Ai, destí!

La Margalida ens va dir que visitéssim el bloc El vaixell d’Odisseu i que comentéssim aquest apunt; però els nostres comentaris s’han esvaït. He decidit fer aquí una entrada. També hi podeu deixar les vostres recreacions i esbrinar de qui és aquesta obra d’art, què representa, on es troba, etc.

He deixat volar la meva imaginació!

Les parques conversen sobre el destí

El destí és una cosa poderosa. Tenir-lo a les teves mans et fa poderós?

Néixer, viure, morir. És el mateix per a tothom. Morir no és la qüestió, el secret està en la vida. Nosaltres podem decidir quan, on, com… diuen que el destí de tothom el regim nosaltres…
No. Sembla que tinguem el poder de controlar l’inevitable, l’incontrolable, però no el tenim; si hi ha d’haver un principi, aquest hi serà. Podem aplaçar el final, però acaba arribant.
I el nostre? qui ha decidit el nostre destí? en tenim? tindrem final? i, si en tindrem… què vindrà després? l’oblit. Som només nosaltres. Tot s’acaba decidint, d’una manera o altra, no cal que hi siguem.
Som les condemnades a decidir el futur dels homes, de les nimfes, dels déus… però no el nostre. Ens trobem completament a les mans del destí, sense intermediaris, sense saber si aquest és cruel o no, no tenim a qui resar per alleujar la nostra pena. De vegades, conèixer el final sembla molt més dolç que el no saber ni si n’hi haurà un.

Bet Rosell
4t ESO llatí

7 thoughts on “Ai, destí!

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Bet, per deixar-ho aquí. Així tots i totes hi podran dir la seva.

  2. Ana Rosa

    Les parques van ser divinitats,controlaven els esdeveniments de la vida tant de mortals com d’immortalsi fins i tot dels deus, des del naixement fins a la mort.
    Els noms de ls tres dones eren: Nona (era la que feiagirar e fil de la vida), Decima (era la que mesurava la vida amb una roda) i Morta (era qui posava fi a la vida d’algú).

  3. andreaa

    AVE
    He buscat una mica sobre les Parcas i eren aquelles donen que s’encarregaven de tallar el fil de lan vida de les persones posant-li fi. Iclus els Deus els hi tenin por. Com ja he dit eren tres dones que es deien

    * Nona: que s¡’encarregava de filar el fil de la vida, la seva equivalent grega era Cloto.
    * Décima: media el fil de la vida amb la seva vara.
    * Morta: tal i com indica ekl nom d’aquesta Parca, era ella la que tallava el fil escollint la persona que moria i com ho feia….equivalent grega era Átropos.

    [Podem agafar coma exemple a la pel·lícula de WALT DISNEY, HÉRCULES que al principi del film surten aquestes tres dones representades com a tres velles que no tenen mes que un ull i se’l van passant.]

    valeeeeeeeeeeeeeee!

  4. Pol Nóbrega

    M’ha agradat molt el comentari de la meva companya Bet, crec que és una molt bona reflexió sobre el destí.
    Esta molt bé.
    Respecte a l’obra no sé quina és però seguiré investigant i avera si ho descubrèixo.
    Salve!!!

  5. you

    Hola!!
    Jo també he trobat el mateix :
    Nona: la dona que fa girar la roda continuament .
    Décima :media el fil amb la roba .
    Morta : Ella talla el fil de la vida i decideix el final del fil ,la mort.
    aquetes tre dones de la vida controlant la vida de cadascu i escullen el seu començament ,com el seu final .
    vale !!:)

  6. Jordi Rincón

    Acabo de llegir el comentari, Bet. Com veus un pèl massa tard, però m´ha fet molta il·lusió trobar-me´l. Només que m´ha fet pensar la frase “els nostres comentaris s´han esvaït”. Se m´ha passat alguna cosa per alt? Per què els vostres comentaris no han arribat? Margalida, ja em diràs el què. Mil gràcies.

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    Jordi, no sé el que ha passat. Jo vaig veure com els feien amb molta il·lusió en el vostre bloc “El vaixell d’Odisseu” en l’apunt corresponent i ja saps que no sempre és fàcil motivar els alumnes. No van sortir mai publicats i vaig pensar que només volies publicar els dels teus alumnes i ho entenia. Si vols torneu a fer una altra prova i segueixo tot el procés i t’ho faig saber. Moltes gràcies per interessar-te i a veure si esbrinem el que ha passat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *