Arxiu d'etiquetes: Pigmalió

Una razón brillante

Publicat el per
Respon

 

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Le brio
Director i guionistes:
Any d’estrena: 2017
Durada: 95 minuts
Repartiment:
País d’origen: França
Idioma original: Francès
Gènere: Comèdia

ARGUMENT:

Els prejudicis es posen a prova per al professor de Dret Pierre Mazard amb la seva nova alumna, Neïla Salah, que prové de l’extraradi parisenc. Les seves personalitats xoquen des del primer dia. Un concurs d’oratòria serà el punt de trobada des del qual hauran de començar a superar les seves diferències i veure el món des d’una altra perspectiva.

Va obtenir el premi a millor actriu revelació als Premis César per Camélia Jordana.

TRÀILER:

CRÍTICA:

A l’optativa “Pren la paraula” de 2n de l’ESO hem visionat aquesta pel·lícula i hem fet un cinefòrum a l’aula.

Hem arribat a la conclusió que “Una razón brillante” reflexiona sobre el paper del professorat en la integració dels estudiants nouvinguts.  És una encertada faula ètica a partir del mite de Pigmalió. El professor esdevé tot un model d’aprenentatge per a l’alumna com en altres pel·lícules com Pygmalion et Galathée (Georges Méliès 1898), Pygmalion (1938) o My fair lady (1964).

La pel·lícula proposa raonar, aprendre a parlar bé, a argumentar tot estructurant el diàleg amb el mot escaient. També reivindica l’esforç personal per sortir del suburbi i de la segregació racial i social.

Què n’opineu?

El buen maestro

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA:

ARGUMENT:

François Foucault (interpretat per Denis Podalydès) és professor de literatura a l’institut de París, Henri IV; però una sèrie de circumstàncies faran que deixi aquest prestigiós centre i s’incorpori a un institut conflictiu de l’extraradi parisenc on haurà de fer front als seus límits i s’haurà de qüestionar els seus valors.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cnTandSbVoc[/youtube]

CRÍTICA:

El buen maestro comença en una classe de llatí al Lycée Henry IV amb el professor “recitant” en llatí afrancesat un fragment de Petroni que els alumnes han de portar traduït l’endemà… i després desapareix el llatí, però és curiós que consti en la ressenya de la pel·lícula.

Ensenyar a aprendre és tot un art, com molt bé es reflecteix a El buen maestro, que caldrà afegir a les 60 millors pel·lícules sobre docents. A més del text llatí de Petroni, hi trobareu un gran referent clàssic en educació. Quin?

Mercè Otero-Vidal

Pretty Woman (1990)

Publicat el per
1

pretty-woman-768

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Pretty Woman
  • Director i guionistes:  Garry Marshal, J.F Lawton
  • Any d’estrena: 1990
  • Durada: 119 min.
  • Repartiment: Richard Gere, Julia Roberts, Ralph Bellamy, Jason Alexander,    Laura San Giacomo, Hector Elizondo, Hank Azaria, Alex Hyde-White,                          Amy Yasbeck, Elinor Donahue, Bill Applebaum, Billy Gallo
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere:Drama romàntic i comèdia

ARGUMENT

El Sr. Lewis, un important home de negocis que es dedica a comprar empreses en crisi a baix preu per vendre-les en petites parts, coneix buscant el seu hotel una prostituta anomenada Vivian, qui respon a l’estereotip de persona de baixa classe social amb greus problemes econòmics i en una situació de desesperació, envoltada en un món marcat pel consum de drogues, tot i no ser-ne consumidora.     A causa de la seva situació, ella és crítica i distant amb les altes classes socials i els multimilionaris, qui en principi no han de ser res més que clients. En contra però de tots els estereotips, ella és intel·ligent i amb classe quan en té l’oportunitat, i ell pot sentir escrúpols i ser romàntic quant en té l’ocasió.                                                  El món de tots dos trontolla quan l’amor apareix entre ells i fa aparèixer la tensió i les desavinences que comporta una relació entre persones tan semblant però que els diners fan tan diferents.

TRÀILER

[youtube]

 

CRÍTICA                                               

Similituds amb Pigmalió                                                                                       Aquesta és una pel·lícula dels principis dels 90 que adapta el mite de Pigmalió, en una manera més moderna. El paper de Galatea s’ha actualitzat de manera similar. En lloc de ser una estàtua, Galatea és Vivian (Julia Roberts), una prostituta amb poca educació. I Pigmalió és Edward (Richard Gere), un ric home de negocis, els dos es troben un dia i continuen la seva amistat, ja que Edward necessita una parella per a les seves funcions socials a Califòrnia. Vivian pateix una transformació física a través de la roba de disseny que sempre portava per al seu paper com a parella d’Edward, i el seu nou aspecte sembla transformar la seva vida, ja que ella decideix abandonar la prostitució. Edward la transforma en una dona bonica i refinada.

Curiosament Vivian no és l’única que canvia en la pel·lícula. Mentre que l’aparença física d’Edward no canvia, per dins ho fa. Gràcies a Vivian comença a sentir, uns sentiments que feia molt de temps que no sentia. Es converteix a poc a poc en el príncep que Vivian sempre havia desitjat. De la mateixa manera que Pigmalió va ser capaç d’estimar una dona a causa de la forma de la seva creació que el mateix va crear, Edward és canviat per la seva pròpia creació, Vivian.

Què n’opineu vosaltres?

Coneixeu altres pel·lícules relacionades amb el mite de Pigmalió?

Maryama Saho

1r Batxillerat Humanític

 

 

Pinotxo

Publicat el per
2

Pinocchio

FIXTA TÈCNICA:

ARGUMENT:

Un ancià anomenat Geppetto crea un titella de fusta anomenada Pinotxo. L’inventor vol que Pinotxo sigui un nen de veritat. La Fada Blava fa realitat el desig de Geppetto i dóna vida al titella, però conservant el seu cos de fusta. La fada assigna a Mag Nat com a consciència de Pinotxo, perquè l’allunyi dels problemes i l’aconselli en situacions difícils. Mag Nat no és escoltat per Pinotxo, que passa per diversos problemes per tornar amb el seu pare Geppetto i ser un nen de veritat.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mGlO5JpVlwU[/youtube]

CRÍTICA:

Tendre adaptació del conte de l’italià Carlo Collodi per part de la factoria Disney, que posseeix molta cura en els mínims detalls, inoblidables cançons, entre elles la guanyadora de l’Oscar “L’Estrella Blava (When You Wish Upon A Star)”, un càlid ús del color i una extraordinària animació per explicar-nos una història centrada en l’aprenentatge vital.

Al costat del gran treball en l’apartat tècnic, Walt Disney vol destacar el valor de l’obediència, a més vol tenir en compte l’aprenentatge del nen. Els personatges resulten bastant aconseguits amb el gat Fígaro o el gitano Strómboli. La imatge més impressionant de la pel·lícula i que encara posa el pèl de punta als nens és la transformació en ruc d’Arna a l’Illa del Plaer. Veritablement terrorífica. No us recorda en certa manera aquesta transformació a la que experimenta Luci a L’ase d’or d’Apuleu?

A la mitologia grega, Pigmalió veu realitzat el seu somni: l’escultura pren vida i esdevé la seva esposa. Més de dos mil anys després, i amb només dos canvis menors -d’escultor a fuster, i del desig d’una muller al d’un fill Carlo Collodi aprofitarà aquesta trama per regalar-nos dos dels personatges més entranyables de la literatura infantil: Geppetto i Pinotxo.

Rebeca Barroso

1r de Batxillerat

Grec

 

Her, de Spike Jonze

Publicat el per
5

FITXA TÈCNICA 

Nom original: Her
Director i guionistes: Spike Jonze
Any d’estrena: 2013
Durada: 126 minuts
Repartiment: Joaquin Phoenix, Scarlett Johansson, Amy Adams, Rooney Mara, Olivia Wilde, Chris Pratt, Sam Jaeger, Portia Doubleday, Katherine Boecher, Alia Janine, Matt Letscher
País d’origen: Estats Units
Idioma original: anglès
Gènere: ciència-ficció, drama

ARGUMENT

Ambientada en Los Angeles, en el futur proper, la pel·lícula mostra a Theodore Twombly (Joaquin Phoenix), un home estrany que viu escrivint commovedores cartes als altres. Després d’acabar una llarga relació, amb el cor trencat, se sent intrigat per un nou i avançat sistema operatiu, el que promet ser una entitat intuïtiva amb cada usuari. Després d’inicialitzar-ho, Theodore queda encantat de conèixer la «Samantha» (Scarlett Johansson), una brillant veu femenina que és perspicaç, sensible i divertida. Mentre els desitjos i les necessitats de tots dos creixen, la seva amistat es transforma en una relació d’amor.

TRÀILER

CRÍTICA

Her és una pel·lícula que mostra molt bé  el món actual en què vivim, que està gairebé monopolitzat per la tecnologia. Theodore decideix comprar-se un ordinador amb un modern SO que s’adapta als gustos ia la personalitat de l’usuari. Davant d’això, ens plantegem si la tecnologia fomenta la soledat o ajuda a superar-la. La idea d’humans “enamorant-se” de robots, màquines, etc. no és nova. El que és original d’Her és la manera en què es planteja aquesta temàtica, fent-ho d’una manera actual, seriosa, respectuosa i bastant creïble Her és un homenatge als éssers humans, a estar vius i intentar gaudir del que ens envolta i sobretot, a saber aturar la voraç tecnologia en què estem immersos.

Encara que sembli sorprenent, pel tema que tracta, trobem referents clàssics en aquesta pel·lícula. Podem establir un paral·lelisme amb el protagonista, Theodore i el mite de Pigmalió.

Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.  Segons explica Ovidi a “Les Metamorfosis“, Pigmalió havia buscat una esposa que fos perfecta. Un dia va crear l’estàtua d’una jove, a la qual va anomenar Galatea, i es va enamorar d’ella perdudament i va somiar que l’estàtua cobrava vida. Quan va despertar en lloc de l’estàtua es trobava Afrodita que va sentir llàstima per ell i va transformar Galatea  en una dona real.

D’aquest mite procedeix el terme pigmalionisme és dir l’atracció per les estàtues, i també s’utilitza per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres. També hi ha l’anomenat complex de Pigmalió que consisteix en voler millorar de manera obsessiva una altra persona. El terme pigmalionisme està clarament relacionat amb Theodore, que s’enamora de la “Samantha”, el seu sistema operatiu.

Què n’opineu?

Andrea i Irina Balart

2n.Batx. C

Poderosa Afrodita, de Woody Allen

Publicat el per
11

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Mighty Aphrodite.
  • Director: Woody Allen.
  • Guionistes: Woody Allen.
  • Any d’estrena: 1995.
  • Durada: 95 minuts.
  • Repartiment: F. Murray Abraham, Woody Allen, Claire Bloom, Helena Bonham Carter, Olympia Dukakis, Michael Rapaport, Mira Sorvino, David Ogden Stiers, Jack Warden i Peter Weller.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Comèdia.

ARGUMENT

En Lenny i l’Amanda són una parella que viu a Nova York, ell és cronista esportiu i ella una galerista d’art. Un dia, sopant amb uns amics, es treu el tema de la paternitat i l’Amanda planteja la possibilitat d’adoptar un fill. En un començament en Lenny s’hi nega rotundament però, uns dies més tard, sorgeix la oportunitat d’afillar un nadó de manera ràpida i senzilla. Tot hi haver-s’hi negat en un principi, una vegada el nadó és a casa en Lenny està encantat amb ell i arriba a estimar-se’l moltíssim.

A mesura que el nen va creixent, en Lenny, el seu pare, s’adona que és un nen molt intel·ligent i pensa que seria una bona idea conèixer la seva mare, que segur, seria una dona llesta i brillant. Així doncs, decideix buscar-la. Gran serà la seva sorpresa quan descobreixi que la mare biològica del seu fill és Linda Ash, una encantadora i tendra prostituta, no massa llarga que es dedica a fer pornografia i s’ha quedat a mig camí del seu somni; arribar a ser actriu.

TRÀILER

CRÍTICA

“Hilarante y tierna.” Carlos Boyero del Diari El Mundo.

“Espléndida comedia.” M. Torreiro del Diari El País.

“Deliciosa fábula urbano-social, irónica y desmitificadora.” Antonio Albert de Cinemania.

“Otra maravillosa película del maestro Woody Allen.” Miguel Ángel Palomo del Diari El País.

He de dir que estic totalment d’acord amb les crítiques que us acabo de posar, gràcies a la Lida i al seu entusisme en explicar el cor de la tragèdia grega i el llatinisme deus ex machina amb aquesta pel·lícula em puc considerar fan de Woody Allen i per primer cop vaig entendre el paper del cor grec, fins i tot millor que portant-nos a veure cada any les tragèdies gregues al teatre!

Per cert, quina relació hi trobeu amb el mite de Pigmalió?

Núria Yela
2n Batx. Grec i Llatí