Wonder Woman


FITXA TÈCNICA

  • Nom originalWonder Woman
  • Director i guionistes: Patty Jenkins
  • Any d’estrena: 2017
  • Durada: 141 minuts
  • Repartiment: Gal Gadot, Chris Pine, Robin Wright, Danny Huston, David Thewlis, Connie Nielsen, Elena Anaya
  • País d’origen: Estats Units
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Superherois

ARGUMENT:

Diana, filla de Zeus i germana d’Ares, és una jove guerrera que ha estat criada com una princesa de les amazones en una illa protegida i entrenada per esdevenir una lluitadora invencible, però la trobada amb un espia arran d’un accident d’avió la faran sortir del seu cau.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Si Superman tenia les seves pel·lícules, era lògic que Wonder Woman també tingués la seva. La vàrem anar a veure per la seva vinculació amb el món clàssic, perquè és una mostra més de la força de la tradició clàssica, concretament de la mitologia. Per una altra banda, també ens interessava veure què hi havia de reivindicació feminista en aquest personatge de còmic que ha tingut una evolució i ha sofert canvis des de la seva creació l’any 1941 per un peculiar psicòleg William Moulton Marston, inspirat per les dones del seu entorn Elizabeth Holloway i Olive Byrne. El protagonisme de les amazones al començament de la pel·lícula és molt espectacular i, malgrat que sigui una fantasia, és suggerent i l’enfrontament amb Ares, el déu de la guerra, comporta un missatge Wonder Women.

Mercè Otero-Vidal

El corb, tot un referent

El corb ha estat un poderós símbol durant l’època de l’antiga Grècia i Roma, típicament conegut com astuts, tramposos, oracles, i en la mitologia més recent, una profecia del diable.

el-cuervo-negro-4441
Breno i Brennos (derivacions de Corb en gaèlic) eren els noms dels caps gals que van saquejar Roma i Delfos. Es va trobar amb l’exèrcit romà a la batalla de l’Àl·lia (Allia) amb uns 40.000 homes. Breno, en una gran maniobra, va carregar sobre l’ala dreta romana i la va arrasar i després va derrotar l’ala esquerra; tot seguit podia avançar cap a Roma indefensa, però va perdre unes hores matant els romans ferits i després els soldats es van embriagar i es van adormir i així van perdre tot l’endemà a la batalla, per la qual cosa els romans van poder assegurar el Capitoli.

Segons la mitologia grega, Flègias, rei dels làpites i germà de Ixió habitava en les riberes del llac Beobis a Tessàlia. Tenia una filla anomenada Coronis. Apol·lo es va fer el seu amant, però ella feia molt de temps que estava enamorada d’Isiquis, fill de Élato, d’Arcadia i en l’absència d’Apol·lo li va concedir compartir el llit amb ella. El déu va veure la seva infidelitat, sense necessitat que el corb blanc, que era l’animal que informava el déu de les coses de la terra, la denunciés. En arribar el va reprendre per no haver-li picat els ulls a Isquis i en càstig el va tornar totalment negre, sense que tornés a haver-hi corbs blancs. No obstant això, el corb va conservar el do de “parlar i predir el futur”.

També ha estat vinculat a multitud d’ocasions amb el mal, el dimoni i la foscor.

04-Apolo-y-el-cuervo.-Museo-arqueologico-de-Delfos


Apol·lo fent una libació

I us estareu preguntant, per què un article de corbs? I per què  a La cinta de Νίκη?
Doncs, perquè jo sempre intento buscar referents mitològics a les sèries que veig i des de feia ja temps, em preguntava per què surten corbs a tantes de les sèries que m’agrada veure. Així doncs, he trobat tres exemples ben clars:

El primer és Vikings. Vikings està basada en les llegendes sobre el víking Ragnar Lodbrok, un dels herois més famosos de la cultura nòrdica que saquejà França i Bretanya.

vikings_tv_series-616055151-large
En moltes de les escenes podem trobar corbs volant, ja que en aquell lloc hi ha animals morts o persones. També els podem trobar sense que hi hagi cap mort, però sempre que en veig un a aquesta sèrie sé que d’aquí poc algú morirà.

Una altra sèrie on podem trobar corbs és Crónicas Vampíricas (Vampire Diaries). La sèrie segueix la vida d’Elena Gilbert, que s’enamora d’un vampir Stefan Salvatore, que es troba en un triangle amorós amb el germà, Damon Salvatore, germans perseguits pel seu passat amb Katherine Pierce. La sèrie té lloc al poble fictici de Mystic Falls, Virgínia.
Al primer capítol, podem veure Elena, que va al cementiri i comença a escriure en el seu diari mentre mira la tomba dels seus pares. En aquell mateix moment, hi apareix un corb. Més tard, aquest corb  resulta ser Damon Salvatore. On hi ha la relació? Damon Salvatore és un vampir i per tant, és un símbol lligat a la mort.

0b0be4380293acd8d5849a3f4e64e618

I per últim, és clar, he trobat referència a Joc de Trons. A aquesta sèrie, hi podem veure els corbs de moltes maneres diferents. Com a Vikings, cada cop hi ha un mort o algú està a punt de morir apareix un corb. Una altra manera és que apareixen com a missatgers. Com és una sèrie medieval, òbviament no tenien tecnologia i utilitzaven corbs per enviar els missatges a territoris diferents. Els corbs missatgers són negres, però quan arriba un corb blanc saben que l’hivern ha arribat. Amb això, podem veure similitud amb el mite ovidià d’Apol·lo i Coronis.

28b77__game-of-thrones-hbo-logo-fanmade

Jo diria que a Joc de Trons és una de les sèries on més importància es dóna als corbs. Bran, el petit Stark, abans de quedar-se invàlid, veu  un corb de tres ulls. Després de quedar-se invàlid, comença a veure molts corbs. Això és perquè, en una de les temporades, Bran es troba amb un senyor, al qual li diuen el corb de tres ulls. Aquest senyor va canviant al llarg del temps. Tots els que es converteix en corbs de tres ulls tenen poders especials, es poden ficar al cap d’altres persones i poden veure el passat.

tumblr_n1ovyqro961sdpunmo1_500

Com podeu veureu, en aquesta imatge apareix el corb de tres ulls, acompanyat del eslògan de Joc de Trons, All men must die. Aquest eslògan significa que tots els homes han de morir, per tant poden concloure que el corb és un dels símbols més significants per parlar de la mort.

Esteu d’acord amb el que jo penso dels corbs?

Sabeu de més sèries on apareguin? I pel·lícules?

Rocío Rodríguez Boza, 1r de Batxillerat Humanístic

Once Upon a Time

once-upon-a-time-apple

“Once Upon a Time” (Érase una vez o Hi havia una vegada) és una sèrie de la productora anglesa ABC. Narra les històries dels contes de fades després del seus famosos “happy endings” i també els relaciona entre ells. Sempre queden tots els caps lligats i tot el que passa té un sentit.

Tots els personatges dels contes viuen en un poble, en el nostre món, anomenat “Storybrook” on conviuen sense saber qui són ja que la reina malvada llença una maledicció.En arribar l’Emma (filla de la Blancaneus i el Príncep Encantador) al poble tothom desperta i comencen les aventures.

Depenent de la temporada passen diferents coses en diferents ambients com ja pugui ser el país dels contes (Enchanted Forest), el país de Mai Més (Neverland), el país de les meravelles (Wonderland) i molts d’altres. En la 5a temporada apareix l’inframón, casa del déu Hades i també l’Olimp on viu Zeus.

Aquesta sèrie està plagada de referents clàssics. Hi ha infinitat de conceptes, llocs i objectes referents a la mitologia grega i romana. Els exposaré a continuació:

  • La reina malvada, REGINA: ella és la reina ja que la seva mare va moure els fils perquè ho pogués ser. En el món real és l’alcaldessa del poble. Des de petita la seva mare ja sabia que la Regina arribaria a reina per aquest motiu es diu així. Regina en llatí significa “reina”.

Queen_Regina_7098

  • Kora: És la mare de la Regina i arrenca els cors de les persones per poder-les controlar. En el país de les Meravelles és la reina de cors. Els cors són molt importants per ella i per aquesta raó el seu nom és Kora que a la sèrie li donen el dignificat de donzella de cors.

3d441c793280b504e907b4c7f74b2619

  • La poma: la poma que li dóna la Reina Malvada a Blancaneus per enverinar-la, té una clara relació amb la poma de la Discòrdia que la deessa Eris llença al casament de Tetis i Peleu.

snow10

  • Les tisores de la vida: Amb aquestes tisores, és possible tallar el destí d’una persona a la sèrie. En la mitologia, les tres Parques tenien unes tisores per tallar la vida quan elles ho creguessin oportú.

vlcsnap-2016-10-24-13h49m46s715

  • El laberint de Medusa: També apareix el laberint on la gorgona està tancada i com podeu veure a continuació Blancaneus i el Príncep lluiten per matar-la, conseguir el seu cap i petrificar  la reina malvada. Finalment utilitza l’escut i en el moment en què la gorgona el mira es veu refectida i  es converteix en pedra. El Príncep torna a la normalitat.

  • La caixa de Pandora: A la sèrie si la obres et quedes empresonat dins i només et pot treure la següent persona que obri la caixa. L’utilitzen per transportar o contenir algun malvat. En la mitologia, Pandora, la qual és molt curiosa obra la caixa encara que li han dit que no ho faci i allibera forces malignes.

download

  • La fletxa de Cupido: Juguen també amb la idea de l’odi (fletxa de plom) i l’amor (fetxa d’or) de les fletxes de Cupido. El pare de la Reina malvada vol que trobi el seu amor vertader per això li diu que existeix un lloc on hi ha la fletxa d’or de Cupido que la guiarà al seu amor. La reina diu que ella no vol amor sinó venjança en la Blancaneus i fa un encanteri perquè la fletxa es converteixi en la d’odi, es torna de plom. Creu que d’aquesta manera la fletxa la guiarà fins a la Blancaneus però finalment la fletxa la guia cap a un mirall on ella està reflectida i s’adona que la cosa que més odia és ella mateixa.

download

 

  • A la 5a temporada podrem trobar moltíssims referents:
  • Tot passa a l’inframón on el déu Hades governa.

images

 

bcf6985a8d5123efa38e0be503e45ec2

  • El riu de les ànimes, Aqueront i el barquer Caront: A la sèrie si toques el riu mors.

2016-03-21-ouat03

  • Apareix el semidéu Hèrcules: A la sèrie està mort perquè no va poder véncer el ca Cèrber, el qual vigilava les portes de l’infern.

download      download

  • Olimp:  A la sèrie tothom hi pot accedir un cop ha superat allò que havia deixat inacabat abans de morir. Havies de passar per un pont de pedra, si havies superat la teva meta personal, podies accedir a l’Olimp però sinó desapareixies completament. A l’Olimp es troba Zeus.

images     download

En conclusió, aquesta sèrie com moltes altres té un volum important de referents clàssics. És potser per aquest motiu que ha tingut tantíssim èxit.

Creus que altres sèries tenen referents? T’agrada aquesta sèrie? Els havies vist mai?

Arnau Torres Nadal 1r Batx. C

Les sirenes de Mako

makosirena_zpsozzwwi2g

La sèrie “Las sirenas de Mako” és una seqüela d’una sèrie televisiva encara més famosa coneguda com a “H2o”.

Tracta sobre la vida d’unes sirenes que viuen en el nostre món, tret que els humans no en saben de la seva existència. Viuen en grup al escull de corall que hi ha al voltant de l’illa de Macko. Les protagonistes són 3 sirenes que van canviant cada temporada. Aquestes 3 sirenes viuen dins una cova submarina que dóna a un estany, “l’estany llunar”, des d’on es pot veure la lluna plena ja que està situat dins d’un antic volcà ara apagat.

En caure un humà, Zac, de forma misteriosa en les aigües de l’estany, es converteix en un tritó. És capaç de dominar poders que mai no havia imaginat que podrien existir gràcies a l’ajut d’un trident que aparentment li pertany. Aquest és clarament un referent al déu grec dels mars Posidó.

Les sirenes, per poder controlar al home, el qual es converteix en tritó si es mulla amb aigua ( igual que les sirenes quan tenen forma humana), decideixen seguir-lo a terra ferma. Allà descobreixen que té una família i obligacions i decideixen quedar-se per seguir-lo a tot arreu. Per casualitat coneixen una sirena molt sabia que viu a terra ferma, la Rita, la qual els permet viure a casa seva per tal d’ajudar-les. Ella té un gat que s’anomena Posidó, un altre referent al déu del mar.

30aad5da8699d717c495cef5bfa63861                 download

Tota la sèrie gira entorn a les sienes, unes criatures mitològiques meitat humanes meitat peix segons la sèrie i segons el pensament popular encara que en la mitologia de l’antiga Grècia, les sirenes eren dones alades que vivien en una illa i cantaven per atraure els mariners. Després d’haver-los enamorat, se’ls menjaven.

sirenes+reptils

Parlant del cant que feien servir les sirenes per atreure els mariners, a la sèrie també hi apareix una referència en la que una sirena canta “La cançó d’encantament” i fa que el no que li agrada faci tot el que ella desitja. La lletra convida el mariner a submergir-se al mar amb ella  i a seguir-la. Fa fins i tot una mica de respecte!

[youtube]https://youtu.be/1Tyc07O_WfM[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/OIMObVagdSs[/youtube]

  • Què us ha semblat?
  • Sou fans d’aquest tipus de sèries?
  • Creieu que seríeu capaços de trobar més sèries amb referents clàssics?

Arnau Torres Nadal 1r C

 

La que se avecina

http-i.huffpost.comgen4288400imagesn-LA-QUE-SE-AVECINA-628x314

La que se avecina és una sèrie espanyola que ha tingut moltíssim èxit durant aquests anys, tant que encara segueix en emissió.

Es una sèrie de comèdia que tracta sobre la vida dels veïns de la comunitat de “Monte Pinar”. Una vida molt avorrida ja que són gent que no treballa, treballa de nit, són jubilats… en resum, tenen massa temps lliure i no saben fer res més que molestar-se uns als altres.

El més curiós és que d’entrada aquesta sèrie sembla un mer entreteniment però és més que això. Tracta temes actuals però també utilitza llatinismes o referències al món clàssic. A cada capítol es pot trobar com a mínim un.

A continuació posaré tres exemples de dos capítols:

  • Capítol 4 de la 2a temporada

En el minut 33 podrem escoltar la referència al Complex d’Èdip, en el que, segons el mite, Èdip es casa amb la seva mare( sense saber qui era) , s’enamora d’ella i tenen fills en comú.

  • Capítol 6 de la 2a temporada

En el minut 31 podrem observar  que un noi fa referència a la Guerra de Troia i el moment en què va cremar amb la frase “Ha ardido Troia” explicant que ha tingut una relació sexual molt “explosiva”.

En el mateix capítol a 1 hora i 1 minut el conserge pronuncia l’expressió llatina “Ipso facto” que significa ara mateix o en aquest mateix instant.

Com heu pogut veure hi ha infinitats de referències al món clàssic en el nostre entorn. Són totes importants ja que fan perviure el llatí i la mitologia.

  • Creieu que hi ha més sèries amb referents i llatinismes?
  • Sou capaços de trobar-ne més? Si és així deixeu un comentari amb les que hagueu trobat.

 

Arnau Torres Nadal 1r Batx C

Referències gregues i romanes a Joc de Trons

Joc de Trons (en anglès A Game of Thrones) és una de les sèries que més ha estat de moda durant aquests anys. Enguany s’ha estrenat la sisena temporada, una temporada que ha estat molt més exitosa (en part, perquè es va gravar parcialment a Catalunya: diversos carrers del barri antic de Girona i el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar) i ara tots els que som fans de la sèrie esperem amb ànsies la nova temporada (temporada 7) que s’estrenarà el juny del 2017.

La sèrie va començar amb el primer capítol el 17 d’abril de 2011. Està basada en la saga de llibres Cançó de gel i de foc, escrita per George R.R.Martin. Cada temporada consta de 10 capítols, així que de moment hi ha 60 capítols ja que hi ha 6 temporades. Joc de Trons és una sèrie de gènere fantàstic i també és bastant dramàtica.

orden-de-los-libros-juego-de-tronos-e1389290336367

 

ARGUMENT:

És coneguda principalment, per la crueltat que té l’escriptor a l’hora de descriure els personatges i sobretot pel nombre d’escenes violentes que hi ha.

La sèrie parla sobre 7 regnes. La major part de la sèrie té lloc a Ponent, on lidera el rei Robert Baratheon. Daenerys Targaryen és una de les últimes que queden junt amb el seu germà Viserys. Ells dos volen tornar a casa. Són els hereus originals del tron i Robert  va rebatre el tron al seu pare, el rei boig i va matar la majoria de Targaryens, entre ells, els dracs. Després podem veure Invernalia, l’altre gran regne que està al nord. Aquest regne està liderat per Ned Stark i Cathelyn Arryn. Ells tenen 6 fills, un d’ells és bastard i és conegut com Jon Nieve. Jon és un dels principals personatges de la sèrie. Es creu que la família de veritat de Jon no és aquesta i que té uns poders únics. Els stark protegeixen el gran mur dels salvatges. Més tard el protegeixen dels Caminants blancs. Els podem veure en el primer capítol.

Tot comença quan el rei Robert va a Invernalia a demanar ajuda al seu fidel amic Ned Stark per a que sigui la seva mà reial. Li demana aquesta ajuda perquè Jon Arryn acaba de morir, es creu que assassinat. Ned accepta i marxa cap a Ponent. Els Lannister són la casa més rica dels 7 Regnes. Cersei Lannister està casada amb el rei. Ells no són molt amics de ningú, volen tot el poder per a ells. Gràcies als Lannister la guerra dels 7 Regnes comença.

.7reinos

Quina relació creieu que té la muralla que protegeix Ponent dels salvatges amb el mur d’Adrià?

Well, some of it will be revealed later so I won’t talk about that aspect of it, but certainly the Wall comes from Hadrian’s Wall, which I saw while visiting Scotland. I stood on Hadrian’s Wall and tried to imagine what it would be like to be a Roman soldier sent here from Italy or Antioch. To stand here, to gaze off into the distance, not knowing what might emerge from the forest. Of course fantasy is the stuff of bright colors and being larger than real life, so my Wall is bigger and considerably longer and more magical. And, of course, what lies beyond it has to be more than just Scots. George R.R.Martin, 2000

Podeu establir alguna relació entre Daenerys Targaryen i la reina bàrbara Budicca?

Joc de Trons està basada, principalment, en la història d’Anglaterra. Però també hi podem veure altres referències clàssiques i algunes són referents als mites grecs, com hem treballat a El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons, però també a personatges mitològics (quin paral·lelisme podem establir entre Robert Baratheon i Cersei Lannister amb Zeus i Hera? i entre Cersei i Afrodita i Jaime i Ares…? Tyrion i Ulisses? Qui és Eros i Anteros? i Hermes…? Hèrcules? Apol·lo i Cassandra…? i entre Brienne i Briseida i Margaery i Hèlena de Troia? i entre Loras i Renly i Aquil·les i Pàtrocle, respectivament?…) i especialment monstres:

ELS DRACS:

Aquests animals fantàstics tenen un gran protagonisme a la sèrie. Van ser extingits quan Robert Baratheon va conspirar contra el rei Targaryen el boig. Més tard, Daenerys, la seva filla és casada amb el líder dels Dothraki, Khal Drogo. Al casament li regalen 3 ous de drac ja dissecats, però ella té una visió on fa una gran foguera amb ella dins i els 3 ous. Ella acompleix aquesta visió i surt viva de la foguera amb els 3 dracs recent nascuts  ja que els Targaryens de veritat tenen el poder de no cremar-se mai.

Els dracs tenen una gran importància en la mitologia grega. Homer els descriu amb ales i potes ja que el drac és descendent d’una serp mosntruossa.

game_of_thrones_05x09

Drac de la Còlquida:

Era el guardià del velló d’or. Jàson i Medea es van enfrontar a ell. Es deia que el drac mai no dormia així que Medea va fer una poció que el va fer quedar-se hipnotitzat i el va dormir.

Ladó:

Era un drac de 100 caps, guardià del jardí de les Hespèrides el qual va ser assassinat en algunes versions per Atlas i en altres per Hèracles.

GEGANTS:

Els gegants són uns altres personatges que formen part de Joc de Trons. Apareixen com criatures més enllà del mur que formen part de l’excèrcit de Mance Rayder. Aquests acaben unint-se a l’excèrcit de Jon Snow per lluitar contra els Bolton.

A la mitologia grega, els gegants són personatges caracteritzats per la seva gran estatura i per la seva gran força. Hesíode els considerava éssers divins que van sorgir de la sang d’Urà i sent la seva mare Gea.

c5ed89b96b4a09ad_wunwun

EL FOC VALYRI:

 “Foc de drac” en valyriotar a l’aigua. També parlen d’espasses fetes amb valyri. Del que més es parla és que els dracs no poden ser cremats pel foc Valyri ja que estan creats per ell i treuen foc valyri per la boca.maxresdefault

L’imperi Bizantí va utilitzar durant anys una arma similar anomenada foc grec. Era un substància química que cremava fins i tot per sota de l’aigua. Gràcies a aquest foc l’imperi Bizantí va conseguir parar en vàries ocasions l’expansió de l’Islam.

Mireu aquesta escena de la sisena temporada de Joc de Trons i recerqueu les referències clàssiques que s’hi troben:

Rocío Rodríguez

1r Batxillerat Humanístic

Gorgona: La llegenda de Vandorf

La_leyenda_de_Vandorf-341436826-large

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom originalThe Gorgon
  • Director i guionistes: Terence Fisher i John Gilling
  • Any d’estrena: 1964
  • Durada: 83 min.
  • Repartiment: Peter Cushing, Christopher Lee, Richard Pasco, Barbara Shelley, Michael Goodliffe, Patrick Troughton, Jack Watson i Joseph O’Conor.
  • País d’origen: Regne Unit.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Terror i fantàstic.

ARGUMENT

Al poble de Vandorf estan succeint uns insòlits assassinats on els quals les víctimes es converteixen en pedra. Quan la filla de l’amo del bar mor d’aquesta manera, la gent no triga a atribuir els efectes a algun element diabòlic.

TRÀILER

 

CRÍTICA

Molt bona pel·lícula realitzada durant l’esplendor de la “Hammer” i dirigida pel magnífic Terence Fisher amb tota la seva elegància.

Trasllada la mitologia hel·lènica als ambients romàntics típics del terror britànic de l’època, en un notable guió de John Gilling.

Genial com sempre la fotografia i música, però sobretot, la brillant interpretació de Barbara Shelley.

Un clàssic d’una era justament mítica.

 

Bé, ara arriben les clàssiques preguntes! Esteu preparats?:

1- Quin mític monstre surt en escena?

2- Com s’ho feia per convertir en pedra a les seves víctimes?

3-En quines altres pel·lícules el trobem?

Sara Bernad

1r d’Educació Infantil (Grau Superior)

Quo Vadis, d’Enrico Guazzoni 1912

 

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

La trama es desenvolupa en els últims anys de l’imperi romà, i en la persecució dels cristians per part de Neró. Precisament el seu nom es deriva d’això fet, Quo vadis, domini? ( “A on vas, senyor?” ) Paraules segons la història cristiana pronunciades per l’apòstol Pere mentre fugia de la persecució romana. D’aquesta pel·lícula es deriven diverses històries, però la principal és l’amor entre Vinici (que és nebot de Petroni )i Lígia una jove cristiana – bàrbara, segrestada per una família romana. Un amor il·lícit entre contraris, que narra la quantitat d’obstacles a vèncer per a aquests dos personatges. A partir d’ allà es desenvolupen un nombre d’accions al voltant de Neró i els cristians. Al final de la pel·lícula Lígia acaba al costat de Vinici, Neró es suïcida i Sant Pere deixa la ciutat, trobant-se amb una aparició de Jesús, per després tornar i morir com a màrtir.

TRÀILER

[youtube]https://youtu.be/fDRFOPannr0[/youtube]

CRÍTICA

Quo Vadis?” va ser una fita en les primeres pel·lícules èpiques històriques italianes. Degut a que és una pel·lícula bastant antiga, les imatges no són molt bones.

Personalment, tenint en compte l’època de la que és la pel·lícula, crec que està bastant bé.

Blanca L.

Alien, el vuitè passatger

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

La nau espacial de transport comercial USCSS Nostramo torna a la Terra provinent del planeta fictici Thedus. Els set membres de la seva tripulació estan en un estat de son criogènic. En rebre una transmissió d’origen desconegut, provinent d’un planetoide proper, l’ordinador central de la nau, «Mare», desperta a la tripulació. Al principi creuen que estan en les proximitats de la terra, fins que s’adonen que en realitat es troben en una regió fora del Sistema Solar. El capità Dallas va canviar el rumb de la nau per acudir a una transmissió d’origen desconegut rebuda cada dotze segons, i que Mare identifica com un senyal d’auxili. Dallas assumeix la responsabilitat d’investigar aquesta transmissió i, amb l’ajuda de l’oficial científic Ash, persuadeix la resta de l’equip perquè col·labori. Gràcies a càlculs de trajectòria realitzats per la nau, descobreixen que estan en el sistema extra solar Zeta II Reticuli, en els límits coneguts d’aeronavegació pels humans i amb rumb desconegut. Finalment, el nostramo arriba a la lluna d’un planeta gegant gasós i desconegut. En ell, la tripulació desenganxa el nostramo del remolc i descendeix al planetoide, d’on prové la transmissió; en el seu aterratge, la nau sofreix alguns danys. El capità Dallas, l’oficial executiu Kane i la navegant Lambert surten a la superfície del planetoide a investigar l’origen del senyal, mentre que el sotsoficial Ellen RipleyAsh, i els enginyers Brett i Parker es queden a la nau per fer reparacions.

Dallas, Kane i Lambert descobreixen que el senyal ve d’una nau espacial alienígena encallada des de fa temps. Dins troben les restes fossilitzades d’un gran alienígena assegut a la cadira del pilot, amb un esvoranc en el seu abdomen perforat de dins cap a fora. Mentrestant, Ripley ordena a Mare que realitzi una minuciosa descodificació binària de la transmissió, per la seva correcta reinterpretació i, durant l’activitat, s’adona que és un senyal d’advertència. Dins de la nau abandonada, Kane descobreix una enorme càmera plena de nombrosos ous, un dels quals allibera una criatura que s’adhereix al seu casc, trencant el seu visor i deixant-ho inconscient. Dallas i Lambert el porten al nostramo, on Ash els permet entrar, tot i el protocol de quarantena proposat per Ripley. Un cop a l’interior de la nau, intenten arrencar a la feristela de la cara de Kane, però descobreixen que la seva sang és extremadament corrosiva. Finalment, la criatura es desprèn per si sola i cau morta. Amb la nau reparada, la tripulació desenganxa, acobla el remolc i reprèn el viatge cap a la Terra.

Kane desperta aparentment il·lès, però durant un dinar abans d’entrar en hipersons comença a asfixiar-se convulsament fins que un ésser emergeix violentament del seu pit, matant-ho i ocultant-se en la nau. La tripulació decideix no fer servir armes convencionals, ja que la sang  de la criatura podria corroir el casc de la nau, per això la tripulació intenta capturar al monstre amb sensors de moviment i llançaflames. Brett segueix al gat de la tripulació, «Jones», fins a una sala en la qual troba al monstre ja desenvolupat, que l’ataca abans de desaparèixer pels conductes de ventilació de la nau. Dallas el segueix amb la intenció de forçar a l’alienígena a entrar en una resclosa on pugui ser expulsat a l’espai, però l’ésser li tendeix una emboscada i el mata. Lambert implora a la tripulació restant que escapin en una llançadora, però Ripley, següent al comandament, es nega al·legant que la llançadora no podria donar suport vital a quatre persones. Després d’accedir a l’ordinador de la nau, Ripley descobreix que Ash va rebre ordres de portar la nau fins a la seva corporació propietària amb l’alienígena dins, a costa del que li pogués ocórrer a la tripulació. Ash l’ataca, però Parker intervé i li colpeja amb un extintor el que el decapita i revela a la tripulació que és un androide. Abans de ser incinerat, Ash notifica que els tripulants restants no sobreviuran. Més tard, aquests ideen un pla per activar el sistema d’autodestrucció de la Nostromo i escapar a la llançadora, però Lambert i Parker són assassinats per la criatura mentre van a per els subministraments necessaris per a la fugida.

Ripley inicia la seqüència d’autodestrucció i es dirigeix ​​a la nau amb Jones, però l’Alien bloqueja el seu camí. Sense èxit, el sotsoficial intenta avortar l’autodestrucció, i torna a la comporta de la llançadora. Per a la seu alleugeriment, l’ésser ja no es troba aquí i aquesta aconsegueix escapar en la càpsula abans que la Nostromo exploti. Mentre es prepara per entrar a l’hipersò, Ripley descobreix que el monstre es troba amb ella en la llançadora. Després posar-se un vestit espacial, Ripley despressuritza la nau en obrir l’escotilla amb la intenció d’expulsar al ser a l’espai. Després llança un ganxo contra la criatura, manant fora. El cable del mateix embussa la porta i l’alienígena es manté subjecte a ell tractant d’introduir-se en la nau per un dels motors. Ripley activa el motor i l’impulsor envia a l’alienígena a l’espai, amb el que finalment es desfà del xenomorf. En les escenes finals se la veu entrant en un hipersò juntament amb el gat abans de la seva tornada a la Terra.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Alien va tenir un gran èxit de taquilla i va rebre una gran acollida per la crítica. És una pel·lícula de terror situada en un futur de ciència-ficció molt realista gràcies a les tècniques que utilitzen. Algunes escenes són veritablement tenebres, tenses i angoixants. Aquesta pel·lícula té una relació amb Prometeu  (Προμηθεύς) “el creador de l’home”.

Amb quin ètim grecollatí relacioneu el nom de la pel·lícula? Quins altres referents clàssics hi trobeu? Què n’opineu?

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat Llatí

Referents clàssics a Supernatural

Supernatural és una sèrie de televisió estadounidense creada en el 2005 i encara en producció (porten deu temporades i en faran més).

D’esquerra a dreta, John, Sam i Dean Winchester

Òbviament no us revelaré cap tipus d’spoiler sobre la trama de la sèrie, només em referiré al contingut clàssic d’aquesta i potser revelaré algun que altre argument d’algun capítol, però, ho torno a repetir, sense dir res sobre la història, però si esteu interessats en veure-la, no llegiu aquest apunt.

Supernatural tracta sobre la història de dos germans (Dean i Sam Winchester), els quals “resolen” casos sobrenaturals, tal i com el títol indica, No us imagineu que són policies d’una agència secreta o alguna cosa per l’estil, doncs no és res més lluny de la realitat. Són caçadors i maten ésser no-animals (ni humans, ni gossos, només monstres) gairebé sempre.

El perquè de la realització d’aquest apunt de llatí sobre aquesta sèrie és molt senzill, està plena de llegendes, cites en llatí i déus de totes les religions, bàsicament és la nostra realitat, però amb tots els monstres creats pel folklore i les diferents cultures que han existit al llarg del temps (licantrops, vampirs, wèndigos, etc). Començaré pel principi, en l’univers de Supernatural, existeixen multitud de monstres de conte, però els més abundants són els dimonis, ànimes torturades en l’infern que acaben convertint-se en aquests éssers, representats en la sèrie com un fum negre que posseeix a la gent entrant per la boca. Per quin motiu us explico això?  Perquè, si un dimoni posseeix algú, el procediment lògic és exorcitzar-lo, això només es pot fer mitjançant un text en llatí, el qual és el següent:

Exorcizamus te, omnis immundus spiritus, omnis satanica potestas, omnis incursio infernalis adversarii, omnis legio, omnis congregatio et secta diabolica… 
Ergo, draco maledicte et omnis legio diabolica, adjuramus te … cessa decipere humanas creaturas, eisque æternæ perditionìs venenum propinare… 
Vade, satana, inventor et magister omnis fallaciæ, hostis humanæ salutis… 
Humiliare sub potenti manu Dei; contremisce et effuge, invocato a nobis sancto et terribili nomine… quem inferi tremunt… 
Ab insidiis diaboli, libera nos, Domine. 
Ut Ecclesiam tuam secura tibi facias libertate servire, te rogamus, audi nos.

Aquest és el text rutinari que utilitzen per a exorcitzar un dimoni, però com aquest hi ha més variants.

A part de dimonis, el món de Supernatural, com ja he dit, està ple d’éssers de fantasia i horror, però els que ens interessa no són ni els dracs, vampirs, etc, són els déus. Aquest univers creat per la mà d’Eric Kripke és la mar d’estrany, doncs els déus existeixen, però han perdut gairebé tot el que tenien en un passat molt llunyà. Això ho expliquen molt bé en diferents episodis, però el que té més relació amb el que haig d’explicar és el capítol en el qual els protagonistes són Zeus, Prometeu i Artemisa. Els que esteu familiaritzats amb la mitologia sabreu que Zeus i Prometeu no són precisament els millors amics, doncs Prometeu va robar als déus el foc, cosa que a Zeus no li va fer massa gràcia, condemnant-lo a passar l’eternitat encadenat a l’Elbrús, mentre una àguila es menja el seu fetge pel dia, i aquest es regenera durant la nit.

Zeus té forma humana, però llança llampecs         

Artemisa empunyant el seu arc

 En aquest cas, la llegenda és la mateixa (encara que no es mencioni el fet que Prometeu sigui el creador de l’home), però en lloc d’estar encadenat a una muntanya, està encadenat a morir cada dia de l’any i reviure hores després. Com és normal, a la llarga se n’oblida de qui és en realitat. És un episodi molt interessant que a la vegada ajuda a conèixer més d’aquest mite, clar que en la sèrie s’inventen alguna que altra cosa, com per exemple un romanç entre Prometeu i Artemisa, o un fill entre aquest i una mortal que rep la mateixa maledicció. Podem veure que han modernitzat bastant bé el mite als nostres temps.

Resultado de imagen de prometeo supernatural

Podem veure en aquesta imatge la clara referència que fan al mite, doncs una àguila s’està menjant el fetge de Prometeu.

La norma general de la sèrie és respectar el màxim possible els mites clàssics, però per a tal que sortís un personatge que, en condicions normals, no pogués sortir, van fer alguns canvis, per exemple en el cas de Cronos, doncs hauria d’estar empresonat al Tàrtar, però en lloc d’estar-hi, van optar per a ometre el seu passat, dotant-lo amb el poder de viatjar pel temps, però per a seguir immortal, ha de robar el “temps” d’algun humà, convertint-lo en una mòmia.

Cronos en el moment de robar el temps d’un sense sostre

Com això ja es va tornant massa llarg, faré un resum dels déus i éssers relacionats amb el món clàssic que surten representats en la sèrie:

Mercuri: És un cambrer que obeeix les ordres d’altres déus pagans, com per exemple de Kali, de la cultura hindú. Té la qualitat de la súper velocitat, doncs era conegut com el déu dels missatgers i el comerç.

Veritas: Deessa romana de la veritat, representada com una presentadora de televisió, fa que tots els que demanin la veritat, la tinguin, ocasionant més d’una mort per la crua veritat.

Lilith: La primera dona del folklore jueu, representada com el primer dimoni creat per Lucifer.

Plutó: Déu romà de l’inframón, representat com un comerciant d’objectes sobrenaturals molt valuosos.

Vesta: Deessa romana de la llar, representada com una dona que, al passar el temps, les persones la van deixar de seguir, sobrevivint a base de cors humans.

Cal·líope: Deessa grega de la música i les arts, representada en l’especial 200 episodis, on es realitza una obra escolar de Supernatural per motius que no us explicaré. S’alimenta de les persones després que aquestes escriguin, dibuixin, etc, una obra molt bona per a ella.

En conclusió, obviament Supernatural té molt més contingut que aquest, però és massa llarga com per analitzar hic et nunc tot els referents clàssics que conté. Personalment, és una de les meves sèries preferides, crec que ha modernitzat molt bé els mites, encara que alguns s’han modificat per a que encaixés en el context de la trama. Si us interessa veure morts, éssers fantàstics i una trama bastant interessant, encara que a la llarga una mica repetitiva, aquesta és la vostra sèrie.

Raul Àlvarez Cuenca

1r Batxillerat Humanístic