Història de Roma en el cinema

Totes les entrades sobre Història de Roma i cinema publicades a La cinta de NIKH.

Les pel·lícules històriques (vid. El Fil de les Clàssiques) fan del cinema una aula molt eficaç per aprendre episodis històrics i per conèixer personatges del passat; a més del seu valor cinematogràfic, són molt instructives i útils per conèixer la cultura clàssica. Ara bé, tot i que no pretenen ensenyar història, ho aconsegueixen d’una manera entretinguda. Cal tenir en compte que el rerefons ideològic sol estar molt influït i, fins i tot, falsejat per la ideologia dels guionistes i dels productors. El guió cinematogràfic es veu obligat a simplificar els fets o a barrejar fets i personatges que no van coincidir en el temps o en l’espai; fins i tot, se’n poden inventar i tot això és possible ja que són llicències narratives del guió. Menys es poden justificar els errors freqüents en l’escenografia, generalment anacronismes en el vestuari, l’armament, l’alimentació, les maquetes de ciutats i d’edificis, els estris etc. En les pel·lícules dolentes, encara hi ha més errors d’ambientació, ja que en les bones tenen assessors especialistes en història antiga i en arqueologia.

Les primeres pel·lícules històriques sobre personatges o fets de l’antiguitat clàssica van ser filmades pels germans Lumière i Georges Méliès, els inventors de l’anomenat setè art, ara ja fa més de cent anys. En l’època del cinema mut, van fer furor les pel·lícules basades en les novel·les del segle XIX. A Itàlia es van fer moltes versions, conegudes com a pel·lícules de romans i en l’argot dels cinèfils com a pèplum, mot llatinitzat que en grec designa el vestit de les dones; aviat també es van rodar a Hollywood les primeres superproduccions. S’han fet també sèries de televisió i pel·lícules de dibuixos animats.

Acostumo a utilitzar petits fragments de pel·lícules del Youtube com un complement de les meves explicacions a classe o als bloc El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, …, generalment resulta divertit i apassionant, per tal que m’ajudin a tenir un record viu de les meves informacions o de les llegides al llibre de text, de lectura (cinema i literatura tenen el mateix llenguatge!) o als apunts publicats; però aquesta vegada ho intentaré fer a l’inrevés: els alumnes de quart de llatí veureu a casa unes pel·lícules de romans i després analitzarem, valorarem o corregirem el que heu vist. D’aquesta manera, pretenc explicar la història de Roma, els mites de la fundació, l’urbanisme de les ciutats, els diferents tipus d’habitatge, la vida quotidiana, les classes socials, el menjar, el vestir, el món de la religió i de les creences, la manera de guanyar-se la vida i de divertir-se, etc. en les diferents etapes de la història romana: monarquia, república i imperi.

FUNDACIÓ

La llegenda d’Eneas, de Giorgio Rivalta i Albert Band (1962)

Eneas, després de la guerra de Troia, arriba al Laci per fundar una nova ciutat. Vol ser un resum dels fets que narra Virgili en els sis darrers cants de l’Eneida.

MONARQUIA

Ròmul i Rem, de Sergio Corbucci 1961
Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita.

El rapte de les sabines. Vid. Literatura clàssica

Le vergini di Roma, de  Carlo Ludovico Bragaglia et Vittorio Cottafavi 1961

Orazi e Curiazi, de  Ferdindando Baldi 1961

Il coloso di Roma, de  Giorgio Ferroni 1964

REPÚBLICA

Coriolano, eroe senza patria, de Giorgio Ferroni 1964

Escipió l’africà, de Luigi Magni 1971
Escipió l’Africà i Cató el Censor hi apareixen enfrontats, tot representant els moviments socials de la Roma republicana. vid. El Fil de les Clàssiques.

Hanníbal, el enemigo de Roma. vid. El Fil de les Clàssiques

Annibale, d’Edgar G. Ulmer i Carlo Ludovico Bragaglia 1959

Espàrtac, de Stanley Kubrick 1960
Basada en una novel·la de Howard Fast i guanyadora de quatre òscars, amb una banda sonora d’Alex North molt suggerent, relata la vida d’Espàrtac que va liderar una revolta d’esclaus. Interpretada per Kirk Douglas, Laurence Olivier i Charles Laughton.

Golfus de Roma, de Richard Lester 1966

Divertida comèdia musical, basada en un èxit teatral de Broadway, amb personatges i trama argumental de tres comèdies de Plaute (segle III aC): El corcó, L’esclau Psèudol i El militar fanfarró.Interpretada entre d’altres per Baster Keaton. Vid. El fil de les clàssiques

Juli Cèsar, de J.L. Mankiewicz 1953

Relata en blanc i negre els fets al voltant de l’assassinat de Juli Cèsar, basada en una versió fidel del text de William Shakespeare, directament inspirat, a la vegada, en les biografies de Cèsar que van escriure Plutarc, a Vides Paral·leles, i Suetoni, a Vides dels dotze Cèsars. Interpretada per James Mason, Marlon Brando i Deborah Kerr. vid. El fil de les clàssiques

Cleòpatra:

  • Antonio y Cleopatra,  Vitagraph  1908
  • Cleopatra, 1912.
  • Marcantonio e Cleopatra, d’Enrico Guazzoni 1913
  • Antonio y Cleopatra, de Ch. Pathé 1913
  • Antonio y Cleopatra, d’ Henri Andreani 1910
  • Cleopatra, amb Theda Bara 1917
  • Cleopatra, de C.B DeMille 1934
  • Cesar y Cleopatra, RKO 1946
  • Dos noches con Cleopatra,1953
  • Cleòpatra de Mankiewicz, 1963. Vid. Aracne fila i fila
  • Antonio y Cleopatra, 1973
  • Cleopatra, 1999, NBC TV
  • Astèrix i Obèlix: missió Cleopatra, d’Alain Chabat 2002

IMPERI

Ben-Hur, de Fred Niblo 1925

Ben-Hur, de William Wyler 1959

Basada en la novel·la de Lewis Wallace que va ser best-seller del segle XIX, va obtenir onze òscars de dotze nominacions. L’acció té lloc al segle I dC. i és interpretada per Charlton Heston i Stephen Boyd. Vid. El fil de les clàssiques

Ben-Hur, de Steve Shill 2010

Ben-Hur, de Timur Bekmambetov 2016

Anno Domini

La caiguda de l’imperi romà, d’Anthony Mann 1964
És l’última pel·lícula de romans, abans de Gladiator amb qui comparteix argument. Interpretada per Alec Guiness, James Mason, Sofia Lren i Stephen Boyd, en La història del declivi i la ruïna de l’imperi romà d’E.Gibbon, un historiador anglès del segle XVIII. Vid. Aracne fila i fila

La vida de Brian, de Terry Jones 1979

Gladiator, de Ridley Scott 2000
És una pel·lícula magistral amb cinc Òscars de dotze nominacions. Comparteix amb La caiguda de l’imperi romà la trama i els personatges principals. L’acció passa a finals del segle II dC en temps de l’emperador Marc Aureli i el seu fill Còmmode.

Atila, l’Hun, de Dick Lowry 2001

Attila, de Pietro Francisci 1954

Sign of the Pagan, de Douglas Sirk 1954

El rei Artur, d’Antoine Fuqua 2004

La passió, de Mel Gibson 2004

Àgora, d’Alejandro Amenábar 2009

Centurion, de Neil Marshall 2010

La legió de l’àguila, de Kevin Macdonald 2011

La darrera legió de Doug Lefler 2011

Època de Neró:

Nerón y el incendio de Roma, d’ Edison 1908
Quo Vadis, d’Enrico Guazzoni  1912
Nerón y Británico, de Ch. Pathé  1913
Quo Vadis, d’ Ambrosio 1924
Quo Vadis, de Mervyn LeRoy  1951

Pompeia:

  • The Last Days of Pompeii, de Robert Willian Paul 1900
  • Gli Ultimi Giorni di Pompeii, de Luigi Maggi 1908
  • Gli Ultimi Giorni di Pompeii, d’Enrico Guazzoni 1913
  • Gli Ultimi Giorni di Pompeii, d’Amleto Palermi 1926
  • Los últimos días de Pompeya, d’Ernest B. Schoedsack 1935
  • Los últimos días de Pompeya, de Mario Bonnard i Sergio Leone 1959
  • The Last Days of Pompeii, P.Broadcasting System 1984 TV
  • Pompeia, de Paul W.S. Anderson 2014 

Sèries:

Jo, Claudi

Juli Cèsar, 2002

La via Augusta de Sònia Sànchez 2007

Spartacus, Blood and sand, de Michael Hurst, Rick Jacobson i Jesse Warn 2010

Spartacus, War of the damned, 2010

Roma, 2004 i 2007

Hispania, la leyenda, 2010

Imperium, 2012

Ben Hur de Steve Shill, 2010

Animació:

Carthago Nova, de Primitivo Pérez, José María Molina Vieites 2011

29 comentaris a “Història de Roma en el cinema”

  1. Retroenllaç: La història romana al cinema | La cinta de Νίκη

  3. Los últimos días de Pompeya, de Mario Caserini i Eleuterio Rodolfi (1913)

  4. Salve!
    Lida, sóc la Sara Martín i em demano la pel·lícula d’Anno Domini
    Vale!

  14. V—V—MMXV
    Bonum diem!
    He vist, Cleòpatra (Cleopatre) de Cecil B. de Mille (1934), una de les pel•lícules que estan a aquest blog (a l’apartat «Pel•lícules basades en versions literàries del món romà»). Jo sempre he tingut un amor especial cap a Cleòpatra (encara que hi van haver més d’una) i mai he sabut perquè, no sé si és perquè va ser una dona molt important per la historia i, desgraciadament, hi ha ben poques que hi hagin passat a la historia… També he de dir que tinc molta curiositat pel món egipci, el trobo tan elegant, tant bell…, i això també hi influeix, clar.
    Que s’hagin fet tantes pel•lícules (i segurament encara més de les que sabem que no han pogut arribar a la gran pantalla) de Roma i de Grècia òbviament significa que va ser tant important, que els humans no podem deixar de recordar-los. A part, és un món, una època molt important i molt interesant, perquè van passar coses que segur que ningú s’imaginava, sobretot tenint en compte que després van aparèixer un munt de monarquies absolutes i dictadures.
    És molt segur que, encara que passi el temps i les pel•lícules de ciència ficció no deixin de tenir audiència i tinguin cada cop més repertori al que dedicar-se a parlar, les pel•lícules clàssiques i històriques continuaran sent tant o més importants amb els anys, segons es vagui descobrint més i més informació sobre els mateixos.

  15. Retroenllaç: Història de Roma al nostre abast! | Aracne fila i fila

  16. Bonum diem,
    He decidit fer un comentari comentant deu de les pel·lícules mencionades i no un artícle. Comentaré les 10 pel·lícules següents:

    -La llegenda d’Eneas: Aquesta pel·lícula és italiana, del 1962 i té com a director a Giorgio Venturini. La pel·lícula tracta de que Roma queda destruïda i Eneas és l’únic que sobreviu, haurà de fundar una nova ciutat, però per això haurà de passar per diverses dificultats. Eneas és convertirà en un dels fundadors de l’Imperi Romà. Quan la vaig veure em va semblar aburrida, ja que era petita, però la vaig veure un altre cop fa uns anys i la vaig trobar més entretinguda, encara que l’antiguitat i la parla influenciaven bastant i això feia que fós lenta de passar.

    -El rapte de les sabines: El rapte de les sabines és una pel·lícula italiana de l’any 1961 i té com a director a Richard Pottier. Aquesta pel·lícula tracta de que Ròmul, el fundador de Roma, organitza uns jocs en honor a Neptú i acudeixen les habitants de Sabínia, les dones, i això va fer enfadar als maris de les dones. La pel·lícula està molt bé, i crec que representa bastant el mite. Aquesta la vaig veure de petita també, però em va agradar més que l’anterior.

    -Hanníbal, el enemigo de Roma: Aquesta pel·lícula és de l’any 2006 i és anglesa, el seu director és Edward Bazalgette. La pel·lícula tracta sobre un jove de 26 anys, Aníbal que va aturar l’avanç l’Imperi Romà i el va desafiar. La veritat es que aquesta pel·lícula em va semblar molt aburrida, tot i que la vaig veure fa poc, no em va agradar molt encara que està ben feta.

    -Juli Cèsar: aquesta pel·lícula nord-americana de l’any 1953 té com director a Edward C. Carfagno i el guió és una adaptació d’un relat de William Shakespeare. La trama és la següent: Juli Cèsar és un líder que va a Roma i és molt ben acollit en la celebració de Lupercals, encara que els senadors el consideren com una amenaça per la ciutat, gràcies a la reacció dels habitants. Però la popularitat posa difícil estar contra ell. Brutus vol matar a l’emperador, encara que el faria un assasí, però gràcies a Cassius (un senador), acabant matant a Juli Cèsar.
    La pel·lícula s’em va fer molt llarga, a més, al ser tan vella influenciava.

    -Cleòpatra: és una pel·lícula de Joseph L. Mankiewicz de l’any 1963. La pel·lícula tracta de Cleòpatra amb els seus amors, Juli Cèsar i Marc Antoni. Juli Cèsar es veu obligat a visitar Egipte per evitar una guerra Civil, però a part daixò, es queda cautivat per la bellesa i la intel·ligència de la governadora d’Egipte, tindràn un fill, Cesarió, i es casaran. Aquesta pel·lícula em va agradar bastant, ja que és una pel·lícula romàntica, però també, al ser històrica, em va ajudar molt a saber una miqueta més sobre història.

    -Astèrix i Obèlix: missió Cleopatra: és una pel·lícula francesa i alemanya del 2002, dirigida per Alain Chabat. El que pasa a la pel·lícula és que Cleòpatra, la goveradora d’Egipte, s’enamora de Juli Cèsar, però al cap d’un temps, es farta i fa una aposta amb ell, consisteix en que si ella construeix un palau en mig del desert en un temps determinat, Cèsar reconeixerà que el poble egipci és el més poderós de tots. Accepten tots dos i Cleòpatra contracta a Numerobis, un aquitecte per construir el palau, i si fracasa en a tasca, morirà amb els seus companys: Obèlix, Astèrix i Panoràmix. Aquesta pel·lícula també em va agradar molt, la vaig trobar molt graciosa i entretinguda, la recomano molt.

    -Gladiator: és una pel·lícula de Ridley Scott, de l’any 2000 i és procedent d’els Estats Units. La pel·lícula va sobre el General Màxim Decimus Meridius, és el soldat preferit de Marc Aureli i busca la justícia. Ha sigut capturat i fet esclau a Nord-Àfrica, es farà gladiador i la seva missió serà tornar a Roma i venjarà tant l’assasinat de la seva família coml’assasinat de l’Emperador romà. La veritat és que he intentat resumir al màxim la pel·lícula, perque si no em passaría una bona estona, encara que una pel·lícula tan bona com aquesta no es mereix un resumtan curt. Aquesta pel·lícula és molt bona i m’agrada moltíssim, la he vist un munt de vegades i mai em canso, tot i que és bastant llarga. La recomano molt a la gent que no l’ha vist.

    -La passió: és nord-americana i italiana, és de l’any 2004 i està dirigida per Mel Gibson. Aquesta pel·lícula representa la vida de Jesús, però és centra més en les últimes hores de vida de Jesús. Es centra quan Jesús es presentat davant Pilat, i el governador pregunta qui ha de sobreviure, si Jesús o un assasí, el poble decideix condemnar a Jesús, i es veu com Jesús carrega la creu i com acaba morint. La pel·lícula no em va agradar molt, tot i que es bona, perque la vaig trobar llarga i aburrida, i molt sangrenta.

    -El rei Artur: és una pel·lícula estadounidense i és de l’any 2004, el seu director és Antoine Fuqua. La història narrada en la pel·lícula és la següent: Artur desitjaabandonar la Gran Bretaña per anar a Roma, però es dóna compte de que el seu país necessita un rei que els defenci davant qualsevol problema. Tindrà ajuda de Merlín i Ginebra. Aquesta pel·lícula està bé, en la meva opinió, és entretinguda i no és aburrida. La vaig veure fa relativament poc i em va agradar bastant.

    -Pompeia: aquesta pel·lícula té com director a Paul W.S. Anderson, és de l’any passat, 2014 i prové dels Estats Units. Aquesta pel·lícula tracta de l’erupció del Mont del Vesuvi, i un esclau s’entera del que ha passat i intenta tornar a casa per estar amb la seva estimada i el seu millor amic, que és un gladiador. Però a més de tenir el problema de l’erupció, un senador li donarà més dificultats. Aquesta pel·lícula la vaig veure fa molt poc, ja que és del’any passat. Em va agradar bastant, és entretinguda i t’enganxa.

    Un altre cop, veiem com el món clàssic està present en el dia a dia, i no només ara, en el segle passat ja hi havien pel·lícules amb referents clàssics! És molt bo que conservem tot això i que el fem part del nostres dies, encara que tot això hagi passat fa molts anys, tot això no està malament saber-ho, en la meva opinió.

    Salve!

  17. Salve!
    -Ben Hur (títol original en anglès: Ben-Hur) és una pel·lícula estatunidenca del 1959, del gènere dramàtic èpic bíblic, dirigida per en William Wyler. Està basada en la novel·la homònima de l’escriptor estatunidenc Lew Wallace, de la qual n’és la seva tercera versió (després de les versions mudes de 1907 i 1925).
    A Jerusalem, a principis del segle I, hi viu en Judah Ben-Hur, un ric mercader jueu. Prest torna en Messala, un amic romà de jovenesa que ara és el cap de les legions romanes a la ciutat; però una desavinença deguda a visions polítiques diferents fa que en Messala condemni en Ben-Hur a viure com esclau a una galera romana, tot i ser conscient de la innocència del seu antic amic. Però aquest tindrà una oportunitat de venjança.
    -Imperium. Aquesta sèrie continua la narració de la ficció històrica d’Antena 3, ‘Hispania‘. Per tant, Imperium és el spin-off. Aquesta sèrie va ser una de les grans apostes de ficció de la cadena.
    Surten personatges famosos com Octavi o Quint.

  18. He vist, Cleòpatra (Cleopatre) de Cecil B. de Mille (1934), una de les pel•lícules que estan a aquest blog (a l’apartat «Pel•lícules basades en versions literàries del món romà»). Jo sempre he tingut un amor especial cap a Cleòpatra (encara que hi van haver més d’una) i mai he sabut perquè, no sé si és perquè va ser una dona molt important per la historia i, desgraciadament, hi ha ben poques que hi hagin passat a la historia… També he de dir que tinc molta curiositat pel món egipci, el trobo tan elegant, tant bell…, i això també hi influeix, clar.
    Que s’hagin fet tantes pel•lícules (i segurament encara més de les que sabem que no han pogut arribar a la gran pantalla) de Roma i de Grècia òbviament significa que va ser tant important, que els humans no podem deixar de recordar-los. A part, és un món, una època molt important i molt interesant, perquè van passar coses que segur que ningú s’imaginava, sobretot tenint en compte que després van aparèixer un munt de monarquies absolutes i dictadures.
    És molt segur que, encara que passi el temps i les pel•lícules de ciència ficció no deixin de tenir audiència i tinguin cada cop més repertori al que dedicar-se a parlar, les pel•lícules clàssiques i històriques continuaran sent tant o més importants amb els anys, segons es vagui descobrint més i més informació sobre els mateixos.

  19. Bonum diem,
    He fet un comentari de algunes de les pel·lícules mencionades.

    -El rapte de les sabines : és una pel·lícula italiana de l’any 1961 i té com a director a Richard Pottier. Aquesta pel·lícula tracta de que Ròmul, el fundador de Roma, organitza uns jocs en honor a Neptú i acudeixen les habitants de Sabínia, les dones, i això va fer enfadar als maris de les dones. La pel·lícula representa bastant el mite.

    -Hanníbal, el enemigo de Roma: Aquesta pel·lícula és de l’any 2006 i és anglesa, el seu director és Edward Bazalgette. La pel·lícula tracta sobre un jove de 26 anys, Aníbal que va aturar l’avanç l’Imperi Romà i el va desafiar.

    -Juli Cèsar: aquesta pel·lícula nord-americana de l’any 1953 té com director a Edward C. Carfagno i el guió és una adaptació d’un relat de William Shakespeare. La trama és la següent: Juli Cèsar és un líder que va a Roma i és molt ben acollit en la celebració de Lupercals, encara que els senadors el consideren com una amenaça per la ciutat, gràcies a la reacció dels habitants. Però la popularitat posa difícil estar contra ell. Brutus vol matar a l’emperador, encara que el faria un assasí, però gràcies a Cassius (un senador), acabant matant a Juli Cèsar.La pel·lícula s’em va fer molt llarga.

    -Astèrix i Obèlix: missió Cleopatra: és una pel·lícula francesa i alemanya del 2002, dirigida per Alain Chabat. El que pasa a la pel·lícula és que Cleòpatra, la goveradora d’Egipte, s’enamora de Juli Cèsar, però al cap d’un temps, es farta i fa una aposta amb ell, consisteix en que si ella construeix un palau en mig del desert en un temps determinat, Cèsar reconeixerà que el poble egipci és el més poderós de tots. Accepten tots dos i Cleòpatra contracta a Numerobis, un aquitecte per construir el palau, i si fracasa en a tasca, morirà amb els seus companys: Obèlix, Astèrix i Panoràmix. Aquesta pel·lícula també em va agradar molt, es molt graciosa i entretinguda.

    -El rei Artur: és una pel·lícula estadounidense i és de l’any 2004, el seu director és Antoine Fuqua. La història narrada en la pel·lícula és la següent: Artur desitjaabandonar la Gran Bretaña per anar a Roma, però es dóna compte de que el seu país necessita un rei que els defenci davant qualsevol problema. Tindrà ajuda de Merlín i Ginebra. Aquesta pel·lícula està bé, és entretinguda.

    Salve!

  22. Retroenllaç: Reconstrucció històrica | Una reflexió necessària entre l’institut i la Universitat

  23. Retroenllaç: Els múltiples referents de la mort de Juli Cèsar | La cinta de Νίκη

  26. Bonum Diem!
    Jo vull fer: Los últimos días de Pompeya, de Mario Bonnard i Sergio Leone 1959

  29. Salve!! Jo farè la pel.licula D’Asterix i Obelix contra Cèsar la versio de personess

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *