Aníbal, el pitjor malson de Roma (2006)

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Aníbal ( Aníbal: el pitjor malson de Roma)
  • Director i guionistes:  Edward Bazalgette,Matthew Faulk, Mark Skeet
  • Any d’estrena:  2006
  • Durada: 89 min.
  • Repartiment:  Alexander Siddig, Emilio Doorgasingh, Mido Hamada, Hristo Mitzkov, Shaun Dingwall, Tristan Gemmill, Ben Cross, Valentin Ganev, Bashar Rahal, Rob Dixon
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original:  Angles
  • Gènere: Acció, Drama, Biogràfic, Històric.

ARGUMENT

Aníbal, el malson de Roma  un jove de 26 anys, explora al home darrera del mite,  rellevant  el que va ser lo que el va portar a convertir-se en una ment mestra de una de les campanyes militars més audaces de la historia mundial.  Aníbal va aconseguir  frenar el avanç del Imperi Romà, portar a les seves tropes a través dels Pirineus i els Alps, davant les mateixes portes de Roma , desafiant al enemic de la seva pròpia terra. La vida de un dels majors estrategues, arriba a la ma de la BBC (British Broadcasting Corporation, cadena anglesa), en aquesta fabulosa superproducció que combina el drama, amb les ultimes investigacions històriques i  l’art de les animacions digitals, per portar a terme que la Historia  revisqui a la pantalla, i per  a tots els públics.

TRÀILER

CRITICA

Aníbal va ser un dels majors conductors d’homes que mai ha existit, i també un dels pocs grans líders militars. Aquesta modesta producció televisiva és una bona manera d’apropar-nos a la seva figura. Té alguns error de ambientació que no són adients, i algunes llicències històriques, però en general es bastant respectuosa, la reconstrucció de la Batalla de Cannas, és la major  obra d’Aníbal, ja que és magnífica!
Aníbal Barca es probablement l’únic  o un dels pocs grans conquistadors amb una  intel·ligència superlativa i  amb capacitat de superació, (vencedor dels Alps i gran estratega de Cartago) que ens ha arribat en exclusiva pels fonts dels seus enemics romans, que el van odiar com a la Pesta, encara i així, no deixaven de respectar-lo, i en no pocs casos, admirar-lo. A  més Corneli Nepote el va batejar com el més gran general que havia existit.

Alexander Siddig encapçala aquest repartiment d’un producte digne al que li  falta pressupost per establir unes cotes, que el portin a un nivell més elevat, recreant batalles tan apocalíptiques com la de Zama, on bona part del Mediterrani estava en joc.

Dintre del seus límits, aquest apropament al enemic a les seves portes, es digne d’elogi, i admirable en les seves pretensions, encara que Aníbal Barca i la seva
època continua esperant aquella pel·lícula o sèrie televisiva a gran escala que ens apropa a aquell futur fenomen terrible i fascinant que va ser la segona guerra Púnica.

Alexia Álvarez Pàmies

4t B d’ESO (Opt. llatí)

Julius Caesar d’Edward C. Carfagno

FITXA TÈCNICA

Nom original: Julius Caesar

Direcció: Edward C. Carfagno

Guió: Joseph Leo Mankiewicz, adaptació d’un relat de William Shakespeare

Any d’estrena: 1953

Durada: 120min– 2hores

País d’origen: Estats-Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Històric, Pèplum

Repartiment: James Mason, Marlon Brando, John Gielgud, Louis Calhern, Edmond O’Brien, Greer Garson, Deborah Kerr, Douglas Watson, Ian Wolfe, John Lupton, John Parrish, Alan Napier

ARGUMENT

Juli Cèsar, ambiciós líder polític, està determinat a esdevenir dictador. És acollit triomfalment a Roma en la celebració dels Lupercals. Els senadors (i en particular Cassius), per la reacció de la multitud, arriben a considerar-ho com una amenaça per a Roma. Però la popularitat que gaudeix Cèsar posa difícil tot complot contra ell.

Una metàfora del possible futur podria ser que, una forta tempesta s’abat sobre Roma. Brutus reflexiona sobre la seva conducta, ja que promet conspirar contra l’emperador, adonant-se que la conspiració podria realment fer d’ell un assassí. Finalment, gràcies a Cassius i als altres, Brutus aconsegueix considerar aquest acte com benèfic. Tanmateix, Brutus dissuadeix els conspiradors de matar també Marc Antoni. Cèsar, ja posat en guàrdia per un endeví i Calpúrnia, la seva dona, ignora els seus consells i torna al Senat. És apunyalat per Cassi, Brutus i els altres.

Però encara la mort, això no ha acabat, i passaran moltes coses que faran que el futur de Roma sigui totalment diferent al que pensaven.

PEL·LÍCULA COMPLETA

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

Potser no és una de les millors pel·lícules que es puguin veure, però si una de les que millor t’explica la història d’aquest emperador de Roma. En els nostres temps veure aquesta pel·lícula se’ns faria una mica estrany, ja que és en blanc i negre, i perquè és molt antiga. Però si que hem de dir, que potser en algun moment s’hauria de veure, perquè és un clàssic, i és una pel·lícula que ha guanyat molts premis cinematogràfics. Els que estimin la història romana, aquesta pel·lícula és molt bona per a ells, ja que es veu clarament com era la vida dels ciutadans de Roma, tant els de la classe alta, com la classe baixa. És veritat que potser no és la millor, i que potser la clàssica de Gladiator, per tal de ser més nova, sobrepassi les exspectatives, però aquesta pel·lícula, no està malament per veure-la una tarda perduda de diumenge, en un dia fosc i poc agradable

Luca Fernàndez                                                                                                               4ESO LLATÍ opt.3

La llegenda d’Eneas

La llegenda d'Eneas

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: La Leggenda di Enea
  • Director: Giorgio Venturini. 
  • Guionistes: Albert Band, Ugo Liberatore, Luigi Mangini, Arrigo Montanari, Nino Stresa (Poema épico: Publius Vergilius Maro)
  • Any d’estrena: 1962.
  • Durada: 95 min
  • Repartiment: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Ofrei, Giacomo Rossi-Stuart, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band. 
  • País d’origen: Itàlia.
  • Idioma original: italià.
  • Gènere: Fantàstic, aventures. Antiga Roma.

ARGUMENT:

Eneas, fill de la deessa Venus i un mortal, Anquises, és gendre de Príam, rei de Troia. Quan la ciutat és destruïda ell sobreviu. L’esperit del seu pare li mostra quina és la seva missió perquè no es perdi la nissaga del seu poble. S’ha d’adreçar al Laci i fundar allà una ciutat que serà gran i poderosa. El camí no serà fàcil i s’enfrontarà a una sèrie de vicissituds, però la revelació de l’oracle de la futura glòria de Roma és un dels motors principals per continuar avançant. Així Eneas es converteix, junt amb altres fugitius de Troia que el seguiran, en l’heroi fundador del que serà l’Imperi Romà.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA: 

La llegenda d’Eneas és una bona pel·lícula, original i entretinguda, tot i que no deixa de ser una antiga i això influeix a la meva opinió sobre ella. Durant la història, que es feia una mica lenta a moments degut al vocabulari i escenes concretes de la trama, vaig detectar una sèrie de problemes que sortien del context històric.

Per començar, els fundadors de la ciutat de Roma van ser els bessons Ròmul i Rem, i aquesta es va formar arrel d’un homicidi ja que es diu que Ròmul va ser el primer rei de Roma, però que al poc temps va matar al seu germà bessó Rem i es va apoderar del regne.

També hi ha alguns errors sobre les dates de la fundació de Roma i petits detalls que, torno a repetir, surten del context històric.

Tot i així és una pel·lícula prou bona per la data en la que es va rodar i pels amants de les pel·lícules de romans és molt recomanable.

A la pel·lícula idealitzen constantment l’heroi, mostrant tots els aspectes que es consideraven positius del poble romà, remarcant l’esforç i la voluntat de treball i superació de les dificultats.

Finalment em queda dir que és una pel·lícula amb força acció que enganxa al públic a mirar-la però té un petit inconvenient, si no ets un fidel seguidor d’aquest tipus de pel·lícules potser no li acabes de trobar l’encant.

Júlia Calvo
4rt ESO, Llatí opt.3

Jo, Claudi d’Herbert Wise

Fitxa Tècnica

Nom original: I, Claudius

Director i guionistes: Herbert Wise (director), Jack Pulman, Robert Graves (Guionistes).

Any d’estrena: 1976

Durada: 13 capítols d’un total de 650 min.

Repartiment: Sian Phillips (Livia), Derek Jacobi (Claudi), John Hurt (Calígula) i Brian Blessed (August).

País d’origen: Anglaterra

Idioma original: Anglès

Gènere: Ficció històrica

Jo, Claudi és una de les sèries que millor ens mostra els cicles de poder a la Roma imperial i les conspiracions i traïcions que  els romans feien per arribar al poder, una lluita constant entre aquest per l’ambició de controlar els destins de l’imperi més poderós de l’època antiga.

 Argument

Jo, Claudi segueix la història de Roma, explicada per l’emperador Claudi, des de la mort de Marcel ( nebot d’August) fins la mort del mateix Claudi, passant per l’època dels emperadors Tiberi i el boig Cal·lígula a través d’una infinitat de traïcions i conspiracions que van caracteritzar la Roma imperial durant tota la seva història.

Tràiler
Imatge de previsualització de YouTube

Crítica

Opinió Pública: He buscat opinions de diferents periòdics espanyols per conèixer si aquesta sèrie és veritablement una bona producció. M’ha cridat l’atenció un article de “El País” que diu: ” Uno de los mejores productos televisivos de la historia, magnífica descripción de los entresijos del poder.La serie no ha envejecido nada “. Per veure l’article complet Aquí

Opinió personal: M’ha agradat investigar coses d’aquesta sèrie ja que és una sèrie que mostra molt bé la lluita pel poder i explica com era la Roma més secreta, amb les seves conspiracions i traïcions que van marcar la seva història. Jo diria que seria l’equivalent a la sèrie actual de “Joc de trons” (Game of thrones), que també tracta de la lluita pel poder, al segle XX.
Si la voleu veure sencera la trobareu aquí.

Carlos Thiriet Chaparro   4 E Llatí                                                                                                          Ins Premià de Mar

Any u de Harold Ramis

 

 

FITXA TÈCNICA

– Nom original: Year one

– Director i guionistes: Harold Ramis (director) / Harold Ramis, Gene Stupnisky, Lee Eisenberg (guionistes)

– Any d’estrena: 2009

– Durada: 97 minuts

– Repartiment:

· Jack Black: Zed

· Michael Cera: Oh

· Olivia Wilde: Princesa Inanna

· June Raphael: Maya

· David Cross: Cain

· Paul Rudd: Abel

· Juno Temple: Eema

· Christopher Mintz-Plasse: Isaac

· Eden Riegel: Lilith

· Hank Azaria: Abraham

· Bill Hader: Xaman

· Oliver Platt: Sum sacerdot

· Vinnie Jones: Sargon

– País d’origen: Estats Units

– Idioma original: Anglès

– Gènere: Comèdia

ARGUMENT

Any u és una comèdia en la qual Zed i el seu únic amic Oh hauran de fugir de la seva tribu ja que en Oh va menjar un fruit sagrat, acció prohibida estrictament per la tribu. A partir d’aquí, aquests dos viuran moltes aventures, coneixeran a Cain i a Abel i presenciaran el famós assassinat, o visitaran la ciutat de Sodoma per a rescatar a les seves estimades de les mans dels esclavistes.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

Potser no té massa que veure amb Roma i la seva història però si que ens parla de costums d’aquella època i la manera que nosaltres creiem que vivien, tot amb un toc d’humor. En un principi se suposa que ens trobem en la prehistòria, en un bosc, però molt poc després ens podem adonar que han barrejat la prehistòria amb fets de la bíblia, fusionant dos conceptes incompatibles l’un amb l’altre. Dit d’una altre manera, la pel·lícula no està dissenyada en un sol corrent cronològic, sinó en dos, els primers moments ens trobem en una tribu sense civilitzar, (en la prehistòria), però pocs minuts després l’escenari s’ha convertit en l’assassinat dels dos germans (Cain i Abel), (fet de la bíblia).

Com a crítica personal crec que és una bona pel·lícula si t’agrada l’humor estúpid i fets històrics i religiosos, potser no són massa precisos en alguns detalls, però sí que representa bé la nostra visió de com eren les grans ciutats d’antany, ja que segons molts historiadors, ciutats com Roma o Sodoma i Gomorra estaven submergides en el vici i els diners. Però també a inclòs el poble marginat per els cristians, el poble dels jueus, presentant-nos costums d’aquesta cultura tan odiada.

Per altra banda, el film també a afegit altres personatges no relacionats del tot amb la bíblia cristiana, sinó amb el folklore jueu, com per exemple la primera dona creada per Déu, Lilith.

La seva història explica que va ser la primera dona que va crear Déu, a partir de fang, com Adan, però els problemes entre ells (sexuals) van fer que Lilith fugís de l’Eden pronunciant el nom màgic de Déu.

Al sortir-ne, va caure a les proximitats del Mar Roig, refugi de molts dimonis, als quals es va entregar per a procrear els anomenats lilim. Més tard tres àngels la van anar a buscar, però ella es negà, per lo qual Déu la castigà amb la mort de cent dels seus fills, des d’aquell moment, les tradicions jueves expliquen que Lilith es venja matant nens menors de vuit dies.

Raül Àlvarez, 4t ESO Llatí opt.3

La sèrie que ens explica una part de la història de Roma

Roma és una sèrie històrica que es va estrenar l’any 2005 a Estats Units, en concret a la cadena HBO tot i que també van col·laborar la BBC (Regne Unit) i la RAI (Itàlia) Aquesta va constar de dues temporades, la primera de 12 capítols i l’última de 10. Aquesta va acabar l’any 2007.

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Rome

Directors: John Milius, Willia, Mcdonald i Bruno Heller.

Guionistes: Bruno Heller, John Milius, David Frankel, William Macdonald, Alexandra Cunningham, Adrian Hodges.

Música: Jeff Beal

Any d’estrena: 2005

Durada: entre 50 i 60 min.

País d’origen: Estats Units.

Idioma original: Anglès

Gènere: Històric, bèl·lic, drama.

Aquesta era l’entrada que tenia la sèrie:

Imatge de previsualització de YouTube

La situem al període històric entre la República romana i l’Imperi. Veiem tots el moments violents que van portar a la Guerra Civil a Roma. Podem dir que s’intenta reflectir la lluita de poders que va haver des de la Guerra de les Gàl·lies fins l’assassinat de Juli Cèsar.

La cadena va presentar la sèrie d’aquesta manera:

<< Mig segle abans del naixement del cristianisme, Roma s’ha convertit en la ciutat més poderosa del món, una metròpoli cosmopolita amb un milió de persones i epicentre d’un Imperi d’extensió. Fundada sobre els principis del poder compartit i la feroç competència personal, la República fou creada per impedir que qualsevol home aconseguís un poder absolut. És una societat on els soldats poden pujar per damunt dels plebeus per convertir-se en herois i, fins i tot, en líders de la República. Però, quan la classe dirigent es va fer extravagant i rica, les institucions s’esfondraren erosionades per la corrupció i l’excés, i els vells valors de disciplina espartana i unitat social cediren davant un gran abisme entre classes.

Cartell promocional de la sèrie

PRIMERA TEMPORADA:

La primera temporada comença l’any 52 aC amb el general romà Gai Juli Cèsar derrotant el seu enemic, cabdill de la resistència celta, a la batalla d’Alèsia. El seu èxit desequilibra la batalla del poder contra el cònsol Pompeu Magne, que representa la lluita entre el poble (que dóna suport a Cèsar) i els patricis (a favor de Pompeu).

Cèsar era d’ascendència patrícia i Pompeu d’ascendència plebeia. Aquesta temporada tracta d’aquesta lluita de poders i de Cèsar intentant refundar la República en un Imperi. Es descriu el període de temps a partir del final de la Guerra de les Gàl·lies (58 aC – 49 aC) fins a l’assassinat de Cèsar el 15 de març del l’any 44 aC. Després d’aquests esdeveniments es mostren els primers anys d’Octavi, destinat a convertir-se en el primer emperador de Roma: August.

SEGONA TEMPORADA:

A la segona temporada, veiem reflectida la lluita pel poder entre Octavi i Marc Antoni després de l’assassinat de Cèsar. Ens situem en el període que transcorre des de la mort de Cèsar fins a la victòria final d’Octavi sobre Marc Antoni a Actium el 31 aC. També veiem el suïcidi de Marc Antoni i el nomenament d’Octavi August com a emperador.

Així que podem dir que els principals personatges que trobem són: Juli Cèsar (Ciarán Hinds), August (Simon Woods), Marc Antoni (James Purefoy), Lucius (Kevin McKidd), Titus Pullo (Ray Stevenson) o Bruto (Tobias Menzies).

DIFERÈNCIES ENTRE FICCIÓ I HISTÒRIA:

Hi ha petites diferències entre la sèrie i el que va succeir a la realitat. La cadena el que volia era mostrar una imatge de Roma més real, no tant comercial com la que veiem a algunes pel·lícules més actuals. Es van centrar sobretot en la psicologia dels personatges per “justificar” com ha estat la història.

El temps va més ràpid, per poder abarcar més part de la història. Ja que si s’expliquessin tots els fets de la República mai no arribaríem a conèixer que va passar a l’inici de l’Imperi.

Alguns dels canvis els trobem als personatges, per exemple Lucius i Titus Pullo són figures històriques reals però el seu paper clau en els esdeveniments de la sèrie és fictici. És a dir, els creadors de la sèrie van aprofitar aquest personatges i els van donar una importància que realment no van tenir.

A la realitat també van haver fets importants que a la sèrie no apareixen, en molts casos perquè encara no estan clars del tot. Com per exemple una batalla guanyada per Pompeu o la no aparició de membres d’una facció tradicionalista de Brut i Cato.

Alguns dels personatges

CRÍTICA:

Tot i els petits canvis Roma ens mostra una història més real de la ciutat de les que haviem vist abans. La part positiva d’aquesta sèrie és l’ambientació i la posada en escena ja que ens mostra una Roma com realment podria ser i no la típica ciutat o lluites de les pel·lícules més comercials.

La cadena HBO acostuma a fer molt bones sèries ambientades en altres èpoques i amb Roma no va ser diferent, amb només dues temporades és una de les sèries que ha tingut més reconeixement arribant a guanyar premis importants.

Els personatges, tot i les diferències amb “la vida real” estan molt treballats: Juli Cèsar, Marc Antoni, Octavi… Titus i Lucius sobretot no van ser tan importants a la història, però a la sèrie van explicant de forma testimonial com avança la República i finalment com acaba aquesta amb l’arribada de l’Imperi.

Per últim, jo crec que està molt bé que es gravin aquest tipus de sèries històriques que ens ajuden a situar-nos en el passat i veure com es vivia a una època tan important com va ser el pas de la República a l’Imperi a la ciutat de Roma.

Com veiem la història de Roma ha estat i continua estant a l’ordre del dia tant a la televisió com al cinema. En concret al cinema ara podem trobar dues pel·lícules molt relacionades amb la història de Roma. Aquestes són: “300: l’origen d’un imperi” o “Pompeya.”

I com estem a un blog de cinema deixo el tràiler d’aquesta última aquí per si algú s’anima i ens diu què tal està. 

Imatge de previsualització de YouTube

Per acabar deixo enllaçat un article del Punt Avui que parla d’aquest pas de la República a l’Imperi i crec que està força bé per entendre millor aquesta etapa.

– Algú ha vist aquesta sèrie? Les diferències entre realitat i ficció creieu que són mínimes o són molt evidents?
– Coneixeu altres sèries o pel·lícules que tractin d’aquesta part de la història de Roma?
– Penseu que és bona idea utilitzar la història real per la ficció?

Yasmina Berkane Pais

2n Batxillerat C

Ben Hur, de Steve Shill

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Ben Hur

Directors: Steve Shill

Guionista: Alan Sharp

Director artístic: Benjamín Fernández

Any d’estrena: 2010

Durada: 90 min.

Repartiment: Joseph Morgan, Stephen Campbell Moore, Emily Van Camp, Kristin Kreuk, Ray Winstone, Ben Cross, Simón Andreu, Hugh Bonneville, Alex Kingston, Lucía Jiménez, Miguel Ángel Muñoz, Kris Holden-Ried.

País d’origen: Estats Units, Regne Unit, Espanya, Canadà, Alemanya, Marroc

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Judah Ben Hur i Messala són dos grans amics que creixen com germans en el Jerusalem ocupat per l’Imperi Romà. Messala és apartat de la família Hur, quan el seu pare, un senador romà al qual mai no va conèixer, el reclama a Roma. Anys més tard, Messala torna a Jerusalem al comandament d’una guarnició. Ben Hur s’ha convertit en un pròsper comerciant i està promès amb Esther, la filla del seu fidel esclau, Simònides. Durant la visita de Ponç Pilat, prefecte de la Província de Judea, a Jerusalem es produeix una revolta en la qual els romans culpen la família Hur. Messala, per donar exemple, condemna Ben Hur a galeres i la mare i germana a la presó, on troben una mort segura.

Durant els tres anys que Ben Hur passa com a esclau a galeres, la seva set de venjança creix diàriament. Després d’una dramàtica batalla naval en què la seva nau s’acaba enfonsant, Ben Hur salva la vida al comandant romà, Arrius. Com a mostra d’agraïment, Arrius es porta a Ben Hur a Roma i l’adopta formalment com a fill. En morir el seu pare adoptiu, Ben Hur hereta tant la seva fortuna com el seu nom. Com un home nou torna a Jerusalem, on sap que Messala s’està entrenant per als jocs.

Ben Hur es retroba amb Esther, però l’obsessió de venjança cap a Messala els manté separats. L’oportunitat perfecta pel combat a vida o mort entre Ben Hur i Messala sorgeix en la forma d’una carrera de quàdrigues. Esther no vol que Ben Hur participi en la competició; està desesperada perquè ha descobert que la mare i la germana de Ben Hur segueixen vives i potser ell no sobrevisqui per saber-ho.

En un final tens i emocionant, Ben Hur i Messala s’enfronten en la carrera. Els altres cauen abatuts per la duresa de la competició mentre la violència s’apodera dels dos homes que van ser amics. Els trucs bruts de Messala es tornen contra ell i al final resulta ferit de mort. Ben Hur aconsegueix la victòria, però no està en pau amb si mateix. Necessitarà reunir-se de nou amb la seva mare i la seva germana i tenir una trobada reveladora amb Jesús de Natzaret per adonar-se que ha de treure els sentiments d’odi i de venjança del seu cor. Finalment, on Messala descansa, els dos amics finalment fan les paus i Ben Hur s’obre així camí cap a la felicitat amb Esther.

TRÀILER:
Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

Aquesta adaptació de Ben-Hur a la televisió compte amb 2 capítols de 90 minuts cadascun, és a dir, la mini-sèrie sencera té una durada d’unes 3 hores.

El projecte es finança i distribueix per Alchemy Television Group i és una coproducció de Drimtim Entertainment d’Espanya. La pel·lícula per a televisió es produeix amb la participació d’Antena 3 a Espanya, Pro Seiben a Alemanya, ABC Network als EUA i CBC al Canadà. Els productors executius són Manuel Corbi, Michael Prupas, Frank Konigsberg, Dirk Beinhold i David Wyler, el fill de William Wyler, persona que va dirigir la pel·lícula de Ben-Hur que es va estrenar el 1959, sent una de les pel·lícules amb més Oscars de la història, concretament 11.

El cost d’aquesta producció ha estat bastant elevat, ja que s’han deixat uns 20 milions d’euros en fer que aquesta nova adaptació arribés a les pantalles del televisor de casa.

A la pel·lícula es reprodueix una vila romana, un mercat, la casa de Ben-Hur o les famoses galeres. La pel·lícula compta amb 8.500 extres, escenaris naturals i espectaculars decorats. Ben-Hur ha estat filmada al Marroc, més concretament a Ouarzazate. Per exemple, es va filmar el rodatge de la famosa carrera de carros en un oasi del desert marroquí, on milers de persones es van concentrar en el vessant per admirar com els cavalls i els carros competien en una frenètica i perillosa batalla.

La cadena espanyola va emetre els dos capítols seguits, en el mateix dia. El resultat que va obtenir la cadena va ser decebedor, amb un 9,3% de share i 1.011.000 d’espectadors.

Personalment penso que la història i l’actuació dels actors és molt bona, però que possiblement s’ha obtingut un mal resultat a Espanya per culpa d’una dolenta planificació i estratègia, ja que en altres països on s’ha visualitzat ha obtingut millors resultats que aquí.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Imperium

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Imperium

Directors: Ramón CamposCarlos SedesJorge Torregrossa

Guionistes: Ramón Campos, Carlos de Pando, Luis Gamboa, Gema R. Neira, María José Rustarazo, Jon Sagalá, Laura Sarmiento Pallarés

Música: Xavier Capellas

Any d’estrena: 2012

Durada: 60 min.

Repartiment: Lluís HomarJosé SanchoNathalie PozaJesús OlmedoAura GarridoAntonio MourelosBelén FabraFernando AndinaÁngela CremontePaula PrendesJavier RíosRobert GonzálezThaïs BlumeNasser SalehSanti MarínElvira Mínguez,Pablo Escamilla

País d’origen: Espanya

Idioma original: Espanyol

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Aquesta sèrie continua la narració de la ficció històrica d’Antena 3, ‘Hispania‘. Per tant, Imperium és el spin-off. Aquesta sèrie va ser una de les grans apostes de ficció de la cadena

Galba és un home poderós i respectat a Roma. Té el suport dels senadors més importants i poderosos, encapçalats pel senador “Quinto”… i per això li han encarregat una última missió; acabar amb la resistència de Numància. Galba va cap allà convençut de la seva victòria i que, amb aquesta, li atorgués, al seu retorn, el reconeixement definitiu.

Però Galba torna de la campanya a Numància derrotat, humiliat, ja que els hispans han acabat amb el seu exèrcit. Galba ha perdut el seu honor i, sobretot, el seu poder i respecte a Roma, més concretament al senat. Encara que, aquesta derrota no ha sigut casual, ja que algú l’ha traït.

Galba no està disposat a rendir-se, ell té que clar que ha de tornar a ocupar el lloc que mereix a Roma, i per aquest motiu està disposat a fer qualsevol cosa, fins i tot a començar una nova guerra amb aquells que l’han fet perdre tot el que havia guanyat a Roma. El que ell no sap és que una dona que es diu Cora té l’obsessió de enfonsar la carrera de Galba pel que li va fer en el passat al seu pare. Una dona que, per salvar el seu pare, està disposada a pactar amb els seus majors enemics, un home capficat en recuperar la glòria perduda i una família que anhela controlar tota Roma.

Com a Hispania, la leyenda els personatges estan dividits en tres bàndols, la família de Galba, els enemics i els aliats. Els personatges més destacats del bàndol del la família i dels enemics són:

Bàndol de la família

Galba 

Galba és lleial a la seva família, però despietat amb els seus enemics
Després d’haver sigut derrotat a Numància i haver perdut la seva posició al senat, Galba pateix la condemna i la humiliació. La seva única ànsia a partir de llavors serà venjar-se dels seus enemics i recuperar el poder perdut. El seu caràcter fort, fred i calculador, és la seva millor arma. Galba és capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius, fins i tot, eliminaria a algú de la seva família abans que deixar-se vèncer.

Octavi

Octavio és un personatge generós i amb un comportament de resignació
És el germà petit de Galba, que sempre li va donar afecte i amor. Intenta ajudar a Galba a recuperar l’honor de la família, però es manté a l’ombra, en una posició allunyada. El caràcter que té quan s’ha de fer càrrec del lloc del seu germà li porta més disgustos que alegries. Tot el que fa ho fa per la seva esposa Antònia i els seus fills.

Antònia 

Apart de ser l’esposa de Octavi, és una dona manipuladora, protectora i lluitadora. Acostumada a manejar la casa al seu gust, Antònia veu com canvia el seu estatus, ja que perden la seva posició social i, a més, ha de suportar l’arribada d’un familiar al qual no suporta i al que considera culpable de la seva desgràcia, Galba. Però ella no deixarà que cap persona posi en perill la seva família i el seu benestar.

 Bàndol dels enemics

Quint

Quint és un home que ha lluitat tota la vida per arribar a ser algú i quan veu una oportunitat d’aconseguir-ho, no dubta en deixar en el seu camí a qui sigui necessari. És un home bastant fort, però a la vegada avar i cruel. Projecta la imatge del perfecte pare de família. És capaç de qualsevol cosa per conservar i fer més gran la seva posició de poder. No titubeja en trair els seus antics aliats i en declarar una guerra injusta i cruel cap als seus nous enemics. Entre aquests enemics es troba Galba, a qui desitja veure patir i suplicar per la seva vida.

Cora
És la filla de Tiberi, senador caigut en desgràcia per les trampes de Galba. Cora ha patit les mentides de Galba com ferides en la seva pròpia pell. Les desgràcies viscudes han fet d’ella una dona dura, forta i venjativa. Està disposada a demostrar la innocència del seu pare i aconseguir això haurà d’utilitzar tota la seva astúcia per trobar les proves que culpin Galba.

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

La sèrie va ser produïda per Bambú Producciones i va comptar amb un pressupost aproximat d’uns 20 milions d’euros. El primer episodi va aconseguir un 10,9% de share en audiència, el que es tradueix en 1.849.000 espectadors, menys del que s’esperava considerant la gran quantitat de diners que es van invertir en màrqueting. Aquesta “freda acollida” per part dels espectadors es va veure repetida al llarg del altres capítols.

La primera i única temporada té 6 capítols. Inicialment, estaven previstos gravar i emetre 13 episodis, però la cadena va acordar finalment rodar només 6 episodis per observar les dades en audiència. El seu rodatge va començar el 7 de març de 2012 i va acabar el 8 de juliol del mateix any. Finalment el dijous 11 d’octubre la cadena espanyola Antena 3 va posar punt final a la sèrie a causa de la baixa audiència.

‘Imperium’ ha gravat els seus exteriors a Roma, en els mítics estudis Cinecittà, situats a la Via Tuscolana, lloc on s’han rodat algunes de les gravacions més mítiques del cinema històric com “Cleopatra“, “Quo Vadis” o “Ben-Hur“, i més recentment grans superproduccions per al cinema i la televisió com “Gladiator“.

Encara que no ha sigut una sèrie amb un èxit d’audiència brutal, a ficció ha rebut crítiques bastant favorables pel públic que la veia i per la crítica especialitzada. 

L’aspecte que menys m’agrada a mi personalment de la sèrie és el final precipitat que va tenir, semblava que el final fos totalment improvisat i amb molta falta de preparació prèvia. Estava clar que una sèrie que costa per capítol uns 500.000 euros (màrqueting a part) no seria renovada per la cadena espanyola, ja que amb la poca audiència que tenia la sèrie era impossible rendibilitzar aquest projecte.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Hispania, la leyenda

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Hispania, la leyenda

Directors: Carlos SedesAlberto Rodríguez LibreroSantiago AmodeoJorge Sánchez-Cabezudo

Guionistes: Ramón Campos, Gema R. Neira, María José Rustarazo

Música: Federico Jusid

Any d’estrena: 2010

Durada: 60 min.

Repartiment: Roberto Enríquez, Juan José Ballesta, Lluís Homar, Manuela Vellés, Ana de Armas, Jesús Olmedo, Natalie Poza, Antonio Gil, Alfonso Bassave, Pablo Derqui, Ángela Cremonte, Hovik Keuchkerian, Luz Valdenebro, Iván Sánchez, Juana Acosta, Thais Blume, Ana Rujas, Irene Arcos

País d’origen: Espanya

Idioma original: Espanyol

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

La història ens situa a Hispània, al segle II a.C. En un món en què el poder d’uns pocs governa i mana sobre la vida de molts, un grup de rebels hispans liderats per Viriat, es manifesta contra el poder per poder gaudir d’un futur més digne i millor. El poble hispà lluitarà contra Roma per defensar el seu territori. És la història d’un grup d’homes joves valents, decidits a donar-ho tot pel seu poble. Perquè Viriat no estarà sol en la seva lluita; Sandro, Darío, Paulo, Héctor … Junts formen un petit però resistent grup de rebels disposats a arriscar la seva vida per complir el seu objectiu: alliberar Hispània del setge romà.

El principal antagonista de la sèrie és Galba, el líder dels romans a Hispània. Aquest personatge centra la ira de quasi tots els personatges per culpa del seu comportament i els seus aires de superioritat.

La trama de la sèrie està iniciada per una revolta que van fer els hispans en una de les brutals agressions de Galba al seu poble. A partir d’aquí i per culpa d’aquest enfrontament inicial, Galba agafa al poble hispà molta ràbia i ganes de venjança, i aquesta venjança és la que causarà el conflicte principal del serial. 

Els personatges estan dividits en tres bàndols, els herois (hispans), el poble i els enemics (romans). Els personatges més destacats del bàndol dels herois i dels enemics són:

Bàndol dels herois

Viriat
Viriat és el personatge principal de la sèrie. És un pastor, fill d’un bandoler que va abandonar a la seva família. Va perdre a la seva dona quan ella va donar a llum a la seva filla Altea. És un home lleial i sacrificat. Amb l’arribada dels romans perd la seva filla, a partir d’aquí jura venjança contra la república romana. Mor assassinat per Marco després d’una trampa ideada per Galba. La seva mort se li atribueix a Darío, Paulo i Sandro.

Paulo
Paulo és un jove que va perdre a la seva promesa, Nerea, en la invasió romana impedint el seu casament. S’uneix a Viriat per aconseguir recuperar a la seva estimada, que s’ha convertit en esclava pels romans. Mor crucificat juntament amb Sandro i Darío.

Darío
Darío és membre del Consell de Nobles del poble, la seva intenció és fer veure als altres pobles hispans el que fan els romans. És un home culte que defensa les seves idees fins a la mort. Finalment, mor crucificat juntament amb Sandro i Paulo.

Bàndol dels enemics

Galba
És el principal enemic de Viriat. És una persona cruel i desconsiderat, l’única intenció que té és guanyar-se el respecte de tota Roma perquè, a la seva tornada, el seu nom sigui sinònim de victòria i davant del senat el puguin veure preparat per ser cònsol.

Marco
Marco és el primer oficial de Galba i és el que s’encarrega de fer la feina bruta del seu líder. Es caracteritza per la disciplina que té davant del seu seva exèrcit. Encara que intenta ser lleial al seu cap, manté una relació secreta amb la seva dona Claudia.

Claudia
Claudia és la dona de Galba, filla d’un senador anomenat Tulio que és assassinat per uns homes contractats pel seu marit. Està acostumada a aconseguir sempre el que vol i és, per tant una capritxosa.

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

La sèrie va tenir una rebuda bastant bona, arribant als 4.768.000 d’espectadors i un 22,7% de share. El capítol següent va marcar el màxim d’audiència enganxant al televisor a més de 5 milions de persones, però a partir del tercer capítol les xifres d’espectadors es van estabilitzar i de mica en mica van baixar. Aquesta sèrie compte amb 3 temporades, la primera de 9 capítols, la segona de 8 i l’última de 3. En la quantitat de capítols per temporada es pot veure com la sèrie va anar perdent confiança per part de la cadena i dels espectadors.

El rodatge es va realitzar en gran part a Extremadura. Els poblats romans i hispans també van ser construïts en aquesta zona, el primer a Jaraíz i el segon en la Dehesa Boyal de Torremenga, igual que el rodatge dels exteriors, mentre que els interiors es van rodar als estudis de Boadilla del Monte. El motiu pel qual es va escollir Extremadura per rodar els exteriors va ser perquè permetia que en la gravació, la càmera pogués captar grans extensions de terreny, igual que les muntanyes i el terreny de color verd, que permetien donar un toc èpic a la trama.

L’inici de la sèrie va estar submergit en polèmica, ja que deien que les seves promocions tenien moltes similituds amb les del llibre El nom del vent de Patrick Rothfuss.

Tot i la mala valoració per part d’alguns mitjans de comunicació o pàgines web, la sèrie ha rebut algunes nominacions a premis com l’ALMA pel millor guió de sèrie de televisió o Fotogrames de Plata al millor actor per a Lluís Homar. A més, gràcies a la interpretació que fa Homar de Galba és premiat per l’Acadèmia de TV. Segons alguns professionals del medi, la sèrie va tenir una acceptable recepció per part de l’audiència pel fet que, tot i que el televident no té un coneixement de primera mà sobre el tema, sí que té referència a través del que ha estudiat o sentit. Això porta l’espectador a entendre com a real i proper el que està veient, confonent la ficció amb la realitat.

Hispania, la leyenda compte amb l’assessoria històrica del professor de la universitat de Granada Mauricio Pastor. Tot i aquesta assessoria la sèrie va ser criticada en els mitjans de comunicació per la falta de rigor històric i per la recurrència als tòpics com la indumentària dels personatges, els noms dels personatges o la forma de subjectar l’ arc.

Un altre professor, Guillermo Calleja, va dir que l’ambientació estava molt idealitzada i la imaginació era desbordant en alguns casos, com l’atracció que sent una patrícia romana cap a un estranger o el tractament que se li dóna a les falcates, totes iguals, quan en realitat tenien la mida d’acord amb la mesura del guerrer des de la punta dels dits fins al colze.

Els responsables de la sèrie i el mateix professor Mauricio Pastor van contestar a totes les crítiques dient que si els personatges són així, és perquè en una ficció has d’aconseguir que els teus personatges siguin reconeixibles i propers per al públic. Han de buscar sempre que l’espectador se sent identificat amb el personatge. Per aquest motiu els hispans estan una mica “occidentalitzats”.

Finalment, i donant la meva opinió, crec que la trama de la sèrie és bona, encara que no segueix al 100% la història real i tingui algunes errades històriques. Actualment hi ha molt poques pel·lícules o sèries que respectin la història original al 100%, ja que intenten fer-la més comercial perquè la vegin molts més espectadors i poder-la fer rentable.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Vacances a Roma de William Wyler

Vacances a Roma (Roman Holiday , en Anglès) és un clàssic del cinema. Es tracta d’una pel·lícula romàntica amb puntuals tocs còmics que explica una bonica història d’amor entre una princesa i un periodista. Audrey Hepburn dóna vida a l’Anne, una jove i elegant princesa, i el paper del periodista, Joe, està protagonitzat per Gregory Peck. Són dos grans actors que van destacar en el hollywood clàssic. Aquest film de 1954 va ser galardonat amb tres oscars (el primer a la millor actriu per Audrey Hepburn, el segon al millor guió adaptat per Dalton Trumbo i l’últim al millor vestuari per Edith Head).

La màgia d’aquesta pel·lícula és, en part, gràcies a la ciutat on es va rodar, Roma. L’anomenada ciutat eterna va ser el centre de l’imperi romà en els seus anys d’esplendor. Era inevitable que part d’aquesta herència clàssica aparegués en el film.

En aquest prezi, hi podem apreciar quins monuments visita la princesa Anne (Audrey Hepburn) junt amb el Joe Bradley (Gregory Peck).

La Lourdes ha indagat una mica més en la història d’aquests monuments per saber-ne els detalls més importants. Es mostren en el següent prezi:

En aquesta pel·lícula, no hi surten tots els monuments romans de la ciutat eterna. Quins altres monuments importants podem trobar a la ciutat eterna de la Roma clàssica? Quin ens hem deixat? (Al nostre bloc Aracne fila i fila el podeu trobar!)

Marta Serna Sánchez i Lourdes Caparrós Macià.