FITXA TÈCNICA
Nom original: Las troyanas
Director i guionistes: Director: Michael Cacoyannis Guionistes: Edith Hamilton
Any d’estrena: 1971
Durada: 106 minuts.
Repartiment: Vanessa Redgrave, Geneviève Bujold, Katharine Hepburn, Irene Papas, Patrick Magee, Brian Blessed.
País d’origen: Estats Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Drama èpic
ARGUMENT:
Al final de la Guerra de Troia, causada per Hèlena, la reina Hècuba i altres dones de Troia es resisteixen a lliurar la ciutat als grecs, que han guanyat al camp de batalla.
Que la ciutat caigui significa per a ells l’esclavitud. Un missatger comunica a les dones que seran el premi d’un sorteig, i que cadascuna d’elles viurà amb l’home que li hagi tocat en gràcia. Una de les dones que més interès desperta és la filla d’Hècuba: Cassandra, que és triada per Agamèmnon, màxim cabdill dels grecs, perquè sigui la seva concubina.
En rebre ella la notícia, s’amaga i, quan és trobada pels soldats grecs, insulta i crida contra Grècia, perquè sap quin serà el seu final.
TRÀILER:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Z5EB0hMh7NY[/youtube]
CRÍTICA:
Les troianes és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides. Principalment és un llibre però hi han adaptacions a pel·lícules. És una bona pel·lícula per estar entretinguts una estona encara que té petits detalls millorables.
L’adaptació que han fet de la vida real és molt precís. Té drama, però és el que ha de tenir per expressar un fet real que ha estat molt dur per a la gent que el va viure.
És impressionant el caràcter que agafen les dones desprès de tota aquesta situació, tan destrossades. La pel·lícula ens mostra com Eurípides està desesperat després d’una guerra que acaba destrossant tot. Els actors han fet molt bé el treball que els hi pertocava.
S’ha de tenir en compte que aquesta pel·lícula, realment, és més teatre que una altra cosa. Es pot escoltar com un narrador va explicant tot el que està passant en el moment. Però una cosa que trobo que falla és que en la pel·lícula hi ha parts que t’arriba a cansar o es fa avorrida, ja que el narrador explica molt i hi ha molts trossos que els hi falta més contingut, més emoció, trossos que no parlen i està massa buit.
Judith Caballero
4t d’ESO, llatí opt.3.
FITXA TÈCNICA
ARGUMENT:
Eneas, fill de la deessa Venus i un mortal, Anquises, és gendre de Príam, rei de Troia. Quan la ciutat és destruïda ell sobreviu. L’esperit del seu pare li mostra quina és la seva missió perquè no es perdi la nissaga del seu poble. S’ha d’adreçar al Laci i fundar allà una ciutat que serà gran i poderosa. El camí no serà fàcil i s’enfrontarà a una sèrie de vicissituds, però la revelació de l’oracle de la futura glòria de Roma és un dels motors principals per continuar avançant. Així Eneas es converteix, junt amb altres fugitius de Troia que el seguiran, en l’heroi fundador del que serà l’Imperi Romà.
TRÀILER:
[youtube]http://youtu.be/A2XVz7hx5VY[/youtube]
CRÍTICA:
La llegenda d’Eneas és una bona pel·lícula, original i entretinguda, tot i que no deixa de ser una antiga i això influeix a la meva opinió sobre ella. Durant la història, que es feia una mica lenta a moments degut al vocabulari i escenes concretes de la trama, vaig detectar una sèrie de problemes que sortien del context històric.
Per començar, els fundadors de la ciutat de Roma van ser els bessons Ròmul i Rem, i aquesta es va formar arrel d’un homicidi ja que es diu que Ròmul va ser el primer rei de Roma, però que al poc temps va matar al seu germà bessó Rem i es va apoderar del regne.
També hi ha alguns errors sobre les dates de la fundació de Roma i petits detalls que, torno a repetir, surten del context històric.
Tot i així és una pel·lícula prou bona per la data en la que es va rodar i pels amants de les pel·lícules de romans és molt recomanable.
A la pel·lícula idealitzen constantment l’heroi, mostrant tots els aspectes que es consideraven positius del poble romà, remarcant l’esforç i la voluntat de treball i superació de les dificultats.
Finalment em queda dir que és una pel·lícula amb força acció que enganxa al públic a mirar-la però té un petit inconvenient, si no ets un fidel seguidor d’aquest tipus de pel·lícules potser no li acabes de trobar l’encant.
Júlia Calvo
4rt ESO, Llatí opt.3
FITXA TÈCNICA:
Nom original: Troy
Director i guionistes: Wolfgang Peterson i David Benioff
Any d’estrena: 2004
Durada: 163 min.
Repartiment: Brad Pitt, Orlando Bloom, Eric Bana, Rose Byrne, Saffron Burrows, Diane Kruger, Sean Bean, Julie Christie, Brian Cox, Brendan Gleeson, Garrett Hedlund, Tyler Mane, Peter O’Toole, Vincent Regan, John Shrapnel, Nigel Terry, Julian Glover, Frankie Fitzgerald, James Cosmo i Kevin Bones.
País d’origen: Malta, Estats Unids i Regne Unid
Idioma original: Anglès
Gènere: Èpic
ARGUMENT:
La pel·lícula comença amb una disputa entre Agamèmnon i el rei de Tessàlia. Més tard, a Esparta, el rei Menelau celebra una festa amb els prínceps troians: Hèctor i Paris. Enmig de la festa, Paris entra a l’habitació on es troba Hèlena, reina d’Esparta, i sigilosament li demana que se’n vagi amb ell i que no han de témer Menelau. Al dia següent, Hèctor i Paris tornen juntament amb altres troians amb vaixells cap a la seva pàtria. En aquell precís moment, Paris confessa al seu germà gran que s’ha endut Hèlena amb ell. Al principi Hèctor se sent molest per aquesta decisió, però al final accepta ja que pensa que no hi ha volta enrere si el mal està fet.
Mentrestant a Esparta, Menelau demana ajut a Agamèmnon per recuperar la seva esposa. Aquest últim accedeix però tan sols perquè té ambició de posseir la ciutat de Troia. Nèstor, amic d’Agamèmnon, li aconsella que porti Aquil·les a la batalla per assegurar la victòria. Odisseu (o Ulisses segons la versió romana) convenç Aquil·les d’anar-hi, amb el propòsit d’obtenir la immortalitat. Aquil·les va a la guerra juntament amb el seu cosí i aprenent Pàtrocle i els seus lleials mirmidons. L’endemà, Príam, rei de Troia, rep Hèlena com a princesa de Troia. Però és molt tard per fer-la tornar. L’exèrcit grec arriba a les platges de la ciutat amb milers de vaixells, però Aquil·les és qui ataca primer, matant els sacerdots i saquejant el temple d’Apol·lo. Hèctor arriba amb la seva infanteria i se sorprèn de les habilitats de lluita d’Aquil·les. Aquest decideix perdonar-li la vida i el deixa anar. Més tard Aquil·les rep al seu campament Briseida, cosina dels prínceps i servidora d’Apol·lo, però és cridat per Agamèmnon. Ja en el campament, el rei es nombra a sí mateix com el responsable de prendre la platja de Troia, i per si fora menys es queda amb Briseida. Pres per la ràbia, Aquil·les està disposat a atacar Agamèmnon, però és atura’t per Briseida, i finalment decideix no lluitar més.
Quan es fa de dia, l’exèrcit grec es prepara per atacar les muralles de la ciutat, però abans d’això Paris decideix reptar en duel Menelau. El rei accepta i venç amb molta facilitat el príncep, però abans de morir Paris fuig i és rescatat per Hèctor qui finalment mata Menelau, perquè no podia deixar que el seu germà morís. Agamèmnon s’enfureix i ordena atacar, però els grecs estan massa a prop de les muralles i els arquers. Enmig del combat, Hèctor es troba amb un soldat immens, robust i musculós anomenat Àiax el Gran. El príncep venç en la seva lluita, fet que baixa la moral al debilitat exèrcit grec. Odisseu aconsella a Agamèmnon que es retiri abans que es quedi sense soldats. Retrocedeixen i la batalla finalitza. Ja a la nit, Odisseu reclama a Agamèmnon que faci les paus amb Aquil·les per no ser derrotats demà. L’heroi recupera Briseida i la porta al seu campament. S’enamora d’ella i la tracta bé. Briseida arriba a entendre Aquil·les i també s’enamora. Els dos decideixen passar junts la nit i retirar-se a Troia el dia següent. Els troians, convençuts que la moral grega està pel terra, decideixen atacar el campament de bon matí. Els grecs fugen espantats per la força dels troians, però de sobte apareixen els mirmidons, comandats per la figura d’Aquil·les. Hèctor s’enfronta a l’heroi grec, tallant-li el coll, fent que els troians cridessin d’eufòria mentre que els hel·lens es queden glaçats. En aquell moment Hèctor li treu el casc i descobreix que es tracta de Pàtrocle. Hèctor i Odisseu acorden una treva. Eudor es dirigeix al campament d’Aquil·les i li comunica la terrible notícia. Per altra banda, Hèctor ensenya a la seva esposa Andròmaca un túnel secret que condueix als afores de la ciutat de Troia.
Pel matí, Aquil·les es dirigeix a les muralles de Troia per enfrontar-se a Hèctor. El príncep s’acomiada de la seva família i surt a lluitar amb ell. Finalment Hèctor mor i l’heroi hel·lè lliga els seus peus al carro i l’arrossega fins al seu campament. Ja per la nit, el rei Príam es presenta personalment davant d’Aquil·les i li demana que li torni el cos mort del seu fill. L’hel·lè accedeix i li entrega a Briseida juntament amb 12 dies de treva. Dotze dies després, els troians revisen el campament dels grecs i veuen que està completament buit excepte un cavall de fusta, que diu ser una ofrena a Posidó.
Príam decideix fer entrar-lo a la ciutat i celebren una festa. Per la nit, les portes del cavall s’obren i d’allà surten 4.000 soldats grecs. Briseida, que estava en un temple, és trobada per Agamèmnon. Ella li clava un ganivet, derribant-lo. Aquil·les troba Briseida i s’abracen. En aquell precís moment, Paris apareix i li clava una fletxa en el seu punt feble, el taló. L’heroi s’acomiada de la noia, agonitzant. Finalment, Andròmaca, Hèlena, Paris i Briseida fugen de la ciutat juntament amb altres troians supervivents del saqueig.
TRÀILER:
CRÍTICA:
Aquest film, com ja haureu observat, el seu argument es basa en la famosa Ilíada d’Homer, però que també inclou material de l’Odissea (del mateix autor) i de l’Eneida de Virgili. Amb això es pot dir que es tracta d’un tot en un. Per altra banda, entre el text original i la pel·lícula hi ha certes discrepàncies, com per exemple:
1) En l’obra, Menelau recupera Hèlena i la porta de nou a viure amb ell a Esparta, i en aquesta pel·lícula Paris i ella aconsegueixen fugir junts de Troia.
2) El film posa en primer terme l’amor per sobre de l’honor, contràriament al text d’Homer, on l’honor és el valor més important.
3) Des d’un punt de vista cultural, destaca la transformació de la relació homoeròtica entre Aquil·les i Pàtrocle en una relació de parentesc que els fa cosins, distorsionant d’aquesta manera un eix principal de la trama clàssica degut amb tota certesa a l’acomodament del que l’àmbit de Hollywood considera moralment acceptable.
4) Segons la pel·lícula, el príncep Hèctor guanya el robust Àiax el Gran. Aquest duel, en el text original surt victoriós Àiax en tirar-li una pedra enorme a Hèctor.
Després de tot i des del meu punt de vista, aquesta pel·lícula tot i que no és massa fidel a la vertadera obra d’Homer, em va agradar molt quan la vaig veure per primera vegada i penso que les escenes de combats estan molt ben aconseguides. La recomano a tots a qui els hi agradi el cinema històric i vulguin començar a conèixer què va passar a Troia, quins són els personatges del cicle troià i quin és el llegat d’Homer.
Un bon paral·lelisme per començar a estirar del fil i conèixer l’època micènica en què es desenvolupa la película el trobareu aquí:
Sara Bernad
2n de Batxillerat de Grec i Llatí
FITXA TÈCNICA
ARGUMENT
El gos més conegut del món, un tità dels negocis, inventor, premi nobel, medallista olímpic, un geni…, el Sr. Peabody, i el seu fill trapella Sherman amb la seva màquina del temps -el Vueltatrás en castellà- s’embarquen en l’aventura més estrambòtica mai vista i coneixen, entre d’altres, Maria Antonieta durant la revolució francesa.
Tanmateix, Sherman vol impressionar la seva amiga Penny i li mostra la màquina. Sense voler acaben creant un forat a l’univers, tot provocant el caos en els esdeveniments cabdals de la història entre els quals hi ha l’antic Egipte, la guerra de Troia i el cavall de fusta… Coneixen personatges famosos com Van Gogh, Einstein, Lincoln i Shakespeare. Abans que passat, present i futur quedin tocats, el Sr. Peabody hi ha de posar solució i ha d’asumir un gran repte: el de ser pare. Acabaran deixant junts petjada en la història.
TRÀILER
CRÍTICA
Les aventures de Peabody i Sherman és una comèdia d’aventures que combina ciència ficció, viatge en el temps, personatges excèntrics, referents mitològics de la guerra de Troia i un diàleg intel·ligent, enllaçats amb la relació estranya d’un gos i el seu fill, un nen.
Si l’aneu a veure, ja ens explicareu què us ha semblat i quins personatges i esdeveniments de la història de l’antiguitat clàssica hi surten. Com? Per què?
Creieu que els infants poden, a més de passar-s’ho d’allò més bé, aprendre història i mitologia amb Les aventures de Peabody i Sherman?…
Dins del cavall de fusta, coneixen Agamèmnon, Menelau, Ulisses i els guerrers grecs!
Per cert qui creieu qui són? Fàcil!
Èria
2n ESO
El diumenge passat vàrem descobrir a la tele un capítol de la serie Painkiller Jane que tenia referents. El vam començar a veure i era bastant interessant però de cop i volta, va aparèixer un referent clàssic, demostrant un cop més que les referències al món grec i romà són ben presents.
Painkiller Jane és una sèrie de ficció i d’acció produïda per la televisió nord-americana-canadenca basat en el personatge de còmic del mateix nom. Transmès pel Sci Fi Channel als EUA a partir del 13 abril de 2007 i Global al Canadà, va estar protagonitzada per Kristanna Loken com el personatge titular. El 15 d’agost de 2007, que va ser cancel·lada després d’una temporada de 22 episodis. Segons he llegit, aquest capítol que a continuació us explicaré és el millor de la temporada, amb un argument i una intriga sorprenent.
La sèrie està protagonitzada per Loken com Jane Basco, la protagonista principal. Ella, comença com una agent de la DEA, on en el decurs del seu treball es troba amb Andre McBride (Rob Stewart), qui és el líder d’un equip d’agents que treballen per a una agència del govern no especificada. L’equip es basa en una estació de metro en desús anomenat Deckard Street. Ella es veu obligada a unir-se a l’equip després d’arribar “massa lluny” en les seves operacions. Llavors es revela que la missió de l’equip és identificar i neutralitzar “NEUROS”, mutants humans amb poders mentals paranormals. Es teoritza que les aberracions interfereixen amb la capacitat del cervell per distingir el bé del mal.
Durant l’episodi pilot, Basco descobreix que ella també té habilitats sobrehumanes, poders regeneratius sobrenaturals d’invulnerabilitat.
Doncs bé, aquest capítol correspon al quart de la primera temporada, l’única que es va emetre ja que després es va cancelar degut a que la cadena Sci Fi no estava passant per un bon moment i també, s’hi va afegir que els primers capítols eren força bons però a mesura que els capítols passaven, s’anava baixant de qualitat i per tant, d’espectadors. En baixar l’audiència, la cadena la va cancel·lar, encara que va deixar emetre una temporada sencera, és a dir, 22 episodis.
Aquest capítol, anomenat ‘Atrapame si puedes‘ tracta sobre un home que té visions sobre desastres que succeiran al seu voltant i quan les té, intenta avisar la gent per evitar el desastre però el prenen per boig i acaba succeint, fet que porta la mort de moltes persones. Com veu el futur, intenta avisar la protagonista de la sèrie, Jane, que si el seu equip l’intenta cercar, moriran i també morirà ell. Jane, el creu i intenta parar el seu equip, però no ho aconsegueixen i això porta al desenllaç tràgic amb la mort de l’home amb visions, canviant el futur dels altres homes de l’equip.
Trobem un paral·lelisme amb Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) filla de Príam i d’Hècuba. Aquest mite ens diu que Cassandra, de petita, es va quedar adormida, juntament amb el seu germà bessó Helen, al temple d’Apol·lo. Les serps sagrades de l’altar del déu van llepar-los les orelles i així van rebre el do de la profecia. En créixer, es va fer sacerdotessa d’Apol·lo però va rebutjar l’amor d’aquest i aquest, va fer caure sobre ella la maledeccció de que ningú no cregués els seus vaticinis, igual que l’home d’aquest capítol de Painkiller. Cassandra anuncià repetidament la caiguda de Troia, sobretot després que se sabés que el seu germà Paris estava viu i després, quan aquest va dur Hèlena a Troia, però ningú no la va creure i finalment.
Lady Emma Hamilton, com Cassandra, de George Romney
Aquesta sèrie va sortir d’un còmic, com ja us he dit, anomenat igual que la sèrie, creat per Jimmy Palmiotti i Joe Quesada per Event Comics el 1995.
Després de veure aquest capítol mitjançant l’enllaç que us hem proporcionat, trobeu cap altre referent clàssic? Què en penseu d’aquest? Trobeu relació amb Cassandra o no? Com us sentiríeu si un dia us aixequéssiu i poguéssiu vaticinar desgràcies sense que ningú us fes cas?
Elisa Moya i F. Xavier Gras
2n Batx. C Grec
