Hèrcules:

• Les Douze Travaux d’Hercole, d’Emile Cohl 1910
• Il trionfo di Ercole,  de Francesco Bertollini 1922
• Le fatiche di Ercole, de Pietro Francisci 1958
• Ercole e la regina di Lidia, de Pietro Francisci 1959
• La vendetta di Ercole, de Vittorio Cottafavi 1960
• Gli amori di Ercole, de Carlo Ludovico Bragaglia 1960
• Ercole al centro della terra, de Mario Bava 1961
• Hèrcules a la conquesta de l’Atlàntida (Ercole Alla Conquista Di Atlantide), de Vittorio Cottafavi 1961.
• Ulisse contro Ercole, de Mario Caiano 1962
• The Three Stooges Meet Hercules 1962
• Ercole contra Moloch, de Giorgio Ferroni 1963
• Ercole sfida Sansone, de Pietro Francisci 1963
• Ercole contro I Fligi Del Sole, d’Osvaldo Civirani 1964
• Ercole contro Roma, de Piero Pierotti 1964
• Ercole contro i tiranni di Babilonia, de Domenico Paolella 1964
• El triumfo de Hércules (Le triomphe d’Hercule), d’Alberto de Martino 1964
• Hercules en Nueva York, d’Arthur Allan Seidelman 1970
• Hercules, de Luigi Cozzi 1983
• Hercules II, de Luigi Cozzi 1984
• Hércules: Los viajes legendarios (Hercules: The Legendary Journeys), sèrie 1994-1999.
• Hercules and Xena – The Animated Movie: The Battle for Mount Olympus,  sèrie d’animació 1998
• Hèrcules, de John Musker i Ron Clements 1997
• Hèrcules de Roz Phillips 1997
• Hèrcules, minisèrie produïda per Hallmark Entertainment i dirigida per Roger Young 2005
• Quiero entrar, de Roberto Farías 2011
• The legend of Hercules, de Renny Arlin 2014
• Hercules, de Brett Ratner 2014
• ‘Hercules’ live-action remake: Russo Brothers, Dave Callaham

Cicle troià: vid. Literatura clàssica

Cicle argonàutic:

I giganti della Tessaglia, de Riccardo Freda 1960

Jàson i els argonautes, de Don Chaffey 1963

Jàson i els argonautes, de Nick Willing 2000

Le guerriere dal seno nudo, de Terence Young 1974

Medea: vid. Literatura clàssica
Cicle tebà:

Antígona. vid. Literatura clàssica

Èdip rei. vid. Literatura clàssica

Edipo Re, de Giuseppe De Liguoro 1910
Èdip rei, de Theo Frenkel 1912
Oedipus Rex, de Tyrone Guthrie 1957
Edipo re, de P.P. Pasolini 1967
Oedipus the king, de Philip Saville 1967
El mito del Edipo Rey, de Luis S. Enciso 1983
Oedipus Rex, de Hans Hulscher 1984
Edipo alcalde, de Jorge Alí Triana, amb guió de Gabriel García Márquez, 1996

El mite de Perseu:

Fúria de Titans, de Desmond Davis 1981

Clash of the Titans, de Louis Leterrier 2010

Percy Jackson y el ladrón del rayo, de Chris Columbus 2010

Ira de Titans,  de Jonathan Liebesman 2011

Percy Jackson and the sea of monsters, de Thor Freudenthal 2013

 

El cicle cretenc:

Teseo contro il Minotauro (El monstre de Creta), de Silvio Amadio 1960

La llegenda del Minotaure, de Jonathan English  (2006)

War of the Gods, de Tarsem 2011

 

Déus:

Jupiter’s Darling, de Georges Sydney 1955

 

Orfeu:

Orfeu Negro, de Marcel Camus 1959.

 

Pigmalió:

• Pigmalió i Galatea (Pygmalion et Galathée) de Georges Méliès (1898)
• Pygmalion (1938)
• Pinoccio (1940)
• One Touch of Venus (1948) Adaptació d’una comèdia musical One Touch of Venus
• My Fair Lady (1964) basada en el musical de Broadway
  Trading Places (1983)
• Weird Science (1985) dirigida por John Hughes
• Mannequin (1987), un remake del clàssic de 1948 One Touch of Venus
• Goddess of Love (1988), telefilm amb l’adaptació del llibre The Tinted Venus de Thomas Anstey Guthrie.
• Pretty Woman (1990) amb Julia Roberts
• Mannequin 2 (1991), una mena de seqüela o remake de Mannequin
• Mighty Aphrodite (1995) dirigida por Woody Allen
• She’s All That (1999) con Freddie Prinze Jr.
• S1m0ne (2002) on hi ha una intel·ligència artificial generada per ordinador com a objecte d’amor
• Ruby Sparks (2012)
• Una razón brillante (2017)

Moltes altres pel·lícules han tractat el mite de PIgmalió de manera col·lateral:

• Metròpolis (1927) de Fritz Lang
• Las zapatillas rojas (1948)
• All About Eve (1950) amb Bette Davis
• Vértigo (1958) de Hitchcock
• Nacida ayer (1950) i Nacida ayer (1993),  ambdues pel·lícules estan basades en l’ obra teatral de 1946.
• Lars and the Real Girl (2007), que representa  un home introvertit que s’enamora d’una nina sexual de plàstic.
• Her, de Spike Jonze (2013) on el seu protagonista s’enamora del seu sistema operatiu.

El gènere de terror també ha tractat com agafen vida figures de cera o ninos d’exposició:

• Waxworks: A Cultural Obsession de Michelle Bloom.
• Mad Love (1935) de Karl Freund.

Tanmateix, hi ha pel·lícules de terror que desvien força la història original:

• The Stepford Wives (1975) els creadors fan de les seves esposes complaents esposes inanimades, robòtiques.
• En sèries dels anys vuitanta  de TV dels Estats Units apareix el mite de PIgmalió: “Small Wonder”, “Automan”, i sobretot a “Weird Science” on una bella i sensual noia  és creada per ordinador per al gaudi dels seus creadors.

 

El cinema també s’ha apropiat indirectament de la mitologia ja que forma part del nostre imaginari col·lectiu. Moltes pel·lícules ressegueixen aquesta tradició clàssica.

Éssers mitològics animats

Mitologia i cultura grega en el cine

Els referents clàssics en la música de les pel·lícules de Disney