Episodis mítics d’època monàrquica

El rapte de les sabines de Giambologna (Piazza della Signoria. Florència)

Si els orígens més antics de la ciutat de Roma entronquen amb la cultura grega mitjançant els mites fundacionals de caràcter pseudohistòric, la tradició històrica romana, sobretot d’època monàrquica, s’ha complementat amb la magnificació d’alguns personatges i episodis tot creant llegendes o mites.
A partir de la fundació de Roma pel llegendari Ròmul, trobem històries com la del rapte de les Sabines, els Horacis i els Curiacis o la violació de Lucrècia, que completen l’imaginari nacional en què se sostindrà el gran imperi romà.

Per il·lustrar totes aquestes llegendes, posades per escrit per Tit Livi en el seu magnum opus “Ab urbe condita“, us proposo visualitzar aquesta presentació publicada per alumnes de l’IES Antoni Llidó de Xàbia al bloc Les veus d’Hemeroskopeion:

Llegiu-les i comenteu les obres d’art que acompanyen les narracions. Quin moment concret de la llegenda representen i quins trets caracteritzen cadascuna de les versions? En relació al quadre de Jacques-Louis David El jurament dels Horacis i els Curiacis consulteu també aquest article d’El fil de les clàssiques.

Concreteu igualment quins són aquests mites fundacionals a què em referia al principi i expliqueu el significat del llatinisme que he utilitzat en aquest text.

TERESA

12 thoughts on “Episodis mítics d’època monàrquica

  1. Thaïs

    Avee!
    Aquesta escultura tracta sobre el rapte de les sabines. En el moment en què un home llatí rapta a una dona sabina deixant a un costat al pare.
    El llatinisme “Ab urbe condita“ literalment és desde els origens de la ciutat(Roma).
    El video el veuré qa casa ja què aqui no em deixa veure’l!
    Valeee!!

  2. andrea martinez serrano

    Bon dia!

    Quan hi ha una fusió entre llatins y sabins realment en la história, és crea el mite del rapte de les sabines per Tit Livi per explicar el succés.

    Explica que els llatins li falten i desitgen dones, pel que fa que els llatins enganyin als Sabins amb una festa i li robin les dones, les quals pariran fills de llatins.

    En la primera imatge es veu com es rapte a les dones sabines,recorda a tots el altres raptes com el de Anfitrite, Europa…És pot veure a Rómula a l’ esquerra amb una dona.
    Pintura del barroca, amb moviment del s. VII
    Tot aixó va esdevenir la fusió de dos ciutats que pacten.

    La segona imatge de J.L. David s.XVIII explica la guerra en la que les dones estan al mitj sempre pacíficament i aturen la guerra venjadora dels sabins, ja que no es volen quedar sense pares(sabins) ni marits(llatins).La imatge central es d’ una dona que represent la pau, la que esta al terra representa el dolor i també es veu la figura de la mare.

    valee!

  3. Knarik

    Hola! 🙂

    Els mites fundacionals: són historias mitologicas que és base en la historia real.
    El llatinisme que esta en el text vol dir “des de la fundació de la ciutat” (de Roma.
    El rapte de les sabines és un episodi mitologic de la historia de Roma. Segons la historia mitologica en primer temps de la historia la població era masculina (majoria).Per tenir una solució, Romul el fundador i rei de Roma, va organitzar unes jocs “proves” esportives en honor al déu Neptú i aixi va convidar als pobles veïns. Van acudir molts veïns, per el poble la Sabínia van ser especialment volumtariosos i van acudir mares, pares fills i filles, a cada un amb el seu rei.
    Acontinuació va començar el jocs , i tal com havien acordat, a un senyal cada un dels romans van raptar una dona, i depres van fer fora els homes.
    Els romans van intentar convencent-les de que ho havien fet perque elles volien que fossin les seves dones, i haurin de estar orgulloses de preteny a un poble que havia estat escullit pels déus.
    Els sabins per estar enfadats per la traicio del poble Roma, per el rapte de les seves dones. Van atacar els romans. Quan estaven enforntar-se, les sabines es van interposar en el combat per tal de que deixin de matar-se.

    En les imatges del power point.El rapte de les Sabines.
    La primera imatge és on el romans estan raptan a les dones de les Sabines.
    En la segona imatge és la part on les dones sabines es posan al mitg per detendre la lluita.

    El power point de la historia Els horacis i els curiacis.
    En la primera imatge esten el tres germans jurent davant del seu pare que el defensera fins a morir. I també surten les dones de la dreta pluran per ells.

    El power point de la historia de la Lucrecia
    En la imatge que surt es on estan violan a la Lucrecia
    I a continuacio estan les imatges de la Lucrecia suïcidarse.

    Adeu 🙂

  4. Ana Rosa

    Ave!

    RAPTE DE LES SABINES:

    – La primera imatge que surt en el rapte de les Sabines es de quan els llatins van raptar a les dones dels sabins per poder frmar la ciutat amb dones.
    – La segona imatge tracta de que les dones s’interposen entre els llatins i el sabins. S’enfrontes perque els sabins volen venjar-se dels llatins per haver segrestat a les seves dones pero elles com ja s’havien acostumat a viure amb els llatins es van interposar per que no es barallessin.

    HORACIS I CURIACIS

    – La imatge tracta de que els germans horacis juren davant del seu pare lleialtat a l’estat i la seva disposició a morir per defensar-ho. I les dones que hi són darrere ploren per els germans horacis.

    VIOLACIÓ DE LUCRÈCIA

    – La primera imatge tracta de la violació de Lucrècia per part del rei Tarquini el Superb. Ell l’amenaça dient-li que si es resisitia li diria al seu marit i a sobre l’apunyalaria.

    – La segona, tercera i quarta imatge tracten de mateix que la primera.

    – Les que venen a continuació es veu com Lucrèia s’intenta suicidar amb un punyal.

    – I les tres últimes es veu ja a Lucrècia morta.

  5. Patri

    Avee!

    Aquesta fotografia fa referència a El Rapte de les Sabines.
    La llegenda tracta d’un episodi mitològic de la historia de Roma. Comença explicant que a Roma, la majoria de la població era masculina, llavors Rómul i el rei de Roma van organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú (crec que això no sortia al power point ben especificat) i van convidar als pobles veins.
    Així es que en un moment insopitat van raptar a les dones intentant convencen’t-les de que es tenien que quedar allà a Roma perquè puguin ser les dones dels homes romans.

    La veritat es que es una historia força intereant!

    Valee

  6. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Malgrat les dificultats tècniques, veig que al final han sortit bons comentaris.
    Patri, m’alegra que t’hagis animat a comentar des de casa, sobretot perquè afegeixes algun detall a la informació que ens donava la presentació.
    Ana Rosa, veig que finalment has pogut fer el comentari a casa, però hi trobo a faltar, a part del comentari iconogràfic, la resposta a les altres preguntes que us plantejava a l’article.
    Bon comentari, Knarik, i complet, tot i que hi trobo a faltar la resposta referent als mites fundacionals.
    Thaïs, has detectat molt bé el tema de l’estàtua que encapçala l’article, llàstima que no l’hagis completat més tard.
    Pel que fa al llatinisme, he de dir que ningú no l’ha encertat, perquè Ab urbe condita, en cursiva, és el títol de l’obra de Tit Livi. A veure qui el troba!! Premià i Badalona a la recerca del llatinisme perdut…

    Estudieu força i que us vagi molt bé l’examen!

  7. Mar

    Aveeeee 😀

    EL RAPTE DE LES SABINES.
    Surgeix de la historia real de quan els llatins i els sabins es van unir i a partir d’aquí es va crear el mite (per crear una explicació) del rapte de les sabines (que els raptes creen una visió més mitològica) per així Roma tingués més dones ja que els hi faltàven i van planejar com una espècie d’olimpiades per distreure als sabins; quan estàven distrets, els romans van raptar a les filles dels sabins i les van fer les seves dones. Al cap de tres anys, quan les sabines i els romans ja havien tingut fills, els sabins van irrompre a Roma per recuperar-les, però com les sabines estàven pel mitg van aconseguir la pau sense sang. D’aquesta manera podem veure com les sabines són un senyal de pau.
    La 1ª fotografia ens mostra l’escena del rapte, on els romans agafen a les sabines i elles es mostren en contra (si ens hi fixem sempre és ella la que fuig i el home el que rapta). Aquest quadre ens mostra molt de moviment i bastanta violència, ja que era la situació d’aquell moment.
    La 2ª fotografia ens mostra una sabina separant al pare i al fill perquè així no es matin entre ells. Als peus de la dona que els separa hi podem veure els fills que reflexa la innocència dels nens. Al costat, als peus de l’home hi ha una dona agafant-se a la cama del seu home que reflexa la desesperació de la dona per l’amor pel seu marit i el seu pare, amb el fill gairebé que li cau dels braços, casibé implorant-li que sisplau no es taqui de sang, que no faci mal a ningú.

    HORACIS I CURIACIS.
    La imatge ens reflexa la lleieltat dels fills davant del seu pare que el defensarant amb la mort si fa falta. I les dones de la dreta (incloent-hi mare i dona) ploren perquè saben que amb la guerra mai s’arrecla res, perquè la pau no s’aconsegueix amb guerra, sinó parlant sobre les diferencies i/o problemes en el que un s’enfronta.
    Podem veure com la llum comença on estan les dones i mica en mica es va apagant i diria que és perquè els tres germans acaben morint.

    VIOLACIÓ DE LUCRÈCIA.
    En la primera imatge podem veure-hi representada l’escena on Tarquini el Superb intenta violar a Lucrècia i li diu que si oposa resistència la apunyalarà i després li dirà al seu marit que respecta a la deshonra que a fet s’ha suïcidat, aixi Tarquini queda lliure de culpa; però ella ho explica al seu marit i al seu pare i despres es suïcida.
    Les segones imatges es pot veure com Lucrècia empunya una daga per suicidar-se. Totes les imatges són fosques pel simple fet que representen just el moment d’abans de morir.

    He tardat en enviar-lo perquè a classe no em deixava enviar-lo nose perquè, però aqui esta el comentari; espero que estigui bé!

    Salut!

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Bé Mar, d’això es tracta. Si no podeu acabar-ho a l’institut sempre podeu fer-ho a casa i, sigui con sigui, les vostres col·laboracions des de casa sempre són benvingudes. Pel que fa al comentari, destaco algunes apreciacions interessants referides al tractament formal del mite per part dels diferents artistes.
    Estudia molt per a l’examen eh!

  9. Saraa.

    Avee!

    EL llatinisme “magnum opus” vol dir “gran obra” i es refereix a la millor producció d’un artista. 🙂

    Trobo que és interessant el que van fer els romans amb els seus mites fundacionals pseudohistòrics, tot i que això també els servia per amagar temps obscurs o relacionar-se amb la cultura grega. Això ara és impensable de fer, ja que seria una alteració considerable de la història, i sobretot en aquests temps on tothom destija la veritat, encara que tot està molt manipulat pels serveis de comunicació i la seva difusió. Per “sort” pels llatins, no hi havia ni càmares de fotos ni de video, i ara ens regalen aquest mites tan ben construits i cuidats.

    He de dir que el Power Point està molt bé, em va anar molt bé per estudiar per l’exàmen!
    El mite que més m’agrada és el del “Rapte de les Sabines” pel seu desenllaç. Tot i que les dones dels sabins van ser portades a Roma a la força, el fet que s’interposin entre els seus pares i marits respectius per evitar una guerra les fa molt honorables i mostra la saviesa i suspicàcia de les dones (reconeixement que a vegades no és valorat en la nostra societat actual). Així passa també al cuadre de J. L. DAVID, “El jurament dels horacis”, on les dones, a una segona plana del cuadre, pressenten la tragèdia. I així va ser. Van morir molts dels germans, tan Horacis com Curiacis. Potser haurien d’haver escoltat algun cosell d’elles… He de dir que el cuadre m’agrada especilment per la seva gamma de colors i el seu simbolisme. (Les espases al centre del cuadre, la brillantor, la posició de les dones, etc)
    L’escultura de DAMIÁN CAMPENY de Lucrècia també m’agrada molt. Sempre m’ha fascinat l’escultura grega i romana, imitada posteriorment per molts artistes. A l’obra de Campeny, no fa falta saber gaire del mite per percebre el dramatisme de l’escena, amb el punyal als peus de Lucrècia i la figura delicada de la dona romana. És sense dubte una obra d’art molt ben feta.

    😀

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Et felicito pel comentari, Sara. Ben expressat (malgrat alguna falta d’ortografia), argumentat amb precisió i des de diferents punts de vista: històric, plàstic, sociològic. Segeix així!

  11. Saraa.

    Gràcies Teresa. M’agrada molt fer aquest tipus de comentaris perquè com dius, es pot analitzar des de diferents punts de vista. A més, que m’agrada molt l’art i la història. 😀
    El tema de les faltes d’ortografia el seguiré mirant…

    Valee i bon cap de setmana! 🙂

  12. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Rei publicae finis - Dramatis personae”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *