El rei Artur, d’Antoine Fuqua


FITXA TÈCNICA

Nom original: King Arthur

Director i guionistes: Antoine Fuqua, David Franzoni, John Lee Hancock.

Any d’estrena: 2004

Durada: 140 min.

Repartiment: Clive Owen, Keira Knightley, Stephen Dillane, Ray Winstone, Stellan Skarsgård, Ioan Gruffudd, Mads Mikkelsen, Hugh Dancy, Til Schweiger, Joel Edgerton, Charlie Creed-Miles, Ivano Marescotti, Ray Stevenson, Sean Gilder, Ivano Marescotti, Ken Stott, Pat Kinevane

País d’origen: USA

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventures. Drama | Històric. Antiga Roma

 

ARGUMENT

Després de la caiguda de l’Imperi romà, durant l’edat mitjana, un home va emergir per unir les illes britàniques. El seu nom era Artur, l’home que es convertiria en rei.

El jove Artur, fill de pare romà i mare britànica, era un oficial romà en l’extens domini de Bretanya que dirigia una tropa de lleials guerrers de Rússia, apostats en la fortalesa al Mur d’Adrià, al voltant de l’any 400 d.C.

Amb la caiguda de l’Imperi, Roma se separa de Gran Bretanya i abandona la seva població amb la sanguinària invasió dels saxons. Abans que Artur i els seus cavallers siguin llicenciats del servei, se’ls assigna una última missió: rescatar una família noble romana abandonada.

Amb la traïdora missió, ells rescaten una jove britànica torturada per heretgia. Una valenta i bella dona, que es diu Ginebra, ajuda Artur i els seus cavallers a adonar-se que ells són tot el que roman entre els nadius britànics i el genocidi a mans dels saxons. Artur haurà de decidir el seu destí: evacuació i llibertat, o una assegurança suïcidi combatent les legions dels saxons que s’acosten a ells.

Després els guerrers d’Artur es convertirien en els llegendaris Cavallers de la Taula Rodona. Artur va triar una taula rodona per la igualtat que aquesta els proporcionava a tots els homes que seien davant seu. Ja que perquè els homes siguin homes han ser iguals. L’ideal segons el qual els grans guerrers tenen un estatus igual és també una tradició sarmatiana. Que els homes neixen lliures de voluntat era un ideal dels començaments de la Cristiandat a Bretanya, declarada posteriorment per Roma.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

El rei Artur apareix representat a la literatura europea, sobretot anglesa i francesa, com un monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons bastantes fonts, es diu que era el cabdill de Gran Bretanya. Actualment, té un rol cabdal en la mitologia del Regne Unit. Encara es debat si Artur, o un personatge similar que inspirés la llegenda, va existir realment. El que se sap és que no hi va haver cap rei d’Anglaterra que es digués Artur o que adoptés aquest nom. Es creu que té arrels en la mitologia celta o que es va construir aquesta història a partir de fets reals atribuïbles a algun cabdill guerrer bretó.

Va haver una invasió romana de Gran Bretanya (al 43 a.C.) iniciada per Juli Cèsar i finalitzada per Claudi. Va haver, per tant, una adopció del llatí i de la cultura romana, però més tard, al segle IV, els romans van ser expulsats i es va imposar el cristianisme.

, com era representat cabdill de Gran Bretanya, la va defensar en el moment que van començar les invasions dels saxons o bé les invasions de les antigues tribus germàniques a començaments del segle IV.

Aquest segle comença quan acaba l’època clàssica amb la caiguda de l’Imperi Romà i quan comença l’època medieval.

En aquesta pel.lícula, es relaciona el rei Artur amb un antecedent històric, la llegenda va ser una creació del monjo Geoffrey de Monmouth al segle XII. Posteriorment, diversos autors van anar afegint detalls a la història fins arribar a la seva versió més completa, que data del segle XV. Apareix a Historia Regum Britanniae. El llibre mostra les vides dels reis dels bretons cronològicament, començant amb els troians que van escapar de la guerra de Troia i van fundar la nació britànica, i acaba quan els anglosaxons van prendre el control del país al segle VII. Es tracta d’una de les peces centrals de la matèria de Bretanya.

Pensem que aquesta pel·lícula representa molt explícitament i molt bé el context històric que s’estava vivint en el moment.

Uxue Avilés i Laia Sánchez

2n de Batxillerat.

7 comentaris a “El rei Artur, d’Antoine Fuqua

  1. Què té a veure la llegenda anglesa del rei Artur (segle XIII, i no segle VI com heu posat) amb l’imperi romà? Què va passar al final de l’imperi?

    La llegenda anglesa del Rei Artur (segle XIII) es fonamenta en realitat en un cabdill brità del segle V anomenat Artorius en un moment en què Roma és incapaç de mantenir el control de les províncies i, en determinats llocs de l’Imperi, les autoritats són realment els cabdills militars que sotmetien la colònia.

    Heu de consultar, argumentar i enllaçar aquestes pàgines en què es demostra que el rei Artur podria ser Artorius:

    http://austriantimes.at/index.php?id=13686

    http://latunicadeneso.wordpress.com/2009/06/03/lucius-artorius-castus-alias-el-rey-arturo/

    Acabeu de fer la feina! No es pot deixar tot a mitges!

  2. Salve.

    Vaig veure aquesta pel·lícula fa força temps, però tot i així encare la recordo i tenia uns efectes especials molt bons i les escenes de lluita eren força realistes. Responent a la pregunta formulada per la Lida, he buscat informació i he trobat que el personatge real que va originar la llegenda podria haver sigut un militar romà anomenat Lucius Artorius Castus, com bé s’esmenta en el comentari. Va viure en el segle II de la nostra era i va arribar a ser praefectus de la legió VI Victrix i dux en una expedició a Armòrica. Segons Malone, l’antropònim “Artorius” pot haver evolucionat fins a convertir-se en “Arthur”.

    Vale.

  3. Retroenllaç: La veritable importància de l’exèrcit romà | Aracne fila i fila

  4. Salve!

    Vaig veure aquesta pel·lícula fa molt de temps, però era en versió de dibuixos animats i crec que és bastant diferent d’aquesta pel que he vist aquí. Felicitats per l’article, és molt complet!

    Valete 🙂

  5. Salve !

    Personalment, en aquest pel·lícula he vist la millor versió del rei Arthur tant en el cinema com en la televisió. Amb el seu punt d’heroïcitat, de pena, i de valor aconsegueix mantenir-me entretinguda i gaudint d’ella.
    Encara que el tema dels “documents” de llibertat el trobo molt avorrit i repetitiu. I per alguna raó no m’inspira nostàlgia de la vida de Arthur.
    Un article molt ben treballat, felicitats !

    Vale…

  6. Salve!!
    Felicitats per aquest treball! Crec que està molt bé. Encara que no he vist aquesta pel·lícula m’ha agradat el tràiler i personalment, crec que estarà bé.
    Vale!

  7. Salvee

    Felicitats per aquest treball, en la meva opinió està molt ben fet. Encara que el tema dels “documents” de llibertat el trobo molt avorrit i repetitiu. I per alguna raó no m’inspira nostàlgia de la vida de Arthur.

    Valee!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *