El buen maestro

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

François Foucault (interpretat per Denis Podalydès) és professor de literatura a l’institut de París, Henri IV; però una sèrie de circumstàncies faran que deixi aquest prestigiós centre i s’incorpori a un institut conflictiu de l’extraradi parisenc on haurà de fer front als seus límits i s’haurà de qüestionar els seus valors.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

El buen maestro comença en una classe de llatí al Lycée Henry IV amb el professor “recitant” en llatí afrancesat un fragment de Petroni que els alumnes han de portar traduït l’endemà… i després desapareix el llatí, però és curiós que consti en la ressenya de la pel·lícula.

Ensenyar a aprendre és tot un art, com molt bé es reflecteix a El buen maestro, que caldrà afegir a les 60 millors pel·lícules sobre docents. A més del text llatí de Petroni, hi trobareu un gran referent clàssic en educació. Quin?

Mercè Otero-Vidal

Wonder Woman


FITXA TÈCNICA

  • Nom originalWonder Woman
  • Director i guionistes: Patty Jenkins
  • Any d’estrena: 2017
  • Durada: 141 minuts
  • Repartiment: Gal Gadot, Chris Pine, Robin Wright, Danny Huston, David Thewlis, Connie Nielsen, Elena Anaya
  • País d’origen: Estats Units
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Superherois

ARGUMENT:

Diana, filla de Zeus i germana d’Ares, és una jove guerrera que ha estat criada com una princesa de les amazones en una illa protegida i entrenada per esdevenir una lluitadora invencible, però la trobada amb un espia arran d’un accident d’avió la faran sortir del seu cau.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Si Superman tenia les seves pel·lícules, era lògic que Wonder Woman també tingués la seva. La vàrem anar a veure per la seva vinculació amb el món clàssic, perquè és una mostra més de la força de la tradició clàssica, concretament de la mitologia. Per una altra banda, també ens interessava veure què hi havia de reivindicació feminista en aquest personatge de còmic que ha tingut una evolució i ha sofert canvis des de la seva creació l’any 1941 per un peculiar psicòleg William Moulton Marston, inspirat per les dones del seu entorn Elizabeth Holloway i Olive Byrne. El protagonisme de les amazones al començament de la pel·lícula és molt espectacular i, malgrat que sigui una fantasia, és suggerent i l’enfrontament amb Ares, el déu de la guerra, comporta un missatge Wonder Women.

Mercè Otero-Vidal

El corb, tot un referent

El corb ha estat un poderós símbol durant l’època de l’antiga Grècia i Roma, típicament conegut com astuts, tramposos, oracles, i en la mitologia més recent, una profecia del diable.

el-cuervo-negro-4441
Breno i Brennos (derivacions de Corb en gaèlic) eren els noms dels caps gals que van saquejar Roma i Delfos. Es va trobar amb l’exèrcit romà a la batalla de l’Àl·lia (Allia) amb uns 40.000 homes. Breno, en una gran maniobra, va carregar sobre l’ala dreta romana i la va arrasar i després va derrotar l’ala esquerra; tot seguit podia avançar cap a Roma indefensa, però va perdre unes hores matant els romans ferits i després els soldats es van embriagar i es van adormir i així van perdre tot l’endemà a la batalla, per la qual cosa els romans van poder assegurar el Capitoli.

Segons la mitologia grega, Flègias, rei dels lápitas i germà de Ixió habitava en les riberes del llac Beobis a Tessàlia. Tenia una filla anomenada Coronis. Apol·lo es va fer el seu amant, però ella feia molt de temps que estava enamorada d’Isiquis, fill de Élato, d’Arcadia i en l’absència d’Apol·lo li va concedir compartir el llit amb ella. El déu va veure la seva infidelitat, sense necessitat que el corb blanc, que era l’animal que informava el déu de les coses de la terra, la denunciés. En arribar el va reprendre per no haver-li picat els ulls a Isquis i en càstig el va tornar totalment negre, sense que tornés a haver-hi corbs blancs. No obstant això, el corb va conservar el do de “parlar i predir el futur”.

També ha estat vinculat a multitud d’ocasions amb el mal, el dimoni i la foscor.

04-Apolo-y-el-cuervo.-Museo-arqueologico-de-Delfos


Apol·lo fent una libació

I us estareu preguntant, per què un article de corbs? I per què  a La cinta de Νίκη?
Doncs, perquè jo sempre intento buscar referents mitològics a les sèries que veig i des de feia ja temps, em preguntava per què surten corbs a tantes de les sèries que m’agrada veure. Així doncs, he trobat tres exemples ben clars:

El primer és Vikings. Vikings està basada en les llegendes sobre el víking Ragnar Lodbrok, un dels herois més famosos de la cultura nòrdica que saquejà França i Bretanya.

vikings_tv_series-616055151-large
En moltes de les escenes podem trobar corbs volant, ja que en aquell lloc hi ha animals morts o persones. També els podem trobar sense que hi hagi cap mort, però sempre que en veig un a aquesta sèrie sé que d’aquí poc algú morirà.

Una altra sèrie on podem trobar corbs és Crónicas Vampíricas (Vampire Diaries). La sèrie segueix la vida d’Elena Gilbert, que s’enamora d’un vampir Stefan Salvatore, que es troba en un triangle amorós amb el germà, Damon Salvatore, germans perseguits pel seu passat amb Katherine Pierce. La sèrie té lloc al poble fictici de Mystic Falls, Virgínia.
Al primer capítol, podem veure Elena, que va al cementiri i comença a escriure en el seu diari mentre mira la tomba dels seus pares. En aquell mateix moment, hi apareix un corb. Més tard, aquest corb  resulta ser Damon Salvatore. On hi ha la relació? Damon Salvatore és un vampir i per tant, és un símbol lligat a la mort.

0b0be4380293acd8d5849a3f4e64e618

I per últim, és clar, he trobat referència a Joc de Trons. A aquesta sèrie, hi podem veure els corbs de moltes maneres diferents. Com a Vikings, cada cop hi ha un mort o algú està a punt de morir apareix un corb. Una altra manera és que apareixen com a missatgers. Com és una sèrie medieval, òbviament no tenien tecnologia i utilitzaven corbs per enviar els missatges a territoris diferents. Els corbs missatgers són negres, però quan arriba un corb blanc saben que l’hivern ha arribat. Amb això, podem veure similitud amb el mite ovidià d’Apol·lo i Coronis.

28b77__game-of-thrones-hbo-logo-fanmade

Jo diria que a Joc de Trons és una de les sèries on més importància es dóna als corbs. Bran, el petit Stark, abans de quedar-se invàlid, veu  un corb de tres ulls. Després de quedar-se invàlid, comença a veure molts corbs. Això és perquè, en una de les temporades, Bran es troba amb un senyor, al qual li diuen el corb de tres ulls. Aquest senyor va canviant al llarg del temps. Tots els que es converteix en corbs de tres ulls tenen poders especials, es poden ficar al cap d’altres persones i poden veure el passat.

tumblr_n1ovyqro961sdpunmo1_500

Com podeu veureu, en aquesta imatge apareix el corb de tres ulls, acompanyat del eslògan de Joc de Trons, All men must die. Aquest eslògan significa que tots els homes han de morir, per tant poden concloure que el corb és un dels símbols més significants per parlar de la mort.

Esteu d’acord amb el que jo penso dels corbs?

Sabeu de més sèries on apareguin? I pel·lícules?

Rocío Rodríguez Boza, 1r de Batxillerat Humanístic

Once Upon a Time

once-upon-a-time-apple

“Once Upon a Time” (Érase una vez o Hi havia una vegada) és una sèrie de la productora anglesa ABC. Narra les històries dels contes de fades després del seus famosos “happy endings” i també els relaciona entre ells. Sempre queden tots els caps lligats i tot el que passa té un sentit.

Tots els personatges dels contes viuen en un poble, en el nostre món, anomenat “Storybrook” on conviuen sense saber qui són ja que la reina malvada llença una maledicció.En arribar l’Emma (filla de la Blancaneus i el Príncep Encantador) al poble tothom desperta i comencen les aventures.

Depenent de la temporada passen diferents coses en diferents ambients com ja pugui ser el país dels contes (Enchanted Forest), el país de Mai Més (Neverland), el país de les meravelles (Wonderland) i molts d’altres. En la 5a temporada apareix l’inframón, casa del déu Hades i també l’Olimp on viu Zeus.

Aquesta sèrie està plagada de referents clàssics. Hi ha infinitat de conceptes, llocs i objectes referents a la mitologia grega i romana. Els exposaré a continuació:

  • La reina malvada, REGINA: ella és la reina ja que la seva mare va moure els fils perquè ho pogués ser. En el món real és l’alcaldessa del poble. Des de petita la seva mare ja sabia que la Regina arribaria a reina per aquest motiu es diu així. Regina en llatí significa “reina”.

Queen_Regina_7098

  • Kora: És la mare de la Regina i arrenca els cors de les persones per poder-les controlar. En el país de les Meravelles és la reina de cors. Els cors són molt importants per ella i per aquesta raó el seu nom és Kora que a la sèrie li donen el dignificat de donzella de cors.

3d441c793280b504e907b4c7f74b2619

  • La poma: la poma que li dóna la Reina Malvada a Blancaneus per enverinar-la, té una clara relació amb la poma de la Discòrdia que la deessa Eris llença al casament de Tetis i Peleu.

snow10

  • Les tisores de la vida: Amb aquestes tisores, és possible tallar el destí d’una persona a la sèrie. En la mitologia, les tres Parques tenien unes tisores per tallar la vida quan elles ho creguessin oportú.

vlcsnap-2016-10-24-13h49m46s715

  • El laberint de Medusa: També apareix el laberint on la gorgona està tancada i com podeu veure a continuació Blancaneus i el Príncep lluiten per matar-la, conseguir el seu cap i petrificar  la reina malvada. Finalment utilitza l’escut i en el moment en què la gorgona el mira es veu refectida i  es converteix en pedra. El Príncep torna a la normalitat.

  • La caixa de Pandora: A la sèrie si la obres et quedes empresonat dins i només et pot treure la següent persona que obri la caixa. L’utilitzen per transportar o contenir algun malvat. En la mitologia, Pandora, la qual és molt curiosa obra la caixa encara que li han dit que no ho faci i allibera forces malignes.

download

  • La fletxa de Cupido: Juguen també amb la idea de l’odi (fletxa de plom) i l’amor (fetxa d’or) de les fletxes de Cupido. El pare de la Reina malvada vol que trobi el seu amor vertader per això li diu que existeix un lloc on hi ha la fletxa d’or de Cupido que la guiarà al seu amor. La reina diu que ella no vol amor sinó venjança en la Blancaneus i fa un encanteri perquè la fletxa es converteixi en la d’odi, es torna de plom. Creu que d’aquesta manera la fletxa la guiarà fins a la Blancaneus però finalment la fletxa la guia cap a un mirall on ella està reflectida i s’adona que la cosa que més odia és ella mateixa.

download

 

  • A la 5a temporada podrem trobar moltíssims referents:
  • Tot passa a l’inframón on el déu Hades governa.

images

 

bcf6985a8d5123efa38e0be503e45ec2

  • El riu de les ànimes, Aqueront i el barquer Caront: A la sèrie si toques el riu mors.

2016-03-21-ouat03

  • Apareix el semidéu Hèrcules: A la sèrie està mort perquè no va poder véncer el ca Cèrber, el qual vigilava les portes de l’infern.

download      download

  • Olimp:  A la sèrie tothom hi pot accedir un cop ha superat allò que havia deixat inacabat abans de morir. Havies de passar per un pont de pedra, si havies superat la teva meta personal, podies accedir a l’Olimp però sinó desapareixies completament. A l’Olimp es troba Zeus.

images     download

En conclusió, aquesta sèrie com moltes altres té un volum important de referents clàssics. És potser per aquest motiu que ha tingut tantíssim èxit.

Creus que altres sèries tenen referents? T’agrada aquesta sèrie? Els havies vist mai?

Arnau Torres Nadal 1r Batx. C

Les sirenes de Mako

makosirena_zpsozzwwi2g

La sèrie “Las sirenas de Mako” és una seqüela d’una sèrie televisiva encara més famosa coneguda com a “H2o”.

Tracta sobre la vida d’unes sirenes que viuen en el nostre món, tret que els humans no en saben de la seva existència. Viuen en grup al escull de corall que hi ha al voltant de l’illa de Macko. Les protagonistes són 3 sirenes que van canviant cada temporada. Aquestes 3 sirenes viuen dins una cova submarina que dóna a un estany, “l’estany llunar”, des d’on es pot veure la lluna plena ja que està situat dins d’un antic volcà ara apagat.

En caure un humà, Zac, de forma misteriosa en les aigües de l’estany, es converteix en un tritó. És capaç de dominar poders que mai no havia imaginat que podrien existir gràcies a l’ajut d’un trident que aparentment li pertany. Aquest és clarament un referent al déu grec dels mars Posidó.

Les sirenes, per poder controlar al home, el qual es converteix en tritó si es mulla amb aigua ( igual que les sirenes quan tenen forma humana), decideixen seguir-lo a terra ferma. Allà descobreixen que té una família i obligacions i decideixen quedar-se per seguir-lo a tot arreu. Per casualitat coneixen una sirena molt sabia que viu a terra ferma, la Rita, la qual els permet viure a casa seva per tal d’ajudar-les. Ella té un gat que s’anomena Posidó, un altre referent al déu del mar.

30aad5da8699d717c495cef5bfa63861                 download

Tota la sèrie gira entorn a les sienes, unes criatures mitològiques meitat humanes meitat peix segons la sèrie i segons el pensament popular encara que en la mitologia de l’antiga Grècia, les sirenes eren dones alades que vivien en una illa i cantaven per atraure els mariners. Després d’haver-los enamorat, se’ls menjaven.

sirenes+reptils

Parlant del cant que feien servir les sirenes per atreure els mariners, a la sèrie també hi apareix una referència en la que una sirena canta “La cançó d’encantament” i fa que el no que li agrada faci tot el que ella desitja. La lletra convida el mariner a submergir-se al mar amb ella  i a seguir-la. Fa fins i tot una mica de respecte!

Imatge de previsualització de YouTube

Imatge de previsualització de YouTube

  • Què us ha semblat?
  • Sou fans d’aquest tipus de sèries?
  • Creieu que seríeu capaços de trobar més sèries amb referents clàssics?

Arnau Torres Nadal 1r C

 

La que se avecina

http-i.huffpost.comgen4288400imagesn-LA-QUE-SE-AVECINA-628x314

La que se avecina és una sèrie espanyola que ha tingut moltíssim èxit durant aquests anys, tant que encara segueix en emissió.

Es una sèrie de comèdia que tracta sobre la vida dels veïns de la comunitat de “Monte Pinar”. Una vida molt avorrida ja que són gent que no treballa, treballa de nit, són jubilats… en resum, tenen massa temps lliure i no saben fer res més que molestar-se uns als altres.

El més curiós és que d’entrada aquesta sèrie sembla un mer entreteniment però és més que això. Tracta temes actuals però també utilitza llatinismes o referències al món clàssic. A cada capítol es pot trobar com a mínim un.

A continuació posaré tres exemples de dos capítols:

  • Capítol 4 de la 2a temporada

En el minut 33 podrem escoltar la referència al Complex d’Èdip, en el que, segons el mite, Èdip es casa amb la seva mare( sense saber qui era) , s’enamora d’ella i tenen fills en comú.

  • Capítol 6 de la 2a temporada

En el minut 31 podrem observar  que un noi fa referència a la Guerra de Troia i el moment en què va cremar amb la frase “Ha ardido Troia” explicant que ha tingut una relació sexual molt “explosiva”.

En el mateix capítol a 1 hora i 1 minut el conserge pronuncia l’expressió llatina “Ipso facto” que significa ara mateix o en aquest mateix instant.

Com heu pogut veure hi ha infinitats de referències al món clàssic en el nostre entorn. Són totes importants ja que fan perviure el llatí i la mitologia.

  • Creieu que hi ha més sèries amb referents i llatinismes?
  • Sou capaços de trobar-ne més? Si és així deixeu un comentari amb les que hagueu trobat.

 

Arnau Torres Nadal 1r Batx C

Referències gregues i romanes a Joc de Trons

Joc de Trons (en anglès A Game of Thrones) és una de les sèries que més ha estat de moda durant aquests anys. Enguany s’ha estrenat la sisena temporada, una temporada que ha estat molt més exitosa (en part, perquè es va gravar parcialment a Catalunya: diversos carrers del barri antic de Girona i el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar) i ara tots els que som fans de la sèrie esperem amb ànsies la nova temporada (temporada 7) que s’estrenarà el juny del 2017.

La sèrie va començar amb el primer capítol el 17 d’abril de 2011. Està basada en la saga de llibres Cançó de gel i de foc, escrita per George R.R.Martin. Cada temporada consta de 10 capítols, així que de moment hi ha 60 capítols ja que hi ha 6 temporades. Joc de Trons és una sèrie de gènere fantàstic i també és bastant dramàtica.

orden-de-los-libros-juego-de-tronos-e1389290336367

 

ARGUMENT:

És coneguda principalment, per la crueltat que té l’escriptor a l’hora de descriure els personatges i sobretot pel nombre d’escenes violentes que hi ha.

La sèrie parla sobre 7 regnes. La major part de la sèrie té lloc a Ponent, on lidera el rei Robert Baratheon. Daenerys Targaryen és una de les últimes que queden junt amb el seu germà Viserys. Ells dos volen tornar a casa. Són els hereus originals del tron i Robert  va rebatre el tron al seu pare, el rei boig i va matar la majoria de Targaryens, entre ells, els dracs. Després podem veure Invernalia, l’altre gran regne que està al nord. Aquest regne està liderat per Ned Stark i Cathelyn Arryn. Ells tenen 6 fills, un d’ells és bastard i és conegut com Jon Nieve. Jon és un dels principals personatges de la sèrie. Es creu que la família de veritat de Jon no és aquesta i que té uns poders únics. Els stark protegeixen el gran mur dels salvatges. Més tard el protegeixen dels Caminants blancs. Els podem veure en el primer capítol.

Tot comença quan el rei Robert va a Invernalia a demanar ajuda al seu fidel amic Ned Stark per a que sigui la seva mà reial. Li demana aquesta ajuda perquè Jon Arryn acaba de morir, es creu que assassinat. Ned accepta i marxa cap a Ponent. Els Lannister són la casa més rica dels 7 Regnes. Cersei Lannister està casada amb el rei. Ells no són molt amics de ningú, volen tot el poder per a ells. Gràcies als Lannister la guerra dels 7 Regnes comença.

.7reinos

Imatge de previsualització de YouTube

Quina relació creieu que té la muralla que protegeix Ponent dels salvatges amb el mur d’Adrià?

Well, some of it will be revealed later so I won’t talk about that aspect of it, but certainly the Wall comes from Hadrian’s Wall, which I saw while visiting Scotland. I stood on Hadrian’s Wall and tried to imagine what it would be like to be a Roman soldier sent here from Italy or Antioch. To stand here, to gaze off into the distance, not knowing what might emerge from the forest. Of course fantasy is the stuff of bright colors and being larger than real life, so my Wall is bigger and considerably longer and more magical. And, of course, what lies beyond it has to be more than just Scots. George R.R.Martin, 2000

Podeu establir alguna relació entre Daenerys Targaryen i la reina bàrbara Budicca?

Imatge de previsualització de YouTube

Joc de Trons està basada, principalment, en la història d’Anglaterra. Però també hi podem veure altres referències clàssiques i algunes són referents als mites grecs, com hem treballat a El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons, però també a personatges mitològics (quin paral·lelisme podem establir entre Robert Baratheon i Cersei Lannister amb Zeus i Hera? i entre Cersei i Afrodita i Jaime i Ares…? Tyrion i Ulisses? Qui és Eros i Anteros? i Hermes…? Hèrcules? Apol·lo i Cassandra…? i entre Brienne i Briseida i Margaery i Hèlena de Troia? i entre Loras i Renly i Aquil·les i Pàtrocle, respectivament?…) i especialment monstres:

ELS DRACS:

Aquests animals fantàstics tenen un gran protagonisme a la sèrie. Van ser extingits quan Robert Baratheon va conspirar contra el rei Targaryen el boig. Més tard, Daenerys, la seva filla és casada amb el líder dels Dothraki, Khal Drogo. Al casament li regalen 3 ous de drac ja dissecats, però ella té una visió on fa una gran foguera amb ella dins i els 3 ous. Ella acompleix aquesta visió i surt viva de la foguera amb els 3 dracs recent nascuts  ja que els Targaryens de veritat tenen el poder de no cremar-se mai.

Els dracs tenen una gran importància en la mitologia grega. Homer els descriu amb ales i potes ja que el drac és descendent d’una serp mosntruossa.

game_of_thrones_05x09

Drac de la Còlquida:

Era el guardià del velló d’or. Jàson i Medea es van enfrontar a ell. Es deia que el drac mai no dormia així que Medea va fer una poció que el va fer quedar-se hipnotitzat i el va dormir.

Ladó:

Era un drac de 100 caps, guardià del jardí de les Hespèrides el qual va ser assassinat en algunes versions per Atlas i en altres per Hèracles.

GEGANTS:

Els gegants són uns altres personatges que formen part de Joc de Trons. Apareixen com criatures més enllà del mur que formen part de l’excèrcit de Mance Rayder. Aquests acaben unint-se a l’excèrcit de Jon Snow per lluitar contra els Bolton.

A la mitologia grega, els gegants són personatges caracteritzats per la seva gran estatura i per la seva gran força. Hesíode els considerava éssers divins que van sorgir de la sang d’Urà i sent la seva mare Gea.

c5ed89b96b4a09ad_wunwun

EL FOC VALYRI:

 “Foc de drac” en valyriotar a l’aigua. També parlen d’espasses fetes amb valyri. Del que més es parla és que els dracs no poden ser cremats pel foc Valyri ja que estan creats per ell i treuen foc valyri per la boca.maxresdefault

L’imperi Bizantí va utilitzar durant anys una arma similar anomenada foc grec. Era un substància química que cremava fins i tot per sota de l’aigua. Gràcies a aquest foc l’imperi Bizantí va conseguir parar en vàries ocasions l’expansió de l’Islam.

Mireu aquesta escena de la sisena temporada de Joc de Trons i recerqueu les referències clàssiques que s’hi troben:

Imatge de previsualització de YouTube

Rocío Rodríguez

1r Batxillerat Humanístic

Kiki, el amor se hace, de Paco León (2016)

Aquesta pel·lícula estrenada aquest mes d’abril, és la tercera pel·lícula de Paco León com a director. Tracta de cinc històries d’amor i de curioses fílies que coincideixen en un calorós estiu. Fílies com la dacrifília, l’elifília, la somnofília i l’harpaxofília, són les diferents maneres que descobreixen els protagonistes durant tot el llargmetratge, però per gaudir-les hauran de saber com integrar-les en les seves vides. Els seus sentiments, les seves pors i sobretot com es transforma la seva sexualitat trencant els tabús i endinsant-se en una nova etapa, emocionants i lliure, on no reneguen ni del plaer ni l’amor.

La paraula fília, deriva del mot grec, φιλία, que significa amor o amistat. Les fílies sexuals són un tema molt tabú encara en la nostra societat, ja que sembla molt estrany que a algú li exciti veure algú plorar; dacrifília, l’obsessió pels teixits; elifília, o la somnofília que és arribar al clímax sexualment veient algú dormint.

kiki_el_amor_se_hace-949639720-large

Imatge de previsualització de YouTube

En Paco i l’Ana són una parella del barri de Lavapiés de Madrid, tenen una filla en comú i estan buscant diferents maneres d’avivar la seva passió. Durant la recerca -en la que experimenten amb l’erotolàlia, parlar brut, és dir utilitzant paraules desagradables, també proven el ‘pissing’, que és que se’t pixin a sobre i el ‘fursuit’, disfressar-se d’animal-, però apareix la Belén, una amiga d’en Paco que es troba en una situació de desengany amorós i vital. La Belén provocarà entre ells la fília del poliamor, que és la pràctica, el desig i/o l’acceptació de tenir més d’una relació íntima simultàniament amb el ple consentiment i coneixement de les diverses persones involucrades.

L’altra parella són la Natàlia i l’Àlex, una parella de joves moderns. S’estimen, però ella oculta els seus estranys gustos sexuals, heretats i compartits amb diversos membres de la seva família.

Després d’experimentar la dendrofília, que és l’atracció sexual cap als arbres i les plantes, a la Natàlia li comença atraure l’harpaxofília, que és l’atracció a ser atracat amb violència. L’Àlex que és bastant gelós intentarà satisfer el seu desig.

Una altra parella és la de la Mª Candelaria i l’Antonio, que són una parella que treballen a la fira. La Candelaria després d’una visita al metge que li recomana tenir orgasmes per quedar-se embarassada, la Candelaria comença a experimentar la dacrifília, que és l’atracció per veure algú plorant.

Una altra parella són en José Luis i la Paloma, que va patir un accident i aquest la fet quedar-se en una cadira de rodes. En José Luis descobreix que te somnofília, gràcies al fet que seda accidentalment  la seva dona.

I per últim, la Sandra que és una noia molt especial i una mica neuròtica: conviu amb una iguana gegant, té intolerància a la lactosa, també té una discapacitat auditiva que li impedeix comunicar-se i l’efília, atracció pels teixits. Trobar l’amor de la seva vida no li resulta fàcil, però tot canviarà acceptant una trucada d’un ‘call centre’ on treballa traduint en llenguatge de signes les trucades telefòniques.

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat.

Interessos cinematogràfics

Benvolguts! Em dic Irene Sanz i agraïria molt que dediquéssiu 5 minuts a respondre aquesta enquesta relacionada amb el meu treball de recerca, tutoritzat per la professora de clàssiques Margalida Capellà. Gràcies!

P.S.: Els resultats de la meva recerca.

La presentació del meu Treball de recerca el dia 20 de desembre de 2016 defensat davant del tribunal format per la meva tutora de recerca, Margalida Capellà, i per les professores Adela i Margarita:

El vídeo-conclusió de les millors pel·lícules a partir de les tres llistes: Hollywood Reporter, IMDb i Sight and Sound

Quines pel·lícules tenen referències clàssiques?

El llatí en un món de zombis

Walkind dead és una sèrie de televisió americana desenvolupada per Frank Darabont i basada en la sèrie de còmics creada per Robert Kirkman i Tony Moore. El primer episodi, de seixanta minuts de duració, fou estrenat a la cadena AMC el 31 d’octubre de 2010.

Actualment, aquesta sèrie és una de les més vistes i consta d’un nombrós club de fans, entre les quals m’hi trobo jo. Així doncs, l’altre dia mentre veia un capítol d’aquesta sèrie vaig veure que un dels personatges escrivia i explicava una frase en llatí: “Dolor hic tibi proderit olim”, aquesta dita en boca de Deanna vol dir “El dolor actual serà útil en un futur”.

Escena on s’explica el significat de la dita.

Imatge de previsualització de YouTube

walking-deadÉs curiós com el llatí segueix viu fins i tot quan la raça humana està en perill i el món és ple de zombis. El poeta romà Ovidi la va dir en l’elegia XI del llibre tercer de Els amors: Perfer et obdura; dolor hic tibi proderit olim. En podríeu fer la traducció i comentar-ne la vigència del seu significat?

També podeu llegir l’elegia XI del tercer llibre dels Amors d’Ovidi en traducció de Jordi Parramon, a la pàgina 123, Quaderns Crema.

Perfer et obdura; dolor hic tibi proderit olim és una dita que ha tingut molta pervivència. Per què? M’ajudeu a trobar-ne més?

Heu trobat alguna altra pel·lícula o sèrie on apareixen dites llatines? Quines?

Creieu que pot ser útil la ficció per aprendre llatí i apropar-nos a la literatura llatina?

Sandra

2n Batxillerat Llatí