Hèrcules de Brett Ratner (2014)

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Hèrcules, com tots els herois grecs, és un semidéu. Després de realitzar els terribles dotze treballs que li van ser imposats i després de perdre la seva família, decideix girar l’esquena als déus i trobar consol en la recerca d’aventures. Gràcies a les seves aventures, ha trobat homes afins que s’han unit a ell, ja que comparteixen el seu amor pel combat i no tenen por de la presència constant de la mort en les seves vides. El rei de Tràcia pretén que aquests homes formin un exèrcit invencible.

TRÀILER

CRÍTICA

La pel·lícula comença recordant la llegendària història d’Hèrcules, des del seu naixement com el fill del déu Zeus i la mortal Alcmena fins a la realització dels dotze treballs, que no s’expliquen bé, com per exemple el treball de L’hidra de Lerna, es veu una seqüència en què ell la mata però no surt ni que de cada cap tallat en surtin dos més, ni com la mata realment.

Però en el film després de la mort de la seva dona i els seus fills el nostre heroi viu turmentat i viatja per les terres de Grècia oferint els seus serveis al millor postor. Pel camí ha reclutat una banda de lleials i ferotges mercenaris (Autolico d’Esparta, Tideo de Tebas(la ciutat dels morts), Atalanta d’Escitia, Ancialao d’Argos famós vident, Oleu d’Atenes) cadascun especialitzat en l’ús d’unes armes determinades. La fama d’heroi del poble que té Hèrcules atraurà l’atenció del rei de Tràcia, que per mitjà de la seva atractiva filla sol·licitarà l’ajuda de l’heroi per posar fi a la guerra que viu el seu país i vèncer el malvat Rhesus. ¿La recompensa? El seu pes en or.

A partir d’aquest moment la pel·lícula es desenvolupa pels trets característics del gènere al qual pertany, surten batalles èpiques, alguna derrota, entrenament de l’exèrcit, presentació dels personatges, i flash-backs explicatius (mort de la seva família).

Aspectes que m’han sorprès bastant i majoritàriament de forma positiva, primer de tot la quantitat de personatges famosos en la nostra actualitat que surten en el film, com la mateixa dona d’Hèrcules la famosa model Irina Shayk, una altra model bastant coneguda com Barbara Palvin, i també la quantitat d’actors famosos com Joseph Finnes, el mateix Hèrcules que és el famós actor Dwayne Johnson més conegut com “La Roca”, Ian McShane, John hurt conegut a part de per la seva gran trajectòria cinematogràfica pel seu paper com a Ollivander a la saga Harry Potter. Opino que tot aquest repertori és només una estratègia publicitària per a primer donar més bon catxe a la pel·lícula, i fer-ne més publicitat d’aquesta.

Un altre aspecte que m’ha sorprès és el gir que el director dóna a la pel·lícula que en comptes de centrar-s he en els dotze treballs que tot i així no els deixa de banda, se centra més en el després d’aquests i sobretot en el turment que continua sentint l’heroi pel seu assassinat.

També, com al llarg de la pel·lícula es dóna la imatge que Hèrcules és realment un mercenari (i per això s’enfronta l’aventura que ens relata el film), la seva banda el ven al poble grec com un heroi immortal incapaç de ser vençut per ningú, sobretot el seu cosí qui narra a la gent els dotze treballs que va haver de portar a terme. Fins i tot el mateix heroi en un moment de la pel·lícula ho diu: “Solo soy un simple mercenario que lucha a cambio de oro.”

Cal destacar un llenguatge bastant senzill i informal que consta de paraules en diàlegs entre els personatges, com tio, mi niño, etc.” 

Per últim dir que la pel·lícula ha superat les meves expectatives, ja que penso que aquest enfocament diferent dóna uns aires nous a la història d’aquest heroi, no obstant això, no la recomano a la gent que vulgui saber realment els treballs que va dur a terme, ja que com he dit abans aquest film no se centra en això.

  • L’heu vista, si ho heu fet, digueu què us ha semblat?
  • Què en sabeu dels 12 treballs que va haver de fer Hèrcules?
  • Per què se’l considera un semidéu? Quina característica física té?
  • Què sabeu de l’exèrcit grec?
  • Creieu que realment era un mercenari?

Alexia Álvarez Pàmies

Primer de Batxillerat  Humanístic

Imago mortis, d’Stefano Bessoni (2009)

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

En el segle XVII, abans de la invenció de la fotografia, Girolamo Fumagalli, un científic obsessionat amb la idea de reproduir imatges, descobreix que assassinant una persona i arrancant-li els ulls, és possible reproduir en un paper la última imatge impresa en la retina. Aquesta tècnica s’anomena “ tanatografia”, i en la actualitat, aquest terrible ritual comença a practicar-se en una escola de cine. ( Co producció italo-hispànica escrita per un dels guionistes de REC.)

TRÀILER

CRÍTICA

La capacitat per crear imatges que té aquest director que també és il·lustrador, és bastant dolenta, ja que la història no atrapa ni la por se sent.

Dividida la pel·lícula en dos capítols invisibles que cobren el títol de l’exercici que encarrega el professor en cada lliçó, la trama es va desplegant amb algunes troballes curioses, però amb un pobre desenvolupament global i una gran lentitud. És possible que la col·laboració hagi portat a discussions, doncs en general s’aprecia que la escriptura podria haver tingut un millor resultat. No és, tanmateix, l’única relliscada, per exemple un dels girs finals ( spòiler): el personatge encarnat per Leticia Dolera, tan present en tota la cinta, però sense una funció o relació amb les protagonistes concreta, està confessant des del principi que ella és la culpable, doncs una altra explicació no pot donar-se a la seva presència.

I per últim cal destacar un vestuari campestre i esgarrapat.

Què vol dir el títol de la pel·lícula? Quina llengua és? Per què l’utilitza?

Quins ètims grecs té el mot tanatografia?

 Alexia Álvarez Pàmies

1t Batxillerat Grec

Referents clàssics a Supernatural

Supernatural és una sèrie de televisió estadounidense creada en el 2005 i encara en producció (porten deu temporades i en faran més).

D’esquerra a dreta, John, Sam i Dean Winchester

Òbviament no us revelaré cap tipus d’spoiler sobre la trama de la sèrie, només em referiré al contingut clàssic d’aquesta i potser revelaré algun que altre argument d’algun capítol, però, ho torno a repetir, sense dir res sobre la història, però si esteu interessats en veure-la, no llegiu aquest apunt.

Supernatural tracta sobre la història de dos germans (Dean i Sam Winchester), els quals “resolen” casos sobrenaturals, tal i com el títol indica, No us imagineu que són policies d’una agència secreta o alguna cosa per l’estil, doncs no és res més lluny de la realitat. Són caçadors i maten ésser no-animals (ni humans, ni gossos, només monstres) gairebé sempre.

El perquè de la realització d’aquest apunt de llatí sobre aquesta sèrie és molt senzill, està plena de llegendes, cites en llatí i déus de totes les religions, bàsicament és la nostra realitat, però amb tots els monstres creats pel folklore i les diferents cultures que han existit al llarg del temps (licantrops, vampirs, wèndigos, etc). Començaré pel principi, en l’univers de Supernatural, existeixen multitud de monstres de conte, però els més abundants són els dimonis, ànimes torturades en l’infern que acaben convertint-se en aquests éssers, representats en la sèrie com un fum negre que posseeix a la gent entrant per la boca. Per quin motiu us explico això?  Perquè, si un dimoni posseeix algú, el procediment lògic és exorcitzar-lo, això només es pot fer mitjançant un text en llatí, el qual és el següent:

Exorcizamus te, omnis immundus spiritus, omnis satanica potestas, omnis incursio infernalis adversarii, omnis legio, omnis congregatio et secta diabolica… 
Ergo, draco maledicte et omnis legio diabolica, adjuramus te … cessa decipere humanas creaturas, eisque æternæ perditionìs venenum propinare… 
Vade, satana, inventor et magister omnis fallaciæ, hostis humanæ salutis… 
Humiliare sub potenti manu Dei; contremisce et effuge, invocato a nobis sancto et terribili nomine… quem inferi tremunt… 
Ab insidiis diaboli, libera nos, Domine. 
Ut Ecclesiam tuam secura tibi facias libertate servire, te rogamus, audi nos.

Aquest és el text rutinari que utilitzen per a exorcitzar un dimoni, però com aquest hi ha més variants.

A part de dimonis, el món de Supernatural, com ja he dit, està ple d’éssers de fantasia i horror, però els que ens interessa no són ni els dracs, vampirs, etc, són els déus. Aquest univers creat per la mà d’Eric Kripke és la mar d’estrany, doncs els déus existeixen, però han perdut gairebé tot el que tenien en un passat molt llunyà. Això ho expliquen molt bé en diferents episodis, però el que té més relació amb el que haig d’explicar és el capítol en el qual els protagonistes són Zeus, Prometeu i Artemisa. Els que esteu familiaritzats amb la mitologia sabreu que Zeus i Prometeu no són precisament els millors amics, doncs Prometeu va robar als déus el foc, cosa que a Zeus no li va fer massa gràcia, condemnant-lo a passar l’eternitat encadenat a l’Elbrús, mentre una àguila es menja el seu fetge pel dia, i aquest es regenera durant la nit.

Zeus té forma humana, però llança llampecs         

Artemisa empunyant el seu arc

 En aquest cas, la llegenda és la mateixa (encara que no es mencioni el fet que Prometeu sigui el creador de l’home), però en lloc d’estar encadenat a una muntanya, està encadenat a morir cada dia de l’any i reviure hores després. Com és normal, a la llarga se n’oblida de qui és en realitat. És un episodi molt interessant que a la vegada ajuda a conèixer més d’aquest mite, clar que en la sèrie s’inventen alguna que altra cosa, com per exemple un romanç entre Prometeu i Artemisa, o un fill entre aquest i una mortal que rep la mateixa maledicció. Podem veure que han modernitzat bastant bé el mite als nostres temps.

Resultado de imagen de prometeo supernatural

Podem veure en aquesta imatge la clara referència que fan al mite, doncs una àguila s’està menjant el fetge de Prometeu.

La norma general de la sèrie és respectar el màxim possible els mites clàssics, però per a tal que sortís un personatge que, en condicions normals, no pogués sortir, van fer alguns canvis, per exemple en el cas de Cronos, doncs hauria d’estar empresonat al Tàrtar, però en lloc d’estar-hi, van optar per a ometre el seu passat, dotant-lo amb el poder de viatjar pel temps, però per a seguir immortal, ha de robar el “temps” d’algun humà, convertint-lo en una mòmia.

Cronos en el moment de robar el temps d’un sense sostre

Com això ja es va tornant massa llarg, faré un resum dels déus i éssers relacionats amb el món clàssic que surten representats en la sèrie:

Mercuri: És un cambrer que obeeix les ordres d’altres déus pagans, com per exemple de Kali, de la cultura hindú. Té la qualitat de la súper velocitat, doncs era conegut com el déu dels missatgers i el comerç.

Veritas: Deessa romana de la veritat, representada com una presentadora de televisió, fa que tots els que demanin la veritat, la tinguin, ocasionant més d’una mort per la crua veritat.

Lilith: La primera dona del folklore jueu, representada com el primer dimoni creat per Lucifer.

Plutó: Déu romà de l’inframón, representat com un comerciant d’objectes sobrenaturals molt valuosos.

Vesta: Deessa romana de la llar, representada com una dona que, al passar el temps, les persones la van deixar de seguir, sobrevivint a base de cors humans.

Cal·líope: Deessa grega de la música i les arts, representada en l’especial 200 episodis, on es realitza una obra escolar de Supernatural per motius que no us explicaré. S’alimenta de les persones després que aquestes escriguin, dibuixin, etc, una obra molt bona per a ella.

En conclusió, obviament Supernatural té molt més contingut que aquest, però és massa llarga com per analitzar hic et nunc tot els referents clàssics que conté. Personalment, és una de les meves sèries preferides, crec que ha modernitzat molt bé els mites, encara que alguns s’han modificat per a que encaixés en el context de la trama. Si us interessa veure morts, éssers fantàstics i una trama bastant interessant, encara que a la llarga una mica repetitiva, aquesta és la vostra sèrie.

Raul Àlvarez Cuenca

1r Batxillerat Humanístic