FITXA TÈCNICA
- Nom original: Gladiator
- Director: Ridley Scott
- Guionistes: David Franzoni, John Logan i William Nicholson.
- Any d’estrena: a l’any 2000
- Durada: 155 min. / 171 min. (versió llarga)
- Repartiment: Russell Crowe, Joaquin Phoenix, Connie Nielsen, Oliver Reed, Richard Harris, Derek Jacobi, Djimon Hounsou, David Schofield, John Shrapnel, Tomas Arana, Ralf Moeller i Spencer Treat Clark.
- País d’origen: Estats Units.
- Idioma original: Anglès.
- Gènere: Drama bèl·lic.
ARGUMENT
La pel·lícula es situa cap a l’any 180 a.C. On el protagonista Màxim Decimus Meridius és un gran general hispà que ha conduït els exèrcits de l’emperador Marc Aureli nombroses victòries.
En un d’aquestes victòries en les quals l’exèrcit romà es conduït per Marc Aureli cap a una batalla sobre les tribus germàniques, una victòria la qual donarà fi a una llarga guerra en els límits de l’imperi romà. Amb aquesta gran victòria en Màxim en guanya la confiança y l’estima de l’emperador el qual encara tenint un fill, Còmode, decideix deixar el poder temporal fins que el senat de Roma assumeixi finalment el govern de l’imperi. Quan el seu pare l’informa de la seva decisió, Còmode assassina al seu progenitor en un atac de ràbia i es fa amb el poder.
Còmode intenta guanyar-se la lleialtat de Màxim, però el militar s’adona del que ha succeït. En aquest moment el general és traït pel seu amic, Cinquè, que a pesar instrueix als pretorians perquè l’executin a ell i a la seva família a Hispània. Màxim aconsegueix desfer dels seus botxins i emprèn el retorn a la seva llar a tota velocitat, però no arriba a temps de salvar la seva dona i el seu fill.
Un cop ha enterrat la seva família i adolorit i cansat per la seva mort es desmaia i inconscient cau en mans d’uns esclavistes que se l’emporten el nord d’Àfrica on es comprat per Pròxim i obligat a lluitar com a gladiador. Més tard se l’emporten al coliseu de Roma, on l’emperador Còmode a organitzat un jocs de gladiadors. On Màxim amb les seves victòries aconsegueix guanyar-se al públic amb el seu rostre tapat. Però al reu rostre queda descobert, ja que l’emperador sent una gran curiositat per saber qui s’amaga darrere d’aquella màscara.
Màxim és estimat pel públic per aquest motiu l’emperador no pot acabar amb la seva vida. Mentrestant el protagonista junt el seu antic amic i la germana de l’emperador conspiren l’enderrocament d’aquests, però l’emperador obliga a confessar-ho tot a la seva germana.
Més tard Còmode organitza una batalla al Colisseum contra el gran gladiador però aquests es apunyalat abans del combat per tal de perdre possibilitats de guanyar, tot y així Màxim mata l’emperador. Però Màxim ferit per la seva ferida acaba morint amb una visió abans de la seva mort de la seva estimada família.
TRÀILER
CRÍTICA
Gladiator, va ser una pel·lícula de romans espectacular i bastant el·laborada, ja que es van deixar bastants diners per fer-la.
Agrada molt per la part de les lluites de gladiadors i per la seva part dramàtica, com l’escena quan Màxim troba a la seva família morta. Aquesta pel·lícula va guanyar molts premis:
– Un Oscar al 2001 al millor actor, a la millor pel·lícula, al millor vestuari, al millor so i als millors efectes.
– Un Globus d’Or al 2001 a la millor pel·lícula dramàtica i a la millor banda sonora original.
-Un BAFTa al 2001 a la millor pel·licula.
Aquest film ens mostra de moltes maneres la manera de viure del romans en aquella època, s’ha de dir que està elaborat des d’un punt de vista molt objectiu,ja que cal destacar que molts del personatges d’aquesta pel·lícula són reals. Però s’ha de dir que l’argument del film és fictici. Per això el que ens mostra és que encara que intenta mostrar la realitat, el film busca la intensitat i l’emoció per sobre de la veritat històrica. No obstant això, malgrat aquesta falta de rigor en els esdeveniments, el film de Scott presenta aspectes de la societat, l’urbanisme, l’art o les tradicions de l’Imperi Romà amb una important dosi de credibilitat. Al “Making of” de Gladiator seu director explica que volen ensenyar la colossal Roma d’una manera molt creïble, buscant “mostrar la grandesa de Roma i alhora la seva corrupció i decadència”, els dos emperadors de la pel·lícula són d’alguna manera la encarnació d’aquestes dues idees.
Un dels aspectes històrics millor reflectits pel film és el de les sempre presents disputes entre els partidaris de tornar a la República (representats per Grac i el propi Marc Aureli) i els defensors a ultrança de l’Imperi (Còmode i els pretorians, sobretot), tot i que hem de tenir en compte que els patricis estaven més interessats en perpetuar el seu poder econòmic i accedir al consolat, però això últim no s’acaba de veure a la pel·lícula. Un altre dels aspectes molt ben caracteritzats en la pel·lícula és l’exèrcit romà, del qual ens mostren destacaments d’infanteria i cavalleria, armes de curt i llarg abast, màquines de guerra, jerarquia dels comandaments … amb les característiques que podem observar en qualsevol llibre d’història militar romana. L’actitud dels soldats es mostra d’una manera més creïble que en altres pel·lícules, perquè s’ha volgut evitar la imatge dels soldats idealitzats que lluiten per la glòria, a Gladiator, com explica un dels consellers tècnics del film (en cap cas es parla d’assessor històric) és un exèrcit professional que lluita per la seva paga i no per la glòria personal o la de l’Imperi.
La tecnologia és un element que cal tenir en compte a l’hora de comparar Gladiator amb pel·lícules més antigues, i és que les possibilitats que ofereixen els efectes informàtics fan que la caracterització tingui més importància que la qualitat narrativa (gairebé l’única base de les velles produccions). També hi ha un gran esforç per reflectir de manera autèntica l’arquitectura romana de l’època. El principal edifici del llargmetratge, el Colosseu de Roma, va ser fet per ordinador amb un realisme sorprenent, i permet aconseguir una imatge absolutament creïble de l’espectacularitat que havia de tenir.
Per tant, en conclusió podem destacar que, la pel·lícula està plena d’errors històrics (Utilització d’estreps, octavetes impreses, entrada a Roma per un accés de terra en comptes d’una calçada, certs edificis, el veritable regnat de Còmode va durar més de 10 anys, Lucila va morir abans que el seu germà. ..), alguns buscats i altres, simples “ficades de pota”, de manera que es demostra que el caràcter històric de la pel·lícula no va preocupar molt als seus creadors. No obstant això, aspectes tan magnífics com la recreació de Roma o de la batalla en Germània, permeten que la imatge, si més no de la magnitud, sigui més realista que en pel·lícules més antigues, en què es buscava més el realisme dels fets que de les imatges.
- Vosaltres creieu que es poden aprendre coses de la història de Roma amb aquesta pel·lícula?
- Un romà es podia anomenar, segons les normes de praenomen Maximus?
“Mi nombre es Máximo Décimo Meridio, comandante de los Ejércitos del Norte, General de las Legiones Félix, leal sirviente del único emperador Marco Aurelio. Padre de un hijo asesinado, esposo de una esposa asesinada, y juro que me vengaré en esta vida o en la otra”
Laia Bagà i Luis Moreno
2n batx C Llatí