Quo vadis de Mervyn LeRoy

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Quo vadis.
  • Director i guionistes: : Mervyn LeRoy / John Lee Mahin, Sonya Levien, S.N. Behrman.
  • Any d’estrena: 1951.
  • Durada: 171 min.
  • Repartiment: Robert Taylor, Deborah Kerr, Peter Ustinov, Leo Genn, Patricia Laffan, Finlay Currie, Abraham Sofaer, Buddy Baer, Marina Berti, Felix Aylmer, Nora Swinburne, Ralph Truman, Norman Wooland, Peter Miles, Nicholas Hannen, Geoffrey Dunn, John Ruddock, Elspeth March, Strelsa Brown, Alfredo Varelli, Adrienne Corri, Sophia Loren, Bud Spencer i Elizabeth Taylor.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Històric i drama.

 

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima Quo Vadis de l’autor polonès Henryk Sienkiewicz, tracta sobre la història d’amor entre dos joves anomenats Marc Vinici i Lígia, una esclava cristiana. Aquesta història d’amor succeeix en el període de temps en el que governava l’emperador Neró, un home extravagant i caracteritzat per la seva bogeria, la qual es fa evident quan decideix incendiar per complet la ciutat de Roma per tal de remodelar-la de dalt a baix i segons ell, per inspiració artística. Perquè el poble no se li tirés a sobre va decidir culpar de la catàstrofe a la gent que seguia el Cristianisme, religió que estava naixent en aquells moments, per tal d’iniciar una persecussió contra ells i eliminar-los definitivament. Aquest fet va provocar la sublevació del poble, els quals van decidir iniciar un aixecament contra l’emperador fins a matar-lo.

 

TRÀILER

Ja que es tracta d’una pel·lícula tan antiga, no hem trobat cap tràiler en castellà , però aquí us en deixem un en anglès i, en la mateixa pàgina, hi trobareu més tràilers de més duració.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JxoAEN7rvas[/youtube]

 

CRÍTICA

No totes les persones tenen els mateixos gustos o les mateixes opinions sobre certs aspectes. Aquesta pel·lícula com moltes altres ha estat criticada però també molt valorada.

El que és innegable és que va ser una gran producció. És una pel·lícula antiga realitzada el 1951, una època que no estava gaire avançada tecnològicament però malgrat això hi havia una gran organització, efectes especials (encara que no fossin d’una gran qualitat) etc.

Quo Vadis gaudeix d’una posada en escena monumental i excel·lent, hi van treballar un gran nombre de persones i una de les coses que la va ajudar a arribar a la fama va ser la participació de les grans estrelles de Hollywood d’aquell moment.

Nosaltres podem afiramar que sí que s’aprèn història (en aquest cas de Roma) mirant pel·lícules, ja que desconeixíem totalment els fets que succeeixen a la pel·licula i després d’haver-la vist ens hem adonat que en tenim força coneixements.

Aquesta pel·lícula ens mostra a part d’un període de la història de Roma, temes religiosos  (com el naixement del Cristianisme) i també permet endinsar-te en l’època  aprenent temes històrics de manera interactiva.

Ens agradaria que us informéssiu una mica sobre aquesta pel·lícula i sobre la història en si, ja que creiem que és molt interessant per a tots vosaltres. Sabríeu dir algun tipus de pervivència d’algun aspecte de la pel·lícula en un tema que ens toca molt d’aprop avui en dia? Us deixem una pista: Tracta sobre un emperador que surt a la pel·lícula i sobre alguna cosa relacionada amb el tema de la informàtica.

 

Cristina Álvarez Barraca i Alba Arroyo Mora

2n batxillerat Llatí

La vida de Brian, de Terry Jones

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Life of Brian.
  • Director: Terry Jones.
  • Guionistes: Monty Python.
  • Any d’estrena: 1979.
  • Durada: 94 minuts.
  • Repartiment: Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam, Eric Idle, Terry Jones i Michael Palin.
  • País d’origen: Regne Unit.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Comèdia.

 

ARGUMENT

Com indica el títol, la pel·lícula tracta de la vida de Brian Cohen que neix al portal d’un estable a prop del lloc de naixement de Jesús, cosa que en un principi, confon als tres Reis Mags que venien a lloar el rei dels jueus. Aquests van oferir els tres regals (or, encens i mirra) a la mare de Brian, Mandy, poc després de sortir del portal de Betlem s’adonen del seu error, tornen i se’ls treuen de les mans. Brian s’uneix a una organització contrària a l’ocupació romana de Judea i després d’una sèrie d’esdeveniments esdevé pres per equivocació com el salvador del poble jueu, el que li ocasiona, diguem, un petit problema amb les autoritats.

El film és una comèdia de ficció situada en el context de la Palestina de l’època de Crist, durant l’imperi romà. Es basa en les aventures d’un home comú i corrent, Brian, fill d’un soldat romà i una promíscua feminista jueva, a qui les multituds confonen repetidament amb el Messies.

TRÀILER

CRÍTICA

Crítica de Luis Martinez del diari EL PAÍS: “Los chicos de Monty Python tienen en esta película su mejor logro. Una delirante parábola religiosa tan irreverente y subversiva como una carcajada en medio de una jura de bandera. Brian se parece demasiado a Cristo y por ello merece ser lapidado (¿o crucificado?) con una montaña de risas.

Com era d’esperar, després de l’estrena del film, ràpidament va ser tractat de blasfem per diversos grups de catòlics als Estats Units. Segons aquests grups, al film hi havia un excés de sàtira religiosa i alhora es tractava als creients com hipòcrites i fanàtics. No es tracta de cap àcida blasfèmia sobre religió catòlica, sinó de una gran crítica contra totes les religions i a la política en general.

Segons el nostre punt de vista, en el que per sort coincidim, aquesta pel·lícula no s’ha de veure com una ofensa per a ningú, o com un atac cap al cristianisme, sinó que s’ha d’agafar com el que és: una pel·lícula per riure, i aquesta fita està més que assolida. Amb un guió genial i una millor interpretació, era inevitable que paulatinament arribés a les filmoteques de la comèdia universal, portant-ho fins i tot als escenaris de tot el món amb el musical “Monty Python”, que recull fragments de les seves mes cèlebres pel·lícules, com “La Vida de Brian” o “Els Cavallers de la Taula Quadrada”, entre d’altres.

Hi ha una gran quantitat d’escenes molt còmiques: els Reis d’Orient, el “Romani item domum”, què han fet els romans per nosaltres?, l’escena de la sandàlia i la carbassa, una creu per persona, els noms que els hi posen Traviesus Maximus, Pijus Magnificus

La vida de Brian és una opció ideal per riure una estona en bona companyia durant les festes de Nadal, que ja són a prop.

Els Monty Python consideren aquesta pel·lícula com la millor de la seva filmografia, i crec que concordem amb ells. Tot i que l’humor britànic no és del gust de tots, aquest és un film que definitivament et farà riure, per alguna cosa en la majoria de les enquestes és situat com una de les millors comèdies de la història.

Ricard Martínez i Núria Yela,

2n de Batxillerat Llatí.