Tag Archives: Art

El rapte d’Europa en l’art

El meu treball personal consisteix en un estudi de la pervivència de la mitologia en l’art. Aquesta anàlisi se centra en el mite del rapte d’Europa segons Les Metamorfosis d’Ovidi i les seves represetacions artístiques al llarg de la història, des que va ser escrita.
La meva recerca consta d’obres de pintures, mosaics, escultures i d’altres, que tracten el rapte des del moment que el mite va ser escrit per Ovidi fins a l’actualitat, tot fent-li matisacions segons l’època en què es realitzaren.

Ecce picturae statuaeque!


Thaïs García Laso 1.2 Batx
I. Isaac Albéniz

L’escultura grega, tot un treball col·laboratiu

Els alumnes de primer de batxillerat de grec havíem de fer un treball sobre les manifestacions artístiques gregues (vid. pàg. 182 ex. 6 Grec 1 ed.Teide) i, en comptes del típic treball de classe en paper o en PowerPoint,  hem decidit de fer un treball col·laboratiu amb voicethread. Aquí teniu els resultats dels nostres treballs acabats en el termini acordat per la Lida (si us animeu encara hi podeu participar; això sí fent cas als criteris acordats). Com podeu veure, parlar davant un micròfon, tenint en compte que la majoria no som catalanoparlants, i gravar la nostra veu ha estat tot un repte per a nosaltres però  un grupet de noies hem aconseguit  comentar les  escultures gregues, que hem triat lliurement, des de l’època  minoica fins a l’hel·lenística:

Ire, Alis, Laura, Lina, Coty i Núria
Alumnes de Grec 1r Batx.

GIRONA: Del casc al CASC

Dijous passat vàrem anar d’excursió a Girona. Vàrem visitar el monestir de Sant Pere de Galligants on vàrem fer un taller d’interpretem les inscripcions romanes uns i altres coneguem una ciutat romana com Gerunda, vàrem fer una inscripció en llatí i un fragment de calçada romana amb mil·liari i tot.

Després vàrem visitar el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, on ens varen explicar com es fa arqueologia sota l’aigua, vàrem veure una fusta de set mil anys d’història, el tap de suro d’una àmfora i moltíssims tresors rescats del fons del mar. L’ordre de la sortida es va veure invertida per una confusió: el xofer va confondre el CASC amb el casc antic de Girona, el carrer Pedret amb la ronda Pedret i ens va deixar a quilòmetres alluny. Per acabar-ho d’adobar el personal del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona també ens enviava al casc i els vianants també. Vam guadir d’una vista preciosa de la ciutat! Com a deus ex machina va aparèixer una senyora amb cotxe i vàrem poder fer tot i més del que teníem programat. Com veieu, com diu la Lida, cal estudiar i ser ben competent! Aquí trobareu un Google maps del nostre recorregut que segurament servirà per evitar que ningú més no es confongui i vagi del CASC al casc i no a l’inversa. Gaudiu de l’àlbum fet amb les fotografies de tots i totes i també de la Margalida:

“El naixement de Venus” de Sandro Botticelli arreu

En El Fil de les Clàssiques ja tenim un apunt sobre “El naixement de Venus” de Sandro Botticelli; però la Margalida insisteix en la pervivència del mite en la interdisciplinarietat de les matèries que cursem i en el bombardeig diari de la publicitat, tant televisiva, com impresa en paper o a través d’internet, … Jo el curs passat a Ciències Socials de quart de l’ESO el vaig treballar des d’un punt de vista formal i ara us exposo aquí el meu PowerPoint, ampliat amb la pervivència  en la publicitat i les arts avui  i  algunes de les preguntes de la Lida que m’heu d’ajudar a respondre i si trobeu més pervivència, feu-me-la, sisplau, arribar:

 

  • Amb quin nom és conegut el pintor Alessandro da Mariano di Vanni di Amedeo Filipepi, autor del quadre anterior?

  • On es troba aquest quadre?

  • Quin nom rep en grec la dea? Quins atributs té aquesta deessa en la mitologia grega? De què és deïtat?  Pel que fa al naixement d’aquesta dea, s’expliquen dues versions mitològiques. Amb quina d’ella relacionaríeu la que s’expressa en la pintura. (Fóra bo llegir Hesíode, Teogonia 190-206).

  • Alguns autors creuen que el rostre de la dea és el de Simonetta Vespucci.Quina relació creieu que tenia amb el pintor?

  • En quin famós escultor grec del segle IV aC i en quina obra seva, conservada en diverses còpies, es va inspirar el nostre pintor per fer la imatge de la dea? 

  • Com definiríeu l’ideal de dona que representa la dea de la pintura?

  • Tant de la dea com dels altres personatges que apareixen en la pintura han pervingut mots i expressions. En sabeu alguna?

  • Quin retall publicitari inclós en la presentació s’apropa més a l’original? I quin s’aparta més? Per què?

  • Anunci per anunci, comenteu com i amb quina finalitat s’utilitza avui la pervivència clàssica del “Naixement de Venus”.

  • Per què creieu que tant la pintura com la dea que representa són encara vigents en l’actualitat, fins i tot hi ha un joc de nenes per vestir la dea?…

  • Coty Ledesma, 1r de batx llatí i grec

    Del viatge a Madrid: “Dànae rebent la pluja d’or”, de Ticià

    “Dànae rebent la pluja d’or” és una obra pictòrica que es troba al Museu del Prado a Madrid.És un quadre d’unes dimensions mitjanes 129x1802cm, que pertany al moviment artístic del Renaixement, concretament del Cinquecento (1553), realitzat amb la tècnica oli sobre tela.Coneixem que l’autor d’aquesta obra pictòrica és Tiziano (Ticià, en català) Vencellio nascut a Venècia als voltants del 1488/90 i va morir als 1576. Es va formar al taller de Giovanni Belleni, on va ser company de Giorgione, qui li va influir en els seus delicats paisatges, la riquesa cromàtica i la tècnica de l’esfumat. Aviat Ticià va evolucionar, creant obres religioses de gran solemnitat, luxoses i coloristes. Molt famós i admirat en el seu temps, visqué en una mansió veneciana, rodejat de literats i músics. Rebé les màximes distincions, però només deixà la seva ciutat en comptades ocasions. Retratà altres personalitats i executà els més variats gèneres pictòrics, entre els quals destaquen els temes de religió, mitologia o amb els simbolismes d’un aspecte quotidia (al·legoria).

    Ticià va tenir una llarga vida que aprofità i evolucionà cap a un apassionament, interpretatiu i tècnic, que al final de la seva vida revelà un patetisme de franca intensitat dramàtica, accentuada per la llibertat del dibuix, de formes dissoltes, quasi impressionistes.

    Aquest pintor utilitza una habitual atmosfera de llum daurada a les seves obres, que crea una gran sumptuositat a les seves composicions especialment a les mitològiques que es veu realçada per l’esplèndida sensualitat dels cossos nus i l’ambientació càlida i vital. En el cas del retrat, Ticià aconseguí unes figures d’impressionant grandiositat.

    Centrant-nos més amb l’obra veiem que la composició està basada en dos triangles que engloben les dues dones i delimiten dos móns oposats, aquests móns els podem diferenciar pel que fa a les figures, colors, il·luminació, sensacions, etc.Tot gira al voltant dels colors i els seus matisos mentre que el dibuix queda en un segon pla (característica del cinquecento). Té una gamma cromàtica molt variada, càlida a les parts importants i amb diferents tonalitats per aconseguir els efectes de la llum i ombra, aconsegueix un modelat suau del cos de Dànae.
    Els cossos i l’àmbient general centren l’interès de l’autor i aconsegueix crear un ambient càlid amb la vibració dels colors i els efectes de la llum que produeix amb una pinzellada molt solta a les robes del llit més detallada al cos de Dànae per suggerir una pell anacrada i sensual que contrasta amb la pell fosca,bruna i el cos musculat de la vella.
    El cos de Dànae tradueix una forta sensualitat: el seu cos jove i despullat, la seva disposició de les cames i mans, el rostre d’abandonament.. tot això transmet aquesta visió sensual que afirma la lllum daurada i càlida de l’obra.

    Pel que fa a la iconografia puc explicar la part mitològica del quadre: Acrisi, el rei d’Argos, solament tenia una filla, Dànae. El rei, que volia tenir un fill, va  consultar el seu destí a l’oracle i aquest l’informà que el seu nét en un futur el mataria. Acrisi va voler desviar el destí i va tancar Dànae en una torre de bronze, vigilada per una vella esclava. Com ja sabeu Zeus, promiscu i caprixós amb les dones, es va fixar en Dànae i va transformar-se en pluja d’or, de manera que cobrant aquesta forma va poder penetar a la filla del rei Acrisi tot deixant-la en estat.
    Més tard, el nadó va néixer i en assabentar-se el rei va expulsar-los als dos, mare i fill, i els col·locà en un cofre i llançada a l’illa de Sèrifos. Temps després sense saber-ho en uns jocs, Perseu , ja adult i després d’haver donat mort a la Medusa, matà el seu avi sense voler.

    La vella de l’obra respresenta l’avarícia, ja que davant seu cau una pluja d’or tot intentant replegar-la per a ella. En canvi, Dànae representa la bellesa i la sensualitat femenina. Lògicamment l’obra també parla de la impossibilitat de lluitar amb el destí. Es tracta també d’una reivindicació de la nuesa com a concreciió de la bellesa i de la vida.

    Aquesta obra té una funció decorativa molt curiosa perquè forma part d’una de les sis obres de tema semblant “Poesia mitològica” que el rei Felip II va encarregar a Ticià entre el 1554 i 1562 per al seu ús privat ( imagineu-vos el que vol dir !!! ) ja que aquesta sèrie d’obres tenen una càrrega de sensualitat molt marcada.

    Carla Domingo Luengo, 2n batx.

    Del viatge a Madrid: “Les tres Gràcies”, de Rubens

    Wiquipèdia

    Wiquipèdia

    A continuació, faré el resum del comentari de l’obra de “Les tres Gràcies” de Rubens, que vam poder visitar els alumnes de 2n de batxillerat al viatge  que hem fet a Madrid, concretament al Museu del Prado:

    Aquesta obra va estar feta per Rubens al 1636-38 a oli sobre fusta, les seves mesures són 221×181, és exposada al “Museo del Prado”. Rubens es caracteritza principalment perquè les seves obres solen ser de composició oberta i dinàmica, on predominen les línies diagonals; els personatges solen ser corpulents, sensuals i amb formes arrodonides; la gamma cromàtica que utilitza és molt variada amb colors càlids i brillants, amb pinzellades lliures que permeten la intuició de transparències; Rubens fa ús d’una rica imaginació afavorida pel seu domini de la tècnica a l’oli.
    Concretament, la composició de l’obra de les tres Gràcies no és de les més obertes de Rubens, ja que els paisatges i els elements naturals serveixen com a escenari. L’horitzó baix recrea la profunditat del paisatge i el modelat de les figures gràcies a la llum i la tonalitat clara dels coloms. El modelat de les figures també es veu afavorit pel dibuix segur i energètic característic de Rubens, però la amplitud de la gamma cromàtica hi té molta més rellevància tot i que aquí és més suau i de menor riquesa, però més realista i encara càlida. La llum de l’obra no crea efectes dramàtics tot i que també ajuda a modelar les figures, a crear volum i a contrastar l’escenari de tonalitats fosques amb la lluminositat dels cossos de les tres figures.
    Com es pot copsar a primera vista els personatges protagonistes són figures d’anatomies poderoses, per les formes arrodonides de les dones, que corresponien al model de bellesa del moment. El moviment d’aquesta obra no mostra violència com altres obres de Rubens, sinó que a través dels personatges entrellaçats en una suau dansa, marcada per línies que donen moviment als cossos, aconsegueix crear la sensació de ritme, però sense violència. Per tant, en qüestió de dinamisme aquesta obra és típica del barroc, molt teatral però plàcid i harmònic.

    L’obra representa un tema clàssic-mitològic: les tres Gràcies, que, segons Hesíode eren: Àglae (resplendent), Eufròsina (joiosa) i Talia (floreixent), filles de Zeus i Eurínome o segons altres, de Dionís (Bacus) i Afrodita (Venus). La de l’esquerra representa la bellesa, la del centre el desig i la de la dreta la satisfacció. Són el símbol de la felicitat, la convivència, l’alegria de viure, la personificació de la gràcia i la bellesa. Assistien i servien begudes als banquets dels déus, eren anomenades “Càrites” pels grecs.

    Per veure en més detall l’obra adjunto el següent enllaç d’un article publicat anteriorment a “El fil de les clàssiques”: Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel.

    Camila Pérez López
    2n de batxillerat

    Ai, destí!

    La Margalida ens va dir que visitéssim el bloc El vaixell d’Odisseu i que comentéssim aquest apunt; però els nostres comentaris s’han esvaït. He decidit fer aquí una entrada. També hi podeu deixar les vostres recreacions i esbrinar de qui és aquesta obra d’art, què representa, on es troba, etc.

    He deixat volar la meva imaginació!

    Les parques conversen sobre el destí

    El destí és una cosa poderosa. Tenir-lo a les teves mans et fa poderós?

    Néixer, viure, morir. És el mateix per a tothom. Morir no és la qüestió, el secret està en la vida. Nosaltres podem decidir quan, on, com… diuen que el destí de tothom el regim nosaltres…
    No. Sembla que tinguem el poder de controlar l’inevitable, l’incontrolable, però no el tenim; si hi ha d’haver un principi, aquest hi serà. Podem aplaçar el final, però acaba arribant.
    I el nostre? qui ha decidit el nostre destí? en tenim? tindrem final? i, si en tindrem… què vindrà després? l’oblit. Som només nosaltres. Tot s’acaba decidint, d’una manera o altra, no cal que hi siguem.
    Som les condemnades a decidir el futur dels homes, de les nimfes, dels déus… però no el nostre. Ens trobem completament a les mans del destí, sense intermediaris, sense saber si aquest és cruel o no, no tenim a qui resar per alleujar la nostra pena. De vegades, conèixer el final sembla molt més dolç que el no saber ni si n’hi haurà un.

    Bet Rosell
    4t ESO llatí

    Gimcana sobre la vida quotidiana a la Grècia antiga

    Observeu les imatges, descriviu-les, deduïu-ne el significat i amplieu el que calgui. En definitiva, feu-ne un bon comentari!

     

    I com a comiat d’aquest tema, deixeu-me que us regali un poema d’Agatias l’Escolàstic, però amb veu femenina, il·lustrador del paper de la dona a la Grècia antiga, del que tant hem parlat i escrit últimament des de Badalona i Premià. I és que no oblidem que a voltes una paraula val més que mil imatges…

    Els nois no tenen la mateixa dissort que a nosaltres

    febles noies, ens ha tocat.

    Ells tenen companys, amb els quals

    bescanvien les penes amb mots confiats,

    es lliuren a jocs que els conforten i enmig dels carrers

    passegen mirant virolades pintures;

    nosaltres, en canvi, ni el dret no tenim de veure la llum,

    ans a casa amagades ens consumim en tristes cabòries.

    ANGLADA, M. À. Les germanes de Safo. 1983 (pàg. 130)

    Que us vagi de gust!!!

    TERESA

    Com era Cleòpatra?

    Realment Cleòpatra VII era tan bella com el cinema ens ha fet creure? Què n’opineu? Què en sabeu del seu nas? del seu boci? del seu art de seducció?…

    A partir de l’apunt sobre la seva mort, he buscat diferents imatges de Cleòpatra:

    Era bella físicament o la seva bellesa residia en la seva ment ambiciosa i capriciosa, capaç de seduir homes tan poderosos com Juli Cèsar o Marc Antoni?

    Observeu aquesta moneda de Cleòpatra amb Marc Antoni, realment eren bells físicament? Com diria la Margalida, però, què és la bellesa?

    Cleòpatra i Marc Antoni

    Cleòpatra i Marc Antoni

    N.B.: Cleòpatra en l’art
    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nPH5f_24Sp8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    Haja Sande
    1r batxillerat, llatí