Ben-Hur, de Timur Bekmambetov (2016)

Ben-HurFITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Judah Ben-Hur (Jack Huston) és un noble de Jerusalem que té idees oposades a les dels romans. En un temps en què  l’Imperi romà és amo i senyor del món conegut, i governa amb mà de ferro els seus vasts territoris, aquestes diferències polítiques del jove Judah van a tenir les seves conseqüències. Així, Ben-Hur serà falsament acusat de traïció per negar-se a delatar les persones que es consideren enemics de l’estat. A més, el responsable d’aquesta infàmia és el seu millor amic de la infància, Messala (Toby Kebbell), un tribú de l’exèrcit romà. I és que, amb els anys, l’amistat que mantenia amb ell el noble jueu es va acabar convertint en una terrible rivalitat.

Desposseït del seu títol, separat de la seva família i d’Esther, la dona a la que estima (Nazanin Boniadi), Ben-Hur haurà de viure com un esclau, aïllat durant molt de temps en un vaixell. Després de sobreviure diversos anys en el mar, Judah torna a la seva terra. Serà llavors quan decideixi buscar venjança i reclamar el que li pertany. En el seu ferotge intent per guanyar la seva llibertat, i per venjar-se del seu antic amic de la infantesa, acabarà a la sorra del circ, competint en les carreres de quadrigues.

TRÀILER

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula, dirigida per Timur Bekmambetov, és una nova versió de la pel·lícula de 1959, que alhora era un remake de Ben-Hur  de Fred Niblo de 1925 i al seu torn adapta la famosa novel·la homònima de Lewis Wallace el 1880.

Si un no en sap res, aquesta pel·lícula planteja una història molt interessant i et deixa amb molta intriga durant tota l’estona, ja que al final és quan s’aconsegueix la victòria; i en tot moment no saps què passarà. La pel·lícula et va deixant poc a poc escenes que fan que et fiquis en el drama, el qual és directe i concret. Les escenes d’acció són fantàstiques, els efectes especials també i els monuments que surten són meravellosos. Crec que s’ha sabut adaptar molt bé als nostres temps, tot i qui ha que li retreu que també ho hagués pogut fer amb els falsos dilemes morals. Què en destaqueu els errors o els encerts?

Si heu llegit la novel·la o heu vist  les versions anteriors, sobretot la mítica de William Wyler,  segurament la cosa canvia. Quina versió us agrada més?

Aparte de la duración, más ajustada, de una hora menos, el guion de Keith R. Clarke y John Ridley, el diseño de producción y la dirección de Bekmambetov abogan por una imagen hiperrealista en los escenarios y las salvajes batallas (Judea, la guerra de los romanos contra los germanos), un toque más político (el movimiento revolucionario de los zelotes, defensores de su tierra frente al invasor, Roma, adquiere un novedoso protagonismo, lo que puede dar pie a numerosos paralelismos con el conflicto actual en la misma tierra, aunque con distintos protagonistas), y una rebaja en las dosis de melodrama. La de Wyler era una película de aventuras con un esencial toque melodramático que desembocaba en una parábola bíblica, y la de Bekmambetov es una película casi bélica, asentada de nuevo en un conflicto entre hermanos que trasciende la individualidad para alcanzar a la colectividad, y que rebaja un tanto el elemento milagroso encarnado por Jesucristo, en beneficio de su mensaje moral (¡y político!).

Wyler era un director especializado en dramas, comedias y melodramas que, con su mayúsculo conocimiento del cine, también se supo mover en el espectacular territorio de la acción. Bekmambetov es un especialista de la tralla, que se mueve a la perfección en secuencias tan espectaculares como las de la batalla de barcos y la carrera de cuadrigas. Ni mejores ni peores; distintas, de otra época del cine. El personaje de Arrio (casi) desaparece, Ilderín toma el papel de segundo padre y, en el último minuto, se les va la pinza con una canción a trasmano. Pero este Ben-Hur nada tiene de fracasado.

Rumores y certezas de un mito, crítica de Javier Ocaña, El País 1 de setembre de 2016

El primer dia de la cinquena temporada del programa despertador d’iCat “Els experts”. “Les pel·lícules de romans són gais?” és el primer clixé que s’encarrega de desmuntar el cinèfil Joan Pons partint de l’estrena  de Ben-hur. I vosaltres, què en penseu de les pel·lícules de romans? i de Ben-hur?

Si voleu saber secrets del rodatge de Ben-Hur no us perdeu aquest documental de rtve:

Valentina Restrepo

1r Batxillerat Humanístic

Ben Hur, de Steve Shill

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Ben Hur

Directors: Steve Shill

Guionista: Alan Sharp

Director artístic: Benjamín Fernández

Any d’estrena: 2010

Durada: 90 min.

Repartiment: Joseph Morgan, Stephen Campbell Moore, Emily Van Camp, Kristin Kreuk, Ray Winstone, Ben Cross, Simón Andreu, Hugh Bonneville, Alex Kingston, Lucía Jiménez, Miguel Ángel Muñoz, Kris Holden-Ried.

País d’origen: Estats Units, Regne Unit, Espanya, Canadà, Alemanya, Marroc

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Judah Ben Hur i Messala són dos grans amics que creixen com germans en el Jerusalem ocupat per l’Imperi Romà. Messala és apartat de la família Hur, quan el seu pare, un senador romà al qual mai no va conèixer, el reclama a Roma. Anys més tard, Messala torna a Jerusalem al comandament d’una guarnició. Ben Hur s’ha convertit en un pròsper comerciant i està promès amb Esther, la filla del seu fidel esclau, Simònides. Durant la visita de Ponç Pilat, prefecte de la Província de Judea, a Jerusalem es produeix una revolta en la qual els romans culpen la família Hur. Messala, per donar exemple, condemna Ben Hur a galeres i la mare i germana a la presó, on troben una mort segura.

Durant els tres anys que Ben Hur passa com a esclau a galeres, la seva set de venjança creix diàriament. Després d’una dramàtica batalla naval en què la seva nau s’acaba enfonsant, Ben Hur salva la vida al comandant romà, Arrius. Com a mostra d’agraïment, Arrius es porta a Ben Hur a Roma i l’adopta formalment com a fill. En morir el seu pare adoptiu, Ben Hur hereta tant la seva fortuna com el seu nom. Com un home nou torna a Jerusalem, on sap que Messala s’està entrenant per als jocs.

Ben Hur es retroba amb Esther, però l’obsessió de venjança cap a Messala els manté separats. L’oportunitat perfecta pel combat a vida o mort entre Ben Hur i Messala sorgeix en la forma d’una carrera de quàdrigues. Esther no vol que Ben Hur participi en la competició; està desesperada perquè ha descobert que la mare i la germana de Ben Hur segueixen vives i potser ell no sobrevisqui per saber-ho.

En un final tens i emocionant, Ben Hur i Messala s’enfronten en la carrera. Els altres cauen abatuts per la duresa de la competició mentre la violència s’apodera dels dos homes que van ser amics. Els trucs bruts de Messala es tornen contra ell i al final resulta ferit de mort. Ben Hur aconsegueix la victòria, però no està en pau amb si mateix. Necessitarà reunir-se de nou amb la seva mare i la seva germana i tenir una trobada reveladora amb Jesús de Natzaret per adonar-se que ha de treure els sentiments d’odi i de venjança del seu cor. Finalment, on Messala descansa, els dos amics finalment fan les paus i Ben Hur s’obre així camí cap a la felicitat amb Esther.

TRÀILER:
[youtube width=”500″ height=”400″]https://www.youtube.com/watch?v=k402ieA2GlI[/youtube]

CRÍTICA:

Aquesta adaptació de Ben-Hur a la televisió compte amb 2 capítols de 90 minuts cadascun, és a dir, la mini-sèrie sencera té una durada d’unes 3 hores.

El projecte es finança i distribueix per Alchemy Television Group i és una coproducció de Drimtim Entertainment d’Espanya. La pel·lícula per a televisió es produeix amb la participació d’Antena 3 a Espanya, Pro Seiben a Alemanya, ABC Network als EUA i CBC al Canadà. Els productors executius són Manuel Corbi, Michael Prupas, Frank Konigsberg, Dirk Beinhold i David Wyler, el fill de William Wyler, persona que va dirigir la pel·lícula de Ben-Hur que es va estrenar el 1959, sent una de les pel·lícules amb més Oscars de la història, concretament 11.

El cost d’aquesta producció ha estat bastant elevat, ja que s’han deixat uns 20 milions d’euros en fer que aquesta nova adaptació arribés a les pantalles del televisor de casa.

A la pel·lícula es reprodueix una vila romana, un mercat, la casa de Ben-Hur o les famoses galeres. La pel·lícula compta amb 8.500 extres, escenaris naturals i espectaculars decorats. Ben-Hur ha estat filmada al Marroc, més concretament a Ouarzazate. Per exemple, es va filmar el rodatge de la famosa carrera de carros en un oasi del desert marroquí, on milers de persones es van concentrar en el vessant per admirar com els cavalls i els carros competien en una frenètica i perillosa batalla.

La cadena espanyola va emetre els dos capítols seguits, en el mateix dia. El resultat que va obtenir la cadena va ser decebedor, amb un 9,3% de share i 1.011.000 d’espectadors.

Personalment penso que la història i l’actuació dels actors és molt bona, però que possiblement s’ha obtingut un mal resultat a Espanya per culpa d’una dolenta planificació i estratègia, ja que en altres països on s’ha visualitzat ha obtingut millors resultats que aquí.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Ben-Hur, de William Wyler

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Ben-Hur una historia de Cristo.
  • Director: William Wyler.
  • Guionistes: Karl Tunberg, Maxwell Anderson, Christopher Fry i Gore Vidal
  • Any d’estrena: 1959.
  • Durada: 212 minuts.
  • Repartiment: Charlton Heston, Jack Hawkins, Stephen Boyd, Haya Harareet, Sam Jaffe, Hugh Griffith i Finlay Currie.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: acció, aventures, drama, històric i romàntic.

 

ARGUMENT

La història es desenvolupa a la província de Judea,  l’any 30. L’imperi romà és l’amo i senyor de la majoria de poblacions descobertes al món, d’entre elles Judea, a la qual els romans governaven amb duresa. Els habitants esperen amb ànsia l’arribada d’un nou Messies que alliberarà el poble jueu dels romans.

El nostre protagonista és Judà Ben-Hur (Charlton Heston), un príncep ric que comercia amb espècies d’Orient a Roma, un home respectat i creient. La situació és tèrbola i es preveu un aixecament violent contra el poder romà, els romans respondran a aquesta amenaça enviant dues legions dirigides pel cap militar Messala (Stephen Boyd), vell amic de l’infància d’en Ben-Hur.

En Judá Ben-Hur veu a Messala com un amic i una possibilitat de canvi pel seu poble, una espurna d’esperança per l’enteniment, el raonament i el respecte. Però per altra banda Messala veu el seu vell amic com l’home que assenyalarà els enemics jueus de Roma per la seva amistat passada. No obstant, Ben-Hur s’hi nega i Messala entrat en còlera, trenca la relació.

Ben-Hur haurà d’anar en compte d’ara en endavant, ja que ha donat una negativa a algú important que li pot portar molts problemes. Però li vindrà un cop de mala sort; la seva única germana, Tirzah, es recolza al llindar del terrat de casa seva i una teula es desprèn mentre passava la comitiva que duia el governador, provocant que rebin un cop ell i el seu cavall. Aquest accidental incident fa que Ben-Hur, la seva germana i la seva mare acabin presoners a causa de que el seu teòric amic Messalla l’acusa d’atemptar contra el nou governador de Judea, Valeri Grato. Judá és enviat al port de Tir, sense cap mena de judici, com a galiot en una galera. Ben-Hur jura venjar-se de Messala encara que li dugui tota la vida aconseguir-ho.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Ql0c4JD-93c[/youtube]

És una petita introducció a la pel·lícula, no he posat el tràiler original ja que se sentia malament.

CRÍTICA

És difícil escriure sobre una pel·lícula que quasi tothom ha vist i que sempre ha comptat amb el recolzament del públic, així s’entén que s’hagi reproduït nombroses vegades a la gran pantalla i passat que passi per la petita en nombroses ocasions, sobretot en dates tan senyalades com ara Nadal o Setmana Santa, dates molt apropiades per veure-la donat el seu contingut.

Ben-Hur és colossal en tots els sentits de la paraula i el fet de que es segueixi parlant d’ella no és tant sols per les escenes espectaculars, com ara la carrera de quadrigues que desprès de 60 anys encara deixa amb la boca oberta sinó perquè tot el conjunt té una perícia vital i una complexitat expositiva que la situen a primera línia de les produccions cinematogràfiques.

La pel·lícula aconsegueix aplegar dos dels grans mèrits del cinema mundial: entreteniment i qualitat cinematogràfica i ho presenta amb tot el sentit de l’espectacle possible. A més a més, la pel·lícula enfronta l’heroi amb les seves pors i el seu patiment i això ho acompanya amb detalls magistrals al llarg de tot el relat. També suma un missatge religiós gens ocult que no distreu i que enllaça perfectament amb la història.

Ben-Hur va guanyar onze Oscars, s’entén el perquè, ja que l’espectacle magnífic. A més va establir un precedent en quant als gallardons que li van ser atorgats, que no va ser revocat fins als anys 90 en què Titànic els va igualar. A dia d’avui segueix vigent encara que també igualat per la pel·lícula El senyor dels anells: El retorn del Rey.

Per finalitzar es podria dir que la pel·lícula es pràcticament perfecta.


Segur que heu vist alguna vegada aquesta pel·lícula, què us sembla? La pel·lícula es troba totalment submergida en l’època romana.

  • Quina altra carrera immortalitzada pel cinema podríem relacionar amb la cursa de quadrigues de Ben-Hur, quines semblances i quines diferències hi aprecieu?

Núria Yela
2n de Batxillerat Llatí i Grec