Tag Archives: Foment Lectura

Espriu i l’amor pel llatí

Tal com avui deia la Margalida a El Fil de les Clàssiques, no ens oblidem de l’amor d’Espriu per les clàssiques i no l’oblidem ja que és un gran referent de tradició clàssica en català. La catosfera avui li ret un sentit homenatge en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort i jo us deixo aquí aquest poema per si em voleu ajudar a traduir el llatí que hi conté i a donar-me alguna raó del perquè l’inclou a la Suite VI:

 

Sota la llum rogenca
de la lluna andarejo
pels carrers.

Damunt la vella esquena
sento las bastonades
d’aquest vent.

A poc a poc m’entrava
el ferro de la llança
del meu temps.

Dintre la nit cremada
de tremolor de ciris
em vaig dient:
-Com fugiria ara,
on aniré,
quina clau m’obriria
cap recer?
Timor mortis conturbat me.

Sònia

Εὐρυπίδης

Abans d’afrontar la lectura d’un text literari, sempre és aconsellable conèixer les característiques i la peripècia vital del seu autor, no per un afany de sensacionalisme o de tafaneria, sinó perquè és un pas clau per copsar el sentit final de la seva obra. Us invito, doncs, abans d’enfrontar-vos a una tragèdia del gran Eurípides, a visionar aquest reportatge i respondre les preguntes que segueixen. Darrere les mans que van compondre Medea, la tragèdia que llegireu els de primer de grec de l’Albéniz, hi ha un home, en el cas d’Eurípides, amb una personalitat polèmica.

Visualitza el vídeo del minut 28:15 al 35:00 i comenta les qüestions següents:

  • Al llarg de tot el vídeo s’esmenten diferents tragèdies de l’autor. Feu-ne un recull i expliqueu-ne l’argument i la significació.
  • Quins són els temes de les seves obres i com estaven caracteritzats els herois protagonistes? Quins trets els diferènciaven dels de Sòfocles?
  • Quina opinió tenien d’ell els seus conciutadans atenesos i com va afectar això en el desenvolupament dels seus darrers anys de vida?

Per completar aquest exercici de preparació de la lectura, llegeix la història de Jàson i els Argonautes al web de Sebastià Giralt, al final del qual hi ha un enllaç a la pàgina d’Eurípides que us pot ajudar a entendre el seu estil i la seva tècnica tràgica.

Sort i que vagi de gust! Després de la contenció i submissió que heu conegut en la vida quotidiana de la dona grega, la tragèdia Medea us proporcionarà una bona dosi de passió descarnada portada a l’extrem. Aquí teniu un tastet de les sentències que hi trobareu en boca de la protagonista, reflexioneu-hi perquè no tenen pèrdua…

De tot el que té vida al món, i un pensament,

les dones som la planta que més pena fa. […]

I diuen que nosaltres fem sense perill

la vida a casa i que ells es baten llança al puny.

Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut

en línia tres vegades que una parir.

EURÍPIDES, Medea (Traducció de Carles Riba)

Jo no he estat a la guerra, però sí he parit, i us asseguro que estic amb Medea…

TERESA

Sóc o no sóc Sòsia? (Plaute en àudio)

Aquesta segona avaluació la Margalida ens havia programat una lectura a escollir de Plaute, com altres cursos ha fet; però s’anava apropant el termini fixat i no hi havia manera de posar-nos a llegir Plaute. Mira que ens anava preguntant: quina comèdia heu triat? aquesta la vàrem anar a veure al teatre grec de  Montjuïc, ja veureu que Plaute us agradarà… Cap dels alumnes de segon de batxillerat de llatí, agobiats amb tant llibre de lectura de totes les matèries, ni tan sols havíem buscat quina comèdia de Plaute llegiríem. Un matí ens apareix la Lida a classe d’informàtica amb cinc exemplars de l’Amfitrió de Plaute i  comencem a llegir una mica desganats, després de repartir els personatges,  però millor llegir a classe que sols a casa! De seguida, però, ens va sorprendre enormement i ens hi vam enganxar fins al punt que vam decidir d’enregistrar aquest fragment en què conversa un immoral déu Mercuri (Anna) amb l’esclau d’Amfitrió Sòsia (Carla). És boníssim no us el perdeu i sobretot llegiu Plaute; gasta un humor i un llenguatge ben actual.

Fragment Amfitrió<

Què us ha semblat? Podeu fins i tot arribar a dubtar de nosaltres mateixos? A quin filòsof posterior us recorda?

Pel que fa a Plaute, què en sabeu? No us oblideu de situar-lo cronològicament i de posar  el títol d’alguna de les seves obres (i fer el resum de l’Amfitrió!), expliqueu quin tipus de comèdies va escriure i esmenteu les principals característiques del seu estil i de la seva obra. Recordeu el nom d’un altre escriptor llatí? En què s’assembla i en què es diferencia de Plaute?…

Anna Salas (Mercuri) i Carla Domingo (Sòsia)
2n de batx. llatí

Casar-se a contracor o la infelicitat de Venus

Era un matí de primavera tranquil, el cel estava il·luminat per un sol resplendent i lluminós. Al jardí de casa, les flors lluïen amb un sedós color. Venus va decidir aixecar-se d’hora per anar a agafar unes quantes flors abans que es llevés el seu pare. Es va recollir els seus bonics i llargs cabells del color del blat en una trossa i es va posar un vestit amb flors vermelles representant la primavera. Tenia al davant un dia fantàstic i n’estava meravellada. Que n’era de feliç!

Quan ja tenia un cistell curull de flors de diferents colors per adornar la seva habitació, va decidir entrar al menjador a esmorzar. El seu pare l’estava esperant a la taula amb un posat seriós.

– Ave pare!

– Bon dia nineta! Filla meva, la més bonica de tot Premià, vull comunicar-te, tot i que em dolgui, que ha arribat l’hora de començar a organitzar el teu casament! Ja tens divuit anys!

Venus agafant una llesca de pa amb melmelada de fruites del bosc entre les seves mans, li va insinuar que s’hi oposava. El pare no ho acabava d’entendre i llavors li digué:

– Pare ja hem parlat d’això, vull primer anar a la universitat i després ja em casaré, però no em casaré amb qui tu vulguis. I l’amor? Oh, amor!

El senyor Urà es va aixecar de la taula de sobte malhumorat i es va dirigir al seu despatx. Des d’allà Venus va sentir el soroll del cop de puny que va fer damunt la taula i escolta que el seu pare li deia:

– Et casaràs amb el que jo ordeni, i vull que sàpigues que el teu futur marit arribarà a finals de  mes!

-Què? Pare, no pots casar-me amb un desconegut! No vull. M’hi nego.

Urà encara més enfadat per la desobediència de la seva filla, es va dirigir a ella i li va dir sense contemplacions:

-Et casaràs amb qui jo ordeni que per això sóc el teu pare.

Venus, trista i desolada, se’n va anar a la seva habitació molt enfadada, i va decidir que passés el que passés no deixaria que el seu pare l’obligués a casar-se amb una persona que ella no coneixia i que a més d’això no estimava ni estimaria mai. El dia següent Venus no es va aixecar amb la mateixa alegria. Estava encara més trista perquè sabia que encara que no volgués hauria d’obeir les ordres del seu padre. En sentir-se tan infeliç va decidir anar a fer un passeig per la ciutat sense saber on anava ni per on passava.

Tothom admirava la seva bellesa, aquesta bellesa que a tot home tornava boig. Venus incòmoda per les mirades de tot el món es va dirigir al bosc. Hi havia un camp de tulipes prop del riu, era tan bonic que es va jeure a sobre. De lluny sent uns xiulets que s’acostaven cada vegada més.

Venus, espantada, es va amagar darrere d’una roca que estava prop del riu. Quan mira per veure qui era, va veure un jove prim i vestit amb elegància. A primera vista li va semblar molt atractiu. El jove en sentir un soroll es va apropar i va preguntar:

-Qui hi ha aquí?

Però Venus no li va contestar. Es moria de vergonya. El noi anava repetint la pregunta; però no rebia cap resposta. S’anava enfadant i cridant cada cop més fort:

-Qui hi ha?

Venus finalment va sortir de l’amagatall i li digué:

-Qui ets tu?

El jove, sorprès per la seductora bellesa de Venus, li contestà:

em .. me … em dic …, qui ets tu?

-Sóc Venus.

Apropa’t no us faré mal. Venus ja a prop li pregunta: -Com és que mai no us havia vist per aquí?

-Sóc d’aquí però vaig créixer a Grècia!!

-A Grècia? Ha de ser un lloc molt bonic!!

– Que n’és de bonica!

-Me n’haig d’anar. El meu pare em deu estar buscant tot preocupat.

-Quan ens tornarem a veure?

Venus ja s’havia allunyat. En arribar a casa, el seu pare estava molt furiós. Es va tancar, com sempre, a la seva habitació on acostumava a passar-s’hi tot el dia. Per això la guarnia amb flors d’alegres colors. No tenia amigues i el seu pare sempre estava ocupat amb els negocis.

Es va fer fosc i va baixar a sopar. Li havien preparat el seu plat preferit: llenties amb carn de pollastre. Tanmateix, no en va gaudir. El seu pare no es va estar a taula ni cinc minuts per culpa d’una trucada de feina. A Venus no li interessaven les preocupacions del seu pare i es va ficar al llit més d’hora de l’habitual.

L’endemà, Venus va tornar al riu. Hi va anar cada dia; però no el va trobar fins al cap d’una setmana. Era evident que quan el va veure assegut en una roca el seu cor ja no se’n podia separar mai més d’ell. Durant dues setmanes van gaudir junts; però va arribar el promès de Venus i encara no li havia dit res. Tot arriba i va arribar el dia tan important per al seu pare i per a Venus una desgràcia que estava a punt de començar. Venus callava. No li ho podia confessar i això l’amargava. Arriba el dia del casament. Venus s’enfronta al pare:

-Papa, com em pots lliurar a un home que no estimo? Doncs, vull que sàpigues que no em casaré!

-Què? Com t’atreveixes a desobeir!!

– Pare, estic enamorada. Estimo…

– Qui és aquest? Doncs, ja pots oblidar-te’n. Et casaràs amb Vulcà. Seguiràs l’antic costum familiar i punt.

A primera hora del  matí, des de l’habitació, Venus escolta uns sorolls de carreta que s’apropen a la casa. Venus ja ho tenia tot planejat. Tot i que havia vist el vestit de núvia i era preciós, les flors, el jardí guarnit amb la carpa per al banquet. Només hi faltaven els convidats. Es va deixar pentinar i maquillar. Lluïa un vestit blanc amb una corona de flors blanques. Tot era perfecte.  Urà en veure la seva filla tan bonica va trencar a plorar d’alegria:

– Alegra la cara, filla meva; ja veuràs que seràs feliç! 

Fauvisme

Per fi Venus anava a conèixer el seu marit i sens dubte el va conèixer. Vulcà era un dels homes més importants i influents. Venus, tanmateix, es va escapar de la festa quan el seu pare feia el discurs de benvinguda. Tothom la buscava. Un atac de cor mortal se’n va emportar d’aquest món Urà mentre Venus corria toda mudada pel bosc a la recerca del seu amor. El jove en veure-la amb el vestit de núvia i en saber-ne els motius, es va decebre. Per què no li havia dit res? No va poder suportar la manca de confiança i la va deixar.

A Venus no li quedà més remei que tornar a casa ignorant del que havia passat. Just arribar, sent una veu que li deia: -Ets una mala filla Venus! El teu pare ha mort per culpa teva!

Després d’haver enterrat amb un gran dolor el seu pare, es va casar amb Vulcà i va viure infeliç tota la seva vida, sense treure’s del cap el seu amor i amb el remordiment de la mort paterna.

Sere Eloisa Velazquez

4rt de llatí

Els pecats d’Hermes Diaktoros

Us agrada la novel·la negra? No em digueu que no sabeu qui és Stieg Larsson i no heu patit l’efecte Millennium? No pot ser que no hagueu vist aquest estiu, a la platja, l’estació de tren o a l’aeroport, algú interessat pels homes que no estimen les dones o bé noies que somien un llumí i un bidó de gasolina. Potser n’heu vist la versió cinematogràfica i heu sentit converses als lavabos del cinema comparant la novel·la amb la tan esperada pel·lícula? Jo m’ho he trobat i, tafanera de mena, he parat orella per descobrir que sempre surt guanyant la lletra impresa, és normal!

Davant d’això, per posar-me al dia i poder mantenir converses de cafè sense sentir-me aliena a l’actualitat, he posat fil a l’agulla i ja he llegit i visionat els dos primers volums de la sèrie Millennium d’Stieg Larsson. No podia estar-me’n, ni que sigui per l’origen llatí del nom de l’editorial en què treballa el periodista suec protagonista de la sèrie i les referències en llatí dels versicles de la Bíblia on, a Els homes que no estimen les dones, troba la clau del misteri la protagonista, de fet, la gran protagonista dels tres volums.

Doncs bé, l’obra de Larsson és novel·la negra, més llarga del normal, però amb tots els elmement propis del gènere. Veieu com sí la coneixeu?

Ara, però, em trobo en un atzucat (sovint em passa, com a lectora voraç de gèneres diversos) perquè quan acabi les lectures que tinc entre mans, d’un caire molt diferent, no sabré si entomar el tercer de Millennium o fer un cop d’ull als pecats d’Hermes Diaktoros. No sabeu qui és? Jo tampoc no el coneixia, no patiu, tot i que el nom se m’ha fet familiar a primer cop d’ull mentre llegia un article sobre la setmana de novel·la negra, BCNegra, que acaba aquest migdia a Barcelona. Casualitats mitològiques, he pensat en un primer moment, però en llegir l’entrevista  a Anne Zouroudi, la mare literària d’aquest personatge (la tercera de l’article citat), he vist que m’equivocava. Aquesta britànica “que porta Grècia al cor després de viure-hi uns anysés autora de cinc volums en què el tal Hermes resol un misteri relacionat amb algun dels set pecats capitals. Els dos únics traduïts al castellà es titulen El mensajero de Atenas i El pecado de Midas (el tercer és The Doctor of Thessaly) i l’autora confessa que “la mitologia hi té un paper essencial“, per això el seu detectiu té el nom d’un déu, ja que “els mites grecs aporten una lliçó per a cada aspecte de la condició humana“.

L’escriptora anglesa Anne Zouroudi. Foto: QUIM PUIG

En fi, que això promet i caldrà fer una nova visita a la novel·la negra. Sembla mentida, fins aquest estiu portava molt de temps sense llegir-ne, i ara se m’acumula la feina…

TERESA

“Lustrum” de Robert Harris

Fa ja força temps, pels voltants de la sortida al Parc del Laberint, la Knarik em va ensenyar un llibre que li havia regalat la seva professora d’anglès, un volum gruixut titulat Lustrum. Ves a saber quin ullets vaig posar en veure el mot llatí, però quan l’hi vaig demanar per fer-hi un cop d’ull, no va poder negar-s’hi. O potser li feia mandra llegir-se aquestes 454 pàgines en la llengua de Shakespeare, que també pot ser. El fet és que aquest “cop d’ull” s’ha allargat fins ara, que encara em resisteixo a abandonar el spersonatges que m’han acompanyat al llarg de tants dies.

Sota el títol Lustrum s’hi amaga un bestseller de Robert Harris, autor britànic especialitzat en la novel·la històrica, que ja va tractar el període romà a Pompeii (2003), sobre la malaurada ciutat vora el Vesubi. La va reelaborar com a guió cinematogràfic per a de Roman Polansky, però finalment no s’ha rodat. Penseu que els protagonistes havien de ser Orlando Bloom i Sacrlett Johansson. Quina llàstima oi? Un altre dia serà.

El títol que ens ocupa és el segon volum d’una trilogia sobre el personatge de Ciceró. El primer, Imperium, del 2006, narra l’ascens de l’orador en el seu cursus honorum fins  a esdevenir cònsul. Lustrum (octubre del 2009) narra els seus anys d’esplendor, marcats per la victòria sobre Catilina i l’oposició als afanys de poder de Juli Cèsar. La tercera part encara està per venir…

Veieu a la portada aquest cavall blanc devorat per xacals daurats? El meu fill em va preguntar què significava i vaig respondre-li el que a mi, immersa en la lectura, em suggeria: una Roma devorada per les lluites de poder i l’afany de dominació d’uns personatges a qui cada vegada costa més conformar-se amb la petita parcela de poder que els concedeix el sistema rebublicà. Enmig d’això, Ciceró no es cansa de defensar el règim i neutralitzar els abusadors: amb Catilina se’n surt, però Juli César és tan astut que sembla no tenir aturador. I així caba el llibre, amb un César exultant i un Ciceró derrotat que marxa a l’exili… Si no conegués la història de Roma, m’hauria quedat decebuda, però tots sabem com va acabar l’any 44 aC el flamant dictator. En fi, ja estic esperant el següent volum per veure com explica Harris allò de Tu quoque, Brute, fili mi! o Και συ τέκον;.

No obstant, el narrador de la història és un esclau anomenat Tiro, un personatge real a qui s’atribueix la invenció d’un sistema d’escriptura ràpida que utilitzava per transcriure els discursos dels seu amo. Entre d’altres, sembla que és el reponsable del nexe anglès & o l’abreviatura etc, que tan bé coneixem. La seva visió del món romà, des de la reraguarda, amparat per la seva invisibilitat com a persona per la seva condició de possessió d’un altre home, em sembla un dels principals atractius del llibre. Però he de reconèixer que tinc una feblesa especial envers els esclaus, tal com vaig dir en un comentari sobre la pel·licula Àgora i el seu personatge Davo.

Us deixo, per finalitzar, un fragment del text de la contraportada. Vinga, no us faci mandra, practiqueu anglès, que no costa tant!

ROME, 63 BC. In a city on the brink of acquiring a vast empire, seven men are struggling for power. Cicero is consul, Caesar his ruthless young rival, Pompey the republic’s greatest general, Crassus the richest man, Cato a political fanatic, Catilina a psychopath, Clodius an ambitius playboy.

Bé, Knarik, demà mateix te’l torno. Moltes gràcies i records a la professora d’anglès…

TERESA

“En una illa grega”, per Neus Jordi

Neus Jordi

N.B.: Neus Jordi amb En una illa grega va quedar finalista en el XII Premi Víctor Mora de narrativa breu (L’Escala, 2010) i acabà publicat en el recull Fotons apaivagats i quinze contes més (La Busca Edicions)