Ai las Hipàtia!
Cultura Clàssica 3r, General, Grec 1r, Grec 2n octubre 5th, 2009
Aforismes matemàtics de blocmat
Per culpa de la Margalida, les seves conserves i les lectures dels seus blocs, ha nascut en mi una passió abans desconeguda per Grècia. Ara que està a punt d’estrenar-se Àgora d’Amenábar i que teniu una pila d’apunts i referències a Hipàtia al bloc, i no para de sortir als mitjans de comunicació, he fet per a tots vosaltres aquests versos, ja que la Marga sempre diu que no sap què ha de fer perquè els seus alumnes, és a dir vosaltres, us agradi la poesia i treneu versos. Perdeu la vergonya i tot és començar! Ara bé, potser després no us podreu aturar! Per què no versifiqueu el que penseu de l’aforisme d’Hipàtia, extret de J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas?
HIPÀTIA
Ai las Hipàtia!
Devia ser una tarda fosca, callada.
No vas sentir el pas callat de les ombres?
La remor de la lluita aferrissada
Entre la llei del dogma i la ciència?
Ai las Hipàtia!
Dona de bellesa, astrònoma, matemàtica.
El món de la raó s’acaba i en el nou món,
El que tu representes ni hi té cabuda
Ai las Hipàtia!
El temps corre pels carrers de la ciutat.
La nit arriba, roja, implacable.
El riu espès i compacte de la sang
Arrossega el món clàssic, que mort amb tu
Les veus ronques del fonamentalisme
I la barbàrie, t’esclafen, t’esquincen,
T’han mort, t’han mort.
Ai las Hipàtia!
Pepita Castellví
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
octubre 5th, 2009 at 09:44
Moltes gràcies, Pepita!
Segur que el teu gra de sorra em serà d’un gran ajut en aquesta platja immensa del litoral de les clàssiques.
Per iniciar-te en aquest tipus de poesia, tan diferent a la que conrees, no està gens malament com ja ens vas demostrar a El Fil de les Clàssiques (Somnis i Fem poemes inspirant-nos en la mitologia). Viciar-te en el món hel·lènic, lluny de saber-me greu, em fa ben feliç! Espero amb alegria més contribucions teves i del Joaquim.
octubre 5th, 2009 at 09:57
Hola Pepita, sóc la Teresa, la companya de la Margalida en aquesta aventura del bloc. He seguit les teves col·laboracions a El fil i crec que la Margalida té molta sort d’haver-te encomnat la vena clàssica. Espero que els meus alumnes de l’IES Isaac Albéniz de Badalona també s’engresquin amb la teva crida, ja que estic convençuda que algun/a poeta deu amagar-se entre ells.
Reitero, doncs, l’agraiment de la Margalida i et faig saber que també a Badalona hi haurà jovent seguint els teus versos.
novembre 9th, 2009 at 21:01
Hola!
Bueno..m’he llegit dos cops el poema i no l’acabo de entendre molt be.
Pero crec que parla sobre La guerra, la sang, etc.
Sobre la bellesa de la dona i sobre que el mon s’acaba (el vell mon i el nou mon).
Per cert m’agradaria que fessim una excursio al cine per veure la pal.licula de AGORA!
no la vec, perque estic esperant que anem tots al cine a veure-la:)
novembre 9th, 2009 at 22:01
Alissa, però si ja hi vàrem anar!