Arxiu d'etiquetes: història de Roma

Àtila

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA:

Títol original: Sign of the Paguen

Any: 1954

Durada: 92 min.

País : Estats Units

Director: Douglas Sirk

Guió: Barré Lyndon & Oscar Brodney

Música: Frank Skinner & Hans J. Salter

Fotografia: Russell Metty

Repartiment:  Jeff Chandler, Jack Palance, Ludmilla Tcherina, Rita Gam, Jeff Morrow, George Dolenz, Eduard Franz, Alexander Scourby

Productora: Universal International Pictures

Gènere: Aventures | Biogràfic. Antiga Roma

ARGUMENT:

És una miniserie de dos capítols on es novel·la la vida del famós guerrer Àtila el Huno, des de la seva infància fins a la seva mort, passant per les èpoques de major transcendència, les seves invasions sobre els imperis romans d’Orient i Occident, la seva relació d’amistat-rivalitat amb el magister militum, Flavi Aeci, i els seus enamoriscaments.

TRÀILER:

CRÍTICA:

En primer lloc, és cert que la pel·lícula té  alguns “errors històrics però val la pena perquè ens apropa una mica als problemes que realment va haver d’enfrontar l’Imperi Romà d’Occident a mitjans del segle V. El general Flavi Aeci va existir, com també aquest romà anomenat Orestes que va ser Secretari privat d’Àtila; i en general, molt del que es diu en la pel·lícula va ser així. L’interessant de la pel·lícula és veure el maneig polític que fa Aeci per treure’s de damunt als huns (un dels problemes que tenia Roma per aquell llavors).

El pretext, o la negativa de  Valentiniano III d’oferir-li a Àtila a la seva germana com a esposa és històric, i va ser ella la que va decidir atacar occident en el 451. En segon lloc, la pel·lícula té bones escenes de lluita i un vestuari més que correcte.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta miniserie està be si es vol passar una bona estona, però si un vol saber sobre el veritable Àtila, seria millor buscar un llibre d’història o una enciclopèdia. Entenc que s’hagin pres llibertats, tant per qüestions de temps com pel fet que desconeguem molt sobre Àtila i dels hun, però hi ha unes altres que fan que es perdi credibilitat.

1-L’home de confiança del rei hun es diu Orestes (un nom grec).

2-Encara que els romans s’havien cristianitzat feia un temps (es fa esment d’això), encara veiem escenes d’orgies i hi ha estàtues de déus pagans. No apareix el papa sant Lleó a cap moment. A més la capital de l’Imperi d’Occident estaba en Ravenna en aquesta època.

Malgrat això, el telefilm rescata fets o personatges que probablement la majoria de l’audiència no conegués abans, com el conflicte entre Àtila i el seu germà Bleda, la seva aliança inicial amb Roma, les seves campanyes inicials contra l’Imperi d’Orient i la figura de Flavio Aeci.

Les actuacions, l’escenografia i la fotografia són bones. Les “coreografies” de les escenes de combats (encara que els exèrcits hunseren molt més grans) també estan ben realitzades i emocionen (no sé si s’ajusta a com van ser les veritables batalles).

Altres pel·lícules  d’Àtila:

Atila: home o dimoni, de Pietro Francisci

Atila l’Hun de Dick Lowry

Imad Tmara i Sergio Fernàndez

2n Batxillerat

Quo Vadis, d’Enrico Guazzoni 1912

Publicat el per
Respon

 

FITXA TÈCNICA

ARGUMENT

La trama es desenvolupa en els últims anys de l’imperi romà, i en la persecució dels cristians per part de Neró. Precisament el seu nom es deriva d’això fet, Quo vadis, domini? ( “A on vas, senyor?” ) Paraules segons la història cristiana pronunciades per l’apòstol Pere mentre fugia de la persecució romana. D’aquesta pel·lícula es deriven diverses històries, però la principal és l’amor entre Vinici (que és nebot de Petroni )i Lígia una jove cristiana – bàrbara, segrestada per una família romana. Un amor il·lícit entre contraris, que narra la quantitat d’obstacles a vèncer per a aquests dos personatges. A partir d’ allà es desenvolupen un nombre d’accions al voltant de Neró i els cristians. Al final de la pel·lícula Lígia acaba al costat de Vinici, Neró es suïcida i Sant Pere deixa la ciutat, trobant-se amb una aparició de Jesús, per després tornar i morir com a màrtir.

TRÀILER

[youtube]https://youtu.be/fDRFOPannr0[/youtube]

CRÍTICA

“Quo Vadis?” va ser una fita en les primeres pel·lícules èpiques històriques italianes. Degut a que és una pel·lícula bastant antiga, les imatges no són molt bones.

Personalment, tenint en compte l’època de la que és la pel·lícula, crec que està bastant bé.

Blanca L.

Magi: The Labyrinth of Magic

Publicat el per
1

En la segona temporada de l’anime Magi: The Labyrinth of Magic, anomenada Magi: The Kingdom of Magic podem trobar molts referents clàssics, sobretot al voltant de l’Imperi Romà. La història gira entorn de Aladdin, un nen misteriós de 10 anys que porta amb si una flauta, de la qual és capaç d’invocar a un Djinn anomenat Ugo. Aladdin viatja tractant de trobar la seva raó d’existir i per aprendre sobre el món en què viu.

Un dia, coneix un jove anomenat Alibaba que somia amb conquerir un calabós (o laberint). Poc després, es troba amb una esclava anomenada Morgiana. Tots dos s’uneixen a la seva aventura.
Al llarg de la història Aladdin descobreix que és un “Magi”, una mena de mag capaç de reunir el Rukh al seu voltant per al seu propi ús. A més, també descobreix que no és l’únic, havent-hi quatre Magis en total, dels quals coneix Judar un Magi maligne que controla els Rukh foscos i que treballa per a la clandestina organització Al-Thamen.

Amb l’ajuda de Sinbad, el Rei de Síndria, Aladdin i els altres lluitaran contra la malèvola organització i tractaran d’esbrinar els seus foscos motius.

El principal referent clàssic que trobem en aquest anime és l’Imperi Reim. Seguidament us posaré els principals referents clàssics que he trobat en aquest anime:

– Imperi Reim – aquest imperi és considerat “el país més fort i més gran” d’aquest anime. L’imperi Reim és molt similar a l’Imperi Romà dels dos germans llegendaris Ròmul i Rem, però en lloc de Ròmul (qui va fundar Roma), l’Imperi Reim (el qual té com a capital Remano) va ser fundat per Rem, el germà bessó de Ròmul.

Imperi Reim

L’exèrcit que apareix en l’anime també podem veure grans semblances amb l’exèrcit de l’imperi Romà, sobretot l’armadura que portaven.

En la ciutat de Remano podem trobar el monument que mai ha de faltar, un Colosseu, el qual és molt semblant al Colosseu de Roma.

L’emblema de Reim i el de l’Imperi Romà també s’assemblen molt, els quals els dos comparteixen el símbol de la corona de fulles d’olivera.

Emblemes dels imperis

Un dels principals personatges que trobem en aquest anime, s’anomena Titus Alexius, i el nom de Titus podem trobar-li relació amb el dècim emperador de l’Imperi Romà. Actualment, en el manga, Titus Alexius és qui controla l’Imperi de Reim.

– Continent Obscur – El Continent Obscur (Cathargo), en la vida real està basat en la regió de Cartago. Podem trobar vàries semblances entre aquests dos territoris:

  • Cathargo i Cartago són molt similars ja que només canvien l’ordre de les lletres d’enmig.
  • Cathargo està situat al sud de Reim i Cartago es troba al sud de Roma.
  • Els habitants originals de la regió de la vida real de Cartago (i tot el nord d’Àfrica en l’època) eren els berebers, aquests eren considerats com “bàrbars” per els grecs i els romans (Bereber procedeix de l’adaptació àrab barbr del terme grec “βάρβαρος “). En l’anime, els Fanalis es basen en la població Bereber i aquests, com els berebers van ser segrestats i esclavitzats o obligats a convertir-se en soldats. La seva naturalesa “salvatge” s’assembla a la versió grega i romana dels berebers com bàrbars.
Fanalis

Fanalis, els habitants del Continent Obscur

– Rukh: el Rukh el podem relacionar amb la creença que tenien els Pitagòrics i Plató de que el cos és la presó de l’ànima, i que quan mor una persona, l’ànima es pot alliberar i tornar a l’ànima còsmica, que en aquest anime seria el rukh, que és la llar de les ànimes (quan les persones moren, el cos torna a la terra i la ànima torna al rukh).

Rukh

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec

Ròmul i Rem (1961), de Sergio Corbucci

Publicat el per
2

FITXA TÈCNICA

Nom original: Romolo e Remo (en anglès, Duel of the Titans)
Director i guionistes: Sergio Corbucci com a director i com a guionistes: Sergio Corbucci, Ennio De Concini, Sergio Prosperi, Franco Rossetti, Duccio Tessari

Any d’estrena: 1961

Durada: 108 min

Repartiment: Steve Reeves, Gordon Scott, Virna Lisi, Franco Volpi, Laura Solari, Piero Lulli, José Greci, Gianni Musi

País d’origen: Itàlia i França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventures, Acció, Drama

ARGUMENT

Després d’uns minuts inicials en què Rea Sílvia abandona els bessons, Ròmul i Rem i aquests són alletats per una lloba i després recollits per Fàustul, passen vint anys i Ròmul i Rem, desconeixent els seus orígens, segueixen sent pastors i lladres en el territoris d’Alba Longa, governada per Amuli. Quan pel moribund Fàustul, qui els ha criat durant anys, s’assabenten que el seu naixement està envoltat de misteri, l’ànim de Rem s’encén d’ambició i d’orgull. Els dos bessons assalten i incendien Alba Longa i rapten Júlia, la filla del rei dels Sabins. A causa de la ràbia d’un d’ells s’acaben separant i un d’ells mor, Rem. Acaba amb una veu en off que li dóna un to èpic: “Aquí termina la leyenda y empieza la historia de la ciudad más bella del mundo, la ciudad eterna, Roma”.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

 

CRÍTICA

Ròmul i Rem és un dels mites més coneguts de la història de Roma. La pel·lícula explica molt bé aquest mite fundacional de Roma. Està molt ben ambientada, tot i que tampoc es pot esperar una gran ambientació de decorats d’una època, la de l’any 754 aC, de la qual no se’n sap massa cosa. Els personatges protagonistes (Steve Reeves i Gordon Scott) ho fan força bé, tot i que no poden exhibir tant els seus músculs com en altres pel·lícules amb aventures molt més fantàstiques. En aquesta pel·lícula, en canvi, mostren molts aspectes psicològics com la por, el patiment, la llibertat, la lluita, l’amor, la guerra…

Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita. En la pel·lícula es poden diferenciar diferents etapes dels germans bessons, des que neixen fins que un d’ells, Rem, acaba sent assassinat pel seu germà Ròmul.

Tot i que és un pèplum d’aventures, ocupa un lloc de cabdal importància ja que el seu argument s’ajusta a la llegenda fundacional romana.

Maria Cancio

4t ESO, Llatí

Referents clàssics a V de Vendetta

Publicat el per
3

Aquest apunt és per explicar la pel·lícula V de Vendetta, inspirada en herois tràgics grecs, i també per explicar els pocs referents clàssics que hi ha però es poden apreciar fàcilment

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: V for Vendetta
  • Director i guionistes: James McTeigue (director), Andy Wachowski, Lana Wachowski (guionistes)
  • Any d’estrena: 07/04/2006
  • Durada:132 min
  • Repartiment:
  • País d’origen:Regne Unit, Estats Units, Alemanya
  • Idioma original: Anglés
  • Gènere:Thriller, Acció, Fantástic

ARGUMENT:

“V de Vendetta” està ambientada en un futur pròxim: Anglaterra s’ha convertit en un estat totalitari i feixista. La pel·lícula narra la història d’ Evey (Natalie Portman), una jove de la classe treballadora que és rescatada d’una situació de vida o mort per un misteriós emmascarat conegut com V. V és un home summament complex, instruït, extravagant, tendre i intel·lectual, que dedica la seva vida a alliberar els ciutadans de les urpes d’aquells que els sotmeten mitjançant el terror. Però al mateix temps és amarg, solitari i

violent, i està obsessionat per la venjança personal. En la seva recerca per alliberar al poble d’Anglaterra de la corrupció i la crueltat que el seu govern l’ha enverinat, V condemnarà el caràcter tirànic dels seus dirigents i convidarà els ciutadans a unir-se a ell en les tenebres del Parlament el 5 de novembre: el dia de Guy Fawkes. Un dia com aquest de l’any 1605 Guy Fawkes va ser descobert en un túnel sota el Parlament amb 36 barrils de pólvora. En companyia d’altres conspiradors havia planificat el que més tard es coneixeria com «la conspiració de la pólvora» en reacció a la tirania del govern de Jacobo I. Fawkes i la resta de sabotejadors van ser penjats, esventrats i esquarterats, i el seu pla per enderrocar el govern mai va arribar a perpetrar. Reprenent l’esperit d’aquesta rebel·lió i com a commemoració d’aquell dia, V promet consumar la conspiració fallida del 5 novembre 1605 per la qual Fawkes va ser executat: detonar el Parlament. Quan Evey descobreix la veritat sobre el misteriós passat de V, també descobreix la seva pròpia veritat, i es converteix en el seu lleial aliada per executar un pla que pretén encendre la flama d’una revolució, tornar la llibertat i la justícia a una societat asfixiada per la crueltat i la corrupció.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5I-mKP2Hz4Q[/youtube]

 

CRÍTICA

1- En aquest cas el protagonista va ser empresonat per un règim feixista totalitari. Es diu V pel nombre de cel·la en la qual estava tancat (el 5 en nombres romans).

Cartell V de Vendetta

2- Vendetta, a més d’adquirir una gran habilitat dels experiments, és més intel·ligent, pensa més enllà del que el règim vol que pensi, és capaç de burlar totes les seves normes, mantenir ocult, és savi i es pot relacionar amb Ulisses.

3- Podeu veure diferents cartells de la pel·lícula durant tot l’apunt, i com heu pogut llegir abans, podreu veure com està representada la V en números romans al cartell!

 A “V de Vendetta” es poden aprendre alguns referents si els busques bé, ja que a primera vista no te n’adones, però al buscar i identificar algunes parts pots veure que encara que no estigui ambientada en l’època dels romans, hi han petites característiques, com els nombres.

 

Sabeu més referents clàssics que surten a la pel·lícula? Quins?

Abril Ramos, 4 ESO Llatí opt.3

La història romana al cinema

Publicat el per
1

A partir del treball Història de Roma en el cinema, nosaltres hem seleccionat quatre pel·lícules que encara no teníem a La cinta de Νίκη i que tracten episodis de la història de Roma (Horacis i Curiacis, Porsenna, Coriolà,…):

Esperem que us agradin i que us ajudin a entendre millor la història de Roma!

Alina Roman i Àngela Clavero

1r de Batx. Llatí i Grec

Ben Hur, de Steve Shill

Publicat el per
17

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Ben Hur

Directors: Steve Shill

Guionista: Alan Sharp

Director artístic: Benjamín Fernández

Any d’estrena: 2010

Durada: 90 min.

Repartiment: Joseph Morgan, Stephen Campbell Moore, Emily Van Camp, Kristin Kreuk, Ray Winstone, Ben Cross, Simón Andreu, Hugh Bonneville, Alex Kingston, Lucía Jiménez, Miguel Ángel Muñoz, Kris Holden-Ried.

País d’origen: Estats Units, Regne Unit, Espanya, Canadà, Alemanya, Marroc

Idioma original: Anglès

Gènere: Aventura, Històric, Acció i Drama

ARGUMENT:

Judah Ben Hur i Messala són dos grans amics que creixen com germans en el Jerusalem ocupat per l’Imperi Romà. Messala és apartat de la família Hur, quan el seu pare, un senador romà al qual mai no va conèixer, el reclama a Roma. Anys més tard, Messala torna a Jerusalem al comandament d’una guarnició. Ben Hur s’ha convertit en un pròsper comerciant i està promès amb Esther, la filla del seu fidel esclau, Simònides. Durant la visita de Ponç Pilat, prefecte de la Província de Judea, a Jerusalem es produeix una revolta en la qual els romans culpen la família Hur. Messala, per donar exemple, condemna Ben Hur a galeres i la mare i germana a la presó, on troben una mort segura.

Durant els tres anys que Ben Hur passa com a esclau a galeres, la seva set de venjança creix diàriament. Després d’una dramàtica batalla naval en què la seva nau s’acaba enfonsant, Ben Hur salva la vida al comandant romà, Arrius. Com a mostra d’agraïment, Arrius es porta a Ben Hur a Roma i l’adopta formalment com a fill. En morir el seu pare adoptiu, Ben Hur hereta tant la seva fortuna com el seu nom. Com un home nou torna a Jerusalem, on sap que Messala s’està entrenant per als jocs.

Ben Hur es retroba amb Esther, però l’obsessió de venjança cap a Messala els manté separats. L’oportunitat perfecta pel combat a vida o mort entre Ben Hur i Messala sorgeix en la forma d’una carrera de quàdrigues. Esther no vol que Ben Hur participi en la competició; està desesperada perquè ha descobert que la mare i la germana de Ben Hur segueixen vives i potser ell no sobrevisqui per saber-ho.

En un final tens i emocionant, Ben Hur i Messala s’enfronten en la carrera. Els altres cauen abatuts per la duresa de la competició mentre la violència s’apodera dels dos homes que van ser amics. Els trucs bruts de Messala es tornen contra ell i al final resulta ferit de mort. Ben Hur aconsegueix la victòria, però no està en pau amb si mateix. Necessitarà reunir-se de nou amb la seva mare i la seva germana i tenir una trobada reveladora amb Jesús de Natzaret per adonar-se que ha de treure els sentiments d’odi i de venjança del seu cor. Finalment, on Messala descansa, els dos amics finalment fan les paus i Ben Hur s’obre així camí cap a la felicitat amb Esther.

TRÀILER:
[youtube width=”500″ height=”400″]https://www.youtube.com/watch?v=k402ieA2GlI[/youtube]

CRÍTICA:

Aquesta adaptació de Ben-Hur a la televisió compte amb 2 capítols de 90 minuts cadascun, és a dir, la mini-sèrie sencera té una durada d’unes 3 hores.

El projecte es finança i distribueix per Alchemy Television Group i és una coproducció de Drimtim Entertainment d’Espanya. La pel·lícula per a televisió es produeix amb la participació d’Antena 3 a Espanya, Pro Seiben a Alemanya, ABC Network als EUA i CBC al Canadà. Els productors executius són Manuel Corbi, Michael Prupas, Frank Konigsberg, Dirk Beinhold i David Wyler, el fill de William Wyler, persona que va dirigir la pel·lícula de Ben-Hur que es va estrenar el 1959, sent una de les pel·lícules amb més Oscars de la història, concretament 11.

El cost d’aquesta producció ha estat bastant elevat, ja que s’han deixat uns 20 milions d’euros en fer que aquesta nova adaptació arribés a les pantalles del televisor de casa.

A la pel·lícula es reprodueix una vila romana, un mercat, la casa de Ben-Hur o les famoses galeres. La pel·lícula compta amb 8.500 extres, escenaris naturals i espectaculars decorats. Ben-Hur ha estat filmada al Marroc, més concretament a Ouarzazate. Per exemple, es va filmar el rodatge de la famosa carrera de carros en un oasi del desert marroquí, on milers de persones es van concentrar en el vessant per admirar com els cavalls i els carros competien en una frenètica i perillosa batalla.

La cadena espanyola va emetre els dos capítols seguits, en el mateix dia. El resultat que va obtenir la cadena va ser decebedor, amb un 9,3% de share i 1.011.000 d’espectadors.

Personalment penso que la història i l’actuació dels actors és molt bona, però que possiblement s’ha obtingut un mal resultat a Espanya per culpa d’una dolenta planificació i estratègia, ja que en altres països on s’ha visualitzat ha obtingut millors resultats que aquí.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Atila l’Hun de Dick Lowry

Publicat el per
3

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Attila the Hun
  • Director i guionistes: Dick Lowry i Robert Cochran
  • Any d’estrena: 2001
  • Durada: 177 min.
  • Repartiment: , , 
  • País d’origen: USA
  • Idioma original:Anglès
  • Gènere: Acció, Aventura, Biografia

SIPNOSI:

Durant els últims dies de l’Imperi Romà, els bàrbars huns estan fent el seu camí cap a Europa. Un guerrer, anomenat Atila, assumeix el lideratge dels huns i uneix els clans bel·ligerants sota la seva bandera. Però això no és suficient per a ell, Atila pretén formar un imperi, i ell veu Roma, estarrufat sota el lideratge de  l’incompetent Valentinià Caesar, al seu abast. En un intent de sufocar una invasió dels huns, l’ambiciós general romà Flavi Aeci intenta formar una aliança amb Atila contra el seu enemic comú, Teodoric, el rei visigot. Però aquest pla fracassa, i aviat arriba a estar clar que és inevitable un enfrontament violent entre els tres exèrcits.

 TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IUT10dZY5OI[/youtube]

 

CRÍTICA:

Aquesta mini sèrie està bé si es vol passar una bona estona, però si un vol saber sobre el veritable Atila, rei dels huns (406-453) seria millor buscar un llibre d’història o una enciclopèdia. Entenc que s’hagin pres llibertats, tant per qüestions de temps com pel fet que desconeguem molt sobre Atila i dels huns, però hi ha altres que fan que es perdi credibilitat.

1- L’home de confiança del rei hun es diu Orestes (un nom grec) .

2- Encara que els romans s’havien cristianitzat feia un temps (es fa esment d’això), encara veiem escenes d’orgies i hi ha estàtues de déus pagans. No apareix el papa sant Lleó en cap moment . A més la capital de l’Imperi d’Occident estava a Ravenna en aquesta època.

3- Aparentment la manera de vestir és anacrònica, especialment la dels soldats.

4- Les atrocitats hunes van ser molt més grans. Crec que van voler rentar la imatge a Atila.

5- El regnat d’Atila va ser més gran i tenia més de 40 anys en morir.

6- Hi ha un gran canvi en els últims anys d’Atila, que pot causar confusió.

Tot i això, el telefilm rescata fets o personatges que probablement la majoria de l’audiència no conegués abans, com el conflicte entre Àtila i el seu germà Bleda, la seva aliança inicial amb Roma, les seves campanyes inicials contra l’Imperi d’Orient i la figura de Flavi Aeci. Les actuacions, l’escenografia i la fotografia són bones. Les “coreografies” de les escenes de combats (encara que els exèrcits huns eren molt més grans) també estan ben fetes i emocionen (no sé si s’ajusta a com van ser les veritables batalles).

Pel·lícula del Youtube

[youtube]http://youtu.be/CCrbxHA2Qjw[/youtube]

Espero que us hagi agradat i que sentiu la necessitat de buscar més informació sobre aquest període de la història i sobre la relació dels romans amb els huns.
Sergio Fernández i Dani Jarque

 

“La legió de l’àguila” de Kevin Macdonald

Publicat el per
9


FITXA TÈCNICA:

Director: Kevin Macdonald.
Productors: Focus Features, Film 4, Toledo Productions.
Guionistes: Jeremy Brock, Rosemary Sutcliff.
Actors: Jamie Bell, Channing Tatum, Donald Sutherland, Mark Strong.
Gènere: Aventura, Drama.
País: Regne Unit, Estats Units.
Durada: 114 min.
Any: 2011.
Títol Original: The Eagle.
Web Oficial: http://www.findtheeagle.com/.

SINOPSI:

A Britània, durant el segle II després de Jesucrist, dos homes, l’amo i l’esclau, s’aventuren més enllà de la frontera del món conegut en una recerca tan obsessiva com perillosa que els portarà fins als límits de la lleialtat i la traïció, de l’amistat i l’odi, del desengany i l’heroisme…

El realitzador Kevin Macdonald dirigeix ​​aquesta èpica aventura de romans.
L’any 140 dC, l’Imperi Romà s’estén fins Britània, encara que el seu domini no és complet atès que les tribus rebels de Caledònia (l’actual Escòcia) s’han fet forts al nord. Marc Aquila arriba a Britània, decidit a restaurar l’entelada reputació del seu pare, Flavio Aquila. Fa vint anys que els 5.000 homes de la Novena Legió, encapçalats pel Flavio i el famós emblema d’or, l’àguila de la Novena Legió, van marxar cap al nord, a Caledònia. Mai no van tornar. La legió i l’emblema desaparèixer entre les boiroses muntanyes. Furiós, l’emperador Adriano va manar aixecar un mur per segellar el territori. El Mur d’Adrià va esdevenir la frontera més septentrional de l’Imperi Romà, en el límit del món conegut.

Educat per esdevenir un brillant soldat i al comandament d’un petit fortí situat al sud-oest de l’illa, Marc fa prova d’un valor incommensurable durant un setge. Roma li elogia, però el separa del servei a causa dels seus greus ferides. Marc, desmoralitzat, refà a la vila del seu oncle Aquila, un oficial retirat. Durant una baralla de gladiadors, Marc demana impulsivament que perdoni la vida a un jove gladiador. Marc tracta Esca amb menyspreu, i l’esclau odia tot el que és romà. Però Esca jura servir a l’home que li ha salvat la vida.
En sentir que s’ha vist l’àguila d’or en un temple del llunyà nord, Marc decideix actuar i, acompanyat per Esca, creua el Mur d’Adrià. Descobreix que les muntanyes de Caledònia ocupen una vasta i salvatge regió. No li queda més remei que fiar-se de l’esclau si vol arribar al seu destí. Es troben amb Guern, un ex-legionari romà, i Marc comprèn que el misteri de la desaparició del seu pare segurament tingui a veure amb la identitat i lleialtat del seu esclau . Descobrir el secret es fa més urgent quan tots dos s’enfronten als guerrers del temible príncep dels Foca.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-sYW482WQsY[/youtube]

CRÍTICA:

En aquesta pel·lícula, hi podem veure com funcionaven els exèrcits a l’Antiga Roma, com lluitaven les legions romanes, els armaments que utilitzaven i les dures condicions que havia en temps de guerra.

D’altra banda, la pel·lícula té aquest nom ja que les àguiles han estat utilitzades per molts pobles com a símbol nacional i especialment símbol imperial, mostrant tant poder com bellesa. L’Imperi Romà, per exemple, ha pres la forma més usual de l’emblema amb un àguila, l’Imperi Bizantí va aportar el símbol de l’àguila bicèfala.

La legió de l’àguila és una llegenda romana que se suposa que va desaparèixer amb la seva insígnia, l’àguila. D’altres pel·lícules que tracten aquest mateix tema serien L’última legió, Centurió.. Ara per aquells que no ho sàpiguen,la legió romana (del llatí legio, “lleva”) era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Consistia en 4.800 soldats d’infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l’època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número.

A la pel·lícula li falta profunditat en el guió i els discursos al voltant de l’honor sonen un xic gratuïts. És correcta l’actuació de Donald Sutherland. Em pensava que els britans no estaven massa ben aconseguits i que semblaven més aviat indis amb la cara pintada de blau; però em va sorprendre la realitat històrica amb què s’embadurnaven amb glast per ser més esfereïdors. Val a dir que la pel·lícula entreté i que es deixa veure.

Ana Mª Falcón Durán.
1r Batx. Grec i LLatí

Espàrtac (1960)

Publicat el per
14

FITXA TÈCNICA

Nom original: Spartacus

Director i guionistes: Stanley Kubrick

Any d’estrena: 1960

Durada: 184 minuts

Repartiment: Kirk Douglas, Laurence Olivier, Jean Simmons, Charles Laughton, Peter Ustinov, Tony Curtis, John Gavin, Nina Foch, John Ireland, Herbert Lom, John Dall, Charles McGraw, Joanna Barnes, Harold J. Stone, Woody Strode, Peter Brocco, Paul Lambert, Robert J. Wilke, Nick Dennis, John Hoyt, Frederick Worlock

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Acció, Aventures, Biogràfic, Drama i Històrica

ARGUMENT

Narra la revolta d’Espàrtac de Tràcia, convertit en esclau i venut com gladiador a l’entrenador Léntulo Batiato. Tot comença quan, després de setmanes d’entrenament, lidera una rebel·lió.

Mentre es mouen d’una ciutat a una altra el nombre d’esclaus augmenta, doncs se li van unint nous alliberats. Sota el seu comandament intentaran arribar al sud d’Itàlia, on tenen previst embarcar-se per tornar a casa seva.

TRÀILER

CRÍTICA

A l’època que es va estrenar la pel.lícula, fou una gran innovació. Tots els efectes de so, vestuari i il·luminació Per aquesta raó va obtenir cinc premis:

– Premi Oscar 1961: al millor actor secundari (Peter Ustinov), a la millor direcció d’art i escenografia, a la millor fotografia i vestuari.

– Premi Globus d’Or 1961: a la millor pel·lícula- Drama.

– Premi Llorer d’Or 1961 (2n lloc): al millor actor secundari (Peter Ustinov).

– Premi Llorer d’Or 1961 (3r lloc): al millor actor (Kirk Douglas).

– Premi Golden Reel 1961: al millor muntatge de so.

COMENTARI PERSONAL

Una pel·lícula bastant llarga i una mica densa, però seguint la història, les gairebé 2 hores i mitja no es noten tant. Aquesta ha de ser una de les veritables “superproduccions” del cinema d’aquells temps per tot el que comporta: vestuaris, escenaris, extres, etc.

Les actuacions són correctes, encara que hi ha vegades que apareix el mateix actor en una mateixa escena fent diferents papers i, fixant-se, es nota.

La pel·lícula plasma bastant bé la crueltat  i la crítica social que es vivia en temps de l’imperi romà.

És un film recomanable per a curiosos de les civilitzacions antigues. Aquesta pel·lícula la recomano a partir de 14 anys, ja que es necessita un nivell mitjà de comprensió per entendre realment el recorregut de la història.

Miquel Saborit
4t ESO Llatí opt.1