De tant en tant, paga la pena passejar-se pels racons de Catalunya, que amaguen tresors a cada passa. No negaré que els viatges llargs ens aporten sorpreses i ens ajuden a obrir la ment a d’altres formes de vida, però no oblideu de fer, a voltes, un cop d’ull al que tenim al costat.
En una d’aquestes escapades, una de recent, vaig anar a raure al poble de Caldes de Montbui, on vaig retrobar-me amb els seus famosos balnea.
Em vaig quedar gratament sorpresa en comprovar la recontrucció dels safareixos, proveïts d’uns plafons informatius que no s’estaven d’incloure interessants precisions lingüístiques com l’origen i el significat d’una expressió tan nostrada com fer safareig. També vaig fer un cop d’ull al museu, on s’explica amb profussió de detalls el funcionament de les termes romanes de la vila i la seva evolució fins a esdevenir una important centre termal. A la sortida, de camí cap a la plaça, vaig topar-me amb una escultura d’un egregi artista local que representa una dea de sobres coneguda per nosaltres, però ai, podeu dir-me per què en en llegir la inscripció de la base vaig pensar en una de les precisions que més us faig en corregir la feina de mitologia que em lliureu?
[Totes les fotografies: Teresa Devesa]
Posats a fer, intenteu treure el suc de l’article, tot especificant el nom llatí de la vil·la i la seva etimologia, la seva riquesa arqueològica, explicant què són els balnea i citant d’altres localitats catalanes on se’n conserven restes, definint la divinitat esmentada… D’altra banda, encara que no tingui relació directa amb el llatí, ¿coneixeu el significat i l’origen de l’expressió catalana citada? I, per què no?, busqueu informació sobre l’escultor autor del monument.
TERESA
Teresa, enllaço aquí un apunt anterior a Aracne de Gaby sobre les termes romanes de Caldes de Montbui.
Perfecte, Margalida, els vídeos televisius ajudaran a fer-se millor la idea del que jo he intentat descriure. Nois i noies, val la pena seguir l’enllaç i comentar l’article del Gaby.
Hola!
L’error que hi ha en la inscipció és que la paraula deessa està mal escrita: en lloc de portar la doble essa només està escrita amb una essa.
El nom llatí de Caldes de Montbui és Aquae Calidae, que significa aigües calentes i aquest nom pot ser degut per les termes que hi havia en l’època romana i de les quals se n’han conservat restes fins avui dia.
Els balnea eren uns banys públics que es trobaven a les vil·les romanes, on els romans anaven a relaxar-se després d’un dia de treball. S’en conserven restes a Caldes de Malavella (Aquis Voconis).
Ceres és, segons la mitologia romana, la deessa de l’agricultura, les collites i la fecunditat. El seu equivalent en la mitologia grega era Demèter (Δημήτηρ). Es representa com una dona de gran bellesa amb una corona d’espigues de blat,un feix d’espigues a la mà dreta i una torxa encesa a l’esquerra. De vegades també la representen amb un nadó a cada braç cada un amb un corn de l’abundància, com a símbol de la fecunditat.
Manolo Hugué (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945) fou un artista noucentista que va rebre influències avantguardistes. Va destacar com escultor, pintor i dissenyador de joies. El seu estil, a mig camí del noucentisme i el cubisme, era molt personal i va esdevenir un escultor molt popular a Catalunya però també a l’estranger. Les seves obres es conserven al Museu Thermalia, de Caldes de Montbui i a la Fundació Municipal Joan Abelló, al Mollet del Vallès.
L’expressió “fer safareig” provè del lloc on antigament les dones anaven per rentar la roba de les seves famílies. El safareig era un lloc públic per tant les dones es reunien allà i conversaven. Aquesta expressió s’utilitza quan volem dir que un grup de persones estan rumorejant o explicant coses de terceres persones.
Adéu!!!
Respecte la primera pregunta, crec que et refereixes al nom de la deessa, Ceres, que és en llatí i no esta posat en grec, Demèter.
La vil·la és diu la plaça de la Font del Lleó on trobem una font amb una fiugra d’un lleó i on l’aigua surt a 74ºC! L’aigua termal que surt va a parar als safaretjos públics, construïts al segle XIX.
Just davant de la Font del Lleó hi ha les Antigues Termes Romanes, un dels conjunts termals medicinals d’època romana, declarades com a Bé Cultural d’Interés Nacional. Les termes romanes de Caldes eren medicinals i hi havia un conjunt d’espais on es feien diferents tractaments terapèutics i un seguit d’activitats relacionades amb la higiene i l’oci. La piscina termal que avui podem veure i que data del s.I aC, és només una part del conjunt termal que hi havia en temps dels romans.
He trobat una altra ciutat amb restes: Caldes de Malavella.
Informació sobre l’autor:
Manolo Hugué és un pintor i escultor espanyol, un destacat representant del noucentisme català de principis del segle XX.
*El noucentisme és un moviment artístic i intel·lectual que va sorgir a Catalunya a principis de segle com a reacció però també com a derivació del modernisme.
Va néixer a Barcelona i es va formar a l’Escola de Belles Arts de La Llotja. Va acudir amb freqüència a les tertúlies de la taverna “Els Quatre Gats”, on va conèixer a Picasso, a Santiago Rusiñol, a Joaquín Mir i Isidre Nonell.
En la seva producció artística conviuen la tradició mediterrània, el classicisme grec i el primitivisme de les cultures d’Egipte i Mesopotàmia amb l’avantguarda europea que va assimilar durant els seus anys a París, concretament el fauvisme de Matisse i el cubisme.
Sobre l’expressió fer safareig, no en sé gaire, pero tinc la idea que deu ser alguna cosa relacionada amb menjar o parlar, o fer alguna reunió fent les 2 coses. No ho tinc clar.
Fins aviat!!
salve! balnea volia dir balneari? sigui com sigui ho trobo molt interessant, i les fotografíes són molt maques!
Salve!
Igual que tots els altres articles de les caldes m’han semblat molt interessants… No m’hi esperava que antigament existissin aquests llocs i que fessin tantes coses….
Vale!
salve! tampoc conèixia aquestes termes, trobo molt interessant com eren antigament els safreixos i les construccions de les caldes
vale!
Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945), conegut com Manolo Hugué, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com escultor, pintor i dissenyador de joies.
No se que vol dir la paraula citada, ni d’on prové, però es quan quedas amb algú en algun lloc concret, com una cita no? nosé… jaja
Es interesant poder saber com eren abans les coses.
SALVE Margalida!
SALVE !!
Aquestes termes tampoc les coneixia, m’han semblat molt interessants.
VALE
Salve! 🙂
M’ha semblat molt interessant aquest article, suposo que balnea vol dir balneari i citada, potser prové de citar, quedar amb algú en algun lloc concret. No estic segura, però podria ser una opció. M’han agradat molt les fotos.
Ave!
Carla, has fet un comentari molt complet, tot i que has de recordar que els termes llatins han d’anar entre cometes o, millor, en cursiva (a l’EWC trobaràs el codi per posar-la als comentaris). Recorda també que l’apòstrof dels pronoms febles va sempre el màxim a la dreta possible (se’n l.7).
Michelle, el fet d’esmentar el cercle cultural en què es movia Manolo Huguet ajuda molt a entendre les característiques de la seva obra i les influències que va rebre. Podies haver aprofitat per comentar, tal com em vas dir a classe, que tu sí que has estat a Caldes i recordes l’elevada temperatura de la Font del lleó.
A tots els companys de Premià que no hi heu estat us recomano ferventment la sortida. Estic convençuda que, com li va passar a la Michelle, serà un visita inoblidable. Si hi aneu, espero les vostres fotos, que segur que també seran molt interessants, Yasmina.
Salve Teresa!
Tot i haver passat ja l’examen de civilització em posaré a contestar-te les qüestions que ens has exposat. Per una banda, crec que unes de les correccions que ens vas fer va ser que ”deesa”, s’escriu deessa . La vil·la en llatí es diu Aquae calidae . És una paraula que s’origina del llatí. S’anomenaven així per les termes romanes tant importants que hi havien a la població. Les balnea eren antigues vil·les romanes on els seus banys s’anomenaven balnea .D’aquesta paraula prové balneari. Fins i tot, m’he adonat buscant que Banyoles, també prové d’aquesta paraula!!. D’aquestes, encara n’hi han a Torredembarra.
La deessa Ceres, es Demèter Grega, deessa de la terra i se la representa amb una falç i una galba. Aquesta escultura va estar feta per Manolo Hugué. Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945), conegut com Manolo Hugué, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifacètic que Rebé influències avantguardistes. Destaca com escultor, pintor i dissenyador de joies.
Era un amic respectat de Pablo Picasso a Barcelona i Despres a París ia Ceret (el Vallespir), on s’instal · là i hi visqué molts anys, i on aglutina l’anomenada “escola de Ceret”. El Seu estil, a mig camí del Noucentisme i el Cubisme, esdevingué Molt personal i en va fertilit un escultor Molt popular a Catalunya però también a l’estranger, especialment a causa de formar part del grup d’artistes representats per Daniel-Henri Kahnweiler . [2]
El Seu llegat és conserva al Museu Thermalia, de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental) ia la Fundació Municipal Joan Abelló (Mollet del Vallès), i la documentació és dipositada a la Biblioteca de Catalunya.
Fou Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1917 presenta la Seva segona exposició monogràfica a les Galeries Laietanes de Santiago Segura: hi va presentar l’obra que va fertilit a Arenys de Munt (el Maresme), 1917-1918 (no hi ha catàleg). A Barcelona és relaciona Amb el grup del Lió d’Or, i AMB Santiago Segura. Al Museu d’Art de Sabadell (el Vallès Occidental) (MAS) se’n conserven tres dibuixos de l’època d’Arenys de Munt.
Aquest article mm’ha semblat molt interessant, jo no conec aquestes termes però si se que balnea vol dir balneari ja que fa temps vam estudiar la vida dels romans, no sabia com eren antigament els balnearis.
Salve!
Jo hi he estat aquí! Vaig aprofitar que ja hi era per anar a visitar aquests termes, i és una sensació magnifica, saber que encara és conserven i que aquí hi havien estat avantpassats. Seria interessant poder-hi anar amb la classe.
Ave!
Ave! 😀
Bé, trobo l’article molt interessant i estic d’acord amb això de que hem de veure parts de Catalunya amb restes romanes més sovint, però no sóc capaç de desxifrar l’origen del nom del poble o res dels llatinismes.
Vale!!
Jordi, en la definició de la divinitat hi falta la genealogia. Pel que fa a la informació sobre l’autor, has d’evitar copiar i enganxar la informació (fins i tot hi has deixat una nota). Busca informació, però reelabora-la, resumeix-la i, en tot cas, posa un enllaç.
Laura, quina sort que hi has estat i has visitat les restes, això vol dir que vas amb els ulls ben oberts i no passes pels llocs sense curiositat.
M’ha semblat molt ineressant aquest article ja que penso que podriem anar a visitar aquestes restes romanes.
Salve.
pel que veig hi han multisimes termes i moltes no les cunec pero mai he anat a cap i m’agradaria anari!
Hola a tots!
Després de llegir tots els comentaris tan complets dels companys i per no tornar a repetir el que ja han dit, intentaré introduïr alguna novetat per no fer tots els comentaris tan repetitius.
Per començar, i com ja han dit, l’error és ortogràfic i està a la paraula deesa, que no està correctament escrita, ja que en catalá és: deessa.
Dir que Caldes de Montbui prové del llatí Aquae Calidae, que significa aigües calentes i que, segurament, té origen en les termes que hi havia a la població i que encara es conserven. Els balnea eren uns banys, de caràcter públic,que hi havia les vil·les romanes. També hi ha altres poblacions catalanes on hi havia aquestes balnae, com l’actual Caldes de Malavella.
La divinitat citada és Ceres, Dèmeter a l’Olimp grec, dea de l’agricultura i la fecunditat, i de la qual prové la paraula cereal. Ceres era filla de Saturn i Ops ,germana de Júpiter, mare de Proserpina i germana de Juno, Vesta, Neptú y Plutó. Els seus atributs més representatius eren una corona d’espigues i una diadema.
Per últim, dir que l’autor és Manolo Hugué va ser un pintor i escultor espanyol, destacat representant del noucentisme català de principis del segle XX. La seva obra pot resumir-se com una síntesi de classicisme i primitivisme dins de la modernitat.
Ave
Salve!
Aquest article sobre les Caldes de Montbui m’ha semblat molt interessant, no conec aquestes termes, ni sabia que en l’antiguitat existissin aquets llocs.
Suposo que ‘balnea’ vol dir balneari.