Després de l’èxit d’Ovidi per parelles, he ideat com a treball del tema de l’urbanisme i edificis públics del Moodle aquest joc de cartes Roma abans i ara per jugar un dia a classe, si la Lida ens deixa, consistent en saber aparellar l’urbanisme del temps dels romans amb la seva pervivència actual. Per guanyar cal saber dir el nom en llatí de l’edifici o de la infraestructura i la seva funcionalitat a l’antiga Roma. Mireu i, si hi voleu jugar, deixeu un comentari explicant els vostres motius.
Primus sollicitos fecisti, Romule, ludos,
cum iuvit viduos rapta Sabina viros.
Tunc neque marmoreo pendebant vela theatro,
nec fuerant liquido pulpita rubra croco;
illic quas tulerant nemorosa Palatia frondes 105
simpliciter positae, scena sine arte fuit;
in gradibus sedit populus de caespite factis,
qualibet hirsutas fronde tegente comas.
Respiciunt oculisque notant sibi quisque puellam
quam velit, et tacito pectore multa movent. 110
Dumque, rudem praebente modum tibicine Tusco,
ludius aequatam ter pede pulsat humum,
in medio plausu -plausus tunc arte carebant-
rex populo praedae signa petita dedit.
Protinus exiliunt, animum clamore fatentes, 115
Virginibus cupidas iniciuntque manus.
Ut fugiunt aquilas, timidissima turba, columbae,
Ut fugit invisos agna novella lupos:
Sic illae timuere viros sine more ruentes;
Constitit in nulla qui fuit ante color. 120
Nam timor unus erat, facies non una timoris:
Pars laniat crines, pars sine mente sedet;
Altera maesta silet, frustra vocat altera matrem:
Haec queritur, stupet haec; haec manet, illa fugit;
Ducuntur raptae, genialis praeda, puellae, 125
Et potuit multas ipse decere timor.
Siqua repugnarat nimium comitemque negabat,
Sublatam cupido vir tulit ipse sinu,
Atque ita ‘quid teneros lacrimis corrumpis ocellos?
Quod matri pater est, hoc tibi’ dixit ‘ero.’ 130
Romule, militibus scisti dare commoda solus:
Haec mihi si dederis commoda, miles ero.
Scilicet ex illo sollemnia more theatra
Nunc quoque formosis insidiosa manent.
Ars Amatoria, liber primus
P. Ovidii Nasonis
Ròmul, tu vas ser el primer en organitzar uns jocs agitats, (101)
quan vares facilitar la rapinya sabina als homes víduus.
Aleshores encara no penjaven tendals en el teatre de marbre,
ni els púlpits encara no havien estat del líquid vermell de safrà;
En aquells temps uns brancatges que s’havien portat del frondós Palatí, (105)
posats senzillament, fou l’escena sense cap art.
La gent estava asseguda a les grades fetes de gespa,
cobrint sigui com sigui els cabells hirsuts amb el fullatge.
Miren i amb els ulls troben la noia que desigen,
i es remouen en el seu pit silenciós moltes sensacions. (110)
I mentre – un flautista etrusc oferia el so rude –
un histrió colpeja tres vegades el terra pla amb el peu,
i enmig de l’aplaudiment – els aplaudiments llavors eren espontanis –
El rei va donar al poble el senyal curt del rapte.
De seguida, surten fora delatant el seu propòsit amb un crit, (115)
Les mans es posen sobre les verges desitjades!
Tal com els coloms, esbart espantadíssim, fugen de les águiles,
i tal com la jove ovella fuig a l’avistament dels llops:
Així elles es van espantar dels homes precipitats sense llei;
– A cap se li a quedar el color que abans tenia! (120)
Així com la por era només una, la seva parença no ho era:
un grup esquinça els cabells, un altre seu sense cap propòsit;
unes callaven tristes, altres inútilment cridaven la mare!,
unes fan sentir les seves queixes, ales queden conmocionades, altres romanen quietes i d’altres fugen.
Les noies raptades – presses fèrtils – són emportades, (125)
i la por les va fer encara més maques!
Si alguna es resistia massa i refusava el seu acompanyant,
el mateix home l’aixecava contra el seu si apassionat
i li deia: ” Per què fas lletjos els teu ullets tendres amb llàgrimes?
“Allò que per a la teva mare és el teu pare, ho seré jo per a tu”. (130)
Ròmul, tu vares ser l’únic que vares saber donar recompenses als teus soldats
– i si a mi me’ls dónes, seré soldat!
Des d’aquell moment els teatres conserven la tradició solemne,
i també ara amaguen erills per a les dones boniques. (134)
Traducció de Toni Moreno
Ara hauríeu de comentar la diferència entre el rapte de les sabines de l’Art amatòria d’Ovidi i el que heu llegit a Ab urbe condita I de Tit Livi.
També podeu contrastar la traducció i suggerir-ne una de millor.
Pel que f a a les obres d’art del muntatge que us hem preparat, què us sembla la pervivència d’aquest episodi mític? Quina obra destacaríeu més segons el vostre gust i per què?
Reconeixeu la música? És també un referent clàssic de les sabines? En recordeu algun altre?
Per acabar, coneixeu festes o mogudes actuals que siguin pervivència d’aquesta d’època romana? Què n’opineu?
Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat vam realitzar una sortida per tots els indrets de la Barcelona romana. El meu company Oriol S. Lòpez va tenir una experiència increïble. Ens l’ha passada per escrit per tal que poguem gaudir d’ella. Juntament amb les fotografies podreu acompanyar-lo al seu viatge al passat i després opinar.
De Barcelona a Bàrcino
Era un dia especial perquè fèiem una sortida amb la classe de llatí a Barcelona, per observar el que queda de l’antiga ciutat romana anomenada Bàrcino. Un cop allà el nostre guia, l’Aleix, ens va explicar una mica d’història de la plaça on ens trobàvem, però immediatament vam anar per feina i vam baixar a la via sepulcral romana.
Mentre l’Aleix ens explicava totes les tradicions que tenien els romans sobre la mort i ens mostrava les tombes, vaig tenir un moment de son. Vaig tancar els ulls, vaig badallar i quan els vaig tornar a obrir… no hi havia cap de les persones que venien amb mi, hi havia tot de gent vestint com a l’època de la qual ens parlava l’Aleix, els edificis i tot aspecte de l’actualitat havia desaparegut en aquell lloc. Vaig intentar parlar amb alguna de les persones que hi havia allà posant menjar a les tombes dels seus morts tal com ens havia estat explicat abans, però aquella persona no va entendre el català i em va contestar en llatí! Em vaig començar a espantar però immediatament vaig intentar pensar que era un somni així que em vaig pessigar, però la veritat es que em vaig fer bastant de mal. Així que la única interpretació possible es que havia viatjat en el temps fins al segle IV!
En un primer moment volia tornar a casa immediatament, però després vaig reflexionar i em vaig dir a mi mateix que ja trobaria el com tornar més tard i que de moment aniria a fer turisme per Bàrcino per poder entregar el millor treball personal sobre la ciutat. Així que em vaig quedar observant una estona que feia la gent a la via sepulcral, però quan em van començar a mirar estranyats per la meva indumentària vaig decidir marxar per no causar problemes. Caminant , caminant vaig veure l’aqüeducte. Era impressionant en l’època, res a veure amb el que en queda ara i com hi passava l’aigua! Així tot badant vaig veure que passava un pagès que portava en un carro les seves mercaderies cap a la ciutat així que em vaig amagar i quan va passar em vaig infiltrar entre les seves mercaderies. Seria l’única manera de passar les muralles desapercebut. Un cop dins em vaig girar a veure les muralles. No eren gaire grans, però es que la ciutat tampoc ho era gaire, sincerament. Vaig estar una estona passejant, però era impossible ser ignorat per la mirada dels habitants de Bàrcino així que em vaig aturar a una bugaderia d’ on vaig pispar alguna cosa de vestir. Em va costar posar-me la roba sabent que estava rentada amb orina, però tampoc volia cridar l’atenció de la guàrdia. S’hi respirava ambient de tranquil•litat en aquesta Bàrcino romana comparada amb la Barcelona actual i per tant em vaig sentir bé per adaptar-me una mica i provar una mica de garum fins i tot. Francament, no em va agradar gaire, quin gust més fort! Però me’n vaig desfer ràpidament provant una mica de vi, que hi era per tot arreu.
Un cop vaig arribar al fòrum vaig pensar que ara podria estar a la Plaça Sant Jaume amb els meus companys i vaig sentir una mica de nostàlgia i ganes de tornar, però vaig fer el cor fort i vaig decidir pujar el turó per arribar al temple d’August per demanar-li que em deixés tornar a casa, qui sap, potser funcionava!
Un cop a dalt em vaig quedar de pedra veient el temple tot complet, era molt bell, tant de bo els meus companys també l’haguessin pogut veure i no haver de conformar-se amb quatre columnes. Vaig posar-me davant la figura d’August a pregar, però res jo seguia allà. Sense posar-me nerviós vaig posar-me a dormir aprofitant la tranquil•litat del temple.
Els meus ulls es van obrir i el primer que vaig veure van ser els meus companys despertant-me per avisar-me que el tren ja estava arribant a Premià. Em vaig despertar confós, però content de ser un altre cop a casa.
Va ser una experiència molt estranya, però segur que ningú ha viscut de tant a prop la Barcelona romana.
