Si em busques tu, prometo deixar-me trobar…

Estic en una parada d’autobús del carrer Mallorca, esperant que arribi el bus quaranta-quatre que em portarà fins a casa. Com de costum, estic morta de fred i les dos dones que tinc al costat fan molt de xivarri. Acabo de sortir d’una reunió d’estudiants que ofereix la universitat en la qual estudia la meva germana per  reflexionar sobre el control de les emocions i els sentiments en l’adolescència. Les reunions són mensuals, i aquesta és la cinquena a la qual assisteixo. En aquestes reunions ens trobem un grup de joves i posem en comú els nostres problemes. Hi ha una senyora —la psicòloga del centre— que ens ensenya que és el millor per a nosaltres i com hem de reaccionar davant de qualsevol problema o situació. Les primeres reunions no m’agradaven molt, no veia el sentit i no m’estaven ajudant a res. Més aviat em deprimia més escoltant els problemes dels altres. Però la meva germana m’hi obligava a anar, perquè ella deia que aquestes reunions l’havien ajudat molt a créixer com a persona, així que no tenia cap altre remei.

Avui ha estat molt a sobre meu, perquè com plovia tant i feia aquest fred, més de la meitat de la gent no ha pogut assistir o, simplement, no els ha vingut de gust. Poc a poc hem anat parlant i li he anat agafant confiança. Ella m’ha preguntat pels problemes que em tenien angoixada, i, per fi, m’he decidit a explicar-li a algú la nostra història. No és d’estranyar que cada vegada que parlo d’aquest tema em posi a plorar. Avui no m’he pogut aguantar i, encara que em feia moltíssima vergonya, m’he posat a plorar com una magdalena. Li he explicat tal i com jo crec que va succeir tot, però dins d’una discussió hi ha dues versions. Després d’explicar-li més o menys el que sentia i sento,  m’ha aconsellat que et parli, que et digui tot el que penso després d’haver-ho deixat.  Però no sé si és per vergonya, per por al teu rebuig o simplement per orgull que no m’he atrevit. Sí, crec que és això, l’orgull. Sóc molt orgullosa, ho accepto, però alguna vegada l’he de passar per alt, l’orgull, no? Doncs ara és una d’aquestes vegades. Estic segura que després d’haver passat tant de temps sense parlar-te, et semblaré una altra.

T’estimo. No et pots imaginar quan trobo a faltar els teus “t’estimo”. Potser és  el que més trobo a faltar de tot el que ja no tinc, ni coses materials ni rotllos d’aquests, sinó els teus “t’estimo”. Suposo que ja saps que se sent quan una persona que t’agrada et diu t’estimo de veritat i t’ho diu només a tu, o això és el que tu creus. Vull que sàpigues que vaig arribar a estimar-te fins al punt de creure que tu eres per a mi  i jo per a tu, fins al punt d’estar cega i creure que tot el meu món eress tu, els teus ulls i el teu somriure. Però quan vas marxar, el meu món va caure. És dur que vegis com s’allunya de tu la persona que més t’estimes i no puguis fer res per evitar-ho. És molt, molt dur. Veure com et deixa de parlar d’un dia per a l’altre, sense motius… Bé, motius sempre n’hi ha. Suposo que et devies cansar de mi, de les meves ximpleries i dels meus cels absurds.

Molts diuen que has canviat, que no ets com abans, que ja no t’agrada parlar tant i que des que vas amb la teva xicota ets com un altre noi. Això és el que més mal em fa, que tu m’has sabut oblidar i ja tens una altra persona a qui donar-li companyia i afecte; en canvi, jo segueixo cega per tu com el primer dia i l’única cosa que em fa companyia és el teu record. No sé per què et vaig seguir escrivint algun missatge absurd de tant en tant, alguna nit, per veure si et prenies la molèstia de contestar-me. Passava els dies pensant que llegies allò que t’enviava, però poc a poc m’anava adonant que tu ja estaves escrivint una altra història i que aquella era l’única que volies llegir. És a partir d’aquell dia, just quan fa tres mesos exactes que no parlem, quan m’adono que ja no t’importo. En aquell moment començo a perdre les ganes de fer coses,  encara que diuen que si realment estimes alguna cosa, l’has de deixar marxar, no? Jo et vaig deixar marxar, i bé, aquí estic, passant els dies com puc mentre veig com tu ets feliç amb una altra persona. Però saps què?  Si  tu ets feliç, encara que sigui amb una altra persona, jo sóc feliç. El fet de pensar que has aconseguit passar pàgina, i que, a més a més, has passat de capítol amb algú que realment t’estima i a qui tu estimes, encara em fa més feliç. Però la felicitat em va passant  quan començo a pensar en el buit que sento en el meu cor des que no hi ets. Diuen que es viu d’il·lusions, i es mor de decepcions. I crec que això és el que m’ha passat amb tu.

En aquest temps que he estat anant a les reunions, he après “Nosce te ipsum”, abans d’estimar algú he d’aprendre a estimar-me a mi mateixa, perquè quan aquella persona no hi sigui, serà quan realment aprenguis l’important que és saber com has de reaccionar i com has d’enfrontar-te  a aquests problemes tu sola. Tot i això, últimament em costa moltíssim tot. Quan la gent em pregunta: “Què tal? Com estàs? Tot bé?”, no tinc més  remei que dir que sí i fingir un somriure perquè no es preocupin o pel simple fet de quedar bé. Però el que de veritat desitjo és córrer, córrer lluny i plorar. Estic tipa de fingir somriures. Estic cansada que els dies passin i passin i, com és costum, sense tu al meu costat.  M’enfonso quan penso com em feies brillar els ulls d’alegria. Encara avui em brillen, però no pas de felicitat, sinó de tristesa, d’enyorança o d’algun altre sentiment que barreja la ràbia i  la impotència… He d’acceptar que el passat dol, que per molt que ho intenti, no puc viure dels records del passat. He de viure el present, encara que de vegades, sigui inevitable recordar tots els moments que he passat al teu costat.

Estic perduda, realment perduda. Vull que tothom em deixi en pau, que no em parlin ni em molestin. Que no em diguin què he de fer o deixar de fer ni dir o deixar de dir. L’únic que desitjo és desaparèixer i que ningú em trobi. No deixaré que ningú em trobi, encara que si em busques tu, prometo deixar-me trobar.

Premi Certamen Literari Sant Jordi

Institut Premià de Mar 2016

IMG_1685

Mar Cruz

1r Batxillerat Humanístic

Amphitheatrum Flavium Romae

[youtube]https://youtu.be/Ixh0YJNF-1E[/youtube]

Un dels edificis més importants de l’antiga Roma és l’amfiteatre. La paraula ‘amfiteatre’ està formada pel prefix ‘amfi-‘ «ambdós» i el substantiu ‘teatre’, per la qual cosa ve a significar «teatre doble». En efecte, la planta oval de l’amfiteatre recorda la forma que resultaria d’unir dos teatres pel diàmetre de les seves escenes. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró.
Tots els que hem viatjat a Roma hem visitat el Colosseu (més conegut com a Coliseu). És un dels edificis més significatius i importants del món. Per això, he volgut fer un Thinglink amb les parts d’aquest important edifici. Les parts més importants de l’edifici son: la càvea (cauea) o graderia a la qual s’accedeix mitjançant un sistema d’obertures anomenades vomitoris (uomitoria); l’arena (harena), espai on es feien els espectacles, envoltada d’un podi (podium) elevat que la separava de la càvea; el soterrani part que es troba sota l’arena.

En l’amfiteatre s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de gladiadors (munus gladiatorium); les caceres (uenationes) i, en alguns casos, les naumàquies (naumachiae). En els primers hi participaven diferents tipus de gladiadors, els més importants dels quals eren els reciaris, els tracis i els samnites o secutores. Les uenationes consistien en lluites entre feres, entre feres i homes, exercicis de doma o exhibició d’animals estranys. Les naumàquies eren simulacions molt realistes de combats navals.

Naumàquia

Naumàquia

Espero que us sigui d’ajuda i que deixeu als comentaris quin és el vostre edifici romà preferit!

 

A Catalunya es conserven restes d’un amfiteatre de pedra a Tarragona i de la planta d’un amfiteatre de fusta a Empúries; en tots dos casos l’edifici és fora muralles. Molt recomanables de visitar, ja que no estan molt lluny i així podem conèixer el nostre passat romà.

Aquí us deixo una fotografia que vaig fer en el meu viatge a Roma el passat nadal, l’amfiteatre Flavi en l’actualitat:

IMG_5273

Laia Costa, 1r Batxillerat Humanístic  

Kahoot de les termes romanes

Balnea vina Venus corrumpunt corpora nostra

Sed vitam faciunt b(alnea) v(ina) V(enus)

Els banys, els vins, l’amor, corrompen els nostres cossos

Però la vida ens la donen els banys, els vins, l’amor

(Fragment de l’epitafi de Tiberius Claudius Secundus, segle I dC, Perennia)

kahootlestermesAra que ja som experts en el món de les termes romanes, us proposo de fer aquest kahoot!

Mar Cruz

1r Batxillerat Llatí

 

Visita a una classe universitària a la UPF

El dia 24 de febrer de 2016, els alumnes del 2.2, gràcies al programa HumaniTAST de la facultat d’Humanitats de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, vàrem poder fer una sortida per tal d’aprofundir els nostres coneixements sobre el tema de la poesia lírica clàssica a mans del professor de filologia llatina Pere Bescós Prat. Aquesta sortida va servir també per fer-nos una idea de com són les classes universitàries.

Molts dels aspectes ja els havíem estudiat a classe. Es va parlar sobre els poetae novi, s’ementaren autors com Cecili, Cató, Helvi Cinna i Catul, dels quals es va parlar durant una gran part de la classe.

upf_Ramon Fornell_016                                              Interior de la Universitat Pompeu Fabra

El professor va aprofundir sobre el tema tot parlant sobre el context de la lírica, com va ser aquesta i els canvis que experimentà durant el segle I a.C., tot relacionant-ho amb l’èpica i el drama d’aquest segle…

A l’hora d’explicar, el professor va utilitzar com a ajut visual una mena de presentació penjada a la mateixa web de la universitat, semblant al Labyrinthus, que fem servir nosaltres al nostre centre. Hi havia també en aquesta presentació, fragments d’obres dels autors de què el professor va parlar. Gràcies al fet d’haver estudiat aquest tema anteriorment a classe, vàrem poder seguir el fil de l’explicació, tot i que, personalment, em va semblar excessivament llarga, ja que no estic acostumat a estar una hora i mitja per fer una sola classe.

Si parlava sobre Livi Andrònic, nosaltres ja sabíem que es referia a qui va traduir l’Odissea al llatí; si anomenava Enni, esperàvem que digués alguna cosa sobre els seus Annales i així amb la gran majoria d’autors esmentats.
Preferia realment fer una classe sobre el tema de la lírica, ja que si ho haguéssim fet de l’oratòria, m’hagués vist una mica desorientat, a diferència dels estudiants de la universitat, ja que per aquell dimecres encara no havíem parlat a classe ni d’aquesta ni de Ciceró. Sí és cert, però, que en alguns moments ell tractava aspectes que havien fet a classes anteriors dels quals nosaltres no havíem sentit a parlar, sobre tot dels aspectes de la societat d’aquell moment, per exemple.

                                                      Aula de la Universitat Pompeu Farbra 

Tenia un altre concepte de “classe de universitat”, però només entrar a l’aula i veure la seva mida ja em vaig sorprendre, ja que esperava aules enormes amb una gran quantitat d’alumnes, tal i com es veu a les pel·lícules. Suposo que aquesta universitat també en tindrà de mida més gran, però on nosaltres vàrem anar, no era el cas.

Un altre aspecte que no m’esperava va ser la impuntualitat, per una banda, dels estudiants i per l’altra, del mateix professor. Jo pensava que allà les classes començaven al més puntual possible, potser va ser només en aquell cas, però ens en vàrem perdre més de mitja hora.
Va ser una bona experiència per tenir una idea més exacta del que ens espera en el nostre futur d’estudiant.

-Què penseu sobre la puntualitat del professor a classe? Veuríeu normal que a totes les assignatures haguéssiu de perdre una bona estona a causa de la impuntualitat del professorat?
-Vàreu trobar útil l’experiència? Què va ser el que més us va impactar sobre el temari del que va parlar el professor?
-Què va ser el que més us va agradar? I el que menys?

Marçal Garcia Hidalgo 2.2 batx.