Referències gregues i romanes a Joc de Trons

Joc de Trons (en anglès A Game of Thrones) és una de les sèries que més ha estat de moda durant aquests anys. Enguany s’ha estrenat la sisena temporada, una temporada que ha estat molt més exitosa (en part, perquè es va gravar parcialment a Catalunya: diversos carrers del barri antic de Girona i el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar) i ara tots els que som fans de la sèrie esperem amb ànsies la nova temporada (temporada 7) que s’estrenarà el juny del 2017.

La sèrie va començar amb el primer capítol el 17 d’abril de 2011. Està basada en la saga de llibres Cançó de gel i de foc, escrita per George R.R.Martin. Cada temporada consta de 10 capítols, així que de moment hi ha 60 capítols ja que hi ha 6 temporades. Joc de Trons és una sèrie de gènere fantàstic i també és bastant dramàtica.

orden-de-los-libros-juego-de-tronos-e1389290336367

 

ARGUMENT:

És coneguda principalment, per la crueltat que té l’escriptor a l’hora de descriure els personatges i sobretot pel nombre d’escenes violentes que hi ha.

La sèrie parla sobre 7 regnes. La major part de la sèrie té lloc a Ponent, on lidera el rei Robert Baratheon. Daenerys Targaryen és una de les últimes que queden junt amb el seu germà Viserys. Ells dos volen tornar a casa. Són els hereus originals del tron i Robert  va rebatre el tron al seu pare, el rei boig i va matar la majoria de Targaryens, entre ells, els dracs. Després podem veure Invernalia, l’altre gran regne que està al nord. Aquest regne està liderat per Ned Stark i Cathelyn Arryn. Ells tenen 6 fills, un d’ells és bastard i és conegut com Jon Nieve. Jon és un dels principals personatges de la sèrie. Es creu que la família de veritat de Jon no és aquesta i que té uns poders únics. Els stark protegeixen el gran mur dels salvatges. Més tard el protegeixen dels Caminants blancs. Els podem veure en el primer capítol.

Tot comença quan el rei Robert va a Invernalia a demanar ajuda al seu fidel amic Ned Stark per a que sigui la seva mà reial. Li demana aquesta ajuda perquè Jon Arryn acaba de morir, es creu que assassinat. Ned accepta i marxa cap a Ponent. Els Lannister són la casa més rica dels 7 Regnes. Cersei Lannister està casada amb el rei. Ells no són molt amics de ningú, volen tot el poder per a ells. Gràcies als Lannister la guerra dels 7 Regnes comença.

.7reinos

Imatge de previsualització de YouTube

Quina relació creieu que té la muralla que protegeix Ponent dels salvatges amb el mur d’Adrià?

Well, some of it will be revealed later so I won’t talk about that aspect of it, but certainly the Wall comes from Hadrian’s Wall, which I saw while visiting Scotland. I stood on Hadrian’s Wall and tried to imagine what it would be like to be a Roman soldier sent here from Italy or Antioch. To stand here, to gaze off into the distance, not knowing what might emerge from the forest. Of course fantasy is the stuff of bright colors and being larger than real life, so my Wall is bigger and considerably longer and more magical. And, of course, what lies beyond it has to be more than just Scots. George R.R.Martin, 2000

Podeu establir alguna relació entre Daenerys Targaryen i la reina bàrbara Budicca?

Imatge de previsualització de YouTube

Joc de Trons està basada, principalment, en la història d’Anglaterra. Però també hi podem veure altres referències clàssiques i algunes són referents als mites grecs, com hem treballat a El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons, però també a personatges mitològics (quin paral·lelisme podem establir entre Robert Baratheon i Cersei Lannister amb Zeus i Hera? i entre Cersei i Afrodita i Jaime i Ares…? Tyrion i Ulisses? Qui és Eros i Anteros? i Hermes…? Hèrcules? Apol·lo i Cassandra…? i entre Brienne i Briseida i Margaery i Hèlena de Troia? i entre Loras i Renly i Aquil·les i Pàtrocle, respectivament?…) i especialment monstres:

ELS DRACS:

Aquests animals fantàstics tenen un gran protagonisme a la sèrie. Van ser extingits quan Robert Baratheon va conspirar contra el rei Targaryen el boig. Més tard, Daenerys, la seva filla és casada amb el líder dels Dothraki, Khal Drogo. Al casament li regalen 3 ous de drac ja dissecats, però ella té una visió on fa una gran foguera amb ella dins i els 3 ous. Ella acompleix aquesta visió i surt viva de la foguera amb els 3 dracs recent nascuts  ja que els Targaryens de veritat tenen el poder de no cremar-se mai.

Els dracs tenen una gran importància en la mitologia grega. Homer els descriu amb ales i potes ja que el drac és descendent d’una serp mosntruossa.

game_of_thrones_05x09

Drac de la Còlquida:

Era el guardià del velló d’or. Jàson i Medea es van enfrontar a ell. Es deia que el drac mai no dormia així que Medea va fer una poció que el va fer quedar-se hipnotitzat i el va dormir.

Ladó:

Era un drac de 100 caps, guardià del jardí de les Hespèrides el qual va ser assassinat en algunes versions per Atlas i en altres per Hèracles.

GEGANTS:

Els gegants són uns altres personatges que formen part de Joc de Trons. Apareixen com criatures més enllà del mur que formen part de l’excèrcit de Mance Rayder. Aquests acaben unint-se a l’excèrcit de Jon Snow per lluitar contra els Bolton.

A la mitologia grega, els gegants són personatges caracteritzats per la seva gran estatura i per la seva gran força. Hesíode els considerava éssers divins que van sorgir de la sang d’Urà i sent la seva mare Gea.

c5ed89b96b4a09ad_wunwun

EL FOC VALYRI:

 “Foc de drac” en valyriotar a l’aigua. També parlen d’espasses fetes amb valyri. Del que més es parla és que els dracs no poden ser cremats pel foc Valyri ja que estan creats per ell i treuen foc valyri per la boca.maxresdefault

L’imperi Bizantí va utilitzar durant anys una arma similar anomenada foc grec. Era un substància química que cremava fins i tot per sota de l’aigua. Gràcies a aquest foc l’imperi Bizantí va conseguir parar en vàries ocasions l’expansió de l’Islam.

Mireu aquesta escena de la sisena temporada de Joc de Trons i recerqueu les referències clàssiques que s’hi troben:

Imatge de previsualització de YouTube

Rocío Rodríguez

1r Batxillerat Humanístic

Gorgona: La llegenda de Vandorf

La_leyenda_de_Vandorf-341436826-large

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom originalThe Gorgon
  • Director i guionistes: Terence Fisher i John Gilling
  • Any d’estrena: 1964
  • Durada: 83 min.
  • Repartiment: Peter Cushing, Christopher Lee, Richard Pasco, Barbara Shelley, Michael Goodliffe, Patrick Troughton, Jack Watson i Joseph O’Conor.
  • País d’origen: Regne Unit.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Terror i fantàstic.

ARGUMENT

Al poble de Vandorf estan succeint uns insòlits assassinats on els quals les víctimes es converteixen en pedra. Quan la filla de l’amo del bar mor d’aquesta manera, la gent no triga a atribuir els efectes a algun element diabòlic.

TRÀILER

 

CRÍTICA

Molt bona pel·lícula realitzada durant l’esplendor de la “Hammer” i dirigida pel magnífic Terence Fisher amb tota la seva elegància.

Trasllada la mitologia hel·lènica als ambients romàntics típics del terror britànic de l’època, en un notable guió de John Gilling.

Genial com sempre la fotografia i música, però sobretot, la brillant interpretació de Barbara Shelley.

Un clàssic d’una era justament mítica.

 

Bé, ara arriben les clàssiques preguntes! Esteu preparats?:

1- Quin mític monstre surt en escena?

2- Com s’ho feia per convertir en pedra a les seves víctimes?

3-En quines altres pel·lícules el trobem?

Sara Bernad

1r d’Educació Infantil (Grau Superior)

Alien, el vuitè passatger

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

La nau espacial de transport comercial USCSS Nostramo torna a la Terra provinent del planeta fictici Thedus. Els set membres de la seva tripulació estan en un estat de son criogènic. En rebre una transmissió d’origen desconegut, provinent d’un planetoide proper, l’ordinador central de la nau, «Mare», desperta a la tripulació. Al principi creuen que estan en les proximitats de la terra, fins que s’adonen que en realitat es troben en una regió fora del Sistema Solar. El capità Dallas va canviar el rumb de la nau per acudir a una transmissió d’origen desconegut rebuda cada dotze segons, i que Mare identifica com un senyal d’auxili. Dallas assumeix la responsabilitat d’investigar aquesta transmissió i, amb l’ajuda de l’oficial científic Ash, persuadeix la resta de l’equip perquè col·labori. Gràcies a càlculs de trajectòria realitzats per la nau, descobreixen que estan en el sistema extra solar Zeta II Reticuli, en els límits coneguts d’aeronavegació pels humans i amb rumb desconegut. Finalment, el nostramo arriba a la lluna d’un planeta gegant gasós i desconegut. En ell, la tripulació desenganxa el nostramo del remolc i descendeix al planetoide, d’on prové la transmissió; en el seu aterratge, la nau sofreix alguns danys. El capità Dallas, l’oficial executiu Kane i la navegant Lambert surten a la superfície del planetoide a investigar l’origen del senyal, mentre que el sotsoficial Ellen RipleyAsh, i els enginyers Brett i Parker es queden a la nau per fer reparacions.

Dallas, Kane i Lambert descobreixen que el senyal ve d’una nau espacial alienígena encallada des de fa temps. Dins troben les restes fossilitzades d’un gran alienígena assegut a la cadira del pilot, amb un esvoranc en el seu abdomen perforat de dins cap a fora. Mentrestant, Ripley ordena a Mare que realitzi una minuciosa descodificació binària de la transmissió, per la seva correcta reinterpretació i, durant l’activitat, s’adona que és un senyal d’advertència. Dins de la nau abandonada, Kane descobreix una enorme càmera plena de nombrosos ous, un dels quals allibera una criatura que s’adhereix al seu casc, trencant el seu visor i deixant-ho inconscient. Dallas i Lambert el porten al nostramo, on Ash els permet entrar, tot i el protocol de quarantena proposat per Ripley. Un cop a l’interior de la nau, intenten arrencar a la feristela de la cara de Kane, però descobreixen que la seva sang és extremadament corrosiva. Finalment, la criatura es desprèn per si sola i cau morta. Amb la nau reparada, la tripulació desenganxa, acobla el remolc i reprèn el viatge cap a la Terra.

Kane desperta aparentment il·lès, però durant un dinar abans d’entrar en hipersons comença a asfixiar-se convulsament fins que un ésser emergeix violentament del seu pit, matant-ho i ocultant-se en la nau. La tripulació decideix no fer servir armes convencionals, ja que la sang  de la criatura podria corroir el casc de la nau, per això la tripulació intenta capturar al monstre amb sensors de moviment i llançaflames. Brett segueix al gat de la tripulació, «Jones», fins a una sala en la qual troba al monstre ja desenvolupat, que l’ataca abans de desaparèixer pels conductes de ventilació de la nau. Dallas el segueix amb la intenció de forçar a l’alienígena a entrar en una resclosa on pugui ser expulsat a l’espai, però l’ésser li tendeix una emboscada i el mata. Lambert implora a la tripulació restant que escapin en una llançadora, però Ripley, següent al comandament, es nega al·legant que la llançadora no podria donar suport vital a quatre persones. Després d’accedir a l’ordinador de la nau, Ripley descobreix que Ash va rebre ordres de portar la nau fins a la seva corporació propietària amb l’alienígena dins, a costa del que li pogués ocórrer a la tripulació. Ash l’ataca, però Parker intervé i li colpeja amb un extintor el que el decapita i revela a la tripulació que és un androide. Abans de ser incinerat, Ash notifica que els tripulants restants no sobreviuran. Més tard, aquests ideen un pla per activar el sistema d’autodestrucció de la Nostromo i escapar a la llançadora, però Lambert i Parker són assassinats per la criatura mentre van a per els subministraments necessaris per a la fugida.

Ripley inicia la seqüència d’autodestrucció i es dirigeix ​​a la nau amb Jones, però l’Alien bloqueja el seu camí. Sense èxit, el sotsoficial intenta avortar l’autodestrucció, i torna a la comporta de la llançadora. Per a la seu alleugeriment, l’ésser ja no es troba aquí i aquesta aconsegueix escapar en la càpsula abans que la Nostromo exploti. Mentre es prepara per entrar a l’hipersò, Ripley descobreix que el monstre es troba amb ella en la llançadora. Després posar-se un vestit espacial, Ripley despressuritza la nau en obrir l’escotilla amb la intenció d’expulsar al ser a l’espai. Després llança un ganxo contra la criatura, manant fora. El cable del mateix embussa la porta i l’alienígena es manté subjecte a ell tractant d’introduir-se en la nau per un dels motors. Ripley activa el motor i l’impulsor envia a l’alienígena a l’espai, amb el que finalment es desfà del xenomorf. En les escenes finals se la veu entrant en un hipersò juntament amb el gat abans de la seva tornada a la Terra.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Alien va tenir un gran èxit de taquilla i va rebre una gran acollida per la crítica. És una pel·lícula de terror situada en un futur de ciència-ficció molt realista gràcies a les tècniques que utilitzen. Algunes escenes són veritablement tenebres, tenses i angoixants. Aquesta pel·lícula té una relació amb Prometeu  (Προμηθεύς) “el creador de l’home”.

Amb quin ètim grecollatí relacioneu el nom de la pel·lícula? Quins altres referents clàssics hi trobeu? Què n’opineu?

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat Llatí

Magi: The Labyrinth of Magic

En la segona temporada de l’anime Magi: The Labyrinth of Magic, anomenada Magi: The Kingdom of Magic podem trobar molts referents clàssics, sobretot al voltant de l’Imperi Romà. La història gira entorn de Aladdin, un nen misteriós de 10 anys que porta amb si una flauta, de la qual és capaç d’invocar a un Djinn anomenat Ugo. Aladdin viatja tractant de trobar la seva raó d’existir i per aprendre sobre el món en què viu.

Un dia, coneix un jove anomenat Alibaba que somia amb conquerir un calabós (o laberint). Poc després, es troba amb una esclava anomenada Morgiana. Tots dos s’uneixen a la seva aventura.
Al llarg de la història Aladdin descobreix que és un “Magi”, una mena de mag capaç de reunir el Rukh al seu voltant per al seu propi ús. A més, també descobreix que no és l’únic, havent-hi quatre Magis en total, dels quals coneix Judar un Magi maligne que controla els Rukh foscos i que treballa per a la clandestina organització Al-Thamen.

Amb l’ajuda de Sinbad, el Rei de Síndria, Aladdin i els altres lluitaran contra la malèvola organització i tractaran d’esbrinar els seus foscos motius.

El principal referent clàssic que trobem en aquest anime és l’Imperi Reim. Seguidament us posaré els principals referents clàssics que he trobat en aquest anime:

Imperi Reim – aquest imperi és considerat “el país més fort i més gran” d’aquest anime. L’imperi Reim és molt similar a l’Imperi Romà dels dos germans llegendaris Ròmul i Rem, però en lloc de Ròmul (qui va fundar Roma), l’Imperi Reim (el qual té com a capital Remano) va ser fundat per Rem, el germà bessó de Ròmul.

Imperi Reim

L’exèrcit que apareix en l’anime també podem veure grans semblances amb l’exèrcit de l’imperi Romà, sobretot l’armadura que portaven.

En la ciutat de Remano podem trobar el monument que mai ha de faltar, un Colosseu, el qual és molt semblant al Colosseu de Roma.

L’emblema de Reim i el de l’Imperi Romà també s’assemblen molt, els quals els dos comparteixen el símbol de la corona de fulles d’olivera.

Emblemes dels imperis

Un dels principals personatges que trobem en aquest anime, s’anomena Titus Alexius, i el nom de Titus podem trobar-li relació amb el dècim emperador de l’Imperi Romà. Actualment, en el manga, Titus Alexius és qui controla l’Imperi de Reim.

Continent Obscur – El Continent Obscur (Cathargo), en la vida real està basat en la regió de Cartago. Podem trobar vàries semblances entre aquests dos territoris:

  • Cathargo i Cartago són molt similars ja que només canvien l’ordre de les lletres d’enmig.
  • Cathargo està situat al sud de Reim i Cartago es troba al sud de Roma.
  • Els habitants originals de la regió de la vida real de Cartago (i tot el nord d’Àfrica en l’època) eren els berebers, aquests eren considerats com “bàrbars” per els grecs i els romans (Bereber procedeix de l’adaptació àrab barbr del terme grec “βάρβαρος “). En l’anime, els Fanalis es basen en la població Bereber i aquests, com els berebers van ser segrestats i esclavitzats o obligats a convertir-se en soldats. La seva naturalesa “salvatge” s’assembla a la versió grega i romana dels berebers com bàrbars.
Fanalis

Fanalis, els habitants del Continent Obscur

Rukh: el Rukh el podem relacionar amb la creença que tenien els Pitagòrics i Plató de que el cos és la presó de l’ànima, i que quan mor una persona, l’ànima es pot alliberar i tornar a l’ànima còsmica, que en aquest anime seria el rukh, que és la llar de les ànimes (quan les persones moren, el cos torna a la terra i la ànima torna al rukh).

Rukh

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec

Shingeki no Kyojin

Shingeki no Kyojin (Atac als titans) és una sèrie anime i manga escrita i il·lustrada per Hajime Isayama. La història es desenvolupa en un futur on la humanitat ha estat envaïda per uns éssers als que els anomenen Titans i els únics humans que queden es troben en una ciutat protegida per una immensa muralla de 50 metres dividida en 3 districtes, tres vegades més alta que els titans. 107 anys després de la construcció de la muralla, apareix un tità més alt que la muralla (el tità colossal, que fa 60 metres) i que fa un forat en aquesta permetent que altres titans entrin a la ciutat. Eren Jaeger és un noi que juntament amb la seva germana adoptada Mikasa Ackerman i el seu amic Armin Arlert, viuen de molt a prop l’entrada dels titans a la muralla. Això comporta la mort de moltes persones, incloent-hi la mare d’Eren, fent que Eren i els seus companys s’uneixin a les forces armades per combatre els Titans com a venjança.

Aquesta sèrie la podem relacionar amb la titanomàquia, que és la batalla que va esdevenir entre dues races, els déus i els titans, encara que en aquest cas, la guerra contra els titans és entre humans i titans.

Mireia Gil i Xènia Serra
2n Batxillerat C

Saint Seiya Omega

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Saint Seiya Omega

Directors: Morio Hatano i Tatsuya Naganime

Guionistes: Reiko Yoshida i Yoshimmi Narita

Música: Toshihiko Sahashi

Any d’estrena: 2012

Durada: 23 minuts (aproximadament)

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Fantasía

ARGUMENT:

La sèrie se centra en la història d’un grup de joves guerrers denominats “sants” o “cavallers”. El protagonista d’aquesta història és el guerrer Koga (Cavaller que porta l’armadura de Pegàs). Aquests guerrers lluiten al costat de la deessa grega Atena, que està reencarnada en una humana amb el nom de Saori. Per tal de protegir la humanitat de les forces del mal que volen dominar la Terra, aquests guerrers tenen batalles molt intenses. Per a les seves batalles, cada sant utilitza la seva energia interior lligada a l’univers, el que anomenen “cosmos”, les seves tècniques especials de lluita, i les seves armadures, totes inspirades en les constel·lacions, les quals els representen com cavallers o Sants d’Atena i els protegeixen en els combats.

La història comença quan Mart, el Déu del Foc i la guerra, descendeix a la Terra amb la intenció d’instaurar un nou ordre i governar així el planeta. En aquell moment Atena i el nen Kōga estan en perill. El Cavaller Llegendari Seiya apareix per lluitar i aconsegueix salvar la deessa i el nen. Kōga és un nen que està criant Saori, però ell no sap que ella és la Deessa Atena. Ell només descobreix que Saori és Atena tretze anys després, quan ella desapareix a causa de Mart que ha tornat, després d’haver-se recuperat totalment de les lesions causades per la lluita contra Seiya.

Aquest anime és un spin-off inspirat en el clàssic manga i anime Saint Seiya, el qual va ser creat, escrit i il·lustrat per l’autor japonès Masami Kurumada. Cronològicament la història de la sèrie, està situada tretze anys després dels esdeveniments narrats al final de la sèrie original, en la qual el guerrer Seiya era el protagonista.

CRÍTICA:

A inicis del 2012, s’havien realitzat molts rumors a internet sobre la producció d’un nou anime relacionat amb Saint Seiya. Això es va mantenir com especulació fins a mitjans de febrer quan Toei Animation, l’estudi que produeix l’anime, va comunicar de manera oficial, la creació d’aquesta sèrie, la qual portaria el títol de la sèrie original més el sufix Omega representat en el signe grec Ω.

Els fans del Saint Seiya original van reaccionar de forma moderada, ja que no volien fer-se il·lusions quan potser la nova història els defraudaria. I efectivament una vegada emesa la sèrie hi va haver dos tipus de reaccions:                                                                 – Un grup de fans van reaccionar positivament a l’emissió del primer capítol de Saint Seiya, ja que els agradava tenir aquella sensació de retorn a la infancia, i creien que la història no estava malament del tot.                                                                                         – Els altres seguidors de la sèrie original creien que era quasi una falta de respecte la creació d’aquesta nova història, perquè creien que l’anime no tenia suficient qualitat per a igualar al seu precedent. A més, creien que la història i els diàlegs eren una mica infantils.

I en aquest últim punt crec que no els hi falta raó, perquè suposo que tant la productora com la cadena que emet la sèrie han intentat fidelitzar persones amb menys edat per poder tenir una audiència més àmplia i variada.

Parlant de la sèrie en si hi ha un aspecte molt curiós i són els atacs. Cada atac d’element del cosmos pot tenir un avantatge contra un altre element del cosmos segons les seves qualitats naturals, encara que si el cosmos d’un guerrer és més poderós que el cosmos de l’altre guerrer aquest avantatge s’anul·la gràcies al nivell de cosmos. Els elements esmentats en la sèrie són: foc, vent, tro, terra, aigua, foscor i la llum. Cadascun d’ells té les seves qualitats i els seus punts forts i febles. L’element de la llum és el més fort amb diferència, ja que no posseeix cap desavantatge davant altres atacs d’elements, però és el més difícil de trobar-se en algun sant.

Canviant de tema un altre cop, a Amèrica del Sud hi va haver una polèmica molt gran perquè la televisió que va comprar els drets per emtre allà aquest anime no va posar als dobladors de l’anterior sèrie, els de tota la vida. Aquests dobladors no treballaven perquè el pressupost pel doblatge era molt baix. Però després d’una queixa massiva per part dels seguidors de la sèrie la cadena va ampliar el pressupost i varen arribar a un acord amb els dobladors.

Finalment, dir que Namco Bandai Games va anunciar a finals de març de 2012 que Saint Seiya Omega seria adaptada per a un videojoc i a la tardor del 2012 va sortir a la venda al Japó.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Peabody i Sherman a la Guerra de Troia

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: “Mr. Peabody and Sherman”
  • Director i guionistes: Rob Minkoff
  • Any d’estrena: 2014
  • Durada:93 minuts
  • Repartiment: Max Charles, Ty Burrell, Ariel Winter, Stephen Tobolowsky
  • País d’origen: Estats Units
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Comèdia d’aventures

ARGUMENT

 El gos més conegut del món, un tità dels negocis, inventor, premi nobel, medallista olímpic, un geni…, el Sr. Peabody, i el seu fill trapella Sherman amb la seva màquina del temps -el Vueltatrás en castellà- s’embarquen en l’aventura més estrambòtica mai vista i coneixen, entre d’altres, Maria Antonieta durant la revolució francesa.

 Tanmateix, Sherman vol impressionar la seva amiga Penny i li mostra la màquina. Sense voler acaben creant un forat a l’univers, tot provocant el caos en els esdeveniments cabdals de la història entre els quals hi ha l’antic Egipte, la guerra de Troia i el cavall de fusta… Coneixen personatges famosos com Van Gogh, Einstein, Lincoln i Shakespeare. Abans que passat, present i futur quedin tocats, el Sr. Peabody hi ha de posar solució i ha d’asumir un gran repte: el de ser pare. Acabaran deixant junts petjada en la història.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

Les aventures de Peabody i Sherman és una comèdia d’aventures que combina ciència ficció, viatge en el temps, personatges excèntrics, referents mitològics de la guerra de Troia i un diàleg intel·ligent, enllaçats amb la relació estranya d’un gos i el seu fill, un nen.

Si l’aneu a veure, ja ens explicareu què us ha semblat i quins personatges i esdeveniments de la història de l’antiguitat clàssica hi surten. Com? Per què?

Creieu que els infants poden, a més de passar-s’ho d’allò més bé, aprendre història i mitologia amb Les aventures de Peabody i Sherman?…

Dins del cavall de fusta, coneixen Agamèmnon, Menelau, Ulisses i els guerrers grecs!

Per cert qui creieu qui són? Fàcil!

Èria
2n ESO

One Piece

One Piece és un manga i anime creat per Eiichiro Oda durant el 1997, encara que en anys anteriors ja va fer un seguit de one-shots, el primer, Monsters va ser escrit en 1994 i canònicament, forma part de la història de One Piece, però això no es va revelar fins la Saga de Thriller Barck.

Eiichiro Oda Després d’aquest one-shot, Oda va crear dos one-shots més basats en els seus interessos de la seva infància i adolescència, ja que de petit, va començar a fer esbossos d’idees sobre un manga sobre pirates. En el 1996, Eiichiro Oda va publicar els dos one-shots Romance Dawn (que era el més pròxim al que ell va imaginar en el seu passat) i Romance Dawn: El començament d’una aventura (la segona part del primer one-shot).
Aquest últim one-shot que va publicar, es va convertir en el primer capítol del manga de One Piece, on apareix la història del perquè en Monkey D. Luffy (protagonista de la història) es va voler convertir en pirata i arribar a la meta de ser el Rei dels Pirates. El primer one-shot, també es va fer un especial en anime però amb petits canvis en la història.

Romance Dawn

Finalment, després d’aquests dos one-shots, Eiichiro Oda va decidir cerar el manga de One Piece, que va sobre la història d’un noi anomenat Monkey D. Luffy, qui es va inspirar en Shanks, un pirata. Al començament de la sèrie, 24 anys abans de la història actual, l’any 1500 un pirata anomenat Gol D. Roger, conegut com el Rei dels Pirates, va ser executat, però abans de morir, va explicar a la multitud que el seu tresor, el “One Piece“, estaba amagat en alguna illa del Grand Line. La seva mort va desencadenar el que seria la Gran era dels pirates, pirates innombrables es van disposar a buscar el seu tresor. Luffy es converteix en un d’ells, desitjant ser el pròxim Rei dels Pirates i es disposa a reunir companys de tripulació i començar les seves aventures.

One Piece

Imatge de previsualització de YouTube

En aquest famós manga i anime podem trobar un munt de referents a històries i personatges tant reals com ficticis, que segurament molts d’ells us sonaran d’alguna nove·la o pel·lícula, fins i tot, trobem una gran quantitat de personatges mitològics, com per exemple sirenes, el gos cerber, gegants,etc. (One Piece, un anime ple de mitologia). Segurament, Eiichiro Oda deu d’estar molt ben informat sobre la mitologia de grega i romana per arribar a afegir tants personatges, a més a més de que també deu de ser un fanàtic d’això.

Coneixeu aquest anime? Coneixeu algun altre anime on apareixin referents mitològics? Què us sembla l’aportació que ens dona Oda sobre tots aquests referents que hi ha?

Xènia Serra
2n Batx. Llatí i Grec