Obituari. Ens ha deixat també el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, #Papitu, S.T.T.L. Un bon moment per recordar-lo, entre d'altres, amb "Nissaga de poder", tota una tragèdia grega que podeu veure a #TV3 https://t.co/YGFYoMX0fP pic.twitter.com/QDcLQfo3J5
— Margalida Capellà (@AracneFil) April 6, 2020
La sèrie Nissaga de poder, toda una tragèdia grega, que encara espera l’estudi acurat de les seves referències clàssiques.
El corb ha estat un poderós símbol durant l’època de l’antiga Grècia i Roma, típicament conegut com astuts, tramposos, oracles, i en la mitologia més recent, una profecia del diable.
Breno i Brennos (derivacions de Corb en gaèlic) eren els noms dels caps gals que van saquejar Roma i Delfos. Es va trobar amb l’exèrcit romà a la batalla de l’Àl·lia (Allia) amb uns 40.000 homes. Breno, en una gran maniobra, va carregar sobre l’ala dreta romana i la va arrasar i després va derrotar l’ala esquerra; tot seguit podia avançar cap a Roma indefensa, però va perdre unes hores matant els romans ferits i després els soldats es van embriagar i es van adormir i així van perdre tot l’endemà a la batalla, per la qual cosa els romans van poder assegurar el Capitoli.
Segons la mitologia grega, Flègias, rei dels làpites i germà de Ixió habitava en les riberes del llac Beobis a Tessàlia. Tenia una filla anomenada Coronis. Apol·lo es va fer el seu amant, però ella feia molt de temps que estava enamorada d’Isiquis, fill de Élato, d’Arcadia i en l’absència d’Apol·lo li va concedir compartir el llit amb ella. El déu va veure la seva infidelitat, sense necessitat que el corb blanc, que era l’animal que informava el déu de les coses de la terra, la denunciés. En arribar el va reprendre per no haver-li picat els ulls a Isquis i en càstig el va tornar totalment negre, sense que tornés a haver-hi corbs blancs. No obstant això, el corb va conservar el do de “parlar i predir el futur”.
També ha estat vinculat a multitud d’ocasions amb el mal, el dimoni i la foscor.
Apol·lo fent una libació
I us estareu preguntant, per què un article de corbs? I per què a La cinta de Νίκη?
Doncs, perquè jo sempre intento buscar referents mitològics a les sèries que veig i des de feia ja temps, em preguntava per què surten corbs a tantes de les sèries que m’agrada veure. Així doncs, he trobat tres exemples ben clars:
El primer és Vikings. Vikings està basada en les llegendes sobre el víking Ragnar Lodbrok, un dels herois més famosos de la cultura nòrdica que saquejà França i Bretanya.
En moltes de les escenes podem trobar corbs volant, ja que en aquell lloc hi ha animals morts o persones. També els podem trobar sense que hi hagi cap mort, però sempre que en veig un a aquesta sèrie sé que d’aquí poc algú morirà.
Una altra sèrie on podem trobar corbs és Crónicas Vampíricas (Vampire Diaries). La sèrie segueix la vida d’Elena Gilbert, que s’enamora d’un vampir Stefan Salvatore, que es troba en un triangle amorós amb el germà, Damon Salvatore, germans perseguits pel seu passat amb Katherine Pierce. La sèrie té lloc al poble fictici de Mystic Falls, Virgínia.
Al primer capítol, podem veure Elena, que va al cementiri i comença a escriure en el seu diari mentre mira la tomba dels seus pares. En aquell mateix moment, hi apareix un corb. Més tard, aquest corb resulta ser Damon Salvatore. On hi ha la relació? Damon Salvatore és un vampir i per tant, és un símbol lligat a la mort.
I per últim, és clar, he trobat referència a Joc de Trons. A aquesta sèrie, hi podem veure els corbs de moltes maneres diferents. Com a Vikings, cada cop hi ha un mort o algú està a punt de morir apareix un corb. Una altra manera és que apareixen com a missatgers. Com és una sèrie medieval, òbviament no tenien tecnologia i utilitzaven corbs per enviar els missatges a territoris diferents. Els corbs missatgers són negres, però quan arriba un corb blanc saben que l’hivern ha arribat. Amb això, podem veure similitud amb el mite ovidià d’Apol·lo i Coronis.
Jo diria que a Joc de Trons és una de les sèries on més importància es dóna als corbs. Bran, el petit Stark, abans de quedar-se invàlid, veu un corb de tres ulls. Després de quedar-se invàlid, comença a veure molts corbs. Això és perquè, en una de les temporades, Bran es troba amb un senyor, al qual li diuen el corb de tres ulls. Aquest senyor va canviant al llarg del temps. Tots els que es converteix en corbs de tres ulls tenen poders especials, es poden ficar al cap d’altres persones i poden veure el passat.
Com podeu veureu, en aquesta imatge apareix el corb de tres ulls, acompanyat del eslògan de Joc de Trons, All men must die. Aquest eslògan significa que tots els homes han de morir, per tant poden concloure que el corb és un dels símbols més significants per parlar de la mort.
Esteu d’acord amb el que jo penso dels corbs?
Sabeu de més sèries on apareguin? I pel·lícules?
Rocío Rodríguez Boza, 1r de Batxillerat Humanístic
“Once Upon a Time” (Érase una vez o Hi havia una vegada) és una sèrie de la productora anglesa ABC. Narra les històries dels contes de fades després del seus famosos “happy endings” i també els relaciona entre ells. Sempre queden tots els caps lligats i tot el que passa té un sentit.
Tots els personatges dels contes viuen en un poble, en el nostre món, anomenat “Storybrook” on conviuen sense saber qui són ja que la reina malvada llença una maledicció.En arribar l’Emma (filla de la Blancaneus i el Príncep Encantador) al poble tothom desperta i comencen les aventures.
Depenent de la temporada passen diferents coses en diferents ambients com ja pugui ser el país dels contes (Enchanted Forest), el país de Mai Més (Neverland), el país de les meravelles (Wonderland) i molts d’altres. En la 5a temporada apareix l’inframón, casa del déu Hades i també l’Olimp on viu Zeus.
Aquesta sèrie està plagada de referents clàssics. Hi ha infinitat de conceptes, llocs i objectes referents a la mitologia grega i romana. Els exposaré a continuació:
En conclusió, aquesta sèrie com moltes altres té un volum important de referents clàssics. És potser per aquest motiu que ha tingut tantíssim èxit.
Creus que altres sèries tenen referents? T’agrada aquesta sèrie? Els havies vist mai?
Arnau Torres Nadal 1r Batx. C
La sèrie “Las sirenas de Mako” és una seqüela d’una sèrie televisiva encara més famosa coneguda com a “H2o”.
Tracta sobre la vida d’unes sirenes que viuen en el nostre món, tret que els humans no en saben de la seva existència. Viuen en grup al escull de corall que hi ha al voltant de l’illa de Macko. Les protagonistes són 3 sirenes que van canviant cada temporada. Aquestes 3 sirenes viuen dins una cova submarina que dóna a un estany, “l’estany llunar”, des d’on es pot veure la lluna plena ja que està situat dins d’un antic volcà ara apagat.
En caure un humà, Zac, de forma misteriosa en les aigües de l’estany, es converteix en un tritó. És capaç de dominar poders que mai no havia imaginat que podrien existir gràcies a l’ajut d’un trident que aparentment li pertany. Aquest és clarament un referent al déu grec dels mars Posidó.
Les sirenes, per poder controlar al home, el qual es converteix en tritó si es mulla amb aigua ( igual que les sirenes quan tenen forma humana), decideixen seguir-lo a terra ferma. Allà descobreixen que té una família i obligacions i decideixen quedar-se per seguir-lo a tot arreu. Per casualitat coneixen una sirena molt sabia que viu a terra ferma, la Rita, la qual els permet viure a casa seva per tal d’ajudar-les. Ella té un gat que s’anomena Posidó, un altre referent al déu del mar.
Tota la sèrie gira entorn a les sienes, unes criatures mitològiques meitat humanes meitat peix segons la sèrie i segons el pensament popular encara que en la mitologia de l’antiga Grècia, les sirenes eren dones alades que vivien en una illa i cantaven per atraure els mariners. Després d’haver-los enamorat, se’ls menjaven.
Parlant del cant que feien servir les sirenes per atreure els mariners, a la sèrie també hi apareix una referència en la que una sirena canta “La cançó d’encantament” i fa que el no que li agrada faci tot el que ella desitja. La lletra convida el mariner a submergir-se al mar amb ella i a seguir-la. Fa fins i tot una mica de respecte!
[youtube]https://youtu.be/1Tyc07O_WfM[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/OIMObVagdSs[/youtube]
Arnau Torres Nadal 1r C
La que se avecina és una sèrie espanyola que ha tingut moltíssim èxit durant aquests anys, tant que encara segueix en emissió.
Es una sèrie de comèdia que tracta sobre la vida dels veïns de la comunitat de “Monte Pinar”. Una vida molt avorrida ja que són gent que no treballa, treballa de nit, són jubilats… en resum, tenen massa temps lliure i no saben fer res més que molestar-se uns als altres.
El més curiós és que d’entrada aquesta sèrie sembla un mer entreteniment però és més que això. Tracta temes actuals però també utilitza llatinismes o referències al món clàssic. A cada capítol es pot trobar com a mínim un.
A continuació posaré tres exemples de dos capítols:
En el minut 33 podrem escoltar la referència al Complex d’Èdip, en el que, segons el mite, Èdip es casa amb la seva mare( sense saber qui era) , s’enamora d’ella i tenen fills en comú.
En el minut 31 podrem observar que un noi fa referència a la Guerra de Troia i el moment en què va cremar amb la frase “Ha ardido Troia” explicant que ha tingut una relació sexual molt “explosiva”.
En el mateix capítol a 1 hora i 1 minut el conserge pronuncia l’expressió llatina “Ipso facto” que significa ara mateix o en aquest mateix instant.
Com heu pogut veure hi ha infinitats de referències al món clàssic en el nostre entorn. Són totes importants ja que fan perviure el llatí i la mitologia.
Arnau Torres Nadal 1r Batx C
Walkind dead és una sèrie de televisió americana desenvolupada per Frank Darabont i basada en la sèrie de còmics creada per Robert Kirkman i Tony Moore. El primer episodi, de seixanta minuts de duració, fou estrenat a la cadena AMC el 31 d’octubre de 2010.
Actualment, aquesta sèrie és una de les més vistes i consta d’un nombrós club de fans, entre les quals m’hi trobo jo. Així doncs, l’altre dia mentre veia un capítol d’aquesta sèrie vaig veure que un dels personatges escrivia i explicava una frase en llatí: “Dolor hic tibi proderit olim”, aquesta dita en boca de Deanna vol dir “El dolor actual serà útil en un futur”.
Escena on s’explica el significat de la dita.
[youtube]https://youtu.be/0UJuU5rCTuU[/youtube]
És curiós com el llatí segueix viu fins i tot quan la raça humana està en perill i el món és ple de zombis. El poeta romà Ovidi la va dir en l’elegia XI del llibre tercer de Els amors: Perfer et obdura; dolor hic tibi proderit olim. En podríeu fer la traducció i comentar-ne la vigència del seu significat?
També podeu llegir l’elegia XI del tercer llibre dels Amors d’Ovidi en traducció de Jordi Parramon, a la pàgina 123, Quaderns Crema.
Perfer et obdura; dolor hic tibi proderit olim és una dita que ha tingut molta pervivència. Per què? M’ajudeu a trobar-ne més?
Heu trobat alguna altra pel·lícula o sèrie on apareixen dites llatines? Quines?
Creieu que pot ser útil la ficció per aprendre llatí i apropar-nos a la literatura llatina?
Sandra
2n Batxillerat Llatí
Després de molt de temps, tornem a parlar de la nostra estimada sèrie de televisió Merlí.
A l’article del dia del docent la Mariona va parlar de com en Merlí explica el mite de la caverna a l’Ivan, però creiem que encara es poden explicar més referents clàssics d’aquesta sèrie de TV3.
Comencem amb el primer capítol, Els peripatètics, capítol on es presenta el personatge de Merlí i aquesta classe, explica què és la filosofia, perquè és important i explicar què eren els peripatètics, filòsofs que caminaven mentre pensaven. En aquest capítol en Merlí coneix l’Ivan Blasco, un jove que pateix agorafòbia i per culpa d’aquesta malaltia ha deixat d’assistir a classe.
Continuem amb el capítol número 2 que parla sobre Plató, en aquest capítol en Merlí pregunta als seus alumnes què és per ells l’amor platònic, la idea que tenen els alumnes dista molt del que deia Plató. I com s’acosta el certamen literari en Merlí proposa a la seva classe fer un poema eròtic i la idea principal és el famós cavall de Troia, que representa la dona i la ciutat, l’home.
Merlí, Maquiavel (capítol 3, del minut 6:10 a 6:34)
Passem al capítol 4, i comencem a parlar sobre Aristòtil, en Merlí diu a en Joan, que la felicitat no és un estat és una activitat i només al final de la vida ho saps. Sí, parlem sobre εὐδαιμονία (felicitat), els alumnes de filosofia, donen les seves idees sobre què és realment ser feliç, molts diuen que la felicitat són els amics i altres que són els diners.
Capítol 5, Sòcrates parla sobre la seva vida, sobre com podia haver-se salvat de la seva condemna de mort, i de com es va negar, de com va retirar les seves paraules, de com va ser acusat de canviar les idees dels joves, quan ell només va demanar que dubtessin, de com va sorgir la seva famosa frase ” només sé que no sé res”, de la desconfiança. Merlí, explica a l’Ivan de com Sòcrates es passejava tot el dia per l’àgora. A classe parlen de la maièutica, el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica. I per últim, la referència a en Joan com un heroi grec i en Merlí li diu ”Per tu sacrificaria 10 bous i organitzaria uns jocs olímpics per tota la polis”, una clara referència a l’hecatombe o sacrifici de cent bous i als jocs olímpics, nascuts a Grècia.
Passem a la recta final, capítol 9, amb Epicur, el filosòf de l’hedonisme i la seva recerca de l’ataràxia (ἀταραξία) o tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l’ànima, la raó i els sentiments.
Merlí, Epicur (Capítol 9 del minut 2:10 al 3:45):
Capítol 10 Els escèptics, els filòsofs que mai no s’implicaven a la realitat. En Gerard fa servir el terme ἐποχή epokhé per acceptar la relació de la seva mare i en Merlí.
Capítol 11, tracta sobre els sofistes, els professionals de la paraula. Gràcies això en Merlí convenç la mare de la Berta perquè canvi de batxillerat. Parla sobre Protàgoras, el primer sofista a vendre les seves habilitats. També convenç en Pol perquè li faci classes particulars a l’Ivan.
Aquest penúltim capítol va sobre Hume, aquest filosòf no està relacionat amb l’antiga Grècia però parla sobre la filantropia, paraula que prové del grec φίλος i ἂνθρωπος. En Merlí diu a en Joan el que ell anomena una pedanteria en llatí, post hoc ergo propter hoc, i vol dir que una cosa vingui d’un altre no vol dir que necessàriament sigui conseqüència de la primera, pels seus problemes amb el seu pare.
I per a l‘últim capítol, us deixem una foto i us recomanem que veieu la sèrie perquè val molt la pena, tot i que sigui de ficció ens transmet coneixement, i ara estem a l’espera de la segona temporada que també ens agradarà i, amb sèries com aquesta o amb música, aprenem a estimar més la Filosofia i alhora hi trobem molts referents clàssics!
Eloi Salat i Mariona Cava, alumnes de clàssiques de 1r de Batxillerat