Tag Archives: Sortida

Ego sum panis vitae

Com ja deu ser tothom conscient els llatinismes estan a tot arreu! Sigui on sigui, ens acabarem trobant amb un llatinisme o expressió llatina, ho vulguem o no.  I això va passar l’altre dia, dimecres 16 de desembre, en una excursió de tutoria que vam fer a la Barcelona medieval. Vam visitar una mica la ciutat amb un guia, i en un mur de la capella del Santíssim Sagrament, al costat de l’església de Santa Maria  hi havia la següent frase en llatí:

Què significa? Algú és capaç de comentar-la? I no em refereixo només a la traducció literal, sinó també al significat! Quin tipus d’expressió llatina és i per què apareix en un mur de la ciutat de Barcelona?

 

 

Ego sum panis vitae

Ego sum panis vitae. Fotografia de Toni Moreno

Toni Moreno
1r de batx. llatí

1ª trobada presencial del projecte col·laboratiu de clàssiques “Aracne fila i fila”


(Si voleu veure-ho en pantalla gran, cliqueu aquí i seleccioneu l’opció)

Els alumnes del IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar i els de l’IES Isaac Albéniz de Badalona aprenem mitologia grega i llatina al Parc del Laberint.

El 28 d’octubre del 2009 a les 9 del matí ens vam trobar els alumnes de lllatí i grec de primer de l’IES Isaac Albéniz de Badalona i de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Era la primera trobada presencial del programa col·laboratiu de Clàssiques que es desenvolupa a través del bloc Aracne fila i fila.Ens vam trobar a l’estació de Badalona i inicialment estàvem tots una mica tallats, ja que nosaltres només ens havíem comunicat a través del bloc. Però durant el camí al parc, tot i ser relativament curt, van començar a fluir les converses entre uns i altres.
Vam arribar a les 10 a la parada de metro de la Vall d’Hebron. Un cop a l’entrada del parc vam veure l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic; també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.
Vam esmorzar i després vam iniciar el nostre recorregut i el primer que vam trobar és la terrassa inferior, on està ubicat el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu, i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros. In situ vam jugar a un joc que ens va proposar en Dani, un alumne del Cristòfol Ferrer. Consistia a entrar per parelles al laberint, i fer com la història d’Ariadna i Teseu, història que va ser explicada per l’Edgar, un company de classe.
Seguint el nostre recorregut, vam arribar a la terrassa intermèdia. Aquesta està sobre el laberint, on podem observar dos temples d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna, i columnes toscanes. En aquesta terrassa va tenir lloc una representació teatral sobre un altre mite, en aquest cas el de les Míníades. Ho van fer els companys del Cristòfol Ferrer, Laura, Carlos, Oriol, Rebeca, Irena, Coty, Núria i Eric; ho van fer bé, una manera molt bona d’aprendre la mitologia.
Quan ens vam dirigir a la tercera terrassa, vam veure que s’hi aixeca un pavelló dedicat a les nou Muses. Els romans van associar les Muses a les fonts. Una d’elles, Egèria, la vaig explicar jo a la resta dels companys, tenint en compte els meus coneixements sobre la matèria.
Al llarg del laberint vam observar els diferents tipus d’amor, el correspost, el no correspost, la resignació a no tenir amor, etcètera. Amb les explicacions d’alumnes i de les professores vam recórrer tot el parc, posant a prova els nostres coneixements, que eren bastants, i tot plegat ens va servir per aprendre una mica més sobre aquest tema.
Vam tenir la sort d’estar en el jardí més antic que es conserva a la ciutat, un jardí neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana. Després de dinar, sobre dos quarts de quatre, vam marxar a casa.

Ariadna Jiménez
1r batxillerat IES Isaac Albéniz

Les termes de Bètulo

Les termes no només servien per a la nostra higiene personal sinó per practicar gimnàstica, reunir-se amb les amics i discutir sobre negocis , política, etc. Així doncs considerem les termes com un espai de lleure.

Només hi podien accedir els homes lliures i les dones per separat, havia un horari diferent per a home i dones o un edifici apart.
Les Termes de Bètulo varen ser construïdes a finals del segle I d.C.
Actualment aquestes termes les podem trobar a la part subterrània del museu de Badalona.
Les podem dividir en dues grans parts; la palestra que és el lloc previ on podem practicar la gimnàstica i preparar-se per a passar a la segona gran part, els banys.
Els banys es divideixen en tres espais, el primer seria el frigidarium, destinat a la piscina d’aigua freda. Els segon espai, tepidarium és una sala destinada a la temperatura mitjana, tèbia. En aquesta sala no hi havia piscina, sinó que servia per preparar el cos pel canvi de temperatura d’un bany a un altre, en el paviment d’aquesta sala hi trobaven un mosaic de tessel·les blanques.
La darrera sala, el caldarium era destinada als banys calents, la piscina estava sobreelevada. Per sota circulava aire calent d’un forn proper praefurnium, mantenint a una temperatura adequada el paviment de la piscina. El vapor que sorgia en aquest espai sortia a l’exterior per la xemeneia. Aquesta sala també era pavimentada per un mosaic un dels quals té representat uns dofins.

El tepidarium i el caldarium al voltant d les parets tenien uns estants per a deixar les cremes, els olis, els perfums, i la roba.

Les portes d’accés a les dues sales són estretes i estan separades per evitar els corrents d’aire i per tant la fugida de la calor.
Les parets de les sales eren cobertes amb plaques de marbre. D’aquestes encara se’n conserven alguns fragments.

Les termes tenien un personal adequat. Eren gestionades per un conductor balnei, aquest pagava a l’entitat pública o a l’amo (balneato) una part dels diners (locatio) que procedien de les tarifes cobrades dels banyistes. També hi havia algunes persones les quals s’encarregaven dels serveis que eren prestats als usuaris, com per exemple: el capsarius, una espècie de guixetes on guardaven la roba i els objectes de valor. L’ unctor equivalent al massatgista, l ‘alipius , el depilador; el fornacator l’encarregat de mantenir la temperatura adient a cada una de les sales corresponents.

Aquí teniu el vídeo de les termes de Bètulo que la Margalida va incloure al Google maps d’Hispània romana:

En conclusió, tenim molta informació d’aquestes termes que encara es conserven com ja s’ha dit al Museu de Badalona.

Carla Domingo i Anna Sales

2n batx. llatí

Apunts de Baetulo

Per a concloure la sortida a Baetulo m’agradaria fer una explicació d’allò que ens varen explicar i allò que vàrem veure durant la visita i també espero que participeu a afegir allò que em deixi, ja que la explicació va ser molt llarga i possiblement faltin alguns detalls.

Baetulo, doncs, la ciutat romana conservada a la coneguda Badalona actual, era una ciutat formada en forma de planta hipodàmica, els carrers eren paral·lels uns amb d’altres (com una tauleta de xocolata) els dos carrers principals del qual eren el Decumanus maximus, on hi havia botigues (com un actual centre comercial), aquest era el carrer que anava d’est a oest, al contrari que el Cardo Maximus, que anava de nord a sud.

A la ciutat de Baetulo, Bètulo, hi havia una espècie de policies actuals, eren els vigilants de la ciutat anomenats, Vigiles.

El Decumanus Maximus, doncs, tallava amb el Cardo Maximus en un punt on se situava el Fòrum, aquest punt era l’escenari públic de la ciutat. Hi havia les latrines o lavabos públics, el teatre, on hi cabien unes 1.500 persones i entre altres coses també hi havia la claveguera més gran.
També hi havia uns temples, on les riqueses dels ciutadans es guardaven als sòtans.

A Baetulo vàrem poder visitar el conducte d’aigües, molt ben conservat, era un tipus de dipòsit on anava a parar l’aigua per a depurar-la i aquesta aigua també anava a parar a les clavegueres per a netejar-les.Aquest conducte d’aigües s’anomenava Castellum d’Aqua i distribuïa també l’aigua per a tota la ciutat.

A la ciutat es conserven dues domus senyorials al carrer Lledó, anomenades Casa dels dofins, pels dibuixos que tenen els mosaics, i la casa de les Heures, anomenada així per les fulles de les enredaderes.Vàrem visitar la casa dels dofins.

Els romans tenien un jardí a les domus, que era com si fos una habitació més de la casa.
Les domus tenien un rebedor, i aquest estava vigilat per un esclau, un guardiant. El cos de la casa era l’atri, que era un pati principal que tenien les cases. Aquest atrium tenia un mosaic al mig, una mica enfonsat a la resta del terra, anomenat impluvium i aquest era com una mena de aire condicionat natural. L’impluvium, recollia l’aigua de la pluja que entrava per el compluvium, una mena d’obertura al sostre per on entrava la claror, l’aire i l’aigua.

Aquest mosaic dels dofins, tenia un conducte d’aigua per a distribuir-la per a tota la domus.

impluvium mosaic dels dofins

Hi havia una habitació anomenada tablinum on hi havia el despatx del senyor de la casa i a la del costat hi feia la vida la senyora de la casa, la seva dona. No dormien junts, i quan l’home volia mantenir relacions sexuals, es trobaven en una mateixa habitació, normalment la de la dona i en acabar l’home se’n tornava.

Els romans, cada matí, feien set rituals als altars de la casa (recordeu la màgia del set!).

Tenien també un menjador d’hivern i en aquest tenien un mosaic anomenat Opus Sectile.

Aquest menjador tenia el paviment decorat. També hi havia una altre mena de mosaic anomenat Opus Tesellatum construït a diferència amb l’altre amb peces petites.

La domus estava dividida casualment en:

– Una habitació anomenada Cubiculum

– Tablinum, l’habitació del senyor

– Menjador d’hivern

– L’atri

– Un espai per a la producció de vi, situat després de les habitacions.

– Al costat de la producció de vi, hi havia les habitacions d’estiu.

– I més apartades estava el Triclinium, una habitació per a tres persones on es celebraven els banquets i sovint dormien els invitats. S’escollia qui dormia a cada llit depenent de la classe social de cadascú.

L’amfitrió dels banquets, l’amo de la casa, havia de posar tot el millor que tenia per als invitats per tal de mostrar el molt important que era.

Els invitats si els hi havia agradat allò que l’amfitrió els hi havia posat, s’ho enduïen en un tovalló per a mostrar-li al senyor de la casa que el banquet havia tingut èxit, això era un senyal per a que el senyor se sentís orgullós.

Per acabar vàrem poder visitar el Jardí de Quint Licini. El jardí romà tenia diferents tipus de flors, arbustos, arbres i fonts d’aigua. Els senyors de la casa tenien alguns esclaus que sovint tenien la funció de jardiners.

Aquest, doncs, ha estat un petit resum de la nostra sortida a Bètulo del dia 19 de novembre de 2009.

Se us ocorre alguna altra cosa a destacar de la excursió?

Anna Salas

2n batx. llatí

El jardí romà de Quint Licini

El primer espai que es va considerar jardí era l’hortus, ‘recinte tancat’ en llatí. La gent del poble més desfavorida tenia aquest petit hort on produïen els seus propis aliments i on situaven un altar, el lararium, amb unes petites estàtues anomenades Lars que representaven els déus de la família i protegien la casa.

Després, els jardins van passar a formar una part important de la domus romana i de les ciutats. Els jardins privats, només estaven a l’abast de gent amb poder polític i econòmic, ja que eren molt costosos. Eren llocs d’oci formats per grans passejos, termes, fonts i estanys, estàtues mítiques i quadres de marbre amb imatges femenines.
Hi havia una gran varietat d’arbres (pi, alzina, roure, bedoll, llorer, olivera, llimoner, figuera, plataner… ) i de plantes i arbustos (anemone, violeta, gessamí, rossell, heura, acant, romaní, murta, boix…). Moltes d’aquestes plantes eren utilitzades de manera decorativa a les corones funeràries.

En la nostra sortida a la Badalona romana, vàrem poder visitar en el soterrani de l’actual número 3 de la plaça de l’Assemblea de Catalunya el jardí d’una gran casa romana amb el seu estany conservat gairebé complet. L’anomenat Jardí de Quint Licini perquè en una de les habitacions d’aquesta casa l’any 1934 s’hi va trobar la tabula hospitalis.

L’espai que vàrem visitar inclou dos àmbits: el de l’estany, on vàrem experimentar per insistència de la Margalida la sensació de trobar-nos dins un jardí romà i el dedicat a l’exposició permanent, on vàrem poder observar imatges i peces d’època romana. Vàrem saber, entre altres, que Quint Licini Silvà Granià era un patrici romà d’una de les més grans nissagues de la ciutat romana de Baetulo.

Si aneu a Badalona no deixeu de visitar el Jardí de Quint Licini, segur que us agradarà.

Laura Galán
1r batx. llatí i grec

Faunes a Badalona!

Faunes
Foto Toni Moreno
Foto: Toni Moreno

Foto: Toni Moreno

Tot i que els alumnes de llatí de l’IES Cristòfol Ferrer vàrem fer una visita a la Bètulo romana, ens vàrem fer moltíssimes fotografies com demostra aquest muntatge, no ens varen passar per alt aquests éssers mitològics quan del Museu de les Termes de Badalona enfilàvem carrer amunt cap al conducte d’aigües i la casa dels dofins.

Qui sap què eren els faunes, quin aspecte tenien…? Amb qui se’ls va assimilar? En quin edifici badaloní els vàrem veure?

Toni Moreno

1r de batx. llatí i grec

Els mosaics romans de Baetulo

Després de l’excursió a Baetulo la Lina, la Irena i jo vam fer un recull de les nostres fotos, algunes del Toni, els apunts que vam agafar de les explicacions de l’Abel, el nostre guia, i alguna informació extreta d’Internet i hem muntat un vídeo,  que ha acabat penjat al Youtube.

A veure si a partir del nostre treball podeu contestar les següents preguntes:

* D’on sorgeixen els mosaics?
* Quina funció tenien: purament estètica, només constructiva o totes dues?
* Com s’anomenen les peces que els formen?
* Quants tipus de mosaics hi ha?

Sort!

Irena Jagustin, Coty Ledesma i Lina Velasco
1º Batxillerat, Grec i Llatí

Laberint del Minotaure

[Font: Jinetes del viento]

Dimecres dia 28 d’Octubre. Els alumnes d’una classe de llatí de primer de batxillerat, tenen decidit anar d’excursió al laberint del Minotaure amb la seva professora, però encara no saben el que els espera…
Tots arriben puntuals al seu lloc de trobada, la parada de tren, i estan eufòrics per veure com serà aquesta experiència. Pugen al tren i noten que està totalment buit, en un moment això deixa de ser un problema per a ells i torna diversió fins arribar a la seva destinació.
Quan baixen del tren, la gent ja torna a aparèixer, ells continuen el seu camí cap al parc del laberint, sense problemes, xerrant, fent bromes…
En arribar-hi, el guàrdia els fa deixar tot el seu material en un armari gegant. L’última, una noia, li pregunta quan la podran agafar, però el guàrdia no contesta, fins que la noia es gira i ell en veu molt baixa diu:
-Si torneu vius ho podreu agafar…
-Perdoni? -Diu la noia, que ha escoltat alguna cosa.
Però el guàrdia calla i torna cap a la seva caseta.
Tots entren molt contents ja que el parc és meravellós, moltíssim verd, moltes flors, estàtues d’herois i déus. Entren al parc i quan passa l’últim, aquella porta gegant de ferro es tanca, sembla ser, amb un cop de vent fortíssim.
Comencen la seva excursió pel parc i el primer que veuen és una estàtua gegant; a dalt de tot hi té un llop i a sota, una planta que tapa tot el que està visible. La professora explica tota la història d’aquesta estàtua. Un dels nois, troba una cosa una mica estranya, dels ulls del llop surt un líquid roig; la gent no en fa cas i tiren endavant, però ell es queda sorprès…
Continuen el seu camí i es troben en una bifurcació de quatre camins; la professora diu que abans d’agafar cap dels quatre, ens explicarà els dos relleus; però, quan els mira, es queda estranyada, ja que resulta que els quadres estan canviats: un és Posidó decapitant quatre joves i l’altre, Zeus bevent la sang d’una nena que ell mateix acaba de matar. La professora no sap què dir, es queda totalment en blanc, fins que un dels nois diu de continuar i no pensar-hi més.
Ara han de fer grups i cadascun triar un dels quatre camins: El de la veritat, el de la saviesa, el de la mort o el més llarg de tots…
Arriben tots a la porta del laberint menys el grup que ha anat pel més curt, el de la saviesa. Tots estan entranyats, però la professora, molt tranquil·la, diu que anirà a buscar-los. Fan ells mateixos els grups i entren al laberint…
El primer grup, en entrar, es troba perdut en un moment. Ells es pensaven que això seria un joc per a nens i resulta que no ho era.
El segon grup va a parar a una habitació tancada. En el moment d’entrar ja noten que per allà no hi ha sortida, intenten sortir però la porta està tancada. La porta s’obre a poc a poc i entra un personatge disfressat d’Ares, amb la seva armadura, les seves armes… Ells es pensen que és tot una broma, però aquest Ares desembeina la seva espasa i els talla tots per la meitat.
El tercer grup escolta els crits de dolor dels companys. Es posen molt nerviosos i es comencen a dividir pel laberint. A poc a poc van desapareixent un rere l’altre. Una altra vegada un personatge disfressat, però que aquest cop sembla un noi normal i corrent amb una túnica blanca i un bastó molt gros, va matant-los d’un en un amb un cop de bastó al cap.
El primer grup, després de bastant de temps caminant arriben a una sala central, on veuen com tots els seus companys estan posats com a estàtues, i no sols els seus companys, totes les persones que havien visitat el laberint. No saben què fer, estan paralitzats després de veure aquesta imatge, però de sobte surt un altre personatge disfressat, el Minotaure, i es llença a sobre dels nois, però ells no volen passar pel mateix que els seus companys, i tots junts, gràcies a un fil que tenen, capturen el Minotaure i quan el desmantellen, descobreixen que era el guàrdia, que els ho explica tot:
Aquest parc abans era un jardí de la seva família, i quan l’ajuntament el va comprar no ho va poder assimilar. Lla seva forma de venjar-se era matant tothom que anava al jardí…
Els nois troben la seva professora immobilitzada de mans i peus i, finalment, tots junts tornen a casa amb la pèrdua de tots els seus companys….

Edgar Baena
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz