Arxiu de la categoria: Animació

Hèrcules de Brett Ratner (2014)

Publicat el per
3

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Hèrcules, com tots els herois grecs, és un semidéu. Després de realitzar els terribles dotze treballs que li van ser imposats i després de perdre la seva família, decideix girar l’esquena als déus i trobar consol en la recerca d’aventures. Gràcies a les seves aventures, ha trobat homes afins que s’han unit a ell, ja que comparteixen el seu amor pel combat i no tenen por de la presència constant de la mort en les seves vides. El rei de Tràcia pretén que aquests homes formin un exèrcit invencible.

TRÀILER

CRÍTICA

La pel·lícula comença recordant la llegendària història d’Hèrcules, des del seu naixement com el fill del déu Zeus i la mortal Alcmena fins a la realització dels dotze treballs, que no s’expliquen bé, com per exemple el treball de L’hidra de Lerna, es veu una seqüència en què ell la mata però no surt ni que de cada cap tallat en surtin dos més, ni com la mata realment.

Però en el film després de la mort de la seva dona i els seus fills el nostre heroi viu turmentat i viatja per les terres de Grècia oferint els seus serveis al millor postor. Pel camí ha reclutat una banda de lleials i ferotges mercenaris (Autolico d’Esparta, Tideo de Tebas(la ciutat dels morts), Atalanta d’Escitia, Ancialao d’Argos famós vident, Oleu d’Atenes) cadascun especialitzat en l’ús d’unes armes determinades. La fama d’heroi del poble que té Hèrcules atraurà l’atenció del rei de Tràcia, que per mitjà de la seva atractiva filla sol·licitarà l’ajuda de l’heroi per posar fi a la guerra que viu el seu país i vèncer el malvat Rhesus. ¿La recompensa? El seu pes en or.

A partir d’aquest moment la pel·lícula es desenvolupa pels trets característics del gènere al qual pertany, surten batalles èpiques, alguna derrota, entrenament de l’exèrcit, presentació dels personatges, i flash-backs explicatius (mort de la seva família).

Aspectes que m’han sorprès bastant i majoritàriament de forma positiva, primer de tot la quantitat de personatges famosos en la nostra actualitat que surten en el film, com la mateixa dona d’Hèrcules la famosa model Irina Shayk, una altra model bastant coneguda com Barbara Palvin, i també la quantitat d’actors famosos com Joseph Finnes, el mateix Hèrcules que és el famós actor Dwayne Johnson més conegut com “La Roca”, Ian McShane, John hurt conegut a part de per la seva gran trajectòria cinematogràfica pel seu paper com a Ollivander a la saga Harry Potter. Opino que tot aquest repertori és només una estratègia publicitària per a primer donar més bon catxe a la pel·lícula, i fer-ne més publicitat d’aquesta.

Un altre aspecte que m’ha sorprès és el gir que el director dóna a la pel·lícula que en comptes de centrar-s‘ he en els dotze treballs que tot i així no els deixa de banda, se centra més en el després d’aquests i sobretot en el turment que continua sentint l’heroi pel seu assassinat.

També, com al llarg de la pel·lícula es dóna la imatge que Hèrcules és realment un mercenari (i per això s’enfronta l’aventura que ens relata el film), la seva banda el ven al poble grec com un heroi immortal incapaç de ser vençut per ningú, sobretot el seu cosí qui narra a la gent els dotze treballs que va haver de portar a terme. Fins i tot el mateix heroi en un moment de la pel·lícula ho diu: “Solo soy un simple mercenario que lucha a cambio de oro.”

Cal destacar un llenguatge bastant senzill i informal que consta de paraules en diàlegs entre els personatges, com “tio, mi niño, etc.” 

Per últim dir que la pel·lícula ha superat les meves expectatives, ja que penso que aquest enfocament diferent dóna uns aires nous a la història d’aquest heroi, no obstant això, no la recomano a la gent que vulgui saber realment els treballs que va dur a terme, ja que com he dit abans aquest film no se centra en això.

  • L’heu vista, si ho heu fet, digueu què us ha semblat?
  • Què en sabeu dels 12 treballs que va haver de fer Hèrcules?
  • Per què se’l considera un semidéu? Quina característica física té?
  • Què sabeu de l’exèrcit grec?
  • Creieu que realment era un mercenari?

Alexia Álvarez Pàmies

Primer de Batxillerat  Humanístic

Un clàssic amb referents clàssics: els Simpsons

Publicat el per
4

Després d’una llarga i densa tarda formulant oxoàcids on, per cert, és un lloc ple de referents clàssics que fan que no m’oblidi mai d’aquests blogs: els prefixos (-tri/-tetra...), el noms dels elements (recodo a Auricoma et tres ursi quan intento recordar les valències de l’or)…

El fet és que, un cop acabat tot aquell trencaclosques de lletres i números, vaig utilitzar el temps sobrant en explicar-vos aquest referent que probablement coneixereu si sou seguidors dels Simpsons. Sí, dels Simpsons! Un clàssic del món cinematogràfic, creat per Matt Groening per el canal Fox des de fa ja 26 anys, portant ja més de 500 episodis.

Al capítol 13 de la vintena temporada, un eclipsi arriba a Sprigfield i fa que la pobra Marge, en un acte de generositat al prestar al Homer l’aparell per poder veure l’eclipsi sense cremar-te les còrnies, es queda cega davant de la meravella d’aquell fenomen. Tranquils, no per sempre, resulta que l’embenen els ulls i en una setmana estarà d’allò més bé. I clar, aprofitat que la mare de la família no mira, la resta d’integrants comencen a fer coses bastant ‘especials’. Us deixo aquí el vídeo per tal que  el visualitzeu i compreneu de què parlo.

Sin título

Cap al minut 08:21, comença l’enigma que Lisa ha de descobrir, amb llatí pel mig. Primer la frase «Querite Deum in corde et anima», “Busca a Déu amb el cor i l’ànima”. D’aquí ella esbrina que es refereix a l’orgue, i després d’esperar i esperar a que tot el mecanisme es realitzés, troba un missatge eclèctic que la porta a un altre enigma, i així successivament fins que l’endevina. Això sí, fins que no el veieu no sabreu com acaba…

Per últim, un altre cop a l’església on tot va començar, les germanes canten Carmina Burana, nom llatí que podria significar Poemes de Beuern o Benediktbeuern.

Què hi penseu? Voleu traduir la cançó? Molt bon curs i sort a tothom!

Noelia Nistal García. (1r de Batxillerat Científic)

Beowulf

Publicat el per
Respon

 

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT:

A Dinamarca, el rei Hrothgar ha construït una nova sala de celebracions anomenada Heorot. Una celebració duta a terme en el seu interior pertorba al monstre Grendel, qui adolorit pel soroll acudeix a aquesta per assassinar la majoria dels festejantes. Hrothgar desafia Grendel, però el monstre abandona la sala en comptes de lluitar contra ell. En tornar al seu cau, Grendel és amonestat per la seva mare per atacar als éssers humans i, possiblement, convidant a la retribució. Ella es calma al saber que Grendel no va atacar a Hrothgar. L’endemà al matí, Hrothgar tanca Heorot i proclama que està disposat a donar la meitat de l’or existent en el seu regne a qualsevol home que sigui capaç d’assassinar a Grendel. Més tard Beowulf i els seus homes, després d’arribar en vaixell des Geatland, ofereixen eliminar a Grendel. Beowulf convenç a Hrothgar de reobrir Heorot i deixar que els homes de Beowulf romanguin amb ell en aquest lloc. Unferth, el conseller del rei, repta la credibilitat de l’heroisme èpic de Beowulf. Per convèncer, aquest últim li explica una llarga història sobre com va aconseguir matar a diverses serps marines durant una competició de natació en l’oceà. Hrothgar ofereix a Beowulf a banyar-se d’or, pres del drac Fafnir, com a recompensa per la mort de Grendel. En aquest moment, Beowulf es troba més enfocat a la jove reina, Wealtheow.

Aquesta tarda, Beowulf li demana als seus homes que cantin en veu alta. Després es despulla per tal de lluitar contra Grendel en igualtat de condicions -això a causa que Grendel tampoc posseeix cap vestidura i decideix dormir fins que arribi el monstre. Com era d’esperar, Grendel s’enforisquèix novament pel soroll produït en Heorot. Al seu arribo, Beowulf ho enfronta. Després que Beowulf comença a atacar amb sorolls per ferir la sensibilitat de l’oïda del monstre, Grendel tracta de fugir encara que és capturat per Beowulf, qui li arrenca el seu braç esquerre. Grendel fuig ferit a la seva cova, on li diu el nom del seu assassí a la seva mare abans de morir. Després de conèixer el destí del monstre, Beowulf és proclamat un heroi. Aquesta nit, una conversa privada entre Hrothgar i Wealtheow, indirectament, revela que Hrothgar va ser el pare de Grendel. Aquesta també és la raó per la qual Wealtheow s’ha negat a dormir amb el seu marit i el motiu que el rei no tingui hereu.

Enfurismada per la mort del seu fill, la mare de Grendel vola a Heorot. Beowulf no és percata de l’atac al quedar-se adormit. Quan desperta, troba que tots els seus homes han estat assassinats, i la seva pell va ser penjada en les bigues del bar. Només el seu amic Wiglaf va sobreviure, ja que es trobava en una platja preparant els seus vaixells per partir. Beowulf acudeix amb Hrothgar per notificar-li que la mare de Grendel és, en efecte, l’últim dels monstres en el regne. Unferth es disculpa amb Beowulf per haver dubtat d’ell, i li ofereix la seva espasa Hrunting per a ser usada en el combat contra la mare de Grendel.

Beowulf i Wiglaf emprenen la recerca de la cova de la mare de Grendel. En trobar-la, Beowulf s’endinsa en la cova per trobar un immens tresor al seu interior. La mare de Grendel apareix en escena en forma d’una bella dona. Ella li ofereix a Beowulf la fama i el poder, a canvi d’un altre fill. També li demana que li doni la banya d’or d’Hrothgar, amb la promesa que Heorot serà segur mentre es trobi en la seva possessió. Beowulf cau en la temptació de la bruixa i, per tant, tria no assassinar-la i donar-li l’artefacte.

Beowulf torna a Heorot, afirmant que va assassinar a la mare de Grendel. Porta amb si el cap de Grendel com a prova dels seus fets. També els avisa a tots que va perdre l’espasa de Unferth i la banya d’Hrothgar durant la batalla. En privat, Hrothgar assenyala certes incoherències en la història relatada per Beowulf i li pregunta si, efectivament, va matar a la mare de Grendel. Quan Beowulf no dóna una resposta directa, Hrothgar conclou que el que més el preocupava era la mort de Grendel: amb Grendel assassinat, la seva mare ja no és maledicció per a ell. Després de la conversa, el rei Hrothgar nomena a Beowulf, hereu al tron. Després salta des del balcó, per morir davant la sorpresa i horror de tots. Beowulf és coronat rei i pren a Wealtheow com la seva esposa.

Molts anys transcorren després. El rei Beowulf és incapaç de gaudir del seu poder i glòria, i la seva relació amb Wealtheow s’ha tornat freda i distant. Quan l’esclau d’Unferth troba la banya d’Hrothgar en un turó prohibit, Beowulf entén que la mare de Grendel ha eliminat la seva negociació, i Heorot està en perill una vegada més. Aquesta nit, Beowulf veu en somnis al seu fill, procreat per la bruixa. El fill, que apareix com un drac daurat, amenaça de matar l’esposa de Beowulf i al seu jove amant Ursula. L’endemà al matí, abans de l’alba, un drac ataca a un poble fora de Heorot. El drac li dóna un missatge a Unferth per ser lliurat a Beowulf, el qual esmenta: “Els pecats dels pares!”. Beowulf s’adona que l’única manera de salvar el seu regne és assassinar a la bruixa i el seu fill de nou. Abans de marxar, s’acomiada d’Ursula i Wealtheow.

Beowulf i Wiglaf viatgen a la cova de la bruixa i Beowulf s’enfronta a ella en un intent de restablir el tracte, però és massa tard: El seu fill, amb la forma d’un drac, es troba combatent amb l’exèrcit de Beowulf. Després derrotar-ho, el drac vola al castell de Beowulf, però abans aquest s’aferra al seu llom. Des d’aquest lloc, comença a ferir al drac amb un ganivet i el llança al mar, en un va intent per matar-ho. El drac emprèn de nou el vol i amb Beowulf encara aferrat al seu llom, arriba als murs del castell intentant incinerar. Beowulf, recordant el que Hrothgar li va dir abans, branda la seva espasa en el punt feble del drac, és a dir la gola, amb el que el despullarà de la seva capacitat de transpirar foc. En l’intent, Beowulf perd un braç i l’altre es crema en el procés. El drac tracta de destruir un dels murs del castell, en un esforç final per matar les dues dones. Desesperat, Beowulf intenta, en diverses ocasions, prendre el cor del drac per clavar-li el ganivet. Mortalment ferits, tots dos cauen a les costes properes a la platja del regne. El drac torna a la seva forma original d’un noi daurat, tal com en els somnis de Beowulf. Wiglaf arriba a la platja, només per escoltar les últimes paraules de Beowulf. Abans de morir, Beowulf deixa el regne a Wiglaf, qui després prepara un funeral per incinerar les restes de Beowulf en un pot. Mentre la incineració està realitzant-se, Wiglaf s’adona de la presència de la mare de Grendel, la qual emergeix del mar per besar el cadàver de Beowulf. La banya d’Hrothgar torna a les costes, procedent de les profunditats del mar, i és pres per Wiglaf.

TRÀILER:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/DaShOr5AeKA[/youtube]

CRÍTICA:

La pel·lícula té escenes d’acció fascinants i sobretot molt ben il·lustrades. A l’hora d’adaptar el poema original, del qual es va perdre gran part al s. XVIII, els guionistes es troben amb dues opcions; la translació literal, omplint els buits dels fragments desapareguts, o la modernització del mateix, intentant acostar els personatges a una mentalitat més contemporània i, d’aquesta manera, fent-los més accessibles al públic actual. Aquesta obra pertany a un poema èpic, anomenat Beowulf, el final del poema parla del lament per la mort de Beowulf, fet que està relacionat amb el tòpic “ tempus fugit” (el temps vola) i “memento mori” (recorda que has de morir).

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat

Llatí

L’Odissea en altres pel·lícules infantils i juvenils

Publicat el per
3

En aquest treball, seguint la pervivència de l’Odissea en el cinema, he fet una petita comparació entre la història de la pel·lícula l’Odissea i les pel·lícules: Alícia en el país de les Meravelles, Robin Hood, El Mag d’Oz, Germà Ós, Stuart Little i Shrek. Aquí us deixo uns enllaços d’altres treballs on podeu trobar més informació, les pel·lícules comparades són: Simbad, On estàs, germà?, Els Simpsons, Els Ocells i Penèlope.

Powered by emaze

Ari Vila 1r Batx. Humanístic

¿Y ahora adónde vamos?

Publicat el per
3

FITXA TÈCNICA:

Títol original
Et maintenant, on va où? (Where Do We Go Now?)
Any
2011
Duració
100 min.
País
Líban 
Director
Nadine Labaki
Guió
Thomas Bidegain, Rodney El Haddad, Jihad Hojeily, Nadine Labaki, Bassam Nessim
Música
Khaled Mouzannar
Fotografia
Christophe Offenstein
Repartiment
Nadine Labaki, Kevin Abboud, Claude Baz Moussawbaa, Julian Farhat, Ali Haidar, Layla Hakim, Yvonne Maalouf, Antoinette Noufaily, Kevin Abboud, Petra Saghbini, Mostafa Al Sakka, Sasseen Kawzally, Caroline Labaki
Productora
Coproducció Líban-Francia; Les Films des Tournelles / Pathé / Les Films de Beyrouth
Gènere
Drama. Comèdia. Musical. Comèdia dramàtica. 
Premis:
2011: Festival de Toronto: Millor pel·lícula (Premi del Públic)
2011: Festival de Cannes: Secció oficial a concurs (secció “Un certain regard”)
2011: Critics Choice Awards: Nominada a millor pel·lícula estrangera

ARGUMENT:

Una comitiva de dones vestides de negre es dirigeixen al cementiri, sota un sol abrasador, estrenyent contra el seu cos fotos dels seus esposos, pares o fills. Totes comparteixen el mateix dolor, conseqüència d’una guerra funesta i inútil. En arribar a l’entrada del cementiri, la processó es divideix en dos grups: un musulmà i un altre cristià. En un país destrossat per la guerra, aquestes dones mostren la infrangible determinació de protegir les seves famílies de tota classe d’amenaça exterior. Amb enginy, inventant estratagemes esperpèntiques, intentaran distreure l’atenció dels homes perquè oblidin el rancor.

TRÀILER:

CRÍTICA

Labaki ens acosta una senzilla història, però efectiva, que aconsegueix entretenir, però alhora fa pensar  l’espectador. Aquesta pel·lícula és un gaudi de principi a fi.

La història que ens presenta és el d’unes dones de poble que estan cansades de perdre homes, és a dir, avis, pares, fills i néts, i tots ells a causa d’una de les invencions més grandioses o estúpides, com és la religió. En un poble on viuen cristians i islamistes, la tensió es palpa en l’ambient.

Labaki porta un guió senzill, amb una història lineal, mantenint sempre al centre les dones, el seu dolor i el seu sofriment en una lluita unida, tant islamistes com cristianes, perquè no es desbordin els esdeveniments, i tot això envoltat de dosi còmiques, romàntiques i dramàtiques, donant a l’espectador aquestes gotes necessàries perquè no s’avorreixi i romangui amatent del desenllaç.

En fi, una història de persones senzilles, sense ostentacions cinematogràfics, destinat a persones que gaudeixen del cinema original, on el guió és el més important.

OPINIÓ

Ens ha agradat molt el principi de la pel·lícula i l’estranya coreografia així com el seu missatge de convivència i de pau entre diferents religions.

Aquesta pel·lícula és una comèdia quotidiana en un poble rural on es conviu amb diferents ideologies molt conflictives al llarg de la història com és la religió cristiana amb la musulmana, això implica un conflicte entre els uns i els altres, i la solució és contractar unes prostitutes perquè el conflicte estava arribant molt lluny. Trobem que és una comèdia molt entretinguda, divertida i curiosa. És curiós com un fet pot canviar la convivència d’un poble, amb el to pacífic de la dona. Però avui dia objectivament trobem que si ho apliquéssim a la vida real, seria  impensable  ja que la mentalitat còmica de la pel·lícula no es podria aplicar per exemple amb el Yihad, ja que la mentalitat que ells tenen és una altra.

Per cert, és ben clara la influència de la Lisístrata. Quin pes hi té la vaga sexual? Com queda diluït? En aquesta Lisístrata libanesa, com definiríeu els homes? i les dones? Què n’opineu?

Imad i Sergio

2n Batx. Humanístic

Simbad, la llegenda dels set mars

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Sinbad, Legend of the Seven Seas.
  • Director i guionistes: Directors: Patrick Gilmore, Tim Johnson. Guionistes: John Logan.
  • Any d’estrena: 2003.
  • Durada: 88 minuts.
  • Repartiment:  Brad Pitt (Simbad), Catherine Zeta-Jones (Marina), Michelle Pfeiffer (Eris), Joseph Fiennes (Proteu), Dennis Haysbert (Kale), Timothy West (Dimas), Adriano Giannini (Rata), Raman Hui (Jin), Chung Chan (Li), Jim Cummings (Luca), Conrad Vernon (Jed), Andrew Birch (Grum & Chum).
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglés.
  • Gènere: Animació, aventura i comèdia.

ARGUMENT

Tot comença quan Simbad, un lladre dels mars, intenta robar el Llibre de la Pau al seu amic de quan eren petits, Proteu, que es dirigia cap a la ciutat de Siracussa. Mentre estava intentant robar-li el llibre la deessa grega del caos i la discòrdia, Eris, envia un dels seus monstres que s’emporta a Simbad cap a les profunditats del mar on tindrà una trobada amb la deessa i aquesta li dirà que robi el Llibre de la Pau per ella.

Més endavant Eris roba el llibre fent-se passar per Simbad quan es troba ja a Siracussa i Simbad és condemnat a mort tot i que Proteu demana ocupa el seu lloc perquè així Simbad pugui anar al Tàrtar, el regne d’Eris, a recuperar el llibre. Durant aquest viatge coneixerà millor a Marina, l’esposa de Proteu, i tan ells com tota la tripulació passaran mil i una aventures.

TRÀILER

 

CRÍTICA 

A mi personalment aquesta pel·lícula m’agrada molt, ja que no és la típica de dibuixos i té aventures, amor, comèdia… La vaig veure ja fa bastant de temps però no m’havia fixat mai en el fet que l’antagonista fos la deessa grega Eris i altres referents clàssics que es poden trobar durant el film, com per exemple les sirenes o l’au roc.
Aquesta pel·lícula va ser nominada a diversos premis entre ells quatre nominacions als premis Annie. Si ens endinsem cap a la cultura grega, podríem trobar algunes semblances amb el protagonista de l’Odissea, Ulisses, i Simbad, com per exemple que tots dos estan molt lligats al mar i que durant els seus viatges passen mil i una aventures amb criatures mitològiques i vencen els seus reptes de manera astuta.
L’any 2002 l’estudiant de 2n de batxillerat de l’IES Mediterrània del Masnou Sílvia Serrano Vallbuena va fer un estudi comparant els dos herois, Simbad i Ulisses, i les seves respectives històries, Simbad el Marí i Odissea, arribant a la conclusió que Simbad el Marí, literatura àrab posterior a l’Odissea, rep molta influència de la literatura grega, ja que és la mateixa història explicada en un entorn social diferent més adaptada a la religió i costums àrabs en què els herois s’esforcen per vèncer els obstacles que se’ls hi presenten, les dues obres tenen una intenció semblant, ja que les dues ens volen fer entendre que els déus tenen un gran poder sobre els humans i el seu destí i, per tant, ens mostren en certa manera quin ha de ser el comportament humà.

Què penseu vosaltres sobre les pel·lícules d’animació que fan referència a éssers mitològics? Què sabríeu dir sobre les sirenes? I sobre Eris? Veieu algun altre ésser mitològic al tràiler? Què és una au roc? Sabríeu trobar més semblances amb l’Odissea? Heu vist la pel·lícula? Heu llegit els llibres que he esmentat?…

Clàudia Cazaux Cuberas

2n batx C Grec2

Fairy Tail, un anime ple de referents clàssics!

Publicat el per
1

Fairy Tail és manga d’aventures i acció creat per Hiro Mashima, el qual té una adaptació a anime. El manga va començar a serialitzar-se el 23 d’agost de 2006 a la revista Shonen Magazine de l’editorial Kodansha i actualment hi ha aproximadament un total de 50 volums, amb un total de més de 400 capítols.

En aquesta sèrie, hi podem trobar un munt de referents clàssics i a continuació en trobareu alguns dels que he trobat:

Xènia Serra
2n Batxillerat

Magi: The Labyrinth of Magic

Publicat el per
1

En la segona temporada de l’anime Magi: The Labyrinth of Magic, anomenada Magi: The Kingdom of Magic podem trobar molts referents clàssics, sobretot al voltant de l’Imperi Romà. La història gira entorn de Aladdin, un nen misteriós de 10 anys que porta amb si una flauta, de la qual és capaç d’invocar a un Djinn anomenat Ugo. Aladdin viatja tractant de trobar la seva raó d’existir i per aprendre sobre el món en què viu.

Un dia, coneix un jove anomenat Alibaba que somia amb conquerir un calabós (o laberint). Poc després, es troba amb una esclava anomenada Morgiana. Tots dos s’uneixen a la seva aventura.
Al llarg de la història Aladdin descobreix que és un “Magi”, una mena de mag capaç de reunir el Rukh al seu voltant per al seu propi ús. A més, també descobreix que no és l’únic, havent-hi quatre Magis en total, dels quals coneix Judar un Magi maligne que controla els Rukh foscos i que treballa per a la clandestina organització Al-Thamen.

Amb l’ajuda de Sinbad, el Rei de Síndria, Aladdin i els altres lluitaran contra la malèvola organització i tractaran d’esbrinar els seus foscos motius.

El principal referent clàssic que trobem en aquest anime és l’Imperi Reim. Seguidament us posaré els principals referents clàssics que he trobat en aquest anime:

– Imperi Reim – aquest imperi és considerat “el país més fort i més gran” d’aquest anime. L’imperi Reim és molt similar a l’Imperi Romà dels dos germans llegendaris Ròmul i Rem, però en lloc de Ròmul (qui va fundar Roma), l’Imperi Reim (el qual té com a capital Remano) va ser fundat per Rem, el germà bessó de Ròmul.

Imperi Reim

L’exèrcit que apareix en l’anime també podem veure grans semblances amb l’exèrcit de l’imperi Romà, sobretot l’armadura que portaven.

En la ciutat de Remano podem trobar el monument que mai ha de faltar, un Colosseu, el qual és molt semblant al Colosseu de Roma.

L’emblema de Reim i el de l’Imperi Romà també s’assemblen molt, els quals els dos comparteixen el símbol de la corona de fulles d’olivera.

Emblemes dels imperis

Un dels principals personatges que trobem en aquest anime, s’anomena Titus Alexius, i el nom de Titus podem trobar-li relació amb el dècim emperador de l’Imperi Romà. Actualment, en el manga, Titus Alexius és qui controla l’Imperi de Reim.

– Continent Obscur – El Continent Obscur (Cathargo), en la vida real està basat en la regió de Cartago. Podem trobar vàries semblances entre aquests dos territoris:

  • Cathargo i Cartago són molt similars ja que només canvien l’ordre de les lletres d’enmig.
  • Cathargo està situat al sud de Reim i Cartago es troba al sud de Roma.
  • Els habitants originals de la regió de la vida real de Cartago (i tot el nord d’Àfrica en l’època) eren els berebers, aquests eren considerats com “bàrbars” per els grecs i els romans (Bereber procedeix de l’adaptació àrab barbr del terme grec “βάρβαρος “). En l’anime, els Fanalis es basen en la població Bereber i aquests, com els berebers van ser segrestats i esclavitzats o obligats a convertir-se en soldats. La seva naturalesa “salvatge” s’assembla a la versió grega i romana dels berebers com bàrbars.
Fanalis

Fanalis, els habitants del Continent Obscur

– Rukh: el Rukh el podem relacionar amb la creença que tenien els Pitagòrics i Plató de que el cos és la presó de l’ànima, i que quan mor una persona, l’ànima es pot alliberar i tornar a l’ànima còsmica, que en aquest anime seria el rukh, que és la llar de les ànimes (quan les persones moren, el cos torna a la terra i la ànima torna al rukh).

Rukh

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec

Shingeki no Kyojin

Publicat el per
5

Shingeki no Kyojin (Atac als titans) és una sèrie anime i manga escrita i il·lustrada per Hajime Isayama. La història es desenvolupa en un futur on la humanitat ha estat envaïda per uns éssers als que els anomenen Titans i els únics humans que queden es troben en una ciutat protegida per una immensa muralla de 50 metres dividida en 3 districtes, tres vegades més alta que els titans. 107 anys després de la construcció de la muralla, apareix un tità més alt que la muralla (el tità colossal, que fa 60 metres) i que fa un forat en aquesta permetent que altres titans entrin a la ciutat. Eren Jaeger és un noi que juntament amb la seva germana adoptada Mikasa Ackerman i el seu amic Armin Arlert, viuen de molt a prop l’entrada dels titans a la muralla. Això comporta la mort de moltes persones, incloent-hi la mare d’Eren, fent que Eren i els seus companys s’uneixin a les forces armades per combatre els Titans com a venjança.

Aquesta sèrie la podem relacionar amb la titanomàquia, que és la batalla que va esdevenir entre dues races, els déus i els titans, encara que en aquest cas, la guerra contra els titans és entre humans i titans.

Mireia Gil i Xènia Serra
2n Batxillerat C

Heidi d’Isao Takahata

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: アルプスの少女ハイジ
  • Director: Isao Takahata
  • Any d’estrena: 1974
  • Episodis: 52
  • Repartiment: Sélica Torcal, Marisa Marco, Conchita Núñez, Joaquín Vidriales, Pilar Quintana, Ana María Saizar, Maite Santamarina, Angelina Gatell
  • País d’origen:  Japó
  • Idioma original: japonès
  • Gènere: Drama, Infantil, Animació

 

ARGUMENT

Heidi, una nena de cinc anys i òrfena de pare i mare, és portada per la seva tia Dete a les muntanyes de Suïssa a viure amb el seu avi quan considera que ja ha complit el seu deure. Al principi, el “Vell dels Alps”, com és conegut en el poble, no està molt content per haver de cuidar de la nena. No obstant això, la tendresa de la seva néta fa que a poc a poc vagi canviant de caràcter, no només amb ell sinó amb la resta de la gent també. Heidi ha descobert una vida meravellosa a la muntanya i no se’n vol anar, es fa amiga d’un pastoret anomenat Pedro i junts passen agradables passeigs a les muntanyes amb les cabres. Heidi aviat es guanya l’estima de tots, sobretot l’àvia de Pedro, una velleta dèbil i cega. Malauradament, s’emporten una gran decepció quan Dete torna un dia per emportar-se Heidi amb ella, ja que assegura que ha trobat un treball molt bo a la ciutat de Frankfurt i allí Heidi farà de companya a la filla del senyor Sessemann. A la ciutat, Heidi descobreix que Clara va en cadira de rodes. Té molt bon cor i de seguida es fan amigues. En aquesta nova casa Heidi haurà d’aguantar la senyoreta Rottenmeier, amb qui no tindrà mai bona relació. Quan finalment torna a viure amb el seu avi en els Alps, Heidi rebrà la visita de Clara i la seva àvia. A les muntanyes passarà un miracle que serà una gran alegria per a tothom: per salvar una cabreta la Clara s’aixeca de la cadira de rodes i camina pel seu propi peu.

TRÀILER

CRÍTICA:

En aquest anime japonès podem apreciar un conegut tòpic horacià: el Beatus ille, que apareix als èpodes 2 d’Horaci.

Per començar podem veure com la sèrie mostra les millors qualitats del camp, la pau, la tranquil·litat, el benestar. Heidi arriba a estimar el camp amb el seu avi i no se’n vol anar a la ciutat transitada amb la seva tieta.

Per altra banda, hi ha Clara, la noia que està en cadira de rodes i que no pot caminar. A la ciutat se sent pressionada pels seus familiars que constantment intenten que camini. Un dia, decideix anar al camp amb la Heidi i quan veu que una cabreta s’està a punt de fer mal, s’aixeca de la cadira de rodes sense ajuda de ningú. L’aire del camp fa que la noia s’acabi curant.  En canvi, per la senyoreta Rottenmeier, el camp és un lloc ple d’insectes estranys i de fems d’animals.

Andrea i Irina Balart

2n batx. C