El brindis grec

1309_-_Catania_-_Castello_Ursino_-_Cratere_attico_con_scena_di_Simposio,_400-390_aC_-_Foto_Giovanni_Dall'Orto_2-Oct-2006Ceràmica amb una escena d’un simposi grec ( 400/390 a.C.). Ubicada al museu Castello Ursino (Catania, Sicília) [Font: Wikimedia  Giovanni Dall’Orto]

Un cop vam acabar de prendre l’àpat principal i el sopar, començava l’hora del simposi. Aquesta vegada em va tocar el lloc situat al fons, al costat de la cantonada i contra la paret, el pitjor de tots perquè t’atenguin o escoltin. De totes maneres, va començar a arribar la beguda en mans d’una esclaves que, en acabar de servir també el vi, es van posar a ballar i delectar-nos amb música relaxant. Xerràvem dels temes de sempre, i com era normal, tots es creien experts en política i filòsofs diplomats, però la veritat és que l’únic que feien era dir el que tothom vol sentir sense arriscar-se a compartir veritablement el que pensen, si és que tenen opinió pròpia. L’únic que volien era demostrar que eren més intel·ligents i que la seva ocupació era millor que les dels altres i a mi tot això, m’avorria en excés. L’únic que fèiem era exposar els coneixements propis sense entrar en cap mena de polèmica, que per mi, seria el que faria la cosa més interessant. Ja era l’hora de la libació en honor de Dionís, els esclaus van retirar i van netejar els mobles i així, per fi, me’n podia anar a casa.

Aquí teniu la meva composició sobre un moment de la vida quotidiana a Grècia. Ara us proposo un joc d’imaginació. Poseu, cara, ulls i sobretot i identitat al personatge que així reflexiona. Definiu el seu perfil psicològic i la visió que té dels altres. No hi ha cap resposta exacta, segur que tots hi podreu dir la vostra.

Irene Ruiz
1r de Batxillerat Grup 1.2
INS Isaac Albéniz

L’adopció a l’Antiga Grècia

Per als grecs, la finalitat del matrimoni era la descendència, tenir un hereu dels béns i de les obligacions religioses de la família.

Però el fet d’estar solter, no haver volgut rebutjar la dona estèril, no haver aconseguit descendència en diferents matrimonis o haver perdut els fills podia deixar l’home grec sense hereu. Tot i així, li quedava el recurs de l’adopció, que s’utilitzava sistemàticament. L’adopció es podia fer en vida o a través del testament. El nostre nom adopció prové del llatí adoptio “adopció, afillament”; en grec, es deia εἰσποίησις i υἱόθετος.

Per altra banda, un pare sense cap altre hereu que una filla casada, podia adoptar el fill d’aquesta, evitant així que algun dels seus propis familiars pogués exigir que es divorciés per a casar-se amb ella, ja que així el nét es convertiria en l’hereu legítim de l’adoptant.

L’adoptat podia assumir aquella condició lliurement si era major d’edat; en el cas contrari, es requeria l’autorització dels seus pares.

En el procés d’adopció hi havia una mena de protocol: si un pare volia donar en adopció el seu fill, el deixava en un vas funerari en un camí i la gent sabia que podia endur-se el nen i assegurar la seva supervivència. Si aquest era recollit era com tornar a néixer, ja que si no podien morir o ser menjats per animals.

La història de Perseu criat per Dictis n’és un exemple en la cultura grega. En coneixeu d’altres?

Família grega. Relleu

L’adopció no és un fet recent. A Grècia ja n’hi havia; després a Roma van sorgir les cases d’acollida i els romans van tenir deliri pels fills adoptats. Adoptar un fill és un altre referent de la cultura clàssica!

Irene Sanz
1r Batxillerat Grec

Concurs Odissea 2016: fem balanç

Salvete!

Aquí teniu un vídeo de les opinions dels companys i companyes de grec de 1r de Batxillerat sobre el Concurs Odissea 2016! I vosaltres què n’opineu? Voldreu participar-hi el curs vinent?

Eloi i Joaquín
1r Batxillerat Humanístic

Cypsela en una escultura de Carles Sentís!

Bonum Diem!!

L’altre dia vaig poder fer una escapadeta a la Costa Brava, un dels paisatges més espectaculars que té la nostra terra. Sempre que hi vaig recorrem un tros del ”Camí de Ronda” que porta de Calella a Tamariu, ho recomano si sou fans del mar i us agrada escoltar les onades trencar contra la roca.

Com tots sabeu els referents clàssics estan per tot arreu, i com us podeu imaginar jo també en vaig poder trobar! Segurament l’indret d’una antiga colònia grega, vora a tocar d’Empúries, Gypsela, Kypsela o Cypsela! Com? En una escultura!

El que em va cridar l’atenció d’aquesta escultura de Carles Sentís és el fet que siguin llibres sobreposats un sobre l’altre, com si es tractessin de tots els llibres que una persona hauria llegit durant la seva vida, tot el coneixement extret d’ells. Sincerament, vaig fer la foto abans de llegir-me el text. Després de fer-ho vaig trobar que a part de ser un monument curiós també era un text que proporcionava coneixements clàssics i que la pila de llibres ara tenia més sentit! Per què? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Juls
1r Batxillerat Humanístic