La que se avecina és una sèrie espanyola que ha tingut moltíssim èxit durant aquests anys, tant que encara segueix en emissió.
Es una sèrie de comèdia que tracta sobre la vida dels veïns de la comunitat de “Monte Pinar”. Una vida molt avorrida ja que són gent que no treballa, treballa de nit, són jubilats… en resum, tenen massa temps lliure i no saben fer res més que molestar-se uns als altres.
El més curiós és que d’entrada aquesta sèrie sembla un mer entreteniment però és més que això. Tracta temes actuals però també utilitza llatinismes o referències al món clàssic. A cada capítol es pot trobar com a mínim un.
A continuació posaré tres exemples de dos capítols:
Capítol 4 de la 2a temporada
En el minut 33 podrem escoltar la referència al Complex d’Èdip, en el que, segons el mite, Èdip es casa amb la seva mare( sense saber qui era) , s’enamora d’ella i tenen fills en comú.
Capítol 6 de la 2a temporada
En el minut 31 podrem observar que un noi fa referència a la Guerra de Troia i el moment en què va cremar amb la frase “Ha ardido Troia” explicant que ha tingut una relació sexual molt “explosiva”.
En el mateix capítol a 1 hora i 1 minut el conserge pronuncia l’expressió llatina “Ipso facto” que significa ara mateix o en aquest mateix instant.
Com heu pogut veure hi ha infinitats de referències al món clàssic en el nostre entorn. Són totes importants ja que fan perviure el llatí i la mitologia.
Creieu que hi ha més sèries amb referents i llatinismes?
Sou capaços de trobar-ne més? Si és així deixeu un comentari amb les que hagueu trobat.
Gènere: Aventures.Acció. Romanç | Antiga Grecia. Mitología. Miniserie de TV
ARGUMENT
Mini sèrie de TV de 2 episodis. Encara que Hèlena està casada amb Menelau, rei de Esparta, Hèlena s’enamora bojament de Paris, un ben plantat príncep troià. Els amants fugen junts a Troia, on el pare de Paris, el rei Príam, els ofereix aixopluc. Agamènon decidit a recuperar Hèlena, el despietat germà de Menelau, condueix els exèrcits de tot Grècia fins a les costes de la ciutat fortificada.
TRÀILER
CRÍTICA
Producció per a TV (amb un pressupost limitat), dividida en dues parts, però que constitueixen un sol film. Té una interessant narració i la posada en escena del discurs que pot observar-se des de una lectura profunda: l’amor, l’odi, la ira, la venjança, l’orgull, l’ambició i la lluita pel domini geogràfic i comercial de Troia. Molt bona ambientació, amb uns escenaris reals, ben colorits i destaca l’harmonia amb el relat històric sobre el qual es basa la pel·lícula.
Hi ha pocs efectes especials, encara que la bona vestimenta dels personatges ho compensa. L’actuació és on el film balla, en les escenes de lluita és nota moltíssim les coreografies encorsetades, les expressions i els gestos resulten una mica absurds, per part d’alguns actors, aquests mateixos són incapaços de donar vida i caràcter als seus personatges mitològics, tota una llàstima tenint en compte la qualitat de l’obra des de un punt de vista artístic i històric.
Com es desencadena la guerra de Troia?
Agamèmnon, vol defensar l’honor del seu germà o té altres intencions?
Per què col·locaven els grecs, dues monedes sobre els ulls dels cadàvers? Ho feien així?
Per què decideix Aquil·les participar en la guerra?
Responeu des del vostre punt de vista, qui és el personatge més interessant de la pel·lícula?
Director i guionistes: Wolfgang Peterson i David Benioff
Any d’estrena: 2004
Durada: 163 min.
Repartiment: Brad Pitt, Orlando Bloom, Eric Bana, Rose Byrne, Saffron Burrows, Diane Kruger, Sean Bean, Julie Christie, Brian Cox, Brendan Gleeson, Garrett Hedlund, Tyler Mane, Peter O’Toole, Vincent Regan, John Shrapnel, Nigel Terry, Julian Glover, Frankie Fitzgerald, James Cosmo i Kevin Bones.
País d’origen: Malta, Estats Unids i Regne Unid
Idioma original: Anglès
Gènere: Èpic
ARGUMENT:
La pel·lícula comença amb una disputa entre Agamèmnon i el rei de Tessàlia. Més tard, a Esparta, el rei Menelau celebra una festa amb els prínceps troians: Hèctor i Paris. Enmig de la festa, Paris entra a l’habitació on es troba Hèlena, reina d’Esparta, i sigilosament li demana que se’n vagi amb ell i que no han de témer Menelau. Al dia següent, Hèctor i Paris tornen juntament amb altres troians amb vaixells cap a la seva pàtria. En aquell precís moment, Paris confessa al seu germà gran que s’ha endut Hèlena amb ell. Al principi Hèctor se sent molest per aquesta decisió, però al final accepta ja que pensa que no hi ha volta enrere si el mal està fet.
Mentrestant a Esparta, Menelau demana ajut a Agamèmnon per recuperar la seva esposa. Aquest últim accedeix però tan sols perquè té ambició de posseir la ciutat de Troia. Nèstor, amic d’Agamèmnon, li aconsella que porti Aquil·les a la batalla per assegurar la victòria. Odisseu (o Ulisses segons la versió romana) convenç Aquil·les d’anar-hi, amb el propòsit d’obtenir la immortalitat. Aquil·les va a la guerra juntament amb el seu cosí i aprenent Pàtrocle i els seus lleials mirmidons. L’endemà, Príam, rei de Troia, rep Hèlena com a princesa de Troia. Però és molt tard per fer-la tornar. L’exèrcit grec arriba a les platges de la ciutat amb milers de vaixells, però Aquil·les és qui ataca primer, matant els sacerdots i saquejant el temple d’Apol·lo. Hèctor arriba amb la seva infanteria i se sorprèn de les habilitats de lluita d’Aquil·les. Aquest decideix perdonar-li la vida i el deixa anar. Més tard Aquil·les rep al seu campament Briseida, cosina dels prínceps i servidora d’Apol·lo, però és cridat per Agamèmnon. Ja en el campament, el rei es nombra a sí mateix com el responsable de prendre la platja de Troia, i per si fora menys es queda amb Briseida. Pres per la ràbia, Aquil·les està disposat a atacar Agamèmnon, però és atura’t per Briseida, i finalment decideix no lluitar més.
Quan es fa de dia, l’exèrcit grec es prepara per atacar les muralles de la ciutat, però abans d’això Paris decideix reptar en duel Menelau. El rei accepta i venç amb molta facilitat el príncep, però abans de morir Paris fuig i és rescatat per Hèctor qui finalment mata Menelau, perquè no podia deixar que el seu germà morís. Agamèmnon s’enfureix i ordena atacar, però els grecs estan massa a prop de les muralles i els arquers. Enmig del combat, Hèctor es troba amb un soldat immens, robust i musculós anomenat Àiax el Gran. El príncep venç en la seva lluita, fet que baixa la moral al debilitat exèrcit grec. Odisseu aconsella a Agamèmnon que es retiri abans que es quedi sense soldats. Retrocedeixen i la batalla finalitza. Ja a la nit, Odisseu reclama a Agamèmnon que faci les paus amb Aquil·les per no ser derrotats demà. L’heroi recupera Briseida i la porta al seu campament. S’enamora d’ella i la tracta bé. Briseida arriba a entendre Aquil·les i també s’enamora. Els dos decideixen passar junts la nit i retirar-se a Troia el dia següent. Els troians, convençuts que la moral grega està pel terra, decideixen atacar el campament de bon matí. Els grecs fugen espantats per la força dels troians, però de sobte apareixen els mirmidons, comandats per la figura d’Aquil·les. Hèctor s’enfronta a l’heroi grec, tallant-li el coll, fent que els troians cridessin d’eufòria mentre que els hel·lens es queden glaçats. En aquell moment Hèctor li treu el casc i descobreix que es tracta de Pàtrocle. Hèctor i Odisseu acorden una treva. Eudor es dirigeix al campament d’Aquil·les i li comunica la terrible notícia. Per altra banda, Hèctor ensenya a la seva esposa Andròmaca un túnel secret que condueix als afores de la ciutat de Troia.
Pel matí, Aquil·les es dirigeix a les muralles de Troia per enfrontar-se a Hèctor. El príncep s’acomiada de la seva família i surt a lluitar amb ell. Finalment Hèctor mor i l’heroi hel·lè lliga els seus peus al carro i l’arrossega fins al seu campament. Ja per la nit, el rei Príam es presenta personalment davant d’Aquil·les i li demana que li torni el cos mort del seu fill. L’hel·lè accedeix i li entrega a Briseida juntament amb 12 dies de treva. Dotze dies després, els troians revisen el campament dels grecs i veuen que està completament buit excepte un cavall de fusta, que diu ser una ofrena a Posidó.
Príam decideix fer entrar-lo a la ciutat i celebren una festa. Per la nit, les portes del cavall s’obren i d’allà surten 4.000 soldats grecs. Briseida, que estava en un temple, és trobada per Agamèmnon. Ella li clava un ganivet, derribant-lo. Aquil·les troba Briseida i s’abracen. En aquell precís moment, Paris apareix i li clava una fletxa en el seu punt feble, el taló. L’heroi s’acomiada de la noia, agonitzant. Finalment, Andròmaca, Hèlena, Paris i Briseida fugen de la ciutat juntament amb altres troians supervivents del saqueig.
TRÀILER:
CRÍTICA:
Aquest film, com ja haureu observat, el seu argument es basa en la famosa Ilíada d’Homer, però que també inclou material de l’Odissea (del mateix autor) i de l’Eneida de Virgili. Amb això es pot dir que es tracta d’un tot en un. Per altra banda, entre el text original i la pel·lícula hi ha certes discrepàncies, com per exemple:
1) En l’obra, Menelau recupera Hèlena i la porta de nou a viure amb ell a Esparta, i en aquesta pel·lícula Paris i ella aconsegueixen fugir junts de Troia.
2) El film posa en primer terme l’amor per sobre de l’honor, contràriament al text d’Homer, on l’honor és el valor més important.
3) Des d’un punt de vista cultural, destaca la transformació de la relació homoeròtica entre Aquil·les i Pàtrocle en una relació de parentesc que els fa cosins, distorsionant d’aquesta manera un eix principal de la trama clàssica degut amb tota certesa a l’acomodament del que l’àmbit de Hollywood considera moralment acceptable.
4) Segons la pel·lícula, el príncep Hèctor guanya el robust Àiax el Gran. Aquest duel, en el text original surt victoriós Àiax en tirar-li una pedra enorme a Hèctor.
Després de tot i des del meu punt de vista, aquesta pel·lícula tot i que no és massa fidel a la vertadera obra d’Homer, em va agradar molt quan la vaig veure per primera vegada i penso que les escenes de combats estan molt ben aconseguides. La recomano a tots a qui els hi agradi el cinema històric i vulguin començar a conèixer què va passar a Troia, quins són els personatges del cicle troià i quin és el llegat d’Homer.
Un bon paral·lelisme per començar a estirar del fil i conèixer l’època micènica en què es desenvolupa la película el trobareu aquí:
Repartiment: Max Charles, Ty Burrell, Ariel Winter, Stephen Tobolowsky
País d’origen: Estats Units
Idioma original: Anglès
Gènere: Comèdia d’aventures
ARGUMENT
El gos més conegut del món, un tità dels negocis, inventor, premi nobel, medallista olímpic, un geni…, el Sr. Peabody, i el seu fill trapella Sherman amb la seva màquina del temps -el Vueltatrás en castellà- s’embarquen en l’aventura més estrambòtica mai vista i coneixen, entre d’altres, Maria Antonieta durant la revolució francesa.
Tanmateix, Sherman vol impressionar la seva amiga Penny i li mostra la màquina. Sense voler acaben creant un forat a l’univers, tot provocant el caos en els esdeveniments cabdals de la història entre els quals hi ha l’antic Egipte, la guerra de Troia i el cavall de fusta… Coneixen personatges famosos com Van Gogh, Einstein, Lincoln i Shakespeare. Abans que passat, present i futur quedin tocats, el Sr. Peabody hi ha de posar solució i ha d’asumir un gran repte: el de ser pare. Acabaran deixant junts petjada en la història.
TRÀILER
CRÍTICA
Les aventures de Peabody i Sherman és una comèdia d’aventures que combina ciència ficció, viatge en el temps, personatges excèntrics, referents mitològics de la guerra de Troia i un diàleg intel·ligent, enllaçats amb la relació estranya d’un gos i el seu fill, un nen.
Si l’aneu a veure, ja ens explicareu què us ha semblat i quins personatges i esdeveniments de la història de l’antiguitat clàssica hi surten. Com? Per què?
Creieu que els infants poden, a més de passar-s’ho d’allò més bé, aprendre història i mitologia amb Les aventures de Peabody i Sherman?…
Dins del cavall de fusta, coneixen Agamèmnon, Menelau, Ulisses i els guerrers grecs!
Director: Sleeping Beauty
Gènere: Animació
País: Estats Units
Any de publicació: 1959
Productora: Walt Disney
EL conte de la BELLA DORMENT va ser editat primer per Charles Perrult i després pels germans Grimm i diu així: “Els reis d’un país llunyà desitjaven tenir un fill, però el déus els van enviar una noia molt petitona a qui van anomenar Aurora. El dia de la presentació davant del seu poble, van fer un banquet i van convidar a tothom , incloses les fades Flora, Fauna i Primavera, però es va descuidar a la fada Malèfica perquè era una fada dolenta i sempre creava discòrdia entre els presents. Quan les fades van començar a entregar-li els seus regals, Flora, la bellesa, Fauna, una veu melodiosa i, quan era el torn de Primavera, Malèfica es presentà i li va deixar una maledició ” quan fes setze anys, la princesa es punxaria en fer servir un teler i moriria. Sort que encara faltava la fada Primavera, que va poder minimitzar el regal de la “dolentíssima”: Aurora es punxaria, però es quedaria adormida fins que arribés un príncep i li fes un petó d’amor.”
Primer de tot he de dir que el doblatge és “especial” i que la imatge està invertida, però espero que no us importi gaire perquè l’essència del conte hi és. Durant la meva infantesa els contes van formar part de la vida quotidiana. L’ àvia era l’encarregada de posar veus als personatges i d’escenificar les escenes de les fades i sobretot quan arribava el torn de la fada Malèfica, era el punt culminant, meravellós.
Quan torno a veure aquesta pel·lícula, trobo que encara no he perdut el meu esperit infantil i espero que els meus alumnes tampoc; l’efecte sorpresa és increïble i per les cares que fan, veig que és així… Recordo que la meva àvia el feia servir per ensenyar-me sentiments de la vida com l’amor, la generositat, la bellesa interior…i també l’enveja. Ara trobo semblances amb la cultura clàssica que vull compartir amb ells i vosaltres: en tenim una cerimònia de bateig, una princesa i el seu nom Aurora, un banquet i uns convidats especials, les quatre fades, tres de bones i una de dolenta, un càstig i un final feliç.
Quins altres fets mitològics trobeu semblats a aquests que us he esmentat ? El Príncep podria ser Eros ? Les tres fades podrien ser tres deesses? i la fada Malèfica, no us recorda a una deessa que sempre estava enfadada? A qui us recorda? i els seus noms? Busqueu el seu significat mitològic (Una pista:Unes noces prèvies a la guerra de Troia, una guerra famosa i un mite passional).
