El rapte de les sabines de Giambologna (Piazza della Signoria. Florència)

Si els orígens més antics de la ciutat de Roma entronquen amb la cultura grega mitjançant els mites fundacionals de caràcter pseudohistòric, la tradició històrica romana, sobretot d’època monàrquica, s’ha complementat amb la magnificació d’alguns personatges i episodis tot creant llegendes o mites.
A partir de la fundació de Roma pel llegendari Ròmul, trobem històries com la del rapte de les Sabines, els Horacis i els Curiacis o la violació de Lucrècia, que completen l’imaginari nacional en què se sostindrà el gran imperi romà.

Per il·lustrar totes aquestes llegendes, posades per escrit per Tit Livi en el seu magnum opus “Ab urbe condita“, us proposo visualitzar aquesta presentació publicada per alumnes de l’IES Antoni Llidó de Xàbia al bloc Les veus d’Hemeroskopeion:

Llegiu-les i comenteu les obres d’art que acompanyen les narracions. Quin moment concret de la llegenda representen i quins trets caracteritzen cadascuna de les versions? En relació al quadre de Jacques-Louis David El jurament dels Horacis i els Curiacis consulteu també aquest article d’El fil de les clàssiques.

Concreteu igualment quins són aquests mites fundacionals a què em referia al principi i expliqueu el significat del llatinisme que he utilitzat en aquest text.

TERESA