protagonistes i viuran les mateixes aventures del film.

    Què us sembla?. Creieu que amb aquest film podem arribar a aprendre sobre els monstres mitològics?.

    Sara Bernad

    2n de Batxillerat de Llatí i Grec.