Pinotxo

Pinocchio

FIXTA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Un ancià anomenat Geppetto crea un titella de fusta anomenada Pinotxo. L’inventor vol que Pinotxo sigui un nen de veritat. La Fada Blava fa realitat el desig de Geppetto i dóna vida al titella, però conservant el seu cos de fusta. La fada assigna a Mag Nat com a consciència de Pinotxo, perquè l’allunyi dels problemes i l’aconselli en situacions difícils. Mag Nat no és escoltat per Pinotxo, que passa per diversos problemes per tornar amb el seu pare Geppetto i ser un nen de veritat.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

Tendre adaptació del conte de l’italià Carlo Collodi per part de la factoria Disney, que posseeix molta cura en els mínims detalls, inoblidables cançons, entre elles la guanyadora de l’Oscar “L’Estrella Blava (When You Wish Upon A Star)”, un càlid ús del color i una extraordinària animació per explicar-nos una història centrada en l’aprenentatge vital.

Al costat del gran treball en l’apartat tècnic, Walt Disney vol destacar el valor de l’obediència, a més vol tenir en compte l’aprenentatge del nen. Els personatges resulten bastant aconseguits amb el gat Fígaro o el gitano Strómboli. La imatge més impressionant de la pel·lícula i que encara posa el pèl de punta als nens és la transformació en ruc d’Arna a l’Illa del Plaer. Veritablement terrorífica. No us recorda en certa manera aquesta transformació a la que experimenta Luci a L’ase d’or d’Apuleu?

A la mitologia grega, Pigmalió veu realitzat el seu somni: l’escultura pren vida i esdevé la seva esposa. Més de dos mil anys després, i amb només dos canvis menors -d’escultor a fuster, i del desig d’una muller al d’un fill Carlo Collodi aprofitarà aquesta trama per regalar-nos dos dels personatges més entranyables de la literatura infantil: Geppetto i Pinotxo.

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat

Grec

 

La Sireneta de Walt Disney

És molt curiós el fet que en la majoria de coses que tenim avui en dia es faci referència a la mitologia grega, tot i que a simple vista no sabem identificar-les.
Aquí tenim un clar exemple en la pel·lícula que tots coneixeu, anomenada “La Sirenita”, la qual tots heu sentit a parlar i la majoria haureu vist almenys un cop, i que potser mai hauríeu pensat que en aquesta pel·lícula de dibuixos animats i hi havia una referència grega.

FITXA TÈCNICA:

Títol Original: The Little Mermaid.
Any: 1989.
Nacionalitat: Estats Units.
Direcció: John Musker i Ron Clements.
Intèrprets: (Animació).
Música: Alan Menken.
Fotografia: (Animació).
Productora: Walt Disney Pictures.
Durada: 83 minuts.
Premis: 2 Oscars: Millor banda sonora original, cançó.

INFORMACIÓ SOBRE LA PEL·LÍCULA:

The Little Mermaid (La Sirenita) és una pel·lícula d’animació de l’any 1989, adaptada del conte del mateix nom de Hans Christian Andersen, produïda per Walt Disney Pictures i dirigida per Ron Clements i John Musker. Va ser l’última pel·lícula de Disney realitzada completament a mà i utilitzant càmeres de vídeo analògiques.

Es va estrenar el 15 de març de 1989 als Estats Units, i va ser l’única pel·lícula en la història que la seva data d’estrena mundial es va estendre per gairebé 800 dies (més de dos anys) entre l’Avant Premier i la seva estrena a Japó el 30 de gener de 1991.

És la vint i vuitena pel·lícula al cànon de llargmetratges animats de The Walt Disney Company i en la llista dels Clàssics de Walt Disney. Es va convertir en tot un èxit donant lloc a una nova època daurada a la companyia, a la qual van seguir altres grans èxits com “La Bella i la Bèstia”, “Aladdín” i “El Rei Lleó”.

ARGUMENT:

Ariel és una sirena somiadora que creu que viure fora de l’aigua és el millor que li podria passar a la vida. Un dia de tempesta salva un príncep (el Príncep Eric) d’un vaixell que naufraga i cau bojament enamorada d’ell, però quan el seu pare (el Rei Tritó) descobreix els somnis de la seva filla i el seu amagatall secret en el qual guarda tots els petits tresors que ha anat trobant dels humans, aquest, furiós, arrasa amb tot.

Ariel decideix anar a fer un pacte amb Úrsula, la bruixa del mar. Gràcies a ella, esdevé ésser humà i es retroba amb el príncep, a qui està a punt de conquerir, però intervé Úrsula per evitar-ho i Ariel torna a convertir-se en sirena i esclava de la bruixa del mar.

No obstant això, el seu pare decideix fer un canvi de presoner i es posa a disposició d’Úrsula a canvi de la llibertat de la seva filla. Ariel, amb l’ajuda dels seus amics Sebastià, Flounder i el príncep Eric, aconsegueix derrotar la bruixa i destruir-la, revertint els encanteris d’Úrsula i alliberant Tritó. Quan Tritó s’adona de l’amor entre Ariel i Eric, decideix convertir-la en ésser humà, per a posteriorment celebrar les noces entre els dos enamorats.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

Llegint aquest article i aplicant els coneixements que tenim sobre la mitologia grega, direm el que simbolitzen el personatge d’Ariel i el de Tritó.

Les sirenes (en grec antic, Σειρήν Seirến) són éssers fabulosos, en concret nimfes o deïtats marines descrites com dones boniques amb una cua de peix, que enamoraven als mariners amb els seus cants.
La representació més comú les descriu com belles dones amb cua de peix en lloc de cames, com Tritó.

Com podem observar a la pel·lícula, Ariel enamora el Príncep Eric amb els seus cants, el qual era un nàufrag que es va a costar a ella en sentir-la i es va salvar, fent referència així a la simbologia que tenen les sirenes en la mitologia grega.

Per una altra part, Tritó està basat en la mitologia grega del déu Posidó.
Té un gran trident que li serveix per combatre i també per tancar el pany del seu món, té el cabell blanc, una gran barba del mateix color i la seva meitat inferior és la d’un peix de color verd blavós.

No hem de confondre els següents personatges i hem de tenir clar el que significa cadascun:

Neptú és el déu dels mars i els terratrèmols.
Tritó és el déu missatger de les profunditats.

Posidó (Neptú a la mitologia romana) és el déu grec del mar. Sovint se li representa sostenint un trident.

Ana Mª Falcón Durán

1r Batx. Grec

“La bella dorment”

          
 Director: Sleeping Beauty
 Gènere:  Animació
 País: Estats Units
 Any de publicació: 1959
 Productora: Walt Disney

 

 

 

 

 

EL conte de la BELLA DORMENT va ser editat primer per Charles Perrult i després pels germans Grimm i diu així: “Els reis d’un país llunyà desitjaven tenir un fill, però el déus els van enviar una noia molt petitona a qui van anomenar Aurora. El dia de la presentació davant del seu poble, van fer un banquet i van convidar a tothom , incloses les fades Flora, Fauna i Primavera, però es va descuidar a la fada Malèfica perquè era una fada dolenta i sempre creava discòrdia entre els presents. Quan les fades van començar a entregar-li els seus regals, Flora, la bellesa, Fauna, una veu melodiosa i, quan era el torn de Primavera, Malèfica es presentà i li va deixar una maledició ” quan fes setze anys, la princesa es punxaria en fer servir un teler i moriria. Sort que encara faltava la fada Primavera, que va poder minimitzar el regal de la “dolentíssima”: Aurora es punxaria, però es quedaria adormida fins que arribés un príncep i li fes un petó d’amor.”

 


Primer de tot he de dir que el doblatge és “especial” i que la imatge està invertida, però espero que no us importi gaire perquè l’essència del conte hi és. Durant la meva infantesa els contes van formar part de la vida quotidiana. L’ àvia era l’encarregada de posar veus als personatges i d’escenificar les escenes de les fades i sobretot quan arribava el torn de la fada Malèfica, era el punt culminant, meravellós.

Quan torno a veure aquesta pel·lícula, trobo que encara no he perdut el meu esperit infantil i espero que els meus alumnes tampoc; l’efecte sorpresa és increïble i per les cares que fan, veig que és així… Recordo que la meva àvia el feia servir per ensenyar-me sentiments de la vida com l’amor, la generositat, la bellesa interior…i també l’enveja. Ara trobo semblances amb la cultura clàssica que vull compartir amb ells i vosaltres: en tenim una cerimònia de bateig, una princesa i el seu nom Aurora, un banquet i uns convidats especials, les quatre fades, tres de bones i una de dolenta, un càstig i un final feliç.

Quins altres fets mitològics trobeu semblats a aquests que us he esmentat ? El Príncep podria ser Eros ? Les tres fades podrien ser tres deesses? i la fada Malèfica, no us recorda a una deessa que sempre estava enfadada? A qui us recorda? i els seus noms? Busqueu el seu significat mitològic (Una pista:Unes noces prèvies a la guerra de Troia, una guerra famosa i un mite passional).

Rocío
INS Miquel Martí i Pol
Quod sumus