Després de molt de temps, tornem a parlar de la nostra estimada sèrie de televisió Merlí.
A l’article del dia del docent la Mariona va parlar de com en Merlí explica el mite de la caverna a l’Ivan, però creiem que encara es poden explicar més referents clàssics d’aquesta sèrie de TV3.
Comencem amb el primer capítol, Els peripatètics, capítol on es presenta el personatge de Merlí i aquesta classe, explica què és la filosofia, perquè és important i explicar què eren els peripatètics, filòsofs que caminaven mentre pensaven. En aquest capítol en Merlí coneix l’Ivan Blasco, un jove que pateix agorafòbia i per culpa d’aquesta malaltia ha deixat d’assistir a classe.
Continuem amb el capítol número 2 que parla sobre Plató, en aquest capítol en Merlí pregunta als seus alumnes què és per ells l’amor platònic, la idea que tenen els alumnes dista molt del que deia Plató. I com s’acosta el certamen literari en Merlí proposa a la seva classe fer un poema eròtic i la idea principal és el famós cavall de Troia, que representa la dona i la ciutat, l’home.
Merlí, Maquiavel (capítol 3, del minut 6:10 a 6:34)
Passem al capítol 4, i comencem a parlar sobre Aristòtil, en Merlí diu a en Joan, que la felicitat no és un estat és una activitat i només al final de la vida ho saps. Sí, parlem sobre εὐδαιμονία (felicitat), els alumnes de filosofia, donen les seves idees sobre què és realment ser feliç, molts diuen que la felicitat són els amics i altres que són els diners.
Capítol 5, Sòcrates parla sobre la seva vida, sobre com podia haver-se salvat de la seva condemna de mort, i de com es va negar, de com va retirar les seves paraules, de com va ser acusat de canviar les idees dels joves, quan ell només va demanar que dubtessin, de com va sorgir la seva famosa frase ” només sé que no sé res”, de la desconfiança. Merlí, explica a l’Ivan de com Sòcrates es passejava tot el dia per l’àgora. A classe parlen de la maièutica, el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica. I per últim, la referència a en Joan com un heroi grec i en Merlí li diu ”Per tu sacrificaria 10 bous i organitzaria uns jocs olímpics per tota la polis”, una clara referència a l’hecatombe o sacrifici de cent bous i als jocs olímpics, nascuts a Grècia.
Passem a la recta final, capítol 9, amb Epicur, el filosòf de l’hedonisme i la seva recerca de l’ataràxia (ἀταραξία) o tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l’ànima, la raó i els sentiments.
Merlí, Epicur (Capítol 9 del minut 2:10 al 3:45):
Capítol 10 Els escèptics, els filòsofs que mai no s’implicaven a la realitat. En Gerard fa servir el terme ἐποχή epokhé per acceptar la relació de la seva mare i en Merlí.
Capítol 11, tracta sobre els sofistes, els professionals de la paraula. Gràcies això en Merlí convenç la mare de la Berta perquè canvi de batxillerat. Parla sobre Protàgoras, el primer sofista a vendre les seves habilitats. També convenç en Pol perquè li faci classes particulars a l’Ivan.
Aquest penúltim capítol va sobre Hume, aquest filosòf no està relacionat amb l’antiga Grècia però parla sobre la filantropia, paraula que prové del grec φίλος i ἂνθρωπος. En Merlí diu a en Joan el que ell anomena una pedanteria en llatí, post hoc ergo propter hoc, i vol dir que una cosa vingui d’un altre no vol dir que necessàriament sigui conseqüència de la primera, pels seus problemes amb el seu pare.
I per a l‘últim capítol, us deixem una foto i us recomanem que veieu la sèrie perquè val molt la pena, tot i que sigui de ficció ens transmet coneixement, i ara estem a l’espera de la segona temporada que també ens agradarà i, amb sèries com aquesta o amb música, aprenem a estimar més la Filosofia i alhora hi trobem molts referents clàssics!
Eloi Salat i Mariona Cava, alumnes de clàssiques de 1r de Batxillerat
