Referents clàssics a Merlí

Després de molt de temps, tornem a parlar de la nostra estimada sèrie de televisió Merlí.

A l’article del dia del docent la Mariona va parlar de com en Merlí explica el mite de la caverna a l’Ivan, però creiem que encara es poden explicar més referents clàssics d’aquesta sèrie de TV3.

Comencem amb el primer capítol, Els peripatètics, capítol on es presenta el personatge de Merlí i aquesta classe, explica què és la filosofia, perquè és important i explicar què eren els peripatètics, filòsofs que caminaven mentre pensaven. En aquest capítol en Merlí coneix l’Ivan Blasco, un jove que pateix agorafòbia i per culpa d’aquesta malaltia ha deixat d’assistir a classe.

Continuem amb el capítol número 2 que parla sobre Plató, en aquest capítol en Merlí pregunta als seus alumnes què és per ells l’amor platònic, la idea que tenen els alumnes dista molt del que deia Plató. I com s’acosta el certamen literari en Merlí proposa a la seva classe fer un poema eròtic i la idea principal és el famós cavall de Troia, que representa la dona i la ciutat, l’home.

Passem al capítol 4, i comencem a parlar sobre Aristòtil, en Merlí diu a en Joan, que la felicitat no és un estat és una activitat i només al final de la vida ho saps. Sí, parlem sobre εὐδαιμονία (felicitat), els alumnes de filosofia, donen les seves idees sobre què és realment ser feliç, molts diuen que la felicitat són els amics i altres que són els diners.

1024x450-Professional

Capítol 5, Sòcrates parla sobre la seva vida, sobre com podia haver-se salvat de la seva condemna de mort, i de com es va negar, de com va retirar les seves paraules, de com va ser acusat de canviar les idees dels joves, quan ell només va demanar que dubtessin, de com va sorgir la seva famosa frase ” només sé que no sé res”, de la desconfiança. Merlí, explica a l’Ivan de com Sòcrates es passejava tot el dia per l’àgora. A classe parlen de la maièutica, el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica. I per últim, la referència a en Joan com un heroi grec i en Merlí li diu ”Per tu sacrificaria 10 bous i organitzaria uns jocs olímpics per tota la polis”, una clara referència a l’hecatombe o sacrifici de cent bous i als jocs olímpics, nascuts a Grècia.

Passem a la recta final, capítol 9, amb Epicur, el filosòf de l’hedonisme i la seva recerca de l’ataràxia.

Capítol 10 Els escèptics, els filòsofs que mai no s’implicaven a la realitat. En Gerard fa servir el terme ἐποχή epokhé per acceptar la relació de la seva mare i en Merlí.

Capítol 11, tracta sobre els sofistes, els professionals de la paraula. Gràcies això en Merlí convenç la mare de la Berta perquè canvi de batxillerat. Parla sobre Protàgoras, el primer sofista a vendre les seves habilitats. També convenç en Pol perquè li faci classes particulars a l’Ivan.

Aquest penúltim capítol va sobre Hume, aquest filosòf no està relacionat amb l’antiga Grècia però parla sobre la filantropia, paraula que prové del grec φίλος i ἂνθρωπος. En Merlí diu a en Joan el que ell anomena una pedanteria en llatí, post hoc ergo propter hoc, i vol dir que una cosa vingui d’un altre no vol dir que necessàriament sigui conseqüència de la primera, pels seus problemes amb el seu pare.

Captura

I per a l‘últim capítol, us deixem una foto i us recomanem que veieu la sèrie perquè val molt la pena, tot i que sigui de ficció ens transmet coneixement, i ara estem a l’espera de la segona temporada que també ens agradarà i, amb sèries com aquesta o amb música, aprenem a estimar més la Filosofia i alhora hi trobem molts referents clàssics!

Eloi Salat i Mariona Cava, alumnes de clàssiques de 1r de Batxillerat

Gorgona: La llegenda de Vandorf

La_leyenda_de_Vandorf-341436826-large

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom originalThe Gorgon
  • Director i guionistes: Terence Fisher i John Gilling
  • Any d’estrena: 1964
  • Durada: 83 min.
  • Repartiment: Peter Cushing, Christopher Lee, Richard Pasco, Barbara Shelley, Michael Goodliffe, Patrick Troughton, Jack Watson i Joseph O’Conor.
  • País d’origen: Regne Unit.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Terror i fantàstic.

ARGUMENT

Al poble de Vandorf estan succeint uns insòlits assassinats on els quals les víctimes es converteixen en pedra. Quan la filla de l’amo del bar mor d’aquesta manera, la gent no triga a atribuir els efectes a algun element diabòlic.

TRÀILER

 

CRÍTICA

Molt bona pel·lícula realitzada durant l’esplendor de la “Hammer” i dirigida pel magnífic Terence Fisher amb tota la seva elegància.

Trasllada la mitologia hel·lènica als ambients romàntics típics del terror britànic de l’època, en un notable guió de John Gilling.

Genial com sempre la fotografia i música, però sobretot, la brillant interpretació de Barbara Shelley.

Un clàssic d’una era justament mítica.

 

Bé, ara arriben les clàssiques preguntes! Esteu preparats?:

1- Quin mític monstre surt en escena?

2- Com s’ho feia per convertir en pedra a les seves víctimes?

3-En quines altres pel·lícules el trobem?

Sara Bernad

1r d’Educació Infantil (Grau Superior)

El discurs del rei de Tom Hooper

Discurs rei cartell.jpg

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Jorge VI (1936-1952), duc de York, està afectat d’una severa tartamudesa, tracta de superar-la per poder exercir el lideratge del seu país, (després de l’abdicació del seu germà gran, Eduard VIII) amb ajuda de l’expert logopeda Lionel Logue, que va intentar eliminar-la emprant una sèrie de tècniques poc ortodoxes, mentre els esdeveniments el porten al tronc del Regne Unit i s’acosta la Segona Guerra Mundial.

TRÀILER

CRÍTICA

“El discurs del Rei” narra una petita anècdota històrica succeïda en un moment especialment rellevant de la història recent. La veu d’un rei, com la de qualsevol figura política, és la seva millor arma per comunicar, convèncer i liderar el seu poble. Un rei que tartamudeja pot semblar un líder feble, una figura feble.

Al meu entendre, la gran troballa de la pel·lícula és mostrar que aquest defecte de la parla que en una altra persona i / o en un altre moment hagués resultat irrellevant, resultava de gran importància per al Rei d’Anglaterra, amb la Segona guerra Mundial a la cantonada i en un moment en què la imatge pública del rei arriba als seus súbdits a través dels mitjans audiovisuals.

Una trama basada, per fer una comparació, en la relació professor-alumne, és una cosa molt vist. Caure en el tòpic és molt, però que molt fàcil. Perquè hi ha elements que inevitablement es repeteixen, ja sigui el xoc de caràcters, la no comprensió del que el professor pretén, el no-respecte per les capacitats de l’alumne, etcètera. Però Seidler i Hooper es fan per sortejar una i altra vegada aquestes dificultats ascendint a cotes de brillantor excepcionals. Un element d’originalitat l’introdueix, òbviament, el fet que un pertanyi a la reialesa i l’altre sigui un plebeu, i que aquest, per aplicar amb èxit el seu mètode, exigeixi una relació d’igualtat, i fins i tot d’amistat. Però la raó que aquesta pel·lícula sigui gairebé un miracle no rau només en això, ja que hi ha mil i un detalls, perfectament cuidats, que contribueixen a reforçar el que s’explica.

Així  podem entendre d’on ve la inseguretat d’Albert i la confiança de Lionel, aprenem a conèixer i contrastar els respectius entorns familiars i les seves diferents responsabilitats. I hi ha escenes redondísimas, que produeixen emocions genuïnes: no voldríem fer el llistat de les mateixes, però val la pena destacar la de la primera consulta d’Albert, la que té lloc a Westminster quan assagen la coronació i, per descomptat, la del climàtic discurs després de la declaració de guerra.

És molt intel·ligent i adient la partitura musical, tant els temes originals d’Alexandre Desplat, com l’ús de música clàssica, Beethoven i la seva setena simfonia en un moment clau. I la fotografia, amb lents curtes, i el recurs a picats i contrapicats, resulta molt apropiada per ressaltar la solitud de la funció real, tot i que, paradoxalment, un es trobi en bona companyia.

  • L’heu vista, si ho heu fet, digueu què us ha semblat?
  • Us preguntareu-ho que té a veure això amb cap assignatura de clàssiques, doncs té a veure amb un famós orador de Grècia que també patia de tartamudesa, sabríeu esbrinar qui va ser i que va fer aquest orador cada dia per superar aquest problema?

  • Podeu comentar aquest fragment de la pel·lícula:

    Imatge de previsualització de YouTube

Alexia Àlvarez

Primer de batxillerat Humanístic

Referents clàssics de les pel·lícules de Harry Potter

És increíble com una saga tan comú, i que estem farts d’escoltar per tot el món, pot tenir tal quantitat de referents clàssics. La saga, de la qual us parlem, és Harry Potter.

El famós gos d’Hades, Cancerber apareix en la primera pel·lícula com a guardià de la pedra filosofal, i per poder dormir, Harry utilitza la música, tal com va fer Orfeu per rescatar Eurídice. Un altre referent clàssic que apareix en aquesta primera pel·lícula, són els Centaures que van ajudar a Harry quan Voldemort estava a l’aguait.

D’altra banda, en la quarta pel·lícula d’aquesta saga, apareix un referent molt destacat, Pegàs. Apareix en Harry Potter com Abraxan, un cavall volador que guiava els carruatges de l’Acadèmia Beauxbatons.

Prosseguint amb el quart llibre, trobem dos referents més. El primer és el mitològic món marí, ple de sirenes i tritons. En la pel·lícula, tots dos són guardians d’una de les proves que implicava salvar un ésser estimat de les profunditats marines.

El segon, és el famós laberint del minotaure. Aquest mite es veu reflectit en l’última prova del torneig dels tres mags. Aquests hauran d’introduir-se en un laberint en el qual trobaran, a més d’altres objectes, un boggart convertit en esfinx.

I per acabar, un últim referent que hem trobat en Harry Potter, no ha estat en una de les pel·lícules, sinó en el sisè llibre, el Príncep Mestís. En un moment de la història, Dumbledore i Harry han de trobar un Horrocrux (objectes que poden guardar un fragment de l’ànima) i per a això han de travessar un llac ple de inferis (cadàvers), i ho fan a sobre d’una barca. El més curiós, és que abans d’arribar han de pagar amb sang. Això és una mica més tenebrós que el que feia Caront amb les seves víctimes, ja que elles, només havia de pagar una moneda grega!

Coneixeu més referents clàssics a Harry Potter? L’Ariadna Ruiz se n’ha oblidat algun? Mireu el seu emaze i comenteu.

Powered by emaze

Rebeca Barroso García, Ana Mª Falcón Durán
2n de Batxillerat i Ariadna Ruiz de 1r de Batxillerat Humanístic

Beowulf

 

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT:

A Dinamarca, el rei Hrothgar ha construït una nova sala de celebracions anomenada Heorot. Una celebració duta a terme en el seu interior pertorba al monstre Grendel, qui adolorit pel soroll acudeix a aquesta per assassinar la majoria dels festejantes. Hrothgar desafia Grendel, però el monstre abandona la sala en comptes de lluitar contra ell. En tornar al seu cau, Grendel és amonestat per la seva mare per atacar als éssers humans i, possiblement, convidant a la retribució. Ella es calma al saber que Grendel no va atacar a Hrothgar. L’endemà al matí, Hrothgar tanca Heorot i proclama que està disposat a donar la meitat de l’or existent en el seu regne a qualsevol home que sigui capaç d’assassinar a Grendel. Més tard Beowulf i els seus homes, després d’arribar en vaixell des Geatland, ofereixen eliminar a Grendel. Beowulf convenç a Hrothgar de reobrir Heorot i deixar que els homes de Beowulf romanguin amb ell en aquest lloc. Unferth, el conseller del rei, repta la credibilitat de l’heroisme èpic de Beowulf. Per convèncer, aquest últim li explica una llarga història sobre com va aconseguir matar a diverses serps marines durant una competició de natació en l’oceà. Hrothgar ofereix a Beowulf a banyar-se d’or, pres del drac Fafnir, com a recompensa per la mort de Grendel. En aquest moment, Beowulf es troba més enfocat a la jove reina, Wealtheow.

Aquesta tarda, Beowulf li demana als seus homes que cantin en veu alta. Després es despulla per tal de lluitar contra Grendel en igualtat de condicions -això a causa que Grendel tampoc posseeix cap vestidura i decideix dormir fins que arribi el monstre. Com era d’esperar, Grendel s’enforisquèix novament pel soroll produït en Heorot. Al seu arribo, Beowulf ho enfronta. Després que Beowulf comença a atacar amb sorolls per ferir la sensibilitat de l’oïda del monstre, Grendel tracta de fugir encara que és capturat per Beowulf, qui li arrenca el seu braç esquerre. Grendel fuig ferit a la seva cova, on li diu el nom del seu assassí a la seva mare abans de morir. Després de conèixer el destí del monstre, Beowulf és proclamat un heroi. Aquesta nit, una conversa privada entre Hrothgar i Wealtheow, indirectament, revela que Hrothgar va ser el pare de Grendel. Aquesta també és la raó per la qual Wealtheow s’ha negat a dormir amb el seu marit i el motiu que el rei no tingui hereu.

Enfurismada per la mort del seu fill, la mare de Grendel vola a Heorot. Beowulf no és percata de l’atac al quedar-se adormit. Quan desperta, troba que tots els seus homes han estat assassinats, i la seva pell va ser penjada en les bigues del bar. Només el seu amic Wiglaf va sobreviure, ja que es trobava en una platja preparant els seus vaixells per partir. Beowulf acudeix amb Hrothgar per notificar-li que la mare de Grendel és, en efecte, l’últim dels monstres en el regne. Unferth es disculpa amb Beowulf per haver dubtat d’ell, i li ofereix la seva espasa Hrunting per a ser usada en el combat contra la mare de Grendel.

Beowulf i Wiglaf emprenen la recerca de la cova de la mare de Grendel. En trobar-la, Beowulf s’endinsa en la cova per trobar un immens tresor al seu interior. La mare de Grendel apareix en escena en forma d’una bella dona. Ella li ofereix a Beowulf la fama i el poder, a canvi d’un altre fill. També li demana que li doni la banya d’or d’Hrothgar, amb la promesa que Heorot serà segur mentre es trobi en la seva possessió. Beowulf cau en la temptació de la bruixa i, per tant, tria no assassinar-la i donar-li l’artefacte.

Beowulf torna a Heorot, afirmant que va assassinar a la mare de Grendel. Porta amb si el cap de Grendel com a prova dels seus fets. També els avisa a tots que va perdre l’espasa de Unferth i la banya d’Hrothgar durant la batalla. En privat, Hrothgar assenyala certes incoherències en la història relatada per Beowulf i li pregunta si, efectivament, va matar a la mare de Grendel. Quan Beowulf no dóna una resposta directa, Hrothgar conclou que el que més el preocupava era la mort de Grendel: amb Grendel assassinat, la seva mare ja no és maledicció per a ell. Després de la conversa, el rei Hrothgar nomena a Beowulf, hereu al tron. Després salta des del balcó, per morir davant la sorpresa i horror de tots. Beowulf és coronat rei i pren a Wealtheow com la seva esposa.

Molts anys transcorren després. El rei Beowulf és incapaç de gaudir del seu poder i glòria, i la seva relació amb Wealtheow s’ha tornat freda i distant. Quan l’esclau d’Unferth troba la banya d’Hrothgar en un turó prohibit, Beowulf entén que la mare de Grendel ha eliminat la seva negociació, i Heorot està en perill una vegada més. Aquesta nit, Beowulf veu en somnis al seu fill, procreat per la bruixa. El fill, que apareix com un drac daurat, amenaça de matar l’esposa de Beowulf i al seu jove amant Ursula. L’endemà al matí, abans de l’alba, un drac ataca a un poble fora de Heorot. El drac li dóna un missatge a Unferth per ser lliurat a Beowulf, el qual esmenta: “Els pecats dels pares!”. Beowulf s’adona que l’única manera de salvar el seu regne és assassinar a la bruixa i el seu fill de nou. Abans de marxar, s’acomiada d’Ursula i Wealtheow.

Beowulf i Wiglaf viatgen a la cova de la bruixa i Beowulf s’enfronta a ella en un intent de restablir el tracte, però és massa tard: El seu fill, amb la forma d’un drac, es troba combatent amb l’exèrcit de Beowulf. Després derrotar-ho, el drac vola al castell de Beowulf, però abans aquest s’aferra al seu llom. Des d’aquest lloc, comença a ferir al drac amb un ganivet i el llança al mar, en un va intent per matar-ho. El drac emprèn de nou el vol i amb Beowulf encara aferrat al seu llom, arriba als murs del castell intentant incinerar. Beowulf, recordant el que Hrothgar li va dir abans, branda la seva espasa en el punt feble del drac, és a dir la gola, amb el que el despullarà de la seva capacitat de transpirar foc. En l’intent, Beowulf perd un braç i l’altre es crema en el procés. El drac tracta de destruir un dels murs del castell, en un esforç final per matar les dues dones. Desesperat, Beowulf intenta, en diverses ocasions, prendre el cor del drac per clavar-li el ganivet. Mortalment ferits, tots dos cauen a les costes properes a la platja del regne. El drac torna a la seva forma original d’un noi daurat, tal com en els somnis de Beowulf. Wiglaf arriba a la platja, només per escoltar les últimes paraules de Beowulf. Abans de morir, Beowulf deixa el regne a Wiglaf, qui després prepara un funeral per incinerar les restes de Beowulf en un pot. Mentre la incineració està realitzant-se, Wiglaf s’adona de la presència de la mare de Grendel, la qual emergeix del mar per besar el cadàver de Beowulf. La banya d’Hrothgar torna a les costes, procedent de les profunditats del mar, i és pres per Wiglaf.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

La pel·lícula té escenes d’acció fascinants i sobretot molt ben il·lustrades. A l’hora d’adaptar el poema original, del qual es va perdre gran part al s. XVIII, els guionistes es troben amb dues opcions; la translació literal, omplint els buits dels fragments desapareguts, o la modernització del mateix, intentant acostar els personatges a una mentalitat més contemporània i, d’aquesta manera, fent-los més accessibles al públic actual. Aquesta obra pertany a un poema èpic, anomenat Beowulf, el final del poema parla del lament per la mort de Beowulf, fet que està relacionat amb el tòpic “ tempus fugit” (el temps vola) i “memento mori” (recorda que has de morir).

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón

2n de Batxillerat

Llatí

Simbad, la llegenda dels set mars

FITXA TÈCNICA

  • Nom originalSinbad, Legend of the Seven Seas.
  • Director i guionistes: Directors: Patrick Gilmore, Tim Johnson. Guionistes: John Logan.
  • Any d’estrena: 2003.
  • Durada: 88 minuts.
  • Repartiment:  Brad Pitt (Simbad), Catherine Zeta-Jones (Marina), Michelle Pfeiffer (Eris), Joseph Fiennes (Proteu), Dennis Haysbert (Kale), Timothy West (Dimas), Adriano Giannini (Rata), Raman Hui (Jin), Chung Chan (Li), Jim Cummings (Luca), Conrad Vernon (Jed), Andrew Birch (Grum & Chum).
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglés.
  • Gènere: Animació, aventura i comèdia.

ARGUMENT

Tot comença quan Simbad, un lladre dels mars, intenta robar el Llibre de la Pau al seu amic de quan eren petits, Proteu, que es dirigia cap a la ciutat de Siracussa. Mentre estava intentant robar-li el llibre la deessa grega del caos i la discòrdia, Eris, envia un dels seus monstres que s’emporta a Simbad cap a les profunditats del mar on tindrà una trobada amb la deessa i aquesta li dirà que robi el Llibre de la Pau per ella.

Més endavant Eris roba el llibre fent-se passar per Simbad quan es troba ja a Siracussa i Simbad és condemnat a mort tot i que Proteu demana ocupa el seu lloc perquè així Simbad pugui anar al Tàrtar, el regne d’Eris, a recuperar el llibre. Durant aquest viatge coneixerà millor a Marina, l’esposa de Proteu, i tan ells com tota la tripulació passaran mil i una aventures.

TRÀILER

 

CRÍTICA 

A mi personalment aquesta pel·lícula m’agrada molt, ja que no és la típica de dibuixos i té aventures, amor, comèdia… La vaig veure ja fa bastant de temps però no m’havia fixat mai en el fet que l’antagonista fos la deessa grega Eris i altres referents clàssics que es poden trobar durant el film, com per exemple les sirenes o l’au roc.
Aquesta pel·lícula va ser nominada a diversos premis entre ells quatre nominacions als premis Annie. Si ens endinsem cap a la cultura grega, podríem trobar algunes semblances amb el protagonista de l’Odissea, Ulisses, i Simbad, com per exemple que tots dos estan molt lligats al mar i que durant els seus viatges passen mil i una aventures amb criatures mitològiques i vencen els seus reptes de manera astuta.
L’any 2002 l’estudiant de 2n de batxillerat de l’IES Mediterrània del Masnou Sílvia Serrano Vallbuena va fer un estudi comparant els dos herois, Simbad i Ulisses, i les seves respectives històries, Simbad el Marí i Odissea, arribant a la conclusió que Simbad el Marí, literatura àrab posterior a l’Odissea, rep molta influència de la literatura grega, ja que és la mateixa història explicada en un entorn social diferent més adaptada a la religió i costums àrabs en què els herois s’esforcen per vèncer els obstacles que se’ls hi presenten, les dues obres tenen una intenció semblant, ja que les dues ens volen fer entendre que els déus tenen un gran poder sobre els humans i el seu destí i, per tant, ens mostren en certa manera quin ha de ser el comportament humà.

Què penseu vosaltres sobre les pel·lícules d’animació que fan referència a éssers mitològics? Què sabríeu dir sobre les sirenes? I sobre Eris? Veieu algun altre ésser mitològic al tràiler? Què és una au roc? Sabríeu trobar més semblances amb l’Odissea? Heu vist la pel·lícula? Heu llegit els llibres que he esmentat?…

Clàudia Cazaux Cuberas

2n batx C Grec2

Es orígens clàssics del cinema, projecte de recerca 4t ESO

Bonum  diem, som unes alumnes de llatí de 4t d’ESO de l’Institut Premià de Mar. Hem fet el nostre projecte de recerca sobre els orígens clàssics del cinema. Com que està relacionat amb aquest bloc, deixem aquí l’enllaç per si el voleu anar a veure.

Podeu anar al nostre bloc directament si cliqueu damunt la imatge.

Gràcies!

Judith Caballero, Paula Contreras i Sara Martín
Projecte de Recerca de 4t ESO

Mitologia grega a Mentes criminales

El dimarts 3 de maig a les 22.30h van emetre al canal Cuatro un capítol de la sèrie “Mentes criminales”.

“Un home que porta una nota en què posa que morirà en 24 hores, agredeix un policia per entrar a la presó i sentir-se protegit. Aquesta mateixa nit, mor en una cel·la ocupada només per ell. L’endemà, diverses persones de la mateixa localitat reben la mateixa nota i moren sota estranyes circumstàncies. “

Aquesta és la introducció al capítol, però en cap cas no mencionen que l’assassí és un obsessionat de la cultura grega i dels mites grecs. Quan era petit a causa d’un incident desafortunat, el porta a l’hospital i allà el visita una professora que li fa el regal més especial que podria haver-li fet. Li regala un llibre de mitologia grega, i en llegir-lo comença a sentir-se identificat amb el mite de Teseu i el laberint, s’identifica amb Teseu i identifica el laberint del mite amb el bosc on va sofrir l’accident i es torna un obsessiu de la cultura grega antiga i tots els seus mites.

El que no queda gaire clar, és que en matar les seves víctimes els hi deixa un tros de corda al voltant del cos, al capítol explica que cada fil de la corda té un significat.

És molt gratificant reconèixer en coses quotidianes com pot ser una sèrie de televisió, coses apreses a classe com són els mites!

Coneixies el mite de Teseu i el laberint? Com va aconseguir Teseu sa i estalvi del laberint? Podries dir quin es el significat de cada fil de la corda? A quin personatge mitològic fa referència?

Xènia Sànchez

1r de Batx. Grec i Llatí

Pinotxo

Pinocchio

FIXTA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Un ancià anomenat Geppetto crea un titella de fusta anomenada Pinotxo. L’inventor vol que Pinotxo sigui un nen de veritat. La Fada Blava fa realitat el desig de Geppetto i dóna vida al titella, però conservant el seu cos de fusta. La fada assigna a Mag Nat com a consciència de Pinotxo, perquè l’allunyi dels problemes i l’aconselli en situacions difícils. Mag Nat no és escoltat per Pinotxo, que passa per diversos problemes per tornar amb el seu pare Geppetto i ser un nen de veritat.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA:

Tendre adaptació del conte de l’italià Carlo Collodi per part de la factoria Disney, que posseeix molta cura en els mínims detalls, inoblidables cançons, entre elles la guanyadora de l’Oscar “L’Estrella Blava (When You Wish Upon A Star)”, un càlid ús del color i una extraordinària animació per explicar-nos una història centrada en l’aprenentatge vital.

Al costat del gran treball en l’apartat tècnic, Walt Disney vol destacar el valor de l’obediència, a més vol tenir en compte l’aprenentatge del nen. Els personatges resulten bastant aconseguits amb el gat Fígaro o el gitano Strómboli. La imatge més impressionant de la pel·lícula i que encara posa el pèl de punta als nens és la transformació en ruc d’Arna a l’Illa del Plaer. Veritablement terrorífica. No us recorda en certa manera aquesta transformació a la que experimenta Luci a L’ase d’or d’Apuleu?

A la mitologia grega, Pigmalió veu realitzat el seu somni: l’escultura pren vida i esdevé la seva esposa. Més de dos mil anys després, i amb només dos canvis menors -d’escultor a fuster, i del desig d’una muller al d’un fill Carlo Collodi aprofitarà aquesta trama per regalar-nos dos dels personatges més entranyables de la literatura infantil: Geppetto i Pinotxo.

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat

Grec

 

Mitologia i referents clàssics en Els Simpson!

Els Simpson (en anglès, The Simpsons) és una sèrie de televisió d’animació creada per Matt Groening. Inicialment produïda als Estats Units per Fox Broadcasting Company, en format de comèdia, s’ha emès en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca que narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana d’aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viuen en un poble fictici anomenat Springfield. El primer episodi que es va emetre va ser el 17 de desembre de 1989.

Trobem moltes referències de la mitologia grega i romana en aquesta sèrie, aquí us en deixem un tastet:

El primer referent el trobem en el nom del pare de família, en Homer, que es diu igual que el poeta èpic, autor de dues famoses obres èpiques: l’Odissea i la Ilíada.

Bust d'Homer

Bust d’Homer, còpia romana del segle II dC.

En l’episodi 90 de la temporada 5 anomenat “La última temptació de Homer”. Després que Homer i els seus companys de treball escapessin miraculosament d’un gas verinós que Homer havia deixat escapar. Charlie, un obrer, és acomiadat en haver-li demanat una sortida d’emergència al Sr Burns Burns que remplaça aquest per Una bonica enginyera nova, anomenada Mindy Simmons, de la qual Homer sent una gran atracció. Mentrestant, Bart és enviat a un oculista, després que es descobreixi que no tenia bona vista. Li fan posar ulleres i també, després d’anar al dermatòleg, un gel al cabell que li fan un aspecte de ximple. A l’escola els nens es riuen d’ell i només li fa costat en Martin, qui li mostra el seu amagatall. Finalment, Bart, després de les dues setmanes, es treu les seves ulleres però quan torna a l’escola el peguen igual.

La primera vegada que Homer veu a Mindy, en la seva imaginació la veu com la Venus de “El naixement de Venus” de Botticelli.

La Mindy com Venus

El naixement de Venus” de Botticelli

 Un altre referent important que hi trobem és el cicle troià. L’Odisea i la Ilíada d’Homer, apareixen en l’episodi 283 de la tretzena temporada. En aquesta història, Homer és Odisseu, que li porta al Rei de Troia, Príam (representat per Ned Flanders), un cavall de fusta. Ell i els seus companys soldats (Apu, Lenny, Moe, el Professor Frink i Carl ) , maten a tots els troians i guanyen la guerra. No obstant això, Odisseu es nega a sacrificar una ovella com a regal cap als déus Zeus (l’Alcalde Quimby), Dionís (Barney) i Posidó (el Capità McAllister), el que fa que aquests s’enfadin amb ell. En la sèrie, Barney fa un comentari a Zeus, sobre el rapte de Europa “Abans eres divertit, on està el Zeus que es convertia en vaca y perseguia a les noies?”. Com podem observar els tres personatges tenen característiques similars als déus grecs: Barney igual que Dionís està obsessionat per la beguda; l’Alcalde Quimby, és qui controla tot el poble, igual que Zeus que és el déu de tots els déus de l’Olimp; i el Capità, és mariner i està relacionat amb Posidó, déu del mar.

Posidó als Simpson

Centrant-nos en la sèrie, Dionís intenta destruir Odisseu amb un llamp, però falla i el llamp destrueix l’Atlàntida. Posidó, qui tenia poder sobre el mar, arrossega el vaixell d’Odisseu cap a la terra de les Sirenes (Patty i Selma), a més visiten a Circe (Lindsey Naegle), qui converteix la tripulació en porcs, els quals Homer es menja. Després, ordena a Odisseu travessar el Regne dels Morts, creuant el Riu Estix per així arribar a casa i retrobar-se amb la seva dona, Penèlope (Marge) i el seu fill Telèmac (Bart). Quan arriba a Ítaca, la seva illa, mata tots els homes que havien pretès Penélope quan ell no era a casa. Després d’estar vint anys fora, sense veure la seva dona, Homer se’n va a la taberna.

Patty i Selma representant les Sirenes d’Homer

“Odisseu i les sirenes” de Karl Von Blaas

Mare del professor Skinner fent d’Hèlena de Troia

Hèlena de Troia” d’Evelyn Morgan

Lindsey Naegle fent de Circe

circe_lindsey_naegle

“Circe oferint una copa a Odisseu” de John William Waterhouse

Marge Simpson fent de Penèlope

“Penèlope” de Domenico Beccafumi

Bart Simpson fent de Telèmac

“Telèmac” de Jacques-Louis David

Ned Flanders fent del rei Príam

“Príam i Hèctor” escultura de Juan Adán

Homer Simpson fent d’Odisseu

“El sacrifici d’Ifigènia” de Franz Anton Maulbertsch

Barney interpretant el déu Dionís

“Bacus, Venus i Ariadna” de Tintoretto

Capità Mc Allister representant el déu Posidó

“Posidó i Atena” de Tisi de Garofalo

   Alcalde Quimby representant Zeus

 

Bust de Zeus en el Vaticà

Troia a la sèrie dels Simpson

A més, en aquest episodi apareix un altre referent, aquest cop sobre las Metamorfosis d’Ovidi.

La Lisa està enamorada d’un noi de la seva classe i acudeix al seu avi perquè li doni consells. L’avi Simpson li comenta que la seva història li recorda al mite de Píram i Tisbe i li explica que eren dos joves enamorats que vivien en cases contigües però el seu amor era impossible a causa de l’enemistat dels seus pares.

L’avi explica la història de manera molt abreujada i canvia lleugerament el final, els dos joves arriben al mateix temps al lloc que han quedat, es besen i es transformen en un mateix arbre, igual que Filemó i Baucis.

Lisa i el seu novio fent de Píram i Tisbe

En l’episodi 458 de la temporada 21 anomenat “American History X-cellent”. Mentre la policia intenta dissoldre una sorollosa concentració de persones en els terrenys del Sr Burns, un dels agents reconeix a les parets quadres robats d’incalculable valor i el maníac bilionari és detingut per ser interrogat. Un cop a la presó, el company de cel ·la de Burns, John Coffey li demostra que pot tenir fe en Déu i intenta treure el mal del seu cos. Mentrestant, Smithers pren el comandament de la central nuclear i creu que pot tenir una bona relació amb els empleats, fins que descobreix que aquests només s’aprofiten d’ell i els força a treballar dia i nit. Aquestes injustes condicions laborals fan que Homer i els seus companys tramin un pla per treure al Sr Burns de la presó.

Un dels quadres que té el senyor Burns robats apareix la figura de Cronos, menjant-se al seus fills representat amb la figura del senyor Burns. Aquest quadre és molt similar al de Goya.

Quadre del senyor Burns

Saturn devorant els seus fills, de Goya

En el còmic dels Simpsons número 70 anomenat “Un còmic de mítiques proporcions” apareix molta mitologia. En el còmic Homer, que representa a Homer, ecriptor grec, explica històries als nens grecs. Quan Hera (Marge) va s’assabenta de Zeus (Homer) té un fill il·legítim anomenat Hèrcules (Bart), s’encarrega que aquest hagi de completar 12 treballs. El primer és matar l’Hidra (Snake), la qual li creixen dos caps per a cada un tallat. Hèrcules la venç fent-la discutir sobre quin li robarà. Llavors ell ha de netejar el estables d’Augies, on convenç un ric grec que l’or no val res i que els fems són més valuosos. Després s’ocupa de les diverses criatures que té la tasca de capturar fent que Hermes (Milhouse) envii un agent grec perquè les atrapi, ja que no tenen una llicència i poden estar rabiosos. Hèrcules torna a Hera amb només 10 de les tasques completes. Hèrcules decideix que aquest Hera estaria molt millor a la posició de Zeus i per això ella pren aquest rol, només per causar estralls per fer caure la Terra.

En una altra història, quan el senyor Burns va saber que algú havia deixat la planta nuclear un pot de Dimoxinil, un producte per fer crèixer els cabells, va dir “que exploti la seva pell a l’Hades (Homer)”.

Quan en Herb Powel, germà gran de Homer va aprendre que els seus nous cotxes es deien Persèfone (Marge) va preguntar quina classe de nom era aquest. Els constructors li van dir després que ella era la deessa grega de la primavera i el renaixement i que va ser portada a l’Hades, on ella va menjar 6 magranes. Herb dels interrompre llavors i va dir que la gent no volen que els seus cotxes, tinguin noms antics grecs.

En altres històries també ens parla de Sísif (Flanders), Epimeteu (Homer) la deessa Atena (Lisa), Cupido, Perseu (Bart) i Medusa (Selma Bouvier).

Fins i tot, hi ha un capítol del còmic dedicat a dues faules d’Isop: la cigala i la formiga, i la guineu i el raïm. La formiga (Flanders) treballa dur per l’hivern mentre que la cigala (Homer) està tot el dia cantant en el seu violí. Quan arriba l’hivern la formiga li ofereix a la cigala una part del seu menjar, però aquesta ho devora tot.

Una guineu (Moe) demana a un corb (Bart) que cridi repetidament llop perquè així els grans de raïm que té a la boca li caiguin i se’ls pugui menjar.

simpson

Portada del còmic 70  

 Homer representant a Zeus 

Estàtua de Zeus del museu Hermitage

Marge representant a Hera

Hera i Júpiter, de Giovanni Ambrogio

Bart representant a Hèrcules 

Hèrcules matant l’Hidra, de Antonio del Pollaiolo

Milhouse representant a Hermes

Hermes ingenui, del museu del Vaticà

Homer representant a Hades

Estàtua d’Hades amb Cèrber, del Museu Nacional de Creta

L’Snake representant a l’Hidra

L’Hidra de Lerna, de Gustave Moureau

Lisa representant a la deessa Atena

Estàtua d’Atena, de Fidias

Bart representant a Perseu

Fresc de Pompeya on apareix Perseu amb el cap de Medusa

Selma representant a Medusa

Medusa, de Caravaggio

Cupido en els Simpson

Cupido amb una papallona, de William Adolphe Bouguereau

Homer representant Epimeteu

Dibuix d’Epimeteu i Pandora

Flanders representant a Sísif

Sísif de Von Stuck

En l’episodi 516 de la temporada 24 titulat “Al meu gos amb amor” durant un esdeveniment en el centre de la ciutat de Springfield el professor Frink fa una demostració d’un nou invent, però perd el control, el que resulta en la destrucció de la casa de retir de Springfield. Aquesta situació obliga a Abraham Simpson (l’avi) a mudar-se amb els Simpson. Homer es lesiona l’esquena el dia de la mudança. Mentre està descansant a casa, es torna addicte a un joc de tauleta titulat Villageville i per estar distret, perd el gos de la família, Petit ajudant del pare Noel. Tots estan enfadats amb Homer perquè sembla no importar-li que s’hagi perdut el gos, però l’avi els explica la història del gosset que tenia Homer quan era nen, en Bongo.

El referent que trobem en aquest episodi és una estàtua en la que es veu a l’Smithers agafant el cap del senyor Burns, fent referència a l’estàtua de Perseu agafant el cap de Medusa.

 Archivo:Perseo Smithers.png

Smithers representant Perseu

Què us ha semblat? Vosaltres també veieu els Simpson? Ens ajudeu a trobar més referents? Quines semblances i diferències hi trobeu respecte els mites originals? Creieu que és possible estudiar mitologia amb aquesta sèrie?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C