Recordeu l’amfiteatre de Tàrraco, amb les fossae al descobert i els temples cristians testimoniant els martiris i la posterior puixança del Cristianisme? Quan hi anem de visita, trobem la zona antigament recoberta per l’arena solitària i deserta, impoluta, i a les grades, estudiants com vosaltres i algun turista despistat que rememoren el passat.
Doncs bé, hi ha un època de l’any en què l’antiga urbs, i els seus monuments amb ella, reviu i ens permet fer un viatge al passat. Es tracta de les jornades de reconstrucció històrica Tàrraco Viva, que enguany s’han celebrat del 18 al 30 de maig amb un gran èxit de públic.
No us penseu que té res a veure amb la Tarraco morta que esmentava l’acudit que ens va donar a conèixer l’Andrea. Nosaltres vam tenir la sort d’assistir a un dels seus espectacles i us hem de confessar que és una experiència molt recomanable per a tots els públics. No cal ser erudit per gaudir-ne, però està clar que un espectador amb els coneixements que vosaltres heu assolit al llarg del curs en traurà molt de profit.
El dia 30 de maig, un assoleiat diumenge de primavera, vam assitir a la recreació dels Ludi apollinares, a carrec del grup NEMESIS de Tarragona, en col·laboració amb l’Italià ISTITUTO ARS DIMICANDI i la participació especial de LUDI SCAENICI, arribats també d’Itàlia. Durant la República, aquests ludi, celebrats des del 212 aC durant el mes de juliol en honor del déu Apol·lo, eren exclusivament circenses i no va ser fins a l’Imperi que es van introduir els espectacles a l’amfiteatre, on tenien lloc venationes d’animals exòtics i l’epectacle més esperat de tots: els munera.
A continuació teniu el muntatge fotogràfic de les lluites de gladiadors que vam presenciar a l’arena de Tàrraco. Després del sacrifici inicial en honor a Nèmesi, la protectora dels gladiadors, podeu observar la pompa amb el magistrat que sufraga els jocs al capdavant. Trobareu imatges del públic de tots els estatus socials, així com el vigilant de la cavea, armat amb la seva vara i el seu punyal. Els protagonistes, però, de l’espectacle van ser els gladiadors que van mantenir duels cos a cos fins que un dels dos queia abatut, tot demanant la clemència del públic i el magistrat president de l’acte. Titus, Rufus, Marcus, Claudius, Iulius i Leo, abillats segons les diferents modalitats de gladiadors (traci, mirmilló, reciari, samnita…), van enfrontar-se i lluitar d’una manera força verosímil, però va ser el reciari qui es va emportar les ovacions més grans d’un public entregat que corejava el seu nom amb entusiasme: LEO, LEO, LEO!!!!!. En un primer moment vaig pensar que el fervor del públic es devia al fet que la seva actuació com a reciari va resultar la més original, creible i variada, ja que la xarxa i el trident donaven un toc exòtic a la lluita, però després d’un sondeig entre el públic circundant, vaig esbrinar un motiu molt diferent i relacionat amb l’actualitat, sabeu quina és aquesta explicació?
Un cop visionat el muntatge, feu-ne un comentari on relacioneu el que heu estudiat sobre el tema dels ludi gladiatorii, però també d’altres aspectes de la societat i la història de Roma que coneixeu. Aquestes qüestions poden servir-vos de guia, però no us limiteu a respondre-les i feu un comentari redactat.
- Orígens dels Ludi apollinares. Context històric de la seva fundació.
- Amfiteatre de Tàrraco: història, estructura i característiques.
- Ludi circensenses. Característiques.
- Ludi gladiatorii. Desenvolupament, tipus de gladiadors…
- I sobretot, si heu sabut respondre la pregunta sobre l’èxit de Leo, podeu fer una reflexió sobre manifestacions actuals semblants als jocs? I podríeu arrodonir-ho amb l’enllaç a un article que precisament se centrava en aquest tema.
Ave, discipuli, magistra vos salutat!
TERESA I ARNAU