Jason and the Argonauts de Nick Willing

 

Imagen relacionada

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: Jason and the Argonauts
  • Director: Nick Willing
  • Guionistes: Matthew Faulk
  • Any d’estrena: 2000
  • Durada: 180 min (2 episodios)
  • Repartiment:
    Derek Jacobi (Fineas), Angus Macfadyen (Zeus), Frank Langella (Aertes), Adrian Lester (Orfeu), Dennis Hopper (Pèlias), Omid Djalili (Càstor), Ciarán Hinds (Rey Èson), Natasha Henstridge (Hipsíla), Diana Kent (Polimela), Jason London (Jàson), Jolene Blalock (Medea), Hugh Quarshie (Centaure Quiró) , John Sharian (Pòl.lux), Brian Thompson (Hèracles), Olivia Williams (Hera), James Callis (Aspyrtes), Mark Lewis Jones (Mopsos), David Calder (Argos), Olga Sosnovska (Atalanta), Elliot Levey (Canthus), John Bennett (Idas), Andrew Scarborough (Soldat d’Èson).
  • País d’origen: Estats Units 
  • Idioma original: Anglès 
  • Gènere: Aventura, acció i bèl·lic

ARGUMENT:

Tracta com Jàson juntament amb els seus companys (els argonautes) viuran moltes aventures per aconseguir el velló d’or a la Còlquida, perquè Jàson pugui ser el rei de Iolcos, ja que li pertoca el tron i per acabar amb la tirania del seu tiet Pèlias, que va treure del poder a Èson, el seu germà i pare del nostre protagonista. En el viatge, lluitaran amb monstres, hi haurà amors inesperats, l’enveja i l’ajuda dels déus.

LA CRÍTICA:

La pel·lícula ha estat molt bé però és totalment diferent al llibre El viatge dels argonautes de l’editorial Biblioteca Teide, que és l’adaptació del llibre Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes. A continuació diré algunes de les moltes diferències:

  1. La pel·lícula comença quan Pèlias conquereix Iolcos, mata el pare de Jàson (Èson) i un soldat salva el nostre protagonista i l’envia al Centaure Quiró. En el llibre és Èson qui l’entrega.
  2. Treuen o afegeixen personatges i canvien els seus noms. Per començar, en el llibre no surt que Jàson tingués una amiga anomenada Atalanta i menys que l’acompanyés en el viatge. A Linceu en la pel·lícula l’anomenen Zetes i té molt bona vista. 
  3. El gegant Talos surt al començament de la pel·lícula  en comptes del final.
  4. Medea avisa al seu pare que Jàson vol el velló d’or. Pèlias envia la seva flota i el seu fill per lluitar contra els argonautes, però es destrueix el seu vaixell per les Simplègades i només sobreviu el germà de Medea. Jàson l’acull.
  5. Hèracles, en el llibre no els acompanya en tot el viatge. En la pel·lícula, fins i tot mor i es converteix en constel·lació.
  6. Orfeu distreu el drac que protegeix el velló d’or amb la seva arpa, en canvi en el llibre és Medea amb els seus poders màgics.
  7. Jàson en la pel·lícula no té cap romanç amb Hípsipila i no intenten les dones de l’illa matar els argonautes, és més, els ajuden i li donen provisions.
  8. La tornada a Iolcos no és tan ràpida, falten molts més reptes i un viatge llarg i atzarós.
  9. La mare de Jàson se suïcida.
  10. Èson  mata el seu fill per la seva cobdícia, ja que ansia el velló d’or i el seu poder.
  11. En el final de la pel·lícula, Jàson  es casaa a Iolcos amb Medea i hi governa.
  12.  Zeus intervé per a perjudicar a Jàson, ja que té gelosia d’ell.

Tot i les diferències, m’ha agradat més el final de la pel·lícula que no pas el del llibre, perquè Jàson acaba governant Iolcos com li pertoca, es casa amb Medea i en teoria són “feliços per sempre”. I també perquè Zeus i Hera es reconcilien.

Azahar Criado

4t ESO Cultura Clàssica

Wonder Woman


FITXA TÈCNICA

  • Nom originalWonder Woman
  • Director i guionistes: Patty Jenkins
  • Any d’estrena: 2017
  • Durada: 141 minuts
  • Repartiment: Gal Gadot, Chris Pine, Robin Wright, Danny Huston, David Thewlis, Connie Nielsen, Elena Anaya
  • País d’origen: Estats Units
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Superherois

ARGUMENT:

Diana, filla de Zeus i germana d’Ares, és una jove guerrera que ha estat criada com una princesa de les amazones en una illa protegida i entrenada per esdevenir una lluitadora invencible, però la trobada amb un espia arran d’un accident d’avió la faran sortir del seu cau.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Si Superman tenia les seves pel·lícules, era lògic que Wonder Woman també tingués la seva. La vàrem anar a veure per la seva vinculació amb el món clàssic, perquè és una mostra més de la força de la tradició clàssica, concretament de la mitologia. Per una altra banda, també ens interessava veure què hi havia de reivindicació feminista en aquest personatge de còmic que ha tingut una evolució i ha sofert canvis des de la seva creació l’any 1941 per un peculiar psicòleg William Moulton Marston, inspirat per les dones del seu entorn Elizabeth Holloway i Olive Byrne. El protagonisme de les amazones al començament de la pel·lícula és molt espectacular i, malgrat que sigui una fantasia, és suggerent i l’enfrontament amb Ares, el déu de la guerra, comporta un missatge Wonder Women.

Mercè Otero-Vidal