Referents clàssics a Merlí

Després de molt de temps, tornem a parlar de la nostra estimada sèrie de televisió Merlí.

A l’article del dia del docent la Mariona va parlar de com en Merlí explica el mite de la caverna a l’Ivan, però creiem que encara es poden explicar més referents clàssics d’aquesta sèrie de TV3.

Comencem amb el primer capítol, Els peripatètics, capítol on es presenta el personatge de Merlí i aquesta classe, explica què és la filosofia, perquè és important i explicar què eren els peripatètics, filòsofs que caminaven mentre pensaven. En aquest capítol en Merlí coneix l’Ivan Blasco, un jove que pateix agorafòbia i per culpa d’aquesta malaltia ha deixat d’assistir a classe.

Continuem amb el capítol número 2 que parla sobre Plató, en aquest capítol en Merlí pregunta als seus alumnes què és per ells l’amor platònic, la idea que tenen els alumnes dista molt del que deia Plató. I com s’acosta el certamen literari en Merlí proposa a la seva classe fer un poema eròtic i la idea principal és el famós cavall de Troia, que representa la dona i la ciutat, l’home.

Passem al capítol 4, i comencem a parlar sobre Aristòtil, en Merlí diu a en Joan, que la felicitat no és un estat és una activitat i només al final de la vida ho saps. Sí, parlem sobre εὐδαιμονία (felicitat), els alumnes de filosofia, donen les seves idees sobre què és realment ser feliç, molts diuen que la felicitat són els amics i altres que són els diners.

1024x450-Professional

Capítol 5, Sòcrates parla sobre la seva vida, sobre com podia haver-se salvat de la seva condemna de mort, i de com es va negar, de com va retirar les seves paraules, de com va ser acusat de canviar les idees dels joves, quan ell només va demanar que dubtessin, de com va sorgir la seva famosa frase ” només sé que no sé res”, de la desconfiança. Merlí, explica a l’Ivan de com Sòcrates es passejava tot el dia per l’àgora. A classe parlen de la maièutica, el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica. I per últim, la referència a en Joan com un heroi grec i en Merlí li diu ”Per tu sacrificaria 10 bous i organitzaria uns jocs olímpics per tota la polis”, una clara referència a l’hecatombe o sacrifici de cent bous i als jocs olímpics, nascuts a Grècia.

Passem a la recta final, capítol 9, amb Epicur, el filosòf de l’hedonisme i la seva recerca de l’ataràxia.

Capítol 10 Els escèptics, els filòsofs que mai no s’implicaven a la realitat. En Gerard fa servir el terme ἐποχή epokhé per acceptar la relació de la seva mare i en Merlí.

Capítol 11, tracta sobre els sofistes, els professionals de la paraula. Gràcies això en Merlí convenç la mare de la Berta perquè canvi de batxillerat. Parla sobre Protàgoras, el primer sofista a vendre les seves habilitats. També convenç en Pol perquè li faci classes particulars a l’Ivan.

Aquest penúltim capítol va sobre Hume, aquest filosòf no està relacionat amb l’antiga Grècia però parla sobre la filantropia, paraula que prové del grec φίλος i ἂνθρωπος. En Merlí diu a en Joan el que ell anomena una pedanteria en llatí, post hoc ergo propter hoc, i vol dir que una cosa vingui d’un altre no vol dir que necessàriament sigui conseqüència de la primera, pels seus problemes amb el seu pare.

Captura

I per a l‘últim capítol, us deixem una foto i us recomanem que veieu la sèrie perquè val molt la pena, tot i que sigui de ficció ens transmet coneixement, i ara estem a l’espera de la segona temporada que també ens agradarà i, amb sèries com aquesta o amb música, aprenem a estimar més la Filosofia i alhora hi trobem molts referents clàssics!

Eloi Salat i Mariona Cava, alumnes de clàssiques de 1r de Batxillerat

Helena de Troya, de J.K.Harrison (2003)

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Mini sèrie de TV de 2 episodis.  Encara que Hèlena està casada amb Menelau, rei de Esparta, Hèlena s’enamora bojament de Paris, un ben plantat príncep troià. Els amants fugen junts a Troia, on el pare de Paris, el rei Príam, els ofereix aixopluc. Agamènon decidit a recuperar Hèlena, el despietat germà de Menelau, condueix els exèrcits de tot Grècia fins a les costes de la ciutat fortificada.

TRÀILER

CRÍTICA

Producció per a TV (amb un pressupost limitat), dividida en dues parts, però que constitueixen un sol film. Té una interessant narració i la posada en escena del discurs que pot observar-se des de una lectura profunda: l’amor, l’odi, la ira, la venjança, l’orgull, l’ambició i la lluita pel domini geogràfic i comercial de Troia. Molt bona ambientació, amb uns escenaris reals, ben colorits i destaca l’harmonia amb el relat històric sobre el qual es basa la pel·lícula.

Hi ha pocs efectes especials, encara que la bona vestimenta dels personatges ho compensa. L’actuació és on el film balla, en les escenes de lluita és nota moltíssim les coreografies encorsetades, les expressions i els gestos resulten una mica absurds, per part d’alguns actors, aquests mateixos són incapaços de donar vida i caràcter als seus personatges mitològics, tota una llàstima tenint en compte la qualitat  de l’obra  des de un punt de vista artístic i històric.

  • Com es desencadena la guerra de Troia?
  • Agamèmnon, vol defensar l’honor del seu germà o té altres intencions?
  • Per què col·locaven els grecs, dues monedes sobre els ulls dels cadàvers? Ho feien així?
  • Per què decideix Aquil·les participar en la guerra?
  • Responeu des del vostre punt de vista, qui és el personatge més interessant de la pel·lícula?
  • És Hèlena pacifista?

Alexia Álvarez Pàmies

1t Batxillerat Grec

L’Odissea d’Andrei Konchalovsky (1997)

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Mini sèrie de TV. 2 episodis. Ulisses és el rei d’Ítaca. Comparteix el tron amb Penèlope, la seva dolça i bonica esposa, amb la que té un fill, Telèmac. La campanya militar contra Troia requereix la presència d’ Ulisses, amb la qual cosa, ha de deixar la seva família i la seva pàtria. Durant la guerra, idearà el llegendari cavall de fusta, amb el que aconseguirà enganyar els seus enemics i posar fi a la guerra. Però comet un greu error: portat per l’eufòria i l’alcohol, blasfema innocentment contra els déus. Posidó, greument ofès, decideix posar sobre Ulisses i els seus homes una terrible maledicció: mai més no podran tornar a les seves terres fins que comprenguin que no poden enfrontar-se a les seves divinitats. A partir d’ara, hauran de superar una sèrie de perilloses proves que convertiran el seu viatge de tornada en una increïble aventura. Així, doncs, Ulisses rebrà una gran lliçó: aprendrà quina és la diferencia entre l’astúcia i la saviesa i que la felicitat, precisament, resideix en aquesta última.

TRÀILER

CRÍTICA

El millor de la pel·lícula és que tot  i les tres hores de duració és bastant fidedigna a l’obra de Homer. En aquest film, hi tenen cabuda pràcticament totes les situacions que transcorren  en l’obra sobre la tornada d’Ulisses a la seva estimada Ítaca, i els impediments en el seu camí de retorn. El que falla, què és? Doncs, per començar l’ elecció de l’actor que encarna l’heroi protagonista, Armand Assante, és molt poc encertat ( excepte Eric Roberts, que fa de pretendent de Penèlope, no hi ha res més rescatable en aquest aspecte) no considero que li doni la suficient personalitat al seu personatge, resultant en ocasions totalment buit i això que és la peça fonamental de l’obra.

L’escenografia és bastant dolenta, ja que la pel·lícula no és tan vella, podrien haver posat molt més cura en el que són els efectes especials. El doblatge és també bastant dolent, penso que és el que fa donar-li més baixa qualitat a la sèrie. El ritme narratiu en el que  transcorre el guió, és pausat, lent i sense agilitat.

El poema d’Homer encara espera aquella pel·lícula que ens apropi realment a la seva història, tot i la seva pervivència en altres. L’Odissea d’Andrei Konchalovsky és entretinguda i emocionant. No deixa de ser, tanmateix, una encomiable aproximació per aquells als que vulguin conèixer Ulisses sense passar pel paper o fomentar-ne la seva lectura. A diferència d’altres produccions, aquesta destaca, tot sent fidel a l’esperit homèric, per la intervenció dels déus.

  • Els meus companys de literatura universal que han vist la pel·lícula amb mi, què us ha semblat? I la resta de companys de grec, l’heu vista? Si es així, què n’opineu!
  • Us ha agradat l’aventura amb el ciclop Polifem? Quines altres pel·lícules l’han interpretat? Quina us agrada més? Quina és més fidel a l’Odissea d’Homer?
  • Quins episodis de les aventures d’Ulisses heu trobat a faltar?
  • Us ha emocionat el reconeixement dels esposos?
  • Quins déus heu reconegut? Quins atributs els caracteritzen?  Quin paper fan? 
  • Qui són les dones de l’Odissea? Quins valors tenen?  Com apareixen al film?
  • Saps qui és Laocoont?
  • Creieu que l’ambientació està ben documentada? Va existir, per exemple, la banyera de Penèlope? Penèlope va pentinada com les dones de l’època minoica i micènica? El seu palau a la sèrie recorda els palaus de l’època? Els vaixells estan ben documentats?…

Alexia Álvarez Pàmies

1t Batxillerat Grec

En el Dia Mundial del Docent: Merlí a TV3

Avui, dilluns 5 d’octubre, se celebra des del 1994 el Dia Mundial del docent, coincidint que avui fan el quart capítol de la nova sèrie de TV3 Merlí, he pensat que podríem buscar els referents clàssics de Merlí; però, Qui és Merlí? (Per als que no el coneixeu encara):

Merlí Bergeron (Francesc Orella) és un professor de filosofia que  tria un grup d’alumnes de batxillerat per ser els peripatètics del segle XXI. Com si es tractés d’un nou Aristòtil, el Merlí els ensenya a qüestionar les coses, a reflexionar…. Però el seu caràcter irònic i irritant és polèmic dins de l’institut, perquè no tots els professors estan disposats a aguantar les seves manies… Ni tampoc el seu fill, en Bruno Bergeron (David Solans) que és l’alumne més difícil que ha tingut mai, i amb qui intentarà recuperar la relació.

Merlí

Merlí, un profe molt especial, i els seus alumnes

Aquesta sèrie està plena de referents clàssics i des d’aquí us repto a que la veieu (o per la televisió, o per  TV3 a la carta o per YouTube) i m’escriviu als comentaris tots els referents clàssics que hi trobeu.

D’aquí fins que acabi la temporada (13 episodis) aniré completant tots el referents clàssics que hi apareixen. Per anar fent boca, mireu com explica en Merlí el mite de la caverna de Plató a l’Ivan, un alumne que no va a l’institut perquè pateix d’agorafòbia (mot que ve del grec, eh!):

I tornant al dia del docent, m’agradaria saber si coneixeu pel·lícules o sèries sobre professors. En coneixeu alguna? M’expliqueu quin paper fa el docent? N’hi de professors de Llatí, Grec, Filosofia…? A quin professor de pel·lícula us recorda Merlí?

Animeu-vos a mirar la sèrie i comenteu, un bloc s’alimenta dels comentaris!
Us encantarà Merlí amb els seus trucs així com ho fa amb els seus alumnes?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de 1r de Batxillerat Humanístic

Un clàssic amb referents clàssics: els Simpsons

Després d’una llarga i densa tarda formulant oxoàcids on, per cert, és un lloc ple de referents clàssics que fan que no m’oblidi mai d’aquests blogs: els prefixos (-tri/-tetra...), el noms dels elements (recodo a Auricoma et tres ursi quan intento recordar les valències de l’or)…

El fet és que, un cop acabat tot aquell trencaclosques de lletres i números, vaig utilitzar el temps sobrant en explicar-vos aquest referent que probablement coneixereu si sou seguidors dels Simpsons. Sí, dels Simpsons! Un clàssic del món cinematogràfic, creat per Matt Groening per el canal Fox des de fa ja 26 anys, portant ja més de 500 episodis.

Al capítol 13 de la vintena temporada, un eclipsi arriba a Sprigfield i fa que la pobra Marge, en un acte de generositat al prestar al Homer l’aparell per poder veure l’eclipsi sense cremar-te les còrnies, es queda cega davant de la meravella d’aquell fenomen. Tranquils, no per sempre, resulta que l’embenen els ulls i en una setmana estarà d’allò més bé. I clar, aprofitat que la mare de la família no mira, la resta d’integrants comencen a fer coses bastant ‘especials’. Us deixo aquí el vídeo per tal que  el visualitzeu i compreneu de què parlo.

Sin título

Cap al minut 08:21, comença l’enigma que Lisa ha de descobrir, amb llatí pel mig. Primer la frase «Querite Deum in corde et anima», “Busca a Déu amb el cor i l’ànima”. D’aquí ella esbrina que es refereix a l’orgue, i després d’esperar i esperar a que tot el mecanisme es realitzés, troba un missatge eclèctic que la porta a un altre enigma, i així successivament fins que l’endevina. Això sí, fins que no el veieu no sabreu com acaba…

Per últim, un altre cop a l’església on tot va començar, les germanes canten Carmina Burananom llatí que podria significar Poemes de Beuern o Benediktbeuern.

Què hi penseu? Voleu traduir la cançó? Molt bon curs i sort a tothom!

Noelia Nistal García. (1r de Batxillerat Científic)

Els múltiples referents de la mort de Juli Cèsar

Per poder explicar-ho tot correctament, primer he de recordar qui va ser Juli Cèsar. Es tracta de Gai Juli Cèsar, un líder polític i militar molt important.

Ara bé, el que avui tractaré més profundament és la seva mort: va ser assassinat per unes seixanta persones, la major part senadors, que volien restaurar la legitimitat i la legalitat a la república, provocant-li 23 ferides, encara que només una d’elles va resultar mortal. S’ha de dir una dada curiosa: l’última ferida va ser causada pel Brut, el seu fill, acabant el seu pare els últims moments de la seva vida dient-li: tu també, Brut? Així escenifica William Shakespeare, inspirat en una versió de l’historiador Suetoni, la mort del dictador romà i la punyalada final de Marc Juni Brut.

A la sèrie Forever, més precisament a l’últim capítol de la primera temporada, fan una menció especial de Juli Cèsar. Pels que no hàgiu vist aquesta sèrie, tracta d’un home anomenat Henry Morgan que treballa de metge forense i —aquí ve el que és bo— és immortal. Sí, com llegiu. La seva primera mort va ser fa uns 200 anys, mentre treballava com a metge en un navili d’esclaus africans; desapareix cada cop que mor i apareix a l’aigua nu, clar, on va ser la seva primera mort. Llavors, en no haver mort definitivament mai, té molts més coneixements i habilitats que cap altre metge. Morgan sempre ha estat fugint de tots els llocs quan moria, per no ser descobert, excepte quan es va casar amb Abigail i van trobar un nadó en un camp de concentració alemany durant la Segona Guerra Mundial, ja que aquests dos van ser les úniques persones que van descobrir la seva immortalitat i el van acceptar. De la mateixa manera, durant la sèrie ha trobat  un altre immortal com ell, anomenat Adam.

Doncs bé, a l’últim capítol, troben un punyal del 44 a. C., inclús especifiquen més, del 15 de març. D’aquesta manera, l’especialista al que visiten, els explica que va ser un dels punyals que va ferir Juli Cèsar. Aquest mateix punyal, a més, va ser la primera arma que va matar per primer cop l’anomenat anteriorment Adam, el que ens fa pensar que potser podria haver estat Juli Cèsar en una altra època, tot i que no ho deixen clar. La mala notícia és que mai ho sabrem, ja que la sèrie ha estat cancel·lada.

I ara, (el millor per al final), Game of Thrones, un altre cop. Els que no hàgiu visualitzat l’últim capítol de l’última temporada emesa de Game of Thrones i tingueu intenció de fer-ho, que s’aturin aquí o passaran un estiu horrible amb aquest spoiler. En aquest capítol del que us parlo, assassinen  Jon Snow, un dels protagonistes més importants de la sèrie —us podeu imaginar com estem els fans—. Però, sabeu com? De la mateixa manera que a Juli Cèsar, tots els companys de la Guàrdia de la Nit l’apunyalen, donant-li el cop de gràcia el petit Olly, que estimava molt i era el seu jove protegit. Proveu la tercera opció al minut 55 aquí per poder veure les similituds. És important recalcar com diuen: per a la Guàrdia, com els senadors, que ho feien per a la república.

Creieu que és possible conèixer la història de la mort de Juli Cèsar amb el cinema? Quina pel·lícula, sèrie… la reflecteix millor? Sabeu de cap altre referent cinematogràfic a la seva mort? Informeu-vos i comenteu!

Noelia Nistal García, 1r de Batxillerat Científic.

‘Game of Thrones’ també és clàssic!

A l’última tasca que es va obrir —Familia mea, gens mea!— vam haver de fer un arbre genealògic sobre la nostra família o sobre una fictícia. Jo, gran fan de la sèrie de HBO ‘Game of Thrones’, vaig escollir la meva casa preferida, la Targaryen, per fer-ho. Per als que no hàgiu gosat veure aquesta meravellosa sèrie, us explico: es tracta d’una sèrie de televisió estatunidenca de fantasia medieval, drama i aventures, creada per David Benioff i D. B. Weiss per a la cadena HBO. Està basada en les exitoses novel·les Cançó de gel i foc, de l’escriptor George R. R. Martin. La seva trama es centra en les violentes lluites dinàstiques de les diferents famílies o cases nobles per el control del Tron de Ferro del continent de Ponent. El passat dilluns 13 es va estrenar la cinquena temporada de la sèrie, i totes les xarxes socials (i els fans) es van tornar bogos a la desitjada nit del debut.

Aquest és el mapa de la sèrie. A més, a dalt a la dreta, podeu veure la relació entre les diferents cases de ‘Game of Thrones’.

Tot i que potser d’entrada no ho hàgiu pensat, també té referents clàssics, com tot a aquesta vida:

  • El conegut Mur, que és la immensa muralla de gel que separa els Set Regnes de les terres salvatges, ve del Mur d’Adrià, que marcava la final de l’Imperi Romà i frenava les tribus bàrbares del nord del que avui és el Regne Unit.
  • Un dels personatges més estimats de la saga, Tyrion, també està entre una d’aquestes referències romanes: el petit dels Lannister podria ser Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, al que es va apartar del poder durant molts anys per les seves deformitats físiques. Calígula el va fer senador i va arribar a ser emperador en l’època en què Roma va conquistar Britannia i el César es va descobrir com un gran estratega militar i polític molt estimat pel poble. A més, a Líban hi ha una ciutat anomena Tir. Els d’allí, s’anomenen Tyrius i, curiosament, Tyrion és allò que prové de Tir.
  • El foc valyri és verd i té la major capacitat destructiva de tot Ponent. Crema inclús a l’aigua, el que li atorga un poder quasi màgic. A la realitat, l’imperi bizantí va usar, durant anys, una arma molt semblant coneguda com foc grec. Aquesta substància química cremava sobre i sota l’aigua, fluid que inclús augmentava el seu poder i, gràcies a ell, l’imperi bizantí va aconseguir aturar, en diverses ocasions, l’expansió de l’Islam. Encara avui, es desconeix la seva fórmula creada per alquimistes d’Alexandria. Per això, sempre que es fa referència als fets històrics de ‘Game of Thrones’, es compara amb la batalla de les Aiguesnegres i el setge a Desembarcament del Rei al que va patir Constantinoble per part del Califat.
  • Es diu també que Valyria és l’Antiga Grècia o Roma i que el mapa de ‘Game of Thrones’ és el d’Anglaterra invertit.

Doncs bé, després de veure tots el referents que té, espero que us hagin entrat ganes de veure aquesta majestuosa sèrie i, si en trobeu cap altre, feu-m’ho saber amb un comentari!

Noelia Nistal García, 4t. C. Optativa 3.

Aníbal, el pitjor malson de Roma (2006)

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Aníbal ( Aníbal: el pitjor malson de Roma)
  • Director i guionistes:  Edward Bazalgette,Matthew Faulk, Mark Skeet
  • Any d’estrena:  2006
  • Durada: 89 min.
  • Repartiment:  Alexander Siddig, Emilio Doorgasingh, Mido Hamada, Hristo Mitzkov, Shaun Dingwall, Tristan Gemmill, Ben Cross, Valentin Ganev, Bashar Rahal, Rob Dixon
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original:  Angles
  • Gènere: Acció, Drama, Biogràfic, Històric.

ARGUMENT

Aníbal, el malson de Roma  un jove de 26 anys, explora al home darrera del mite,  rellevant  el que va ser lo que el va portar a convertir-se en una ment mestra de una de les campanyes militars més audaces de la historia mundial.  Aníbal va aconseguir  frenar el avanç del Imperi Romà, portar a les seves tropes a través dels Pirineus i els Alps, davant les mateixes portes de Roma , desafiant al enemic de la seva pròpia terra. La vida de un dels majors estrategues, arriba a la ma de la BBC (British Broadcasting Corporation, cadena anglesa), en aquesta fabulosa superproducció que combina el drama, amb les ultimes investigacions històriques i  l’art de les animacions digitals, per portar a terme que la Historia  revisqui a la pantalla, i per  a tots els públics.

TRÀILER

CRITICA

Aníbal va ser un dels majors conductors d’homes que mai ha existit, i també un dels pocs grans líders militars. Aquesta modesta producció televisiva és una bona manera d’apropar-nos a la seva figura. Té alguns error de ambientació que no són adients, i algunes llicències històriques, però en general es bastant respectuosa, la reconstrucció de la Batalla de Cannas, és la major  obra d’Aníbal, ja que és magnífica!
Aníbal Barca es probablement l’únic  o un dels pocs grans conquistadors amb una  intel·ligència superlativa i  amb capacitat de superació, (vencedor dels Alps i gran estratega de Cartago) que ens ha arribat en exclusiva pels fonts dels seus enemics romans, que el van odiar com a la Pesta, encara i així, no deixaven de respectar-lo, i en no pocs casos, admirar-lo. A  més Corneli Nepote el va batejar com el més gran general que havia existit.

Alexander Siddig encapçala aquest repartiment d’un producte digne al que li  falta pressupost per establir unes cotes, que el portin a un nivell més elevat, recreant batalles tan apocalíptiques com la de Zama, on bona part del Mediterrani estava en joc.

Dintre del seus límits, aquest apropament al enemic a les seves portes, es digne d’elogi, i admirable en les seves pretensions, encara que Aníbal Barca i la seva
època continua esperant aquella pel·lícula o sèrie televisiva a gran escala que ens apropa a aquell futur fenomen terrible i fascinant que va ser la segona guerra Púnica.

Alexia Álvarez Pàmies

4t B d’ESO (Opt. llatí)

Referents clàssics a Supernatural

Supernatural és una sèrie de televisió estadounidense creada en el 2005 i encara en producció (porten deu temporades i en faran més).

D’esquerra a dreta, John, Sam i Dean Winchester

Òbviament no us revelaré cap tipus d’spoiler sobre la trama de la sèrie, només em referiré al contingut clàssic d’aquesta i potser revelaré algun que altre argument d’algun capítol, però, ho torno a repetir, sense dir res sobre la història, però si esteu interessats en veure-la, no llegiu aquest apunt.

Supernatural tracta sobre la història de dos germans (Dean i Sam Winchester), els quals “resolen” casos sobrenaturals, tal i com el títol indica, No us imagineu que són policies d’una agència secreta o alguna cosa per l’estil, doncs no és res més lluny de la realitat. Són caçadors i maten ésser no-animals (ni humans, ni gossos, només monstres) gairebé sempre.

El perquè de la realització d’aquest apunt de llatí sobre aquesta sèrie és molt senzill, està plena de llegendes, cites en llatí i déus de totes les religions, bàsicament és la nostra realitat, però amb tots els monstres creats pel folklore i les diferents cultures que han existit al llarg del temps (licantrops, vampirs, wèndigos, etc). Començaré pel principi, en l’univers de Supernatural, existeixen multitud de monstres de conte, però els més abundants són els dimonis, ànimes torturades en l’infern que acaben convertint-se en aquests éssers, representats en la sèrie com un fum negre que posseeix a la gent entrant per la boca. Per quin motiu us explico això?  Perquè, si un dimoni posseeix algú, el procediment lògic és exorcitzar-lo, això només es pot fer mitjançant un text en llatí, el qual és el següent:

Exorcizamus te, omnis immundus spiritus, omnis satanica potestas, omnis incursio infernalis adversarii, omnis legio, omnis congregatio et secta diabolica… 
Ergo, draco maledicte et omnis legio diabolica, adjuramus te … cessa decipere humanas creaturas, eisque æternæ perditionìs venenum propinare… 
Vade, satana, inventor et magister omnis fallaciæ, hostis humanæ salutis… 
Humiliare sub potenti manu Dei; contremisce et effuge, invocato a nobis sancto et terribili nomine… quem inferi tremunt… 
Ab insidiis diaboli, libera nos, Domine. 
Ut Ecclesiam tuam secura tibi facias libertate servire, te rogamus, audi nos.

Aquest és el text rutinari que utilitzen per a exorcitzar un dimoni, però com aquest hi ha més variants.

A part de dimonis, el món de Supernatural, com ja he dit, està ple d’éssers de fantasia i horror, però els que ens interessa no són ni els dracs, vampirs, etc, són els déus. Aquest univers creat per la mà d’Eric Kripke és la mar d’estrany, doncs els déus existeixen, però han perdut gairebé tot el que tenien en un passat molt llunyà. Això ho expliquen molt bé en diferents episodis, però el que té més relació amb el que haig d’explicar és el capítol en el qual els protagonistes són Zeus, Prometeu i Artemisa. Els que esteu familiaritzats amb la mitologia sabreu que Zeus i Prometeu no són precisament els millors amics, doncs Prometeu va robar als déus el foc, cosa que a Zeus no li va fer massa gràcia, condemnant-lo a passar l’eternitat encadenat a l’Elbrús, mentre una àguila es menja el seu fetge pel dia, i aquest es regenera durant la nit.

Zeus té forma humana, però llança llampecs         

Artemisa empunyant el seu arc

 En aquest cas, la llegenda és la mateixa (encara que no es mencioni el fet que Prometeu sigui el creador de l’home), però en lloc d’estar encadenat a una muntanya, està encadenat a morir cada dia de l’any i reviure hores després. Com és normal, a la llarga se n’oblida de qui és en realitat. És un episodi molt interessant que a la vegada ajuda a conèixer més d’aquest mite, clar que en la sèrie s’inventen alguna que altra cosa, com per exemple un romanç entre Prometeu i Artemisa, o un fill entre aquest i una mortal que rep la mateixa maledicció. Podem veure que han modernitzat bastant bé el mite als nostres temps.

Resultado de imagen de prometeo supernatural

Podem veure en aquesta imatge la clara referència que fan al mite, doncs una àguila s’està menjant el fetge de Prometeu.

La norma general de la sèrie és respectar el màxim possible els mites clàssics, però per a tal que sortís un personatge que, en condicions normals, no pogués sortir, van fer alguns canvis, per exemple en el cas de Cronos, doncs hauria d’estar empresonat al Tàrtar, però en lloc d’estar-hi, van optar per a ometre el seu passat, dotant-lo amb el poder de viatjar pel temps, però per a seguir immortal, ha de robar el “temps” d’algun humà, convertint-lo en una mòmia.

Cronos en el moment de robar el temps d’un sense sostre

Com això ja es va tornant massa llarg, faré un resum dels déus i éssers relacionats amb el món clàssic que surten representats en la sèrie:

Mercuri: És un cambrer que obeeix les ordres d’altres déus pagans, com per exemple de Kali, de la cultura hindú. Té la qualitat de la súper velocitat, doncs era conegut com el déu dels missatgers i el comerç.

Veritas: Deessa romana de la veritat, representada com una presentadora de televisió, fa que tots els que demanin la veritat, la tinguin, ocasionant més d’una mort per la crua veritat.

Lilith: La primera dona del folklore jueu, representada com el primer dimoni creat per Lucifer.

Plutó: Déu romà de l’inframón, representat com un comerciant d’objectes sobrenaturals molt valuosos.

Vesta: Deessa romana de la llar, representada com una dona que, al passar el temps, les persones la van deixar de seguir, sobrevivint a base de cors humans.

Cal·líope: Deessa grega de la música i les arts, representada en l’especial 200 episodis, on es realitza una obra escolar de Supernatural per motius que no us explicaré. S’alimenta de les persones després que aquestes escriguin, dibuixin, etc, una obra molt bona per a ella.

En conclusió, obviament Supernatural té molt més contingut que aquest, però és massa llarga com per analitzar hic et nunc tot els referents clàssics que conté. Personalment, és una de les meves sèries preferides, crec que ha modernitzat molt bé els mites, encara que alguns s’han modificat per a que encaixés en el context de la trama. Si us interessa veure morts, éssers fantàstics i una trama bastant interessant, encara que a la llarga una mica repetitiva, aquesta és la vostra sèrie.

Raul Àlvarez Cuenca

1r Batxillerat Humanístic

‘How I Met Your Mother’ en el món clàssic

Com molts sabreu, ‘How I Met Your Mother’ és una comèdia i va ser creada per Craig Thomas i Carter Bays, estrenada en la CBS el 19 de setembre de 2005 i  finalitzada el 31 de març de 2014. Els seus protagonistes són  Josh RadnorNeil Patrick HarrisCobie SmuldersAlyson Hannigan y Jason Segel. Aquesta sèrie consta de nou temporades, i l’ última va acabar d’emetre’s el 31 de març de 2014.

Doncs bé, en el capítol 16 de la sisena temporada, Barney declara el dia 13 de febrer —un dia abans de Sant Valentí— el dia de la desesperació, tal i com s’anomena aquest capítol. Diu, que aquest dia les dones estan desesperades, soles i amb l’autoestima molt baixa perquè creuen que estan destinades a passar soles el dia conegut mundialment com el dia de l’amor. Per tal que s’entengui la teoria de Barney, hi ha un retrocés en el temps fins a la època romana. Deixo aquí el principi del capítol i així podreu visualitzar-lo i opinar millor.

Más vídeos en Antena3

Noelia Nistal García, 4t. C (optativa 3).