Carthago Nova

Cartell del film Carthago Nova photo dibuix_zps9af364e6.jpg

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Carthago Nova
  • Director: Primitivo Pérez, José María Molina Vieites (director d’animació).
  • Guionistes:  Primitivo Pérez.
  • Any d’estrena:  2011.
  • Durada: 65 min.
  • Veus (per ordre d’aparició): Juan Ochoa, Juan Antonio Gálvez, Gabriel Jiménez, Miguel Zúñiga, Ricardo Escobar, María Antonia Rodríguez, Fernando Elegido i Luis Gaspar.
  • País d’origen: Espanya.
  • Idioma original:  Castellà.
  • Gènere: Animació, històrica.

 

ARGUMENT

Es tracta d’un llargmetratge d’animació digital que a través d’una trama i uns personatges de ficció ens transporta al segle I. d.C. i ens permet descobrir una de les ciutats més importants d’Hispània.

A partir de les restes arqueològiques trobades a Cartagena, s’ha reconstruït fidelment, amb les més modernes tecnologies digitals, la ciutat completa de Carthago Nova i la topografia del seu entorn fa 2000 anys. S’han inclòs milers de personatges animats que recreen l’ambientació pròpia d’una ciutat romana.

 

PEL·LíCULA

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KmZ6HegULhk[/youtube]

 

TASCA

Fes la crítica de la pel·lícula.

Què t’ha semblat la pel·lícula? Què en destacaries?  T’ha agradat? Què és el que més t’ha agradat i sorprès? Creus que hi ha un rerefons històric? Quin?

Raona si es pot aprendre història amb el cinema.

Núria Yela,

2n de batxillerat Llatí i Grec

La vida de Brian, de Terry Jones

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Life of Brian.
  • Director: Terry Jones.
  • Guionistes: Monty Python.
  • Any d’estrena: 1979.
  • Durada: 94 minuts.
  • Repartiment: Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam, Eric Idle, Terry Jones i Michael Palin.
  • País d’origen: Regne Unit.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: Comèdia.

 

ARGUMENT

Com indica el títol, la pel·lícula tracta de la vida de Brian Cohen que neix al portal d’un estable a prop del lloc de naixement de Jesús, cosa que en un principi, confon als tres Reis Mags que venien a lloar el rei dels jueus. Aquests van oferir els tres regals (or, encens i mirra) a la mare de Brian, Mandy, poc després de sortir del portal de Betlem s’adonen del seu error, tornen i se’ls treuen de les mans. Brian s’uneix a una organització contrària a l’ocupació romana de Judea i després d’una sèrie d’esdeveniments esdevé pres per equivocació com el salvador del poble jueu, el que li ocasiona, diguem, un petit problema amb les autoritats.

El film és una comèdia de ficció situada en el context de la Palestina de l’època de Crist, durant l’imperi romà. Es basa en les aventures d’un home comú i corrent, Brian, fill d’un soldat romà i una promíscua feminista jueva, a qui les multituds confonen repetidament amb el Messies.

TRÀILER

CRÍTICA

Crítica de Luis Martinez del diari EL PAÍS: “Los chicos de Monty Python tienen en esta película su mejor logro. Una delirante parábola religiosa tan irreverente y subversiva como una carcajada en medio de una jura de bandera. Brian se parece demasiado a Cristo y por ello merece ser lapidado (¿o crucificado?) con una montaña de risas.

Com era d’esperar, després de l’estrena del film, ràpidament va ser tractat de blasfem per diversos grups de catòlics als Estats Units. Segons aquests grups, al film hi havia un excés de sàtira religiosa i alhora es tractava als creients com hipòcrites i fanàtics. No es tracta de cap àcida blasfèmia sobre religió catòlica, sinó de una gran crítica contra totes les religions i a la política en general.

Segons el nostre punt de vista, en el que per sort coincidim, aquesta pel·lícula no s’ha de veure com una ofensa per a ningú, o com un atac cap al cristianisme, sinó que s’ha d’agafar com el que és: una pel·lícula per riure, i aquesta fita està més que assolida. Amb un guió genial i una millor interpretació, era inevitable que paulatinament arribés a les filmoteques de la comèdia universal, portant-ho fins i tot als escenaris de tot el món amb el musical “Monty Python”, que recull fragments de les seves mes cèlebres pel·lícules, com “La Vida de Brian” o “Els Cavallers de la Taula Quadrada”, entre d’altres.

Hi ha una gran quantitat d’escenes molt còmiques: els Reis d’Orient, el “Romani item domum”, què han fet els romans per nosaltres?, l’escena de la sandàlia i la carbassa, una creu per persona, els noms que els hi posen Traviesus Maximus, Pijus Magnificus

La vida de Brian és una opció ideal per riure una estona en bona companyia durant les festes de Nadal, que ja són a prop.

Els Monty Python consideren aquesta pel·lícula com la millor de la seva filmografia, i crec que concordem amb ells. Tot i que l’humor britànic no és del gust de tots, aquest és un film que definitivament et farà riure, per alguna cosa en la majoria de les enquestes és situat com una de les millors comèdies de la història.

Ricard Martínez i Núria Yela,

2n de Batxillerat Llatí.

Ben-Hur, de William Wyler

 

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Ben-Hur una historia de Cristo.
  • Director: William Wyler.
  • Guionistes: Karl Tunberg, Maxwell Anderson, Christopher Fry i Gore Vidal
  • Any d’estrena: 1959.
  • Durada: 212 minuts.
  • Repartiment: Charlton Heston, Jack Hawkins, Stephen Boyd, Haya Harareet, Sam Jaffe, Hugh Griffith i Finlay Currie.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès.
  • Gènere: acció, aventures, drama, històric i romàntic.

 

ARGUMENT

La història es desenvolupa a la província de Judea,  l’any 30. L’imperi romà és l’amo i senyor de la majoria de poblacions descobertes al món, d’entre elles Judea, a la qual els romans governaven amb duresa. Els habitants esperen amb ànsia l’arribada d’un nou Messies que alliberarà el poble jueu dels romans.

El nostre protagonista és Judà Ben-Hur (Charlton Heston), un príncep ric que comercia amb espècies d’Orient a Roma, un home respectat i creient. La situació és tèrbola i es preveu un aixecament violent contra el poder romà, els romans respondran a aquesta amenaça enviant dues legions dirigides pel cap militar Messala (Stephen Boyd), vell amic de l’infància d’en Ben-Hur.

En Judá Ben-Hur veu a Messala com un amic i una possibilitat de canvi pel seu poble, una espurna d’esperança per l’enteniment, el raonament i el respecte. Però per altra banda Messala veu el seu vell amic com l’home que assenyalarà els enemics jueus de Roma per la seva amistat passada. No obstant, Ben-Hur s’hi nega i Messala entrat en còlera, trenca la relació.

Ben-Hur haurà d’anar en compte d’ara en endavant, ja que ha donat una negativa a algú important que li pot portar molts problemes. Però li vindrà un cop de mala sort; la seva única germana, Tirzah, es recolza al llindar del terrat de casa seva i una teula es desprèn mentre passava la comitiva que duia el governador, provocant que rebin un cop ell i el seu cavall. Aquest accidental incident fa que Ben-Hur, la seva germana i la seva mare acabin presoners a causa de que el seu teòric amic Messalla l’acusa d’atemptar contra el nou governador de Judea, Valeri Grato. Judá és enviat al port de Tir, sense cap mena de judici, com a galiot en una galera. Ben-Hur jura venjar-se de Messala encara que li dugui tota la vida aconseguir-ho.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Ql0c4JD-93c[/youtube]

És una petita introducció a la pel·lícula, no he posat el tràiler original ja que se sentia malament.

CRÍTICA

És difícil escriure sobre una pel·lícula que quasi tothom ha vist i que sempre ha comptat amb el recolzament del públic, així s’entén que s’hagi reproduït nombroses vegades a la gran pantalla i passat que passi per la petita en nombroses ocasions, sobretot en dates tan senyalades com ara Nadal o Setmana Santa, dates molt apropiades per veure-la donat el seu contingut.

Ben-Hur és colossal en tots els sentits de la paraula i el fet de que es segueixi parlant d’ella no és tant sols per les escenes espectaculars, com ara la carrera de quadrigues que desprès de 60 anys encara deixa amb la boca oberta sinó perquè tot el conjunt té una perícia vital i una complexitat expositiva que la situen a primera línia de les produccions cinematogràfiques.

La pel·lícula aconsegueix aplegar dos dels grans mèrits del cinema mundial: entreteniment i qualitat cinematogràfica i ho presenta amb tot el sentit de l’espectacle possible. A més a més, la pel·lícula enfronta l’heroi amb les seves pors i el seu patiment i això ho acompanya amb detalls magistrals al llarg de tot el relat. També suma un missatge religiós gens ocult que no distreu i que enllaça perfectament amb la història.

Ben-Hur va guanyar onze Oscars, s’entén el perquè, ja que l’espectacle magnífic. A més va establir un precedent en quant als gallardons que li van ser atorgats, que no va ser revocat fins als anys 90 en què Titànic els va igualar. A dia d’avui segueix vigent encara que també igualat per la pel·lícula El senyor dels anells: El retorn del Rey.

Per finalitzar es podria dir que la pel·lícula es pràcticament perfecta.


Segur que heu vist alguna vegada aquesta pel·lícula, què us sembla? La pel·lícula es troba totalment submergida en l’època romana.

  • Quina altra carrera immortalitzada pel cinema podríem relacionar amb la cursa de quadrigues de Ben-Hur, quines semblances i quines diferències hi aprecieu?

Núria Yela
2n de Batxillerat Llatí i Grec